Reciclem Bé

Què es pot fer per evitar el malbaratament alimentari

Sabies que el menjar que es llença a les escombraries també té un impacte en el medi ambient? És matèria orgànica que es descompon ràpidament, cert, però produir i transportar aliments comporta un consum elevat de recursos naturals i l’emissió de gasos contaminants i llançar-los significa que aquest consum és en va. A més, és un problema social greu, perquè llençar menjar quan molta gent passa gana és inacceptable.

Algunes dades

No tenim dades d’Andorra, però l’Agència Catalana de Residus estima que a Catalunya es malbaraten més de 260.000 tones d’aliments cada any, amb les quals es podrien alimentar 500.000 persones durant el mateix període. A França són 10 milions de tones. I arreu del món diversos estudis situen entre el 14 i el 30% els aliments produïts que acaben a les escombraries.

Si bé a Andorra no hi ha gent que pateixi fam (entesa com a carència continuada, crònica, d’aliments, que pot conduir a patir moltes malalties i fins i tot a la mort) sí que hi ha casos de precarietat alimentària (gent amb ingressos molt baixos que segueix una dieta molt simple i monòtona, poc nutritiva) i d’inseguretat alimentària (no tenir assegurats tres àpats al dia).

Què puc fer-hi jo?

  1. Fes una llista de la compra i així no et deixaràs portar per impulsos i no acabaràs comprant coses que no consumiràs. Filem més prim: ves a comprar amb la panxa plena i et serà molt més fàcil subjectar-te a allò que hagis previst.
  2. Organitza la nevera, els armariets i el rebost. Col·loca els nous productes al darrera, així consumiràs primer els que caduquen més aviat.
  3. Molts plats de la nostra gastronomia sorgeixen de l’anomenada cuina d’aprofitament. És el cas dels canelons (fets amb el rostit del dia anterior) o de la sopa de pa (feta amb pa sec), per exemple. D’un plàtan madur en podem fer un batut o, amb sucre i llimona, unes farinetes per esmorzar. Les restes de verdures, carn i peix poden servir per fer brous i fumets. La llista és interminable, però no cal seguir, el concepte està clar.
  4. Cuina els aliments que fan cara de començar a pansir-se i t’aguantaran un o dos dies més. Si en fas conserves (de tomàquet, melmelades de fruites…) et duraran ben bé un any. I també els pots congelar.
  5. Allò que no t’acabis en una menjada pot constituir el plat principal o complement de la següent. Això que t’estalvies de cuinar!
  6. Si no serveix per a les persones, pot servir per als animals. Si tens sort de tenir terreny, compra gallines: es menjaren les teves restes i et donaran ous (frescos i de quilòmetre zero!)
  7. I si no serveix per als animals, fes-ne compostatge. Al cap d’un temps tindràs un adob ben nutritiu per a les teves plantes.
  8. Que surts a menjar a fora? Cap problema, pots seguir lluitant contra el malbaratament. Tot el que sobri demana que t’ho posin en una carmanyola. Ningú et mirarà malament: gairebé tots ho veiem com un gest a favor de la sostenibilitat i ens dol més llençar el menjar.

Sí, però això és insignificant. Els que haurien de fer alguna cosa són restaurants i supermercats…

Ja ho fan. Si més no, alguns. Moltes empreses duen els productes que estan a punt de caducar al Banc d’Aliments de Càritas Andorrana o a la Botiga Solidària Creu Roja, i allà s’ocupen de fer-los arribar a persones necessitades abans de la data que marca l’etiqueta. I alguns supermercats i botigues de queviures fan descomptes en productes que s’apropen a la seva data de caducitat.

Bioplàstics sí o no?

Com escrivíem fa poc, cada minut es venen 1 milió d’ampolles i 5 bilions de bosses de plàstic d’un sol ús, i cada any s’aboquen 13 milions de tones de plàstic al mar.

A l’hora de fer front a aquest problema mediambiental de primer ordre hi ha dos possibles camins, no necessàriament excloents.

El primer és substituir els plàstics per materials tradicionals (vidre, tela, fusta, metalls…) i fer servir la regla de les 3 erres. Aplicat a ampolles de beguda, això voldria dir instal·lar filtres per beure aigua de l’aixeta (reduir), dur les ampolles a la botiga perquè les retornin als fabricants i les reomplin (reutilitzar) i, en última instància, portar-les a la deixalleria perquè les duguin a fondre i en facin noves ampolles (reciclar).

