Reciclem Bé

El jardí de les delícies: baix consum d’aigua, reciclatge orgànic, biodiversitat…

Com ens agrada cuidar un jardí! Les hores ens passen volant, sense que les preocupacions arribin a treure el cap, i el resultat és un paisatge exuberant i multicolor, que ens proporciona flaires agradabilíssims que ens sadollen i ens asserenen. Tenint cura del jardí fem activitat física, la qual cosa ens fa pujar les endorfines, i connectem —literalment— amb la mare terra. Els jardins són llocs d’esbarjo i de recolliment, són els nostres oasis particulars.

Però la jardineria, com tot, pot ser una font de malbaratament de recursos o pot ser practicada aplicant principis de sostenibilitat.

El recurs més important que hem d’estalviar en un jardí és l’aigua. I la cosa més rellevant que podem fer per estalviar-la és plantar espècies adaptades a les condicions climàtiques i de sòl de l’entorn. Això vol dir plantes autòctones (indígenes, pròpies del lloc), tot i que n’hi pot haver d’al·lòctones (no originàries, portades per l’home) capaces de prosperar en condicions similars.

També ens ajudarà a reduir el consum d’aigua l’aprofitament de les precipitacions. Podem construir canalitzacions i un dipòsit per recollir l’aigua que cau sobre el teulat i cobrir el terra amb un mulching o encoixinat (diferents tipus de grava, escorça de pi esmicolada…), que retindrà la humitat del rec i de la rosada.

En un moment o altre, però, caldrà regar, i per això és important buscar un sistema de rec que economitzi al màxim el consum: manual, per aspersió, per degoteig, per exsudació… Demaneu al vostre jardiner de confiança quin mètode s’adequa més a les vostres necessitats.

També és important regar fora de les hores de màxima insolació, per exemple de bon matí o, si no, al vespre. I no regar en dies de vent intens, que també s’endú ràpidament la humitat del sòl. Les plantes acabades de plantar necessiten molta aigua, mentre que les que ja disposen d’arrels profundes passen amb menys. És preferible regar pocs cops i en abundància que sovint i poques quantitats (això afavoreix que les arrels s’estenguin i endinsin).

Una altra qüestió a considerar l’ús d’insecticides, fungicides i herbicides. Els que trobem al supermercat poden afectar altres éssers vius del jardí i filtrar-se al subsòl, sense comptar amb els efectes nocius sobre nosaltres mateixos. A internet trobareu remeis casolans o ecològics alternatius i fins i tot us poden recomanar combinacions de plantes que s’ajuden mútuament a combatre aquestes plagues: els monocultius tendeixen a ser víctimes fàcils de tota mena de malures, mentre que la biodiversitat fa els ecosistemes més resistents.

I per biodiversitat ens referim tant a plantes com a animals. No pots matar tot el que és gras! Els cucs de terra ventilen el sòl i el fertilitzen aportant-li fòsfor, potassi i nitrogen, i atrauen ocells, que també es mengen els insectes, els quals tampoc heu d’exterminar perquè pol·linitzen les flors…

Guardar les restes vegetals de la cuina per compostar és de primer de Sostenibilitat.

Sembrar plantes comestibles o que pugueu aprofitar per fer-ne remeis medicinals, tints o altres aplicacions us permetrà comprar menys productes transportats des de l’altre extrem del món i envasats en plàstic i reduir la vostra petjada de CO2.

Plantes autòctones, plantes comestibles… Avui les fronteres entre els jardins, els horts i els prats es dilueixen i desdibuixen. Trobar l’equilibri a casa nostra —al terreny del xalet, a la terrassa, al balcó o a l’ampit de la finestra— entre aquests tres paisatges és tot un art… l’art de la jardineria sostenible.

PD: Un altre dia si voleu parlarem de jardins verticals, horts urbans, cultius hidropònics, xerojardineria i estrès hídric.

Glossari eco

No tenim clar que el món estigui avançant amb pas ferm cap a la reducció dels residus i cap a la sostenibilitat, però que el tema ens interessa, caram si ho fa! En parlem molt i no parem d’inventar-nos acrònims i neologismes, alguns potser de capriciosos i d’altres de necessaris per identificar conceptes i fenòmens nous.

Per mirar de treure’n l’aigua clara, hem confegir aquest breu glossari de termes relacionats amb el reciclatge i l’ecologia. Si us interessa i ens proposeu nous mots, pot ser un work in progress i el podem anar ampliant. Som-hi?

