Reciclem Bé

Menu
Menu

Autor: Reciclem Bé

Publicat a

Net Green: “Amb el sistema de neteja ecològica estalviem aproximadament 150 litres d’aigua per vehicle”

Net Green és un servei de neteja ecològica de cotxes a domicili sense aigua que opera a Andorra des de començament del 2018. Adrián Óscar Brugnole va treballar durant uns quants anys com a assalariat abans de fer un cop de cap i posar en marxa una iniciativa que acaronava des que va arribar al Principat.

Com va sorgir la idea d’oferir un servei de neteja de cotxes sense ús d’aigua?

Al meu país d’origen, Argentina, tenia una empresa vinculada a la neteja i el manteniment del vehicle. Fèiem treballs de poliment de carrosseria, neteja de tapisseria, poliment de fars, canvi d’oli, venda d’accessoris i tot allò relacionat amb el manteniment del vehicle. En tenir tots els coneixements, vaig voler desenvolupar alguna cosa diferent i ecològica perquè sabem que hem d’evolucionar cap a la cura del medi ambient. Tot investigant, vaig descobrir el mètode de neteja ecològica i sense aigua. A Espanya fa temps que existeix aquesta metodologia i jo ja posseïa formació, ja que porto més de 20 anys en el tema de manteniment i cura del vehicle.

On va aprendre la tècnica?

La possibilitat va sorgir de voler reinventar-me i buscar una oportunitat de desenvolupar els meus coneixements. La tècnica la tenia i la vaig adaptar a fer-ho amb productes ecològics i així apostar per la sostenibilitat del planeta.

Quants litres d’aigua es gasten per vehicle amb una neteja normal?

Amb els productes que fem servir no gastem ni una gota d’aigua. Amb el sistema de neteja ecològica estalviem aproximadament 150 litres per vehicle.

Com es fa la neteja d’automòbils sense aigua?

Per a l’interior, primer es fa un aspirat complet de tot el vehicle i fem la neteja i renovació d’acord amb les parts i materials de cada vehicle (panells de portes, taulers de control, pantalles tàctils, diferents tipus de tapisseries, etc.). Per a l’exterior, primer fem un prerentat, que serveix per treure la brutícia més grossa, i la descontaminació de la carrosseria. A continuació apliquem una cera tecnològica que neteja, abrillanta i protegeix la pintura, alhora que genera una capa envernissada que la protegeix dels agents atmosfèrics (pols, excrements d’ocells, raigs solars), repel·leix la brutícia i gotes de pluja, cosa que perllonga el resultat final. Els diferents productes que s’apliquen segons la part del vehicle són ecològics i utilitzem baietes especials de microfibres.

Quins tipus de residus i en quina quantitat es generen?

La nostra activitat és completament innòcua, sense produir cap vessament residual.

Els detergents que fa servir són ecològics?

La gamma dels productes ha estat desenvolupada i formulada amb el criteri de biodegradabilitat, establert pel Reglament (CE) 648/2004 del Parlament Europeu i del Consell sobre detergents. Hem de ser conscients de l’escassetat dels nostres recursos naturals tant per al nostre medi ambient com per als nostres clients. L’aigua és un recurs natural necessari però limitat.

El cost del servei és semblant al d’una neteja tradicional o és més elevat?

El cost és similar a la neteja tradicional amb aigua a mà. És evident que el rentat en una benzinera té un cost molt diferent, però també té un alt impacte sobre el medi ambient.

Ha percebut si la motivació del client per contractar els seus serveis és deguda a un interès pel medi ambient?

La majoria de clients ho troben beneficiós pel sistema que oferim i pel fet de no utilitzar aigua.

Té clients particulars, empreses, concessionaris de cotxes…

Sí, tenim tots aquests tipus de clients. Alguns són fixos: els fem un manteniment setmanal.

Quins vehicles pot netejar?

Tot tipus de vehicle: cotxes amb motor de combustió, elèctrics, motos, bicicletes, furgonetes…

Es desplaça gratuïtament al domicili del client (excepte Pas de la Casa) per manca d’espai propi o és per sostenibilitat i eficiència, per no fer desplaçar els vehicles i contaminar menys? El sistema està pensat per generar menys contaminació, menys desplaçaments i més comoditat per al client.