Una altra opció és trobar nous materials que tinguin les mateixes propietats que el plàstic però que generen un menor impacte. Aquesta via és la dels bioplàstics, fets a partir de vegetals.

Actualment hi ha dos grans tipus de bioplàstics: els d’àcids polilàctics (PLA, per les seves sigles en anglès), presents en plantes com el blat de moro i la canya de sucre, i de polihidroxialcanoats (PHA), produïts a partir de microorganismes. El PLA s’empra habitualment en envasos d’aliments, i el PHA, en dispositius mèdics com sutures i pegats cardiovasculars.

Aquest és un camp encara nou i les conseqüències a llarg termini per a l’entorn de l’ús generalitzat dels bioplàstics suscita debat. Hi ha qui ho considera un cas de manual d’ecoblanqueig o greenwashing: d’estratègies de màrqueting que pretenen crear la impressió que s’està produint un canvi sense que aquest tingui realment lloc, i qui destaca el fet que els bioplàstics contribuiran a reduir l’emissió de gasos contaminants.

Per ajudar-vos a discernir, hem recollit els principals avantatges i inconvenients dels bioplàstics. Què en penseu? Aquests nous materials són bons per al medi ambient? Quins altres elements cal tenir en compte per sospesar-ne la conveniència d’utilitzar-los?

ProsContres
Redueixen la petjada de CO2 (no n’emeten en desintegrar-se, com sí fan els plàstics)El cultiu de les plantes que s’utilitzen per a la seva utilització resta recursos a la producció d’aliments
Amb els microplàstics cada país pot abastir-se i no tenir dependència de l’exteriorLa lluita pel control del petroli (el 8% del qual es dedica a la fabricació de plàstic) crea conflictes internacionals que poden repercutir negativament en les vides de milions de persones
Amb el tractament adequat, els bioplàstics es degraden ràpidament i no creen cap prejudici al mediSi no es tracten en plantes de compostatge industrial, els bioplàstics actuen com la resta de plàstics i no es descomponen

Deixalleries mòbils per arribar a tot arreu

Les deixalleries mòbils són un servei promogut en el marc del Pla Nacional de Residus que pretén portar la deixalleria a punts allunyats o dispersos mitjançant uns remolcs que permeten fer la recollida selectiva de residus domèstics com ara bombetes i fluorescents, petits electrodomèstics com mòbils, assecadors, torradores o planxes, radiografies, piles i bateries, aerosols, tòners i material informàtic o olis vegetals.

Cada parròquia les gestiona de manera diferent, en funció de les necessitats dels ciutadans. Recollim aquí els calendaris i ubicacions que ens han facilitat els respectius comuns.

Canillo

QuanOn
1 mesCanillo: plaça del Prat del Riu
1 mesSoldeu: aparcament del poble

La deixalleria es trasllada cada mes a un dels dos punts.

Més informació al +376 751 036

comucanillo@canillo.ad

Encamp

QuanOn
Dies 1–7Encamp: aparcament comunal dels Espialassos
Dies 8–14Encamp: aparcament de les Bons
Dies 15–20Encamp: aparcament comunal de la Canadilla
Dies 21–31Encamp: aparcament comunal de Terres Primeres de baix
Tot el mesPas de la Casa: carrer Bearn

Més informació al +376 873 200

Ordino

QuanOn
Dies 1–2El Serrat: aparcament
Dies 3–4Les Salines: punt verd selectiva
Dies 5–7Llorts: aparcament
Dies 8–10Arans: aparcament
Dies 11–14La Cortinada: aparcament del Vilar
Dies 15–16Ansalonga: costat església
Dies 17–19Sornàs
Dies 20–23Ordino: Carrera Nova
Dies 24–26Ordino: aparcament de la Clota (baix)
Dies 27–31Ordino: aparcament Camp de la Tenada

Més informació al +376 878 100

comunicacio@ordino.ad

La Massana

QuanOn
1 setmanaLa Massana: escoles
1 setmanaEscàs: aparcament plaça
1 setmanaSispony: aparcament comunal
1 setmanaL’Aldosa: aparcament comunal
1 setmanaAnyós: aparcament comunal
1 setmanaPal: plaça del Poble
1 setmanaErts: camí Casa del Quart
1 setmanaArinsal: aparcament comunal

La deixalleria mòbil es desplaça cada dimarts, sempre que no hi hagi neu o cap altre imprevist.

