Hem anat passant pels punts joves de les diferents parròquies per saber com s’hi tracten qüestions com la reducció, la reutilització i el reciclatge dels residus. En aquesta ocasió respon el nostre qüestionari Ayrton Medeiros, tècnic i dinamitzador del Punt d’Informació Juvenil d’Ordino.
Quines activitats relacionades amb les 3R organitzeu o en quines col·laboreu?
Sempre que organitzem un taller de manualitats, intentem que es faci amb materials reciclats i reutilitzables. També participem cada any a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, en la qual els joves veuen la importància de reciclar, quins avantatges té i què es pot fer amb tot aquest material que creiem que ja no es pot reutilitzar. Mostrem també als joves com és d’important la reducció de residus amb el triatge i distribució de la brossa al punt.
L’any passat es va dur a terme una activitat de fototrampeig en què els joves anaven a la muntanya per amagar càmeres i poder fotografiar la fauna de l’entorn. Es va aprofitar aquest taller per conscienciar els joves del perill que pot tenir el mal ús del reciclatge. Es van adonar que perquè els animals visquin tranquils a les muntanyes andorranes hem de cuidar el nostre entorn.
Per les setmanes de vacances, també s’han organitzat xerrades de conscienciació ecològica per als joves i s’ha fet difusió dels diferents clean-up days que s’han fet al Principat.
Com tracteu aquest tema al centre? Teniu contenidors per separar el paper, vidre, envasos…? Mireu de no comprar productes d’un sol ús…
Al nostre espai tenim contenidors per separar el paper, els envasos i l’orgànic. L’únic que no tenim és el del vidre. És molt poc habitual que un jove necessiti llençar vidre, però si és el cas es deixa al costat i després es llença als contenidors de la via pública que es troben a tocar del punt jove. L’objectiu en un futur és que els joves proposin idees per redistribuir l’espai i un dels punts a tractar serà afegir més contenidors per fer un bon triatge.
Teniu alguna persona responsable d’aquests temes a l’organització?
Tots som responsables en aquest tema, ja que cada departament s’ha de preocupar que es posin en pràctica les 3R. I qualsevol proposta de taller sobre el reciclatge és benvinguda tant per al punt jove, com per a la ludoescola, la casa pairal, etcètera.
Quin grau de preocupació o interès pel tema detecteu entre els joves de la parròquia?
Pel que s’arriba a veure al punt, els joves no estan gaire conscienciats, ja que no donen gaire importància a on llencen la brossa. Poder llençar-la en un contenidor qualsevol, per ells és més que suficient. Però cada vegada són més els que demanen en quin contenidor han de llençar una certa cosa i s’interessen pel medi ambient. Els joves més implicats són els que prèviament han assistit a un taller o activitat relacionada amb el reciclatge. S’han de mantenir aquestes accions perquè cada vegada siguin més els joves conscienciats en el tema.
El paper va nàixer com un suport per a la lletra escrita, substituint materialsprevis com el papir i el pergamí. En literatura, l’important són les paraules i noel llibre, i en tipografia, importa el disseny de les lletres i no la superfície sobrela qual es representen. El paper no és l’obra d’art sinó simplement el llenç.
Però resulta que allò material, físic, palpable, ens sedueix i que a alguns ensagrada tocar i olorar el paper quan llegim, tallar-lo, plegar-lo. Jugar amb ell,en definitiva. Si aquest Sant Jordi vols regalar llibres originals aquí trobaràs unes quantes idees d’obres en què el continent acaba convertint-se en el contingut.
Abans, però, recordem al lector que el paper és un recurs renovable (tot i que no il·limitat: perquè una explotació forestal sigui sostenible cal extreure els arbres a un ritme no superior en què creixen), reciclable i biodegradable. Aclarim també que la majoria de les tècniques que explicarem es poden fer tant amb paper nou, ja sigui d’un blanc pristí o reciclat, com amb paper que ja ha complert la funció per a la qual va nàixer i, per tant, reutilitzat.
Us proposem, doncs, tot d’idees de coses a fer amb papers usats o amb llibres vells dels quals us vulgueu desfer (ep, i si no, el llenceu al contenidor blau, que per a això hi és!).