Publicat a

Agenda sostenible 2023

L’any passat vam publicar per aquestes dates un calendari dels dies internacionals i dels esdeveniments relacionats amb la sostenibilitat previstos per als dotze mesos que començaven. Els dies internacionals són els mateixos cada any i us remetem a aquell article per conèixer els que se celebraran aquest. El que volem fer ara i aquí és destacar les dates significatives d’enguany pel que fa a aquest tema.

GENERAL

L’any que comença ha estat proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides com a Any Internacional del Mill. Aquest cereal pot créixer a terres àrides amb una quantitat mínima d’insums i és resilient als canvis climàtics. Així, doncs, constitueix una solució ideal perquè els països augmentin la seva autosuficiència i disminueixin la dependència de la importació de cereals.

Amb data d’1 de desembre de 2022 han entrat en vigor les noves tarifes elèctriques, que suposen un augment del 4% per a les llars amb una potència contractada de 3,3 kW, d’entre el 8 i el 9% per a llars amb una potència d’entre 5,5 i 8,8 kW i del 17% per a les empreses. Una raó més per mirar d’aprofundir en l’estalvi energètic.

Enguany comença el desplegament de la Llei 25/2022, de 30 de juny, d’economia circular (LEC). La Llei d’Economia Circular estableix cinc grans objectius amb horitzó al 2035:

  • Increment fins al 65% del reciclatge
  • Reducció del 15% de la generació de residus urbans
  • Consum d’aigua per sota dels 150 litres per persona i dia
  • Reducció del 50% del malbaratament alimentari
  • Increment fins al 25% de les empreses que treballin en esquemes d’economia circular

GENER

5–8 International Consumer Electronics Show (CES)

Las Vegas

És una de les fires de tecnologia més grans del món. En aquesta edició s’hi presenten novetats en temes relacionats amb la intel·ligència artificial, la realitat augmentada o les criptomonedes, entre d’altres, però també hi tenen un lloc destacat les innovacions vinculades a la sostenibilitat. Un estudi recent d’Accenture assenyala que la transició a productes, serveis i experiències sostenibles pot desbloquejar ingressos de fins a 2.800 milions d’euros en sectors com la mobilitat, la moda, l’energia domèstica, l’alimentació, el transport aeri i marítim, la construcció i la comunicació fins al 2030.

MAIG

Principi mes – VideDressing

El mercat de roba i complements de segona mà de la Massana creix any rere any i ja és una cita consolidada. Té dues edicions l’any: la de primavera i la de tardor, que s’escau a mitjan novembre.

ANDORRA LA MASSANA 11/06/2022 INAUGURACIÓ FESTISPORT. FOTO: EDUARD COMELLAS. COMÚ DE LA MASSANA

13 – Festisport

El dissabte 13 de maig tindrà lloc a la Massana la segona edició del Festisport, un festival que vol ser un aparador per al públic familiar de l’oferta esportiva del país. Entre les múltiples activitats esportives gratuïtes que s’hi programen s’inclou el VideSport, la fira de material esportiu de segona mà, una oportunitat per allargar la vida útil de roba i accessoris.

JUNY

4–7 Cimera Mundial de Transport Públic

Aquest congrés de caràcter biennal se celebrarà enguany a Barcelona i comptarà amb 2.500 participants, 400 empreses i 300 ponents que debatran sobre finançament, sostenibilitat, nous hàbits, oportunitats de negoci.

Principi de mes – Setmana del Medi Ambient

Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, que es commemora el 5 de juny, el Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, juntament amb Andorra Sostenible, organitza un seguit d’activitats divulgatives, mentre que els set comuns organitzen la Festa del Medi Ambient, una jornada amb actes per a tota la família al Prat del Roure d’Escaldes-Engordany.

Principi de mes – Mercat de Segona Mà de Canillo

Durant tot un dissabte, el passeig del telecabina s’omple de parades —l’any passat van ser una quarantena— de venda de tota mena de productes de segona mà.

Juny-setembre – Jornades de neteja als dominis esquiables

Les empreses que gestionen les estacions d’esquí acostumen a organitzar a la primavera jornades de neteja en què col·laboren els treballadors de l’estació i els clubsa d’esquí. Solen fer-ho en grups de deu, acompanyats de vehicles i amb un camió per acumular tot el que van recollint.

