Reciclem Bé

Estalvi energètic a la llar

Ara que ha arribat la tardor i començarem a passar més hores sota teulat i segurament haurem d’engegar la calefacció, us oferim una sèrie de consells que us poden ajudar a abaratir la factura de la llum. A més, hi guanyarem tots: la teva butxaca i el medi ambient.

1. Si has de fer obres aprofita per instal·lar vidres dobles i per aïllar la casa d’acord a les condicions climàtiques del lloc on vius. La inversió que facis, sempre que sigui proporcionada, t’ajudarà a estalviar molts diners en calefacció i aire condicionat.

2. Igualment, si has de canviar els electrodomèstics mira de comprar-ne dels que consumeixin menys. Per identificar-los existeix una taula alfabètica que va de la A a la G, on la A és l’eficiència màxima, i la G, la mínima. Per ajudar els consumidors a interpretar aquest codi, cada lletra té un color que va del verd al vermell, com en un semàfor. Cal tenir en compte, però, que un rentaplats pot tenir una puntuació diferent pel que fa al consum elèctric i al d’aigua.

3. També les bombetes poden ser més o menys eficients. Una bombeta LED de 7 W fa la mateixa llum que una d’incandescent de 60 W, de manera que suposa un consum elèctric del 12% (o un estalvi del 78%).

4. Comprova quina potència tens contractada. Com més alta sigui més car serà el rebut de la llum, encara que ho tinguis tot apagat. Però no contractis tampoc una potència massa baixa o cada vegada que utilitzis el forn et saltaran els ploms…

5. Desendolla els aparells que no facis servir. Avui dia, la majoria, quan els apagues no s’apaguen realment sinó que queden en stand-by. Això es veu per un pilot vermell. Si està encès, fa un consum de corrent molt baix, però que acumulat al llarg del dia, del mes i de l’any passa a ser considerable. Desendolla’l o endolla’l a una regleta amb interruptor i apaga’l quan no facis servir l’aparell.

6. Regula els radiadors amb un termòstat programable. Així podràs pujar la temperatura una estona abans de l’hora en què normalment arribis a casa i abaixar-la a l’hora habitual de sortida. I el dia que facis un horari diferent el podràs reajustar manualment.

7. Altres ginys domòtics et poden ajudar a programar, ajustar, controlar i en definitiva reduir el consum energètic. Poden suposar un cost important i has de valorar si el benefici que n’obtindràs et compensa, però val la pena estudiar-ho.

8. No tapis els radiadors ni amb roba treta de la rentadora que vulguis eixugar ni amb mobiliari que obstrueixi el seu camp d’acció. Així aprofitaràs al màxim el seu potencial.

9. Gradua el termòstat. Cada grau de temperatura que baixis suposa un important estalvi energètic. Es considera que la temperatura de confort a la llar se situa entre els 18 i 21º, i entre els 16 i 18º per a les persones actives. Si acostumes a posar la temperatura molt més alta baixa-la una mica cada dia i t’hi aniràs adaptant.

10. I com que amb un consell més fem números rodons —arribem al decàleg— et recordem que a l’app Reciclem Bé, disponible per a iOS i Android, trobareu més consells per estalviar a la llar.

Ofegats en plàstic!

El plàstic és un material dúctil amb infinitat d’aplicacions, però la seva producció i eliminació suposen greus problemes per al medi ambient. Per fabricar-lo s’utilitza principalment petroli, un recurs no renovable, i s’emeten grans quantitats de gasos contaminants a l’atmosfera. I quan ja no el fem servir triga segles a desaparèixer i embruta ciutats i platges i, descompost en partícules minúscules —els microplàstics—, s’introdueix en el sistema digestiu de moltes animals i els pot provocar malalties i fins i tot la mort.

Els plàstics són tan abundats que resulta difícil copsar les xifres que us presentem a continuació:

  • La producció mundial de plàstics ha augmentat de manera exponencial de 2,3 milions de tones el 1950, quan se’n va iniciar l’ús, a 162 milions el 1993 i a 448 milions el 2015.
  • S’estima que de la dècada de 1950 s’han produït més de 8.300 milions de tones de plàstic.
  • Actualment, només es recicla el 9% del plàstic que es produeix. El 12% s’incinera, i la major part, el 79%, acaba en abocadors o en el medi ambient.
  • La meitat dels plàstics que es fabriquen són envasos. En altres paraules, el 50% de tot el plàstic produït està concebut per ser utilitzat un sol cop i ser llençat a les escombraries.
  • Cada minut es venen 1 milió d’ampolles i 5 bilions de bosses de plàstic d’un sol ús.
  • Les bosses de plàstic tenen de mitjana una vida útil de 12 minuts.
  • Han de passar com a mínim 100 anys perquè el plàstic es degradi, xifra que segons el tipus de plàstic pot arribar als 500.
  • Cada any s’aboquen 13 milions de tones de plàstic al mar.
  • S’han trobat plàstics a 10.000 metres de profunditat.
  • S’han identificat cinc zones de concentració conegudes com a sopes de plàstics: una a l’Índic, dues a l’Atlàntic (Nord i Sud) i dues al Pacífic (Nord i Sud).
  • Cada any, més d’1 milió d’aus i més de 100.000 mamífers marins moren a conseqüència dels plàstics que arriben al mar.