Més informació al +376 736 900 (demaneu per Medi Ambient)

Andorra la Vella

Amb motiu de la prova pilot de la recollida porta a porta que s’està fent a la zona del Cedre, la deixalleria mòbil romandrà ubicada fins a final d’any a l’aparcament de les Escoles. Seguidament, s’anirà fent una rotació mensual a  Parc Guillemó, Comella Park i l’aparcament d’Enclar.

Més informació al +376 730 010 (Higiene Pública)

higiene@comuandorra.ad

Sant Julià de Lòria

QuanOn
1 setmanaAixovall
1 setmanaAuvinyà
1 setmanaJuberri
1 setmanaNagol
1 setmanaFontaneda
1 setmanaAixovall – Bixessarri

La deixalleria mòbil es desplaça habitualment els dilluns o divendres.

Més informació al +376 606 208

tramits@comusantjulia.ad

Escaldes-Engordany

QuanOn
1 setmanaSant Jaume d’Engordany: aparcament al costat de l’església
2 setmanesSant Fèlix: segon aparcament pujant a Engolasters
1 setmanaUrbanització de la Plana

El trasllat de la deixalleria mòbil es fa els divendres.

Més informació al +376 826 797

Canvi d’estació, canvi d’armari, canvi d’hàbits

Aquí dalt, a muntanya, sabem que arribat l’octubre, per molt que alguns dies llueixi el sol, el fred ha vingut per quedar-se. Ni l’estiuet de Sant Martí ens salvarà. Així que és hora de fer el canvi d’armari, i a Reciclem Bé aprofitem per proposar-te que et plantegis seriosament ser sostenible també en aquest àmbit.

Comença per prendre consciència de la roba que tens. Buida l’armari i abans de tornar a col·locar cada peça se’t pensa bé si:

  1. La vols conservar
  2. Tens dubtes sobre si conservar-la o no
  3. Te’n vols desprendre

Et recomanem coses a fer en cadascun d’aquests escenaris.

a) La vols conservar

  • Ordena-la de manera que el màxim de peces estiguin a la vista, que totes tinguin les mateixes oportunitats de sortir de l’armari algun dia. Allò que quedi amagat no t’ho acabaràs posant.
  • Renta la roba amb la quantitat justa de sabó i, preferiblement, amb sabó ecològic. Evita suavitzants industrials i canvia’ls per vinagre o productes casolans, menys agressius amb la roba i amb el medi.

b) Tens dubtes sobre si conservar-la o no

  • Hi ha peces que convoques a cada partit i que al final sempre es queden a la banqueta. Dona’ls una oportunitat de jugar i jutja després si les vols a l’equip o no.
  • Prova combinacions noves. Potser aquella brusa no casava amb la faldilla però lliga de meravella amb els texans.
  • Si la peça està malmesa mira si es pot reparar. Un botó es pot cosir, a un forat al colze hi pots posar un pedaç, una camisa estripada es pot convertir en un mocador o en un drap…
  • Això s’ha fet sempre, però ara ha tornat convertit en una moda que, com totes les modes, va acompanyada pels seu neologisme: upcycling. Busca #UpcyclingFashion a Instagram, Pinterest o YouTube i descobriràs moltes idees per donar nova vida a peces aparentment insalvables.