JULIOL

Mercat d’Encamp

Ja fa anys que està en marxa el mercat de dissabte a la plaça Sant Miquel, amb paradetes variades de fruita i verdura, amb pastisseria, roba d’esport, productes d’Andorra, llanes, flors, artesans especialistes en joies i articles diversos de segona mà. S’acompanya amb directes de música, tallers de jardineria i ds’elaboració productes de neteja ecològics.

SETEMBRE

Mitjan mes – Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible i Segura

Aquesta iniciativa sorgida el 1999 se celebra cada any entre el Dia Internacional per a la Protecció de la Capa d’Ozó (16 de setembre) i el Dia Europeu sense Cotxes (22 de setembre). El seu objectiu és promocionar activitats entorn de la mobilitat sostenible i fomentar bones pràctiques i mesures d’acció relacionades amb tots els temes com la qualitat de l’aire, la protecció de la capa d’ozó, el foment dels mitjans de transport nets i la mobilitat responsable.

16 – Cleanup Andorra

Els dos darrers anys, amb motiu del World Cleanup Day, diferents organismes i entitats andorranes han col·laborat per organitzar batudes per netejar boscos. En cada ocasió es retiren de mitjana 500 kg de brossa del medi natural, que se separa i es du a la deixalleria. Presumiblement, enguany es repetirà aquesta acció.

NOVEMBRE

Mitjan mes – Concurs d’Iniciatives Ambientals

El Govern d’Andorra, a través d’Andorra Sostenible, i els comuns col·laboren en l’organització del Concurs d’iniciatives Ambientals, que premia les millors propostes ambientals que fomenten el consum sostenible de productes i recursos, l’educació ambiental, el treball en xarxa, la reducció d’impactes negatius sobre el medi, la conservació i divulgació de valors naturals, la mobilitat sostenible, l’estalvi en el consum d’energia i recursos i la gestió dels residus i orientades cap al concepte de residu zero.

Finals de mes – Setmana Europea de la Prevenció de Residus

El Govern, Andorra Sostenible i els set comuns participen en l’organització d’activitats al país amb motiu de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. L’objectiu d’aquesta iniciativa és organitzar accions de sensibilització sobre la prevenció de residus. L’edició d’enguany serà la quinzena.

30 novembre – 12 desembre Conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic (COP 28)

La 28a sessió de la Conferència de les Parts de la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic es reunirà als Emirats Àrabs Units. L’anterior, celebrada a Xarm el-Xeikh, va acordar proporcionar finançament per pèrdues i danys als països vulnerables durament afectats pels desastres climàtics i va reforçar el compromís de limitar l’augment de la temperatura mundial a 1,5 graus centígrads per sobre dels nivells preindustrials.

DESEMBRE

Mitjan mes – Campanya de recollida de joguines a favor de Càritas

Acabem l’any fent que les famílies amb pocs recursos puguin regalar joguines als petits de la casa i que, de retruc, joguines per estrenar o en bon estat puguin trobar algú que les utilitzi i que no acabin d’aquesta manera a l’abocador. És una tradició molt arrelada al país per aquestes dates: el 2023 serà la 31a vegada que es faci la campanya.

Si coneixes o organitzes actes relacionats amb aquests temes que no apareixen en aquest calendari, informa’ns-en i els inclourem.

Publicat a

Això s’acaba (propòsits per a l’any nou)

Això s’acaba! No, no és un plany catastrofista davant l’emergència climàtica i la contaminació (millor no entrem en aquest terreny perquè ens faríem mal). Volem dir que s’acaba el 2022. Estripem un calendari (ep, si ho fas llença’l al contenidor blau, no a la brossa) i n’encetem un altre. A veure què ens portarà el 2023. Estarem amatents, però no es tracta només de quedar-nos esperant a veure quina sorpresa ens depara el destí sinó de posar també una mica de la nostra part.

És per això que amb el canvi d’any acostumem a fer propòsits. Que no val la pena perquè no en complim ni la meitat? Sí, és difícil canviar les rutines. Un estudi va concloure que el 88% dels propòsits que fem per a l’any nou no es compleixen (el 52% s’abandona el primer mes), però el percentatge dels que no fem que no es compleixen encara és més alt: del 100%.