Aquestes dades són alarmants, però el desànim no és bon conseller i per això volem tancar aquest article amb un bri d’esperança. Nosaltres som el problema i nosaltres podem ser la solució.

Què podem fer, doncs, per canviar aquesta situació? És evident: reduir el consum de plàstic. Com?

  • Portant sempre bosses de tela o de qualsevol altre material, però reutilitzables, quan anem a comprar.
  • Comprant productes amb el mínim volum possible d’envàs, per exemple: a granel.
  • No comprant aigües, sucs ni refrescos en ampolla de plàstic. Els sucs te’ls pots fer tu mateix a casa i a la feina pots tenir una ampolla d’aigua de vidre (o de plàstic reutilitzable).
  • No comprant racions envasades en poliestirè expandit (Porexpan). Per exemple, no agafem del lineal dues cuixes de pollastre envasades, demanem al carnisser que ens les posi en paper de cera.
  • No comprant càpsules de cafè o, si més no, reutilitzant-les.
  • No utilitzant productes d’un sol ús com plats, coberts, gots, canyetes, encenedors, bolígrafs
  • Comprant productes de neteja de la llar a granel i duent l’envàs actual a reomplir.

I és que és qüestió d’escollir entre el planeta i el plàstic; tots dos no hi caben.

El paper: un material renovable i ecològic si l’usem com cal

El paper es fa amb cel·lulosa, la fibra de fusta que, barrejada amb aigua, es converteix en una polpa que després s’allisa i s’asseca. Per tal que el paper sigui resistent i que tingui un color i una textura determinades s’hi afegeixen productes químics com blanquejants, coles

Es calcula que per elaborar una tona de paper calen 18 arbres i 15.000 litres d’aigua. Els arbres són un recurs renovable sempre que se’n faci una explotació racional, és a dir, que es tallin a un ritme igual o inferior al de la seva regeneració. L’aigua residual, impregnada d’aquests productes, pot quedar altament contaminada.

Per això és important aplicar aquí, com a tot arreu, el principi de les tres erres: reduir (usar paper quan sigui estrictament necessari), reutilitzar (imprimir i escriure a dues cares) i reciclar. I comprar paper reciclat, és clar.

Però què és exactament el paper reciclat? És el paper que, en comptes d’estar fet directament amb fibra de fusta, es fa a partir de paper mateix. El paper es pot reciclar fins a sis cops; a partir de llavors esdevé massa fràgil per ser reaprofitat.

Reciclar paper és fàcil… fins a cert punt. El paper i cartró van al contenidor blau, però si tenen restes de menjar van al rebuig. A l’app Reciclem Bé, disponible per a iOS i Android, trobareu tota la casuística del tema (on van els mocadors de paper, el paper film, el paper plastificat…).

Però com podem estar segurs de si el paper que comprem és reciclat? Us expliquem com interpretar els principals segells i denominacions que trobareu en els paquets:

Processat sense blanquejar: No s’ha usat clor, lleixiu o altres blanquejants agressius en la seva elaboració.

Paper ecològic: Paper produït amb un consum energètic i recursos inferiors als habituals i blanquejat amb oxigen o altres productes no agressius.

Ecoetiqueta Europea: Paper fet amb un 10% de fibra verge provinent de plantacions acreditades (de boscos d’explotació sostenible) i sense intervenció de clor ni productes igualment contaminants. No és necessàriament paper reciclat.

Certificat Cigne Nòrdic: Paper fet amb un 25% de fibra verge provinent de plantacions acreditades (de boscos d’explotació sostenible) i sense intervenció de clor ni productes igualment contaminants. No és necessàriament paper reciclat.

Certificat Àngel Blau: Paper 100% reciclat, però no necessàriament amb un consum reduït d’aigua, d’energia i menors emissions contaminants.

FSC Mixt: Paper reciclat al menys en un 75%.

FSC Reciclat: Paper reciclat al menys en un 85%.

FSC 100%: Paper 100% reciclat. FSC són les sigles de Forest Stewardship Council o Consell d’Administració Forestal, una organització no governamental dedicada a certificar quins papers i fustes procedeixen de boscos gestionats de manera sostenible.

Com allargar la vida de la roba

Foto de Karolina Grabowska de Pexels

Allargar la vida de la roba comença en el moment de comprar-la i acaba en el moment de desfer-se’n, passant pel rentat, l’assecat, el planxat i la conservació. I en cadascuna de les fases d’aquest cicle podem actuar per influir en la seva longevitat. Anem a pams:

1) Comprem roba de qualitat, que duri. Perquè, què és més car: una camisa que costa 30 € que ens dura dotze anys o una que costa 12 € i que hem de llençar al cap de tres anys? Feu càlculs, feu! (I no entrem en les condicions laborals de les persones que la confeccionen…). A més, ja tenim una edat i no ens fa cap falta renovar el look cada temporada…

2) Rentem la roba quan realment calgui. Els texans i jerseis, per exemple, es poden airejar i tornar a usar uns quants cops abans de rentar-los.