Comencem per la papiroflèxia, que, com indica el seu nom, és l’art de plegar papers. Que tiri la primera pedra qui no hagi fet mai un avió de paper! No ens hi escarrassàvem gaire: fèiem un morro ben punxegut, que fendís l’aire, hi posàvem alerons i a volar… amb molta sort fins a l’altra punta de la classe (el rècord mundial és de 88,31 m) . També fèiem endevins (aquell paper plegat que obríem amb quatre dits de la mà per descobrir un o altre missatge), vaixells i ocells, entre d’altres.
L’origami és la variant de la papiroflèxia (el mot té la mateixa estructura, oru, “plegar”, i kami, “paper”) que es practica al Japó, i que beu de l’herència demestres xinesos. La tradició és mil·lenària i ha assolit un gran detallisme isofisticació. Però l’art de plegar papers continua evolucionant. El nord-americà Matthew Shlian, per exemple, aplica els seus coneixements com a enginyerper fer elaboracions de gran complexitat.
En anglès, d’aquest art se’n diu paperfolding (trobem de nou la mateixa composició del mot). A banda d’artistes, hi ha empreses dedicades a la venda de trofeus de caça, escultures de sobretaula i màscares fetes amb 3Dpapercraft, que és un altre dels noms de la cosa, I també es pot practicar amb la canalla a casa o a l’escola.
Els experiments, a casa i, en el cas que ens ocupa, amb paper. Però no intenteu fer el que fa Barbara Wildenboer perquè no us en sortiríeu. Cal una gran destresa per tallar el paper de manera tan precisa com ho fa l’artista sud-africana.
El treball de Ben Denzerés més conceptual. El nord-americà idea i porta a la pràctica llibres absurds, com una recopilació en un sol volum de 15 supervendes, que ocupa milers i milers de pàgines, o un llibre que conté cinc sobrets de ketchup.
Anem acabant. Una altra de les tendències de moda és el papercutting. Tot i que té els orígens a la Xina de la dinastia Han (sis segles abans de la nostra era), ha viscut una explosió creativa els darrers anys. Com a mostra, les obres de Patrick Cabral (foto), Jonathan Safran Foers,Nahoko Kojima,Piotr Chzinksi,Alma Haser, Lisa Lloyd o Niral Parek.
Què? Us veieu amb cor d’agafar tisores i mirar de transformar residus amb objectes de valor?
Meraki Zero Waste és tant una botiga com una zona autònoma permanent —seguint la denominació de Hakim Bey—, és a dir, un nucli irradiador de canvi. Hi trobaràs productes de cosmètica, d’higiene personal, de neteja de la llar, llibres, accessoris i complements zero residu i, a més, sense plàstic, vegans, no testats en animals, ecològics, biològics, reutilitzables i respectuosos amb el medi ambient.
Cecilia Contartese i Francesco Forestieri van obrir-la fa poc més d’un any al centre històric d’Andorra la Vella “amb l’objectiu de contribuir a un consum més responsable i de crear un món millor”.
Fa poc heu complert un any. Quin balanç feu d’aquesta etapa?
Hi ha molta gent que encara no ens coneix. És un procés lent. Encara estem en el moment de treballar, de fer molta publicitat, de portar productes bons i que la gent ens valori per la qualitat, pel bon preu, per l’atenció… Intentem informar la gent, que a vegades no entén la diferència de preus.
Els productes ecològics són realment més cars?
En el producte a granel fem un esforç per tenir un preu baix i que la gent el provi. Reduïm els nostres marges i hi guanyem menys però facilitem que les persones descobreixin el producte i l’utilitzin. D’altra banda ensenyem als clients que comprar menys quantitat però de més qualitat i durabilitat surt a compte. Tots tenim a casa l’armari ple de coses que no utilitzem, que vam comprar perquè era una oferta, un pack… I acaben per caducar o no les aprofitem.
Em pots posar algun exemple de producte que sigui més durador que l’habitual?