c) Te’n vols desprendre

  • Si la peça està en bon estat, si és encara aprofitable, pots donar-la, ja sigui a algú que coneguis a qui creguis que pot escaure o bé anònimament, portant-la a botigues de segona mà que dediquen els guanys a ajudar col·lectius i persones necessitades. D’aquestes a Andorra en tenim dues: Càritas i Carisma. Encamp ofereix també un rober solidari perquè les famílies que ho necessiti puguin proveïr-se de vestuari, entre d’altres coses.
  • També ho pots vendre a través d’alguna app o xarxa social especialitzada, com ara Wallapop.
  • I si la peça és irrecuperable? No la llencis al rebuig. Els teixits tenen el seu propi contenidor, de color lila. A Andorra n’hi ha a Encamp, a l’aparcament comunal del Prat de l’Areny; a Sant Julià de Lòria; i a Escaldes-Engordany, a la minideixalleria. I també la pots portar a les deixalleries.
  • Però què passa exactament amb la roba que deixem al contenidor lila? Els respectius comuns la porten a CTRASA, on s’emmagatzema per ser exportada a la cooperativa catalana Roba Amiga, que promou la inserció de persones en situació o amb risc d’exclusió social.
  • Hi ha molt camí per recórrer en aquest cap i és important fer-ho bé. La Comissió Europea calcula que per cada quilo de roba que es reutilitza i no és conduit a un centre de tractament per a incineració, s’evita l’emissió de 3,169 kg de CO2. Però gairebé el 90% del residu tèxtil no acaba en el punt de recollida adequat.

Finalment, has cosit i fet upcycling i has provat noves combinacions, has venut i regalat el que no et poses i has portat les peces insalvables als contenidors liles, però has de (o vols) renovar el rober i estrenar alguna peça. En aquest cas, llegeix aquests consells finals.

Comprar roba

  • Compra peces de la major qualitat possible dins del teu pressupost. Et durarà més i possiblement t’acabi sortint més barat que comprar roba de millor preu que hauràs de substituir al cap de poc temps perquè s’haurà fet malbé.
  • Busca marques amb consciència ecològica, que treballin amb materials orgànics o reciclats. Recolza el comerç local o de proximitat i el comerç just. Assegura’t que usin poc embalatge i que facin enviament sense ús de plàstic.

Revisa periòdicament l’app Reciclem Bé (iOS i Android) per trobar més consells d’aquest tipus.

Large leather sofa with a bunch of different things

Dona una segona vida als teus pneumàtics vells

Els pneumàtics de cotxes i motos, un cop han acabat la seva vida útil, es converteixen en un residu no biodegradable: si es llencen en un abocador poden passar prop de 1.000 anys abans no es desintegrin.

Quan canvies els pneumàtics del teu vehicle, dels vells se’n pot fer càrrec el taller mecànic o pots portar-los a la deixalleria tu mateix (a l’app ReciclemBé, disponible per a iOS i Android, trobaràs els tipus de deixalleries on ho pots portar). En tots dos casos, s’exportaran a Espanya perquè siguin reciclats per alguna de les empreses que tenen concedida la gestió d’aquest residu, anomenat pneumàtic fora d’ús o PFU. Aquestes empreses reciclen els pneumàtics i els donen nous usos. Un 30% es cremen per obtenir energia en centrals de producció de ciment, mentre que el restant 70% es fa servir per crear gespa artificial, asfalt de carretera (molt menys sorollós que el normal), sòls de seguretat i de parcs infantils, dipòsits d’aigua o barreres de contenció de seguretat, entre d’altres aplicacions.

Però un pneumàtic que ha perdut el dibuix de la sola i no és segur per circular continua tenint propietats interessants. El cautxú, que és el principal material de què es compon, és elàstic i amorteix els impactes, i és un bon aïllant tèrmic i acústic. També és fàcilment manipulable, cosa que el converteix en un material ideal per fer-se un mateix tota mena de mobles, jocs i accessoris.

Per exemple, pots fer topalls amb trossos de neumàtic per posar a les parets del garatge i no ratllar o abonyegar el cotxe quan l’aparquis. Com que suporta tan bé la intempèrie, pots fer-ne mobiliari de jardí: tauletes, cadires, jardineres…

Un altre ús estès en exterior és fer-ne gronxadors o altres jocs per a la canalla com cavallets, balancins o circuits per fer equilibris.

El cautxú vell no és un material gaire apropiat per a interiors, però per internet trobaràs una pila de blogs i vídeos que expliquen com folrar els pneumàtics per fer-los més atractius. Els materials més habituals són la corda i el ganxet, però les possibilitats són infinites. Fins i tot amb una capa de pintura poden encaixar bé en segons quins estils de decoració. Per exemple, per fer un revister. I les formes arrodonides que tindran les cadires, tauletes o pufs poden donar una aire pop als teus espais.