L’explorador Mike Horn explica sovint que per assolir les fites que es planteja fa un procés triple: imaginar-les, planificar-les i executar-les. Si només imaginem, els obstacles abans esmentats —la força del costum— ens dificultaran la consecució del nostre somni. Per això és important planificar —marcar-se objectius concrets, realistes, mesurables, establir fases, calendaritzar, posar-hi mitjans, valorar beneficis i costos…— i, a la fi, executar —fer un cop de cap, tirar pel dret, tirar-se a la piscina, tirar la capa al toro, saltar cridant al buit…—. Però si no arribem a concebre una idea tampoc la realitzarem.

Volem convidar-vos a posar-vos metes de reducció, reutilització i reciclatge per a aquest any que comença. Quines? Poden ser coses tan simples com portar la carmanyola a la carnisseria, recollir la brossa quan anem a la muntanya (i al mar i quan caminem per la ciutat…), no fer servir productes d’un sol ús, comprar menjar i productes de neteja a granel, regalar, vendre o donar un nou ús a la roba que no fem servir… Les possibilitats són infinites i si voleu més idees aquest blog n’és ple.

Però no tothom vol ni pot fer el mateix. Cadascú té les seves circumstàncies i, sobretot, les seves motivacions. I és que la voluntat de fer una cosa és clau per aconseguir-la. Sovint, empesos per l’ambient immediat o mediàtic, ens fem propòsits en què no creiem realment, que no desitgem. Per reeixir hem de voler-ho de veritat, hem d’estar disposats a invertir-hi molt esforç.

Pensa això: si fas un determinat gest sostenible durant l’any i ningú del teu entorn et segueix, si descobreixes que el camí que has endegat és solitari, estaràs disposat a continuar? Si la resposta és negativa no val la pena que comencis.

Així que et recomanem que escullis accions que realment et motivin. I també que siguis selectiu. No vulguis estirar més el braç que la màniga. Alguns experts recomanen no triar-ne més de tres. Hi ha estudis que diuen que calen 21 dies per crear un hàbit, d’altres parlen de 42 i d’altres, encara, de 66. Si aquest últim fos el cas, això donaria per 5,53 hàbits nous en 365 dies. Però donem-nos un respir i assegurem la jugada: complir tres propòsits en un any és una fita francament lloable.

Vols idees concretes? Doncs podries fer un propòsit de reducció —per exemple, enviar menys correus electrònics i de pas dir les coses en persona, cara a cara—, un de reutilització —com podria ser comprar càpsules de cafè reutilitzables— i un de reciclatge —no llençar l’oli de cuinar per l’aigüera i portar-lo als punts verds de la parròquia—.

Per acabar, defineix bé el teu pla —com ho duràs a terme, com solucionaràs els entrebancs que trobis pel camí— i tingues-lo sempre present, que no se t’oblidi.

Que tingueu bones festes i un 2023 amb menys residus!

Publicat a

Jimena Potenza: “Les peces recuperades tenen un encant únic. M’agrada tot el que és vell”

Jimena Potenza és un exemple més de les persones del país que apliquen les 3R en el seu dia a dia. Dedica la major part de les seves hores lliures a fer elements decoratius amb fustes que recull del carrer i de la deixalleria. Fa temps que tenia el cuquet de dedicar-se al treball artesanal amb diferents materials, però va ser durant el confinament que va trobar la calma necessària per reflexionar i fer un cop de cap. Un element clau de la seva fórmula ha estat la deixalleria comunal de les Valls del Nord, on troba la fusta que busca: amb la pàtina de vell i d’usat que tant li agrada. Amb això ha creat una marca, weli_and. En voleu saber més? Del 22 al 31 desembre la podreu trobar, a ella i a les seves peces, en una de les parades del Poblet de Nadal d’Andorra la Vella.

Des de quan treballes la fusta?
Quan estava a Argentina vaig fer cursos de fusteria però mai m’hi vaig dedicar. Soc fotògrafa, també. A Andorra he fet mostres de la meva obra fotogràfica a la Llacuna. Vaig començar a treballar amb fusta per decorar casa meva. Em feia marcs per a fotos, una làmpada… Soc una manetes. I de mica en mica alguns amics m’han començat a fer comandes. Vaig començar durant la quarantena de la covid.