Sí, tenim per exemple els xampús sòlids. Cada pastilla equival a dos envasos de xampú líquid. La cosmètica sòlida en general, conservant-la de manera adequada, rendeix molt més que la líquida. També tenim càpsules de cafè reutilitzables d’acer inoxidable, que duren tota la vida, bosses per a la conservació i transport d’aliments, làmines per a cocció i safates de silicona de grau alimentari, la silicona platí, lliure de BPA (bisfenol A), que és un producte que pot durar molts anys.
Quina part teniu de comerç i quina part d’activisme?
La botiga és una feina i també una passió. És impossible viure ecològicament des que et lleves fins que te’n vas a dormir. Sempre hi ha un moment en què, per presses o pel que sigui, acabes comprant un producte que en realitat no vols tenir a casa. Però tractem de compartir amb els clients petites coses que pots fer en el dia a dia, i ells també ens ensenyen coses a nosaltres. La iniciativa de la botiga va sorgir quan amb el Francesco vivíem a Itàlia, a Sardenya. Allà hi ha un calendari per a la recollida dels residus, cosa que a Argentina no existia quan jo hi vivia. El responsable de la recollida em va dir que separava malament els productes i em va explicar com ho havia de fer i així va néixer el meu interès per fer les coses bé. També hi va influir el fet de veure cada dia un paisatge preciós —la platja, les roques…—, que és el mateix que em passa a Andorra, on tenim una muntanya molt bonica i que tothom aprecia. Tot i que no hem nascut aquí, vivim aquí, estimem Andorra i volem contribuir a tenir cura del país. Hi ha gent que diu que qui contamina realment són les grans empreses, però aquest és un discurs que ens pot fer oblidar que nosaltres també podem posar el nostre gra de sorra.
El problema es pot atacar des de l’àmbit macroeconòmic i alhora des del microeconòmic…
No has de canviar la teva forma de vida d’un dia per l’altre. Pots fer un petit canvi, al menys un, que puguis mantenir al llarg del temps.
Tornem als intercanvis amb els clients. Quines idees us donen?
Em donen consells sobre com fer la neteja a casa. Per exemple, m’expliquen com netejar el forn amb bicarbonat i àcid cítric, que pots posar la pell d’una llimona al rentaplats per eliminar les males olors, com treure les taques de la roba amb productes naturals… Una senyora em va portar una fotografia d’una solució que havia creat per separar la brossa. Va dividir un calaix de fusta en quatre, hi va posar tapes de colors, ho va decorar…
Com és la vostra clientela? Hi deu haver qui només compra productes de cosmètica, qui només compra accessoris…
Hi ha clients que cada mes fan la compra de productes per a la llar a granel, que venen a buscar sempre el que ja saben que els funciona. També tenim molts turistes que entren perquè als seus països no troben botigues especialitzades en aquesta mena de productes. Hi ha turistes que passen a Andorra tota la temporada d’esquí, per exemple, i van passant per la botiga regularment.
De quins països són els vostres clients?
Prinicpalent d’Andorra, encara que també ens visiten molts turistes dels països veïns, Espanya i França, i d’altres països més llunyans com els Estats Units, Alemanya o Anglaterra, entre d’altres.
Com funciona la venda del producte a granel?
La idea és que portis el teu envàs de casa. Nosaltres fem la tara, omplim l’envàs amb la quantitat que demanis, tornem a pesar i restem la tara, i posem una etiqueta perquè sàpigues quin producte és. El bar del costat també ens dona ampolles d’aigua buides i les fem servir perquè et puguis endur el producte a casa si no portes envàs. I també tenim l’opció de posar-ho en una ampolla de vidre, que venem a un preu molt baix perquè no és el nostre negoci. Hi ha gent que em porta els envasos per matí, abans d’entrar a la feina, i la llista del que volen, i en sortir passen i ho recullen.
També vens fertilitzadores…
És un recipient on pots posar les restes orgàniques. Hi has d’afegir una cullerada d’un substrat casa dia, fermenta i va perdent volum i treu un líquid que, mesclat amb aigua, és un fertilitzant natural molt bo per a les plantes, i pur, sense diluir, serveix per desengreixar les canonades de casa. Tanca hermèticament, de manera que no genera olors ni atrau mosques. I redueixes el volum de residus orgànics que generes. En lloc de baixar la bossa cada cinc o set dies, la baixaràs cada deu o més. I si tens algun amic que tingui hort li pots donar això, que és un gran aliment per a la terra. I si no, esperem que a Andorra es reculli la fracció orgànica aviat.