3R o tres erres Mètode mnemotècnic per recordar les recomanacions principals pel que fa a tractament de residus: reduir (l’ús o consum de productes), reutilitzar (tot allò que es pugui) i reciclar (allò que ja no pugui ser reutilitzat).

antropocè L’era geològica en la qual ens trobem. Es caracteritza per l’impacte massiu de l’ésser humà sobre el planeta. Es considera que s’inicia amb la Revolució Industrial, al segle XVII.

batch cooking Vegeu cuina per lots.

biodegradable Que és susceptible de biodegradació, és a dir que per un procés natural d’exposició als elements es pot transformar en una substància inorgànica, no tòxica.

biodiversitat Conjunt de les espècies diferents que hi ha en un determinat ecosistema o a la Terra en general. A més biodiversitat, més capacitat de subsistència té l’ecosistema.

biomassa Quantitat total de matèria orgànica existent en una comunitat o en un ecosistema.

canvi climàtic Vegeu emergència climàtica.

cuina per lots Cuinar en un sol dia els plats per a tota una setmana. L’objectiu és estalviar temps, però també serveix per assegurar que menges un nombre precís de calories, per conservar la línia, redueix el consum energètic a la cuina i minimitza el malbaratament d’aliments.

desacceleració voluntària Canvi d’estil de vida en què es renuncia a la pressió d’una carrera professional accelerada a favor d’una vida més gratificant i de més temps lliure.

descarbonització Reducció progressiva de la dependència dels combustibles fòssils que contenen carboni.

desenvolupament sostenible Desenvolupament econòmic i social que satisfà les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les generacions futures.

downshifting Vegeu desacceleració voluntària.

ecoansietat Angoixa que genera en algunes persones la preocupació per la contaminació, el canvi climàtic i l’esgotament dels recursos del planeta.

ecoblanqueig També blanqueig verd. Promoure la percepció que una empresa, un organisme o un govern i els seus productes, serveis, polítiques o objectius són respectuosos amb el medi ambient, quan en realitat no ho són.

ecologia Ciència que estudia les distribucions, l’abundància i les relacions dels organismes vius i les seves interaccions amb el medi on viuen.

economia circular Model econòmic basat en la reutilització, la reparació, la remanufactura i el reciclatge dels materials i els productes que es proposa com a alternativa al tradicional model lineal basat en la producció, l’ús i la disposició dels residus.

ecosistema Sistema d’organització dels organismes de diverses espècies que interaccionen en el si d’un espai definit.

efecte hivernacle Procés pel qual l’atmosfera d’un planeta s’escalfa, permetent l’entrada de radiació solar i frenant-ne la sortida. El nom es deu al fet que es tracta d’un fenomen anàleg al que es produeix en els hivernacles.

eliminació Darrera opció per donar un final segur a un residu si no es recicla o revaloritza energèticament. L’eliminació més habitual és el confinament del residu en un abocador controlat.

emergència climàtica El canvi climàtic és la variació de les característiques climàtiques en un lloc determinat al llarg del temps. Quan es produeix com a conseqüència de l’activitat humana, que incrementa la concentració de determinats gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera, i és tan intens i durador que amenaça d’afectar de manera irreversible els ecosistemes (dels quals els humans formem part), parlem d’emergència climàtica.

ESG environmental, social and governance, és s dir, governança ambiental, social i corporativa. És un concepte ideat per avaluar fins a quin punt una empresa es planteja objectius socials que van més enllà de l’afany de maximitzar els seus beneficis.

gasos amb efecte d’hivernacle Gas de l’atmosfera, ja sigui natural o emès per l’home, que reté l’energia solar dins de l’atmosfera, la qual cosa afavoreix l’escalfament global. Els principals són el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), l’òxid nitrós (N2O) i els hidrofluorocarburs (HFC).

greenwashing Vegeu ecoblanqueig.

obsolescència programada Depreciació intencionada del valor d’un producte en el transcurs del temps com a conseqüència de l’ús de materials poc duradors, de la introducció de microxips que en provoquen l’error de funcionament al cap d’un temps determinat, etc.

OMG A banda d’acrònim de l’expressió de sorpresa oh my god! també és el d’organisme modificat genèticament. És un organisme viu (bacterià, vegetal o animal) al qual s’ha canviat el patrimoni gènic mitjançant tècniques d’enginyeria genètica amb l’objectiu de donar-li propietats noves.

overshooting Superació de la capacitat. S’aplica a la data de l’any en què arribem a consumir els recursos que la Terra és capaç de renovar en un any. El 2022 aquesta data ha estat el 28 de juliol. A partir d’aquest moment estem consumint per sobre de la capacitat de regeneració del planeta.

petjada de carboni Quantitat de diòxid de carboni i d’altres gasos amb efecte d’hivernacle que llança a l’atmosfera una persona, empresa o activitat en un període determinat de temps.

petjada hídrica Volum d’aigua dolça usat per produir els béns i serveis consumits per una persona, una empresa o un país. S’expressa en metres cúbics utilitzada per any.

plogging Combinació de córrer amb recollir deixalles. Va començar com una activitat organitzada a Suècia cap al 2016 i es va estendre a altres països el 2018, arran de la preocupació creixent per la contaminació per plàstic. Termcat recomana fer servir en català l’expressió córrer i netejar.

reciclatge Valorització que consisteix a transformar els residus en matèries secundàries que es reintrodueixen en el procés productiu.

recurs renovable Recurs natural que es pot restaurar per processos naturals a una velocitat superior a la del seu consum o utilització. El vent, l’escalfor del subsòl o la llum del sol són recursos renovables; el carbó, el petroli o l’energia nuclear, no, tot i que el fet que la definició del terme el posi en relació a la velocitat de consum fa que a vegades digui difícil discernir amb exactitud si un recurs és o no renovable.