La quarantena va fer aflorar moltes vocacions… Com treballes?
Utilitzo fustes recuperades. Moltes són de la deixalleria, d’altres, de mobles tirats al carrer. Dibuixo la figura que vull fer en un cartró i en faig un motllo. Llavors tallo la fusta amb serra de vogir, la poleixo amb paper de vidre, si la fusta està en molt mal estat la recupero i després la pinto. Faig servir una pintura a l’aigua que dona un toc gastat, vintage.

D’on et ve l’interès per la fusta?
Sempre he estat interessada per la cosa artística. Ara estic a punt de començar un curs de ceràmica. Ho faig perquè vull combinar la ceràmica amb la fusta. També n’he fet de fotografia i de vídeo. I vull aprendre a soldar perquè vull afegir ferro a les peces. Les ganes d’aprendre no minven.

Vas passar vergonya el primer cop que vas anar a la deixalleria a buscar matèries primeres?
No, gens ni mica. És més, els treballadors em coneixen, em guarden coses, tenen el meu número i m’avisen. Vaig a la Deixalleria de les Valls del Nord, compartida entre les parròquies de la Massana i Ordino. M’han donat aquesta aspiradora, que faig servir per aspirar el pols de la fusta i que funciona perfectament. No puc dir res dolent d’aquests nois, són impecables.

Ells contents i tu també. És un win-win. Coneixes altra gent que faci com tu, de recollir coses a la deixalleria?
Sí, hi ha gent que va a buscar ferro, mobles… Abans d’anar a Carisma passen per allà a veure què troben. Però no ho fan per fer peces artístiques. Que jo sàpiga, ningú fa el que faig jo.

I tu hi vas, a Carisma?
A vegades sí. A vegades el dependent té mobles desmuntats, incomplets, i me’ls guarda, perquè no es poden vendre com a tals i jo me’ls quedo com a fusta.

Com definiries el teu estil? És naïf? Fas molts peixos, cactus, estrelles…
Sí, faig tot això, també cors, mussols… Els enganxo cascavells… Ara he començat a fer penjadors. I des de fa poc recullo trossos de barres d’acer de les obres, que posades sobre una base de fusta són els troncs d’arbres per posar sobre una taula. Però no sé quin és el estil, no m’inspiro en ningú en concret. Amb la fotografia em passa el mateix. El màxim que et puc dir és que és una fotografia d’estil antic: disparo sovint amb carret (a vegades també en digital), preparo escenografies… Vaig fent i surt el que surt.

Quan temps hi dediques a la setmana?
Quan tinc festa vaig al taller d’un amic a tallar, perquè a casa no tinc espai i embruta massa. I els acabats els faig aquí. Entre tot m’hi passo tres o quatre hores al dia. També recupero ganxos. Els trobo pel carrer. Intento no comprar res, no per no gastar, sinó perquè m’agrada recuperar el que està en desús.

Ho fas per motius ecològics?
Els motius ecològics són un plus, però ho faig sobretot perquè les peces recuperades tenen un encant únic. M’agrada tot el que és vell. Aquest aire gastat és molt especial. Les formes de les meves obres són irregulars, perquè faig servir motllos de cartró, que són imprecisos, i tallo amb la serra de vogir, a pols. Queda com queda, imperfecte, que és com a mi m’agrada. Però també valoro el reciclatge. De fet, les estelles i restes de fusta i les peces que no aprofito no les tiro pas, les porto un altre cop a la deixalleria. Els meus amics es riuen de mi perquè quan fan intenció de llençar alguna cosa els dic: “No ho tiris, dona-m’ho, tot serveix per a alguna cosa!”.

Així que ja ho saps: no llencis el que no necessitis, porta-ho a la deixalleria, on potser algú ho aprofitarà. I un cop allà aprofita per fer una ullada al que hi ha: potser hi trobes també el que busques.

Publicat a

Regar un hort reduint el consum d’aigua, premi d’Iniciatives Ambientals 2022

L’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp ha rebut el premi del Concurs d’Iniciatives Ambientals 2022 en la categoria d’escoles pel sistema d’emmagatzematge d’aigua que han projectat per regar l’hort escolar.