El Pla Nacional de Residus preveu que el 2025 es reculli la meitat d’aquesta fracció.
Penso que serà molt bo. Quan ens vam instal·lar a Andorra amb el meu marit, buscàvem el contenidor marró, el de l’orgànica, i va ser una gran sorpresa no trobar-lo. Els restaurants i els supermercats generen grans quantitats d’aquest tipus de residu. Al menys, la fruita i verdura no apta per al consum humà es podria donar als animals.
Tinc entès que meraki és una paraula grega que deriva del turc merak, que significa “fer alguna cosa amb amor i amb placer”.
Vol dir fer les coses amb tota l’ànima. Per iniciar un negoci i per fer conscienciació has de sentir passió pel que fas i nosaltres la sentim. I també sentim passió per Andorra i pel planeta.
L’activisme verd no té per què ser dur i sacrificat, oi?
Exacte. Nosaltres volem mostrar que pot ser una cosa divertida, fàcil i que cada petit gest compta. Portem productes pràctics i de dissenys bonics per al dia a dia. Amb el Francesco hem pintat la botiga de colors vius, perquè es gaudeixi l’experiència aquí a la botiga. Una altra cosa molt important per a nosaltres és viure la sostenibilitat com una activitat de família, ja que els nens són el futur i si ho incorporen de petits, ho continuaran amb naturalitat a la seva vida adulta.
Ja ho hem dit en alguna ocasió: ens han fet creure que les dades que cerquem, que les pàgines web que visitem, que els correus que enviem i rebem estan en un núvol, blanc, flonjo, eteri, quan en realitat estan en ordinadors encesos 24 hores al dia, refrigerats permanentment i situats en naus industrials gegantines.
Es calcula que la consulta d’una pàgina web emet de mitjana (no totes les pàgines són iguals, com ara veurem) 4,61 g de diòxid de carboni. És l’equivalent de la corrent que consumeix un cotxe elèctric en desplaçar-se 7 metres. No és gaire, és cert, però suma-hi totes les pàgines que visites en un dia, en un any, suma-hi les que visitem entre tots…
Les tecnologies de la informació (IT), que inclouen molt més que la navegació per internet (per exemple, la producció dels ordinadors i altres equips electrònics), emetran el 2025 (demà passat, com qui diu) més CO2 que qualsevol país, amb l’excepció de la Xina, l’Índia i els Estats Units. I el 2030 seran el primer consumidor d’electricitat del món.
Hi ha moltes coses que podem fer perquè cada visita d’un usuari al nostre web contamini menys. Per exemple:
1) Allotjar el lloc en un centre de dades alimentat per energies renovables
Hi ha proveïdors connectats a xarxes elèctriques amb energia produïda per molins de vent o salts d’aigua i n’hi ha que produeixen la seva pròpia energia amb panells solars o geotèrmia. I n’hi ha de situats en regions fredes, cosa que suposa un estalvi substancial en la despesa energètica dedicada a la refrigeració dels equips.
Cercant “green hosting” o “allotjament eco” a internet en trobareu uns quants.
2) Tecnologia econòmica
Cada línia de codi font compta. Hi ha llenguatges web més econòmics que d’altres, és a dir, que necessiten menys línies de codi per fer el mateix. Un cop escollit el llenguatge, elimina text sobrer. Per exemple, evita l’ús inoportú de “divs” i “classes” tant en HTML com en CSS.
3) Disseny net
Un disseny auster acostuma a ser sinònim d’un lloc web de baix consum. Cal eliminar tot el que sigui superflu: com textos pensats només per omplir, imatges que no aporten res o animacions innecessàries.
Utilitza com menys tipus de lletra millor: potser n’hi ha prou amb un per als títols i un altre per al text. La càrrega de cada tipografia consumeix recursos i, per tant, energia addicional.