3) A l’hora de rentar la roba, parem atenció a les etiquetes. Si diuen que la peça s’ha de rentar a mà o a determinada temperatura no és per caprici.

4) Posem rentadores diferents per a la roba blanca i la de color.

5) La de color, la girarem habitualment per la part de dins.

6) Les peces delicades les rentem a mà. I si ho fem a màquina, les posem dins una bossa de tela.

7) Rentem a temperatures baixes i amb programes curts. Si hi ha taques rebels, les tractem prèviament a mà. Amb això estalviem electricitat i sotmetem els teixits a menys desgast.

8) Posem el detergent necessari i suficient, no més; en excés pot desgastar la roba. A més hem de tenir en compte que va a parar al medi natural.

9) No cal planxar la roba interior ni la roba tècnica esportiva. La planxa de vapor és menys agressiva que la clàssica.

10) Sempre que puguem, estendrem la roba. L’assecadora suposa una notable despesa d’electricitat i sotmet la roba a cert estrès.

11) La llum directa del sol blanqueja la roba. Això és ideal per a la roba blanca però fatal per a la de color. Cal escollir bé el lloc i moment del dia per a cada tipus de bugada.

12) Protegim la roba de les arnes posant a l’armari una branqueta d’espígol, unes gotes d’oli de cedre o pells seques de taronja o de llimona.

13) Guardem les jaquetes i vestits de festa en bosses.

14) Cosim o portem a cosir les peces amb petits estrips o defectes fruit de l’ús.

15) Donem nous usos a les peces irreparables: convertim uns texans en una bossa de mà, una camisa en un mocador de coll, etc.

16) Les peces encara utilitzables però que ens han quedat petites o que ja no són del nostre gust, les portem a botigues de segona mà, les venem a Wallapop, les donem a familiars o amics o a ONGs. I si optem per llençar-la, l’app Reciclem Bé, disponible per a iOS i Android, ens indicarà a quin contenidor va.

Ens han sortit 16 accions a fer, però n’hi ha moltes més. Quines altres se t’acudeixen? Ens les comparteixes? Entre tots podem fer molt!

Segueix aquests 7 consells per convertir-te en un consumidor responsable

compra_responsable_andorra

Ser consumidors responsables implica dues coses: ser consumidors, i això ho som tots, tant si volem com si no, excepte si ens en anem a viure a un lloc solitari i som autosuficients, i ser responsables, i podem ser-ho en relació al planeta però també al patiment animal i als drets dels treballadors i dels habitants dels llocs on es produeixen els productes que comprem.

Hi ha moltes més coses que pots fer i cadascuna dona per a un post, així que mirarem de ser sintètics perquè et quedis amb algunes idees importants:

1. Comencem les per les erres de “responsable”: reflexiona abans de comprar (això ho necessito realment?) i redueix el teu consum, reutilitza (una ampolla de vidre es pot tornar a fer servir i a molts productes se’ls pot donar un nou ús, per exemple, pots fer un gronxador amb un neumàtic vell), repara (així generes més residus i desenvolupes habilitats o dones feina a petits negocis locals) i —només en última instància— recicla.

2. Està implícit en el “reutilitza” del punt anterior, però val la pena desenvolupar-ho: fuig com gos escaldat dels productes d’un sol ús: evita de totes totes gots i coberts de plàstic, tovallons de paper o bosses de plàstic del supermercat. Du sempre a sobre bosses de tela i fes servir el parament de casa per a les festes.

3. Quan hagis de comprar fes-ho en comerços locals i no en grans cadenes. Ajuda a sostenir la llibreria del barri en comptes de fer més ric a Jeff Bezos. Compra productes de proximitat per reduir l’impacte mediambiental. Que siguin de temporada també fa reduir el consum energètic dedicat a la seva conservació.

4. Compra productes de comerç just —ho veuràs a les etiquetes—, que no experimentin amb animals, que no utilitzin ingredients nocius per a l’entorn, com determinats pesticides, ni per a les persones. També en el sector bancari o en subministraments —aigua, llum, telèfon…— busca alternatives responsables, ètiques i transparents.

5. Compra electrodomèstics de baix consum energètic. Alguns seran més cars, però a la llarga tots hi sortirem guanyant, tu inclòs. Quan hagis de substituir bombetes, compra les de LEDs.

6. Redueix la petjada del carboni: sempre que puguis mou-te a peu, en bicicleta o en transport públic.

7. Fes servir en la mesura de les teves possibilitats fonts d’energia renovables: biomassa, solar (tèrmica o fotovoltaica), eòlica, hidràulica, geotèrmica…

Se t’acudeixen altres coses que podem fer per ser consumidors responsables?  Quines fas tu? Comparteix els teus consells amb nosaltres! I si en vols més, en trobaràs molts a l’app Reciclem Bé, disponible per a iOS i Android.

Consum responsable