Comencem pel començament. L’hort fa aproximadament 100 m2, dels quals n’hi ha plantats uns 60, segons l’època de l’any, hortalisses com tomàquets, pebrots, albergínies, patates, mongetes, cols, pastanagues, julivert, carabassons, carabasses, enciams, cebes o remolatxa, arbres fruiters com pereres, pomeres, cirerers, pruneres o presseguers i fruites del bosc com maduixes o gerds, entre d’altres. A més, llinda amb un jardí amb rosers i gaverneres, plantes de flor de temporada, plantes aromàtiques, pins, un xiprer i un avellaner.

Tot i la varietat de plantes, l’hort no fa una producció suficient per donar servei als 550 usuaris de la cuina escolar i per això els fruits que se n’obtenen es reparteixen entre els que en tenen cura.

Cada regada que es fa de tot aquest verger consumeix pels volts de 200 litres, que és una quantitat gens menyspreable. El projecte premiat soluciona un doble problema: reduir el consum aprofitant les aigües pluvials i reduir la dependència de l’aigua corrent, ja que el centre no està obert sempre que cal regar, especialment a l’estiu.

Consisteix en un conjunt de bidons connectats. Cada bidó te una aixeta d’entrada i sortida i estan connectats entre ells amb un lleuger pendent. Aquests bidons —ara són 9 i sumen una capacitat total de 1.800 litres, però el sistema és modular i escalable— s’omplen amb aigua procedent d’un dipòsit d’aigües pluvials.

Aquesta iniciativa treballa les 3R: la reducció (del consum d’aigua d’aixeta), la reutilització (de l’aigua de pluja) i el reciclatge: “Vam agafar els bidons de la deixalleria comunal. Ens preocupava que poguessin tenir restes de combustible, però vam tenir la sort que n’hi havia de mel, que van resultar molt més fàcils de netejar”, explica Esteve Bardolet, enginyer, professor del centre i corresponsable del disseny i construcció del sistema d’emmagatzematge d’aigua juntament amb Rafael Urue, arquitecte.

Els dos formen part d’Escola Verda, que, per a qui encara no ho conegui —es va posar en marxa al curs 2010/2011—, és una iniciativa dels departaments de Medi Ambient i d’Educació del Govern d’Andorra sota la gestió del centre Andorra Sostenible que promou l’intercanvi d’idees, iniciatives i accions ambientals als centres escolars del país.

A banda d’ells dos, han participat al projecte l’equip directiu del centre, que l’ha finançat, i el Comú d’Encamp.

L’hort s’utilitza com a eina didàctica per a alumnes de diferents grups. Bardolet assegura que per aprendre alguna cosa, fer-la “es millor que veure-ho en un iPad o que llegir-ho que un llibre. En aquest cas els alumnes cuinen amb els productes de l’hort, fan algunes conserves… i això els encanta.” Fito Tugues, professor de tecnologia i conductor d’un projecte integrador grupal, confirma: “Aprendre tocant és molt més didàctic i molt més gratificant. Sembla que a l’escola has de treballar el saber però també treballem el saber fer i el saber estar: els valors i actituds que els nostres alumnes hauran de tenir com a adults el dia de demà”.

Aquest projecte en particular, afegeix Tugues, “ensenya la paciència: l’hort té els seus temps, cosa que els nostres padrins sabien molt bé. I les coses no sempre surten com voldries.”

Què suposa el Premi d’Iniciatives Sostenibles per a l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp? “A part de l’incentiu econòmic, és un reconeixement a la feina feta. I també és un estímul per seguir invertint a millorar l’hort”, respon Tugues, aspecte que Bardolet amplia: “És un premi moral i també un premi econòmic. Estem pensant a posar un hivernacle, perquè estem a un país fred i això allargaria el temps de cultiu. També volem canviar el sistema de rec d’inundació per un de goteig o exudació, renovar les eines, invertir en el planter…” Els estudiants treballen temes de sostenibilitat. A l’assignatura de tecnologia, a primer es treballa aplicada al menjar, a segon, a la industria tèxtil, i a tercer, al transport i l’habitatge. Tugues opina que “als joves els preocupa el medi ambient, però en són molt més conscients quan es troben en una situació real. D’aquí la importància de projectes com l’hort o les sortides de recollida de deixalles­… Abans us deia que el projecte integrador grupal va a la gossera. Doncs molts d’aquests alumnes s’han adonat del que passa amb els gossos quan han estat allà. Aquell gos té un nom. Llavors empatitzes amb aquest animal i això et fa emptatizar també amb les persones i amb l’entorn”.