4) Funcionalitats útils
S’han d’eliminar totes les funcionalitats del web que no fem servir. Per exemple, pots eliminar els connectors si utilitzes un sistema de gestió de continguts com WordPress. Els connectors fan que el codi de les teves pàgines sigui més pesat i n’allarga el temps de càrrega.
5) Contingut lleuger
Cal optimitzar el contingut multimèdia, és a dir, reduir-ne el pes en la mesura del possible, sempre que no se’n comprometi la qualitat de reproducció.
Per a les imatges és convenient utilitzar formats de gran compressió com .png o jpg, en comptes de formats més pesants com .tiff o .raw. Les fotografies també es poden substituir sovint per il·lustracions vectorials (format .svg), molt més lleugeres.
Una resolució de 72 dpi és suficient i adequada per a web.
El mateix passa amb els vídeos: han de tenir el format adequat per a web i la màxima compressió possible. I puja només els realment imprescindibles.
6) Limitar les peticions als servidors
La visita d’un usuari al teu lloc web activa automàticament una sol·licitud http o https, és a dir que el servidor envia al navegador de l’usuari tots els fitxers que componen el lloc.
No tots els fitxers són necessaris. Pots optar per retardar-ne l’ aplicació, per exemple amb els fitxers Javascript o CSS, o simplement eliminar determinats fitxers que alenteixin la càrrega de les pàgines del teu lloc web.
7) Mode fosc i mode clar
El mode fosc està de moda. Consisteix a usar textos de colors clars sobre fons foscos, és a dir, el contrari del que és habitual. Això no suposa cap diferència pel que fa al consum energètic del web però sí al del dispositiu (ordinador, tauleta o mòbil) des del qual es visualitza.
Un píxel de pantalla que mostra un fons negre no fa consum. És bo utilitzar aquest mode quan la plataforma ho permet (és opcional en molts navegadors, en alguns sistemes operatius o en xarxes socials com YouTube, Facebook o Instagram) i no hi ha més remei que fer-ho quan la pàgina està dissenyada així. Cal tenir en compte, però, que els fons negres cansen més la vista, de manera que el nostre benestar és en aquest cas un condicionant important.
Tot el que hem explicat són maneres de reduir el consum energètic o les emissions de CO2 que suposen una visita a una pàgina. En realitat n’hi ha més: ICT Footrpint ha publicat un llibret en PDF que llista 115 bones pràctiques!
8) Plantar arbres per compensar?
També hi ha empreses que proposen plantar arbres per compensar les emissions contaminants que fan els nostres llocs web. No estem en contra de plantar arbres però cal veure quins, on i com els planten i si redueixen el CO2 en el mateix lloc en què s’emet. En tot cas —plantem o no plantem— és obligat començar pels fonaments i mirar de crear webs el més eficients possibles.
Hem enumerat 8 coses que pots fer i ara et deixem 8 exemples de webs verdes. Els ha recollit un blog francès i la majoria són d’aquest país, però també hi surt la Wikipedia, un model a seguir.
Si ja tens presència a internet, a hores d’ara et deus estar preguntant si el teu lloc web és ecoresponsable. A Ecograder i a Website Carbon ho podeu comprovar (i no són els únics llocs). Alerta, però, perquè els resultats no són sempre coincidents!
Els principis de la reducció de residus (generar-ne menys, reutilitzar, separar per reciclar…) poden semblar complexos o abstractes, en ocasions. Per això hem volgut aterrar-los, posant exemples el més propers i quotidians possible, i per fer-ho hem seguit el model d’una infografia publicada recentment per l’Agència de Residus de Catalunya de com viure 24 hores sense residus.
Hem buscat un cas representatiu d’un bon gruix de la població: algú que treballa 8 hores en una oficina o en serveis o al comerç, tot i que som conscients que hi ha tantes rutines com persones. No és el mateix un bander que un batlle ni un pastisser que un pastor.
Són moltes les coses a canviar des que et lleves fins que te’n vas a dormir, però totes són petites i factibles. Comencem per una, anem seguint i aviat, sense adonar-nos-en, estarem vivint sense gairebé generar residus.
6.30–7.00 h Et lleves
Ventiles la cambra 15 minuts. Si ho fas més estona estàs malbaratant l’energia destinada a esclafar la casa i si ho fas menys promous la multiplicació d’àcars i et tocarà rentar els llençols més sovint.
Tires la cadena del vàter, però abans has posat una ampolla de plàstic plena d’aigua o sorra dins del dipòsit perquè s’ompli abans i cada evacuació suposi una despesa més petita d’aigua.
Et prepares per fer goig quan surtis al carrer amb productes d’higiene comprats a granel. Quan se te n’acabi un, duràs l’ envàs buit a algun establiment especialitzat perquè te’l reomplim.
La dutxa? Rapideta i amb aigua no gaire calenta per accelerar el metabolisme i activar-te.
7.30–8.30 h Vas a la feina
Si pots (que no sempre és així), hi vas caminant, en bicicleta o en transport públic per reduir les emissions de CO2.
Saps que la comunicació digital (llegir un text en pantalla, enviar un correu electrònic…) consumeix menys però consumeix. Per això envies només els correus i Whatsapps imprescindibles i t’aixeques per parlar cara a cara amb els teus companys.
Quan llences papers, dossiers, informes… treus les grapes i clips, fundes de plàstic, etcètera, i llences cada cosa al cubell corresponent. Si no tens recipients per a cada tipus de residu, demanes al teu cap que en posi.
Imprimeixes només allò imprescindible i ho fas en blanc i negre i a dues cares.
No compres llaunes de refresc a la màquina de venda automàtica ni et poses aigua del dispensador en gots de plàstic d’un sol ús. Portes de casa una ampolla reutilitzable.
10.30 h Pausa pel cafè
A la granja, demanes que et posin el cafè en el teu vas o termo.
13.00 h Hora de dinar
Portes el dinar de casa amb una carmanyola o un entrepà amb un embolcall reutilitzable. Només fas servir coberts reutilitzables (els portes de casa o els tens a l’oficina). I el dia que compres el dinar en un lloc de menjar preparat demanes que te’l posin a la carmanyola.
18.00–19.00 h Hora de plegar
En acabar la jornada laboral apagues calefacció, llums, ordinadors i impressores.
18.30–19.30 h Vas a comprar
Portes carro de la compra, cistell, bosses de fil lleugeres per a la fruita i verdura, bossa de tela per al pa… I carmanyoles o envasos perquè t’hi posin la carn i el peix —molts súpers d’Andorra ja ho accepten!—.
Compres tot el que es pot a granel. A la secció de carnisseria del súper tens un mostrador amb carn ja preparada amb safata de porexpan i paper film, però t’apropes al taulell i demanes que t’ho tallin al moment i t’ho posin a l’envàs que els facilites.
19.30 h Al gimnàs, al pàdel…
Portes aigua o beguda isotònica en una ampolla reutilitzable. Et dutxes amb sabó i fas servir productes d’higiene comprats a granel en envasos reutilitzables.
21.00 h Hora de sopar
Prepares racions ajustades al que menjaràs. Si en sobra t’ho pots acabar en el proper àpat o fer-ho servir per preparar altres plats per tal de minimitzar el malbaratament alimentari.
22.00–23.00 h Pleguem veles
Utilitzes els mateixos productes d’higiene comprats a granel en envasos reaprofitats que has fet servir al matí.
Poses una petita quantitat de pasta dentífrica al raspall (no cal omplir-lo) i mentre et raspalles les dents tens l’aixeta tancada per no malbaratar aigua.
Fas servir roba de llit de materials naturals, que no genera microplàstics cada cop que la poses a la rentadora. De la roba de llit que hagi exhaurit la seva vida útil en faràs draps o bosses de pa.
Al sofà i al llit, si cal, t’abrigues bé, perquè has abaixat el termòstat a 18–19º… Descansaràs millor.
Mentre dorms, somies que has fet el que calia per assegurar la supervivència i el benestar del medi ambient i de les generacions futures, i l’endemà et lleves optimista i tranquil. I sant tornem-hi.