reduflació Acció d’un fabricant de reduir la mida o el pes d’un producte comercial a la venda sense abaratir-ne el preu, amb l’objectiu de compensar l’increment dels costos de producció.

residu Material generat a partir d’una activitat productiva o de consum de manera no desitjada i del qual el posseïdor té la intenció o l’obligació de desprendre’s.

residu invisible Els residus generats durant el procés de fabricació dels productes que consumim. En contraposició, el residu visible és el producte pròpiament dit, quan ha acabat la seva vida útil o ens en volem desprendre.

residu sòlid urbà Ho són els residus generats en domicilis particulars, comerços, oficines i serveis i d’altres d’assimilables, cosa que exclou els considerats perillosos, els específics i els voluminosos.

RSU Vegeu residu sòlid urbà.

sostenibilitat Conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l’acció humana.

stooping Fenòmen social consitent a compartir informació sobre mobles abandonats al carrer perquè qui vulgui els pugui recollir abans que se’ls endugui el camió de les escombraries.

transgènic Organisme modificat genèticament mitjançant la introducció d’àcid desoxiribonucleic extern en l’ou.

trashure Fusió de trash i treasure. Fa referència a objectes que són brossa per a qui els ha abandonat però un tresor per a qui els recull.

tres erres Vegeu 3R

valorització energètica Nom amb el qual es coneix tècnicament la incineració de residus. En aquest procés es minimitza el volum dels residus mitjançant la combustió i s’aprofita l’energia generada per produir vapor i electricitat.

Dia de la Terra: no hi una un planeta B

Recordàvem amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua que Andorra té 1.200 km de rius i torrents. ¿Sabies també que tots els nostres rius desemboquen al Segre, afluent al seu torn de l’Ebre (conca mediterrània), excepte l’Arieja, que ho fa a la Garona (conca atlàntica)? Passa pel Pas de la Casa i va cap a l’Hospitalet.

El 92% del nostre territori és paisatge natural: rius, llacs, boscos, muntanyes… Amb un alçada mitjana de 1.996 m, som un dels països més alts d’Europa. La cota més baixa és de 838 m i la més alta, el pic del Comapedrosa, de 2.942 m. Però n’hi ha 44 que superen els 2.900 m. Amb una alçada de 1.013 m, Andorra la Vella és la capital de nació més alta d’Europa!

Tenim dos parcs naturals, el de les Valls del Comapedrosa i el de la Vall de Sorteny, mentre que la Vall del Madriu-Perafita-Claror està declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. La parròquia d’Ordino és Reserva de la Biosfera i s’està tramitant la candidatura perquè ho sigui tot el país (seria el primer cas).

Andorra té una superfície de 468 km2 i fa uns 30 km de llevant a ponent i 25 de nord a sud. Ocupa el sisè lloc entre els estats europeus més petits (ens guanyen la Ciutat del Vaticà, Monaco, San Marino, Malta i Liechtenstein). Aquestes dimensions i l’alta densitat de població (més de 78.000 habitants censats el 2021 i uns 8 milions de visitants anuals), però, suposen un fort impacte humà sobre el medi.

Així, hi ha nombroses espècies animals que es consideren extingides en el territori, entre les quals destaquen la cabra salvatge ibèrica, el linx i el llop (tot i que darrerament s’han comunicat observacions d’aquests últims), i moltes altres, com el gat fer, la llúdriga, el turó, l’ós bru i l’almesquera, estan en perill d’extinció.

Per què expliquem tot això? Perquè avui és el Dia de la Terra i volem recordar la importància de conservar-la començant pel que tenim més a prop. Podríem parlar també de flora, de geologia, de condicions climàtiques… Hi ha moltes coses a explicar, fins i tot circumscrivint-nos a qüestions de geografia física, sobre el nostre petit país.

Però, per ara, podem concloure aquesta breu lliçó de ciències naturals exhortant-vos a trescar pel país i a observar amb els ulls ben oberts —una perdiu blanca, la borrufa, la neu quan cau i els seus diferents estats al llarg de la temporada, la sortida del sol pel forat del pic d’Arcalís el 7 d’agost, els barrets de bruixa de Sant Julià, un grup d’isards baixant una tartera a Enclar, les primeres grandalles florint als prats…—, a conèixer, a no destorbar innecessàriament la vida animal i vegetal, a fer un ús racional dels recursos naturals —són renovables si els gestionem adequadament—, també en el nostre dia a dia, també a la ciutat, també a la feina, també a internet…

I no us demanem d’estimar el nostre petit país perquè tot allò que es coneix s’acaba, inevitablement, estimant, i tampoc diem d’estimar la terra perquè qui estima de veritat el seu país no pot fer altra cosa que estimar el seu planeta, perquè tots som un i ni cap país ni ningú és una illa.

Clar com l’aigua!

Andorra és sinònim d’aigua. Aigua en estat sòlid, evidentment, perquè l’anomenat or blanc —la neu— és una de les principals fonts de riquesa del país. Però també en estat líquid: segons alguns estudiosos, el nom del país podria tenir origen íber o protobasc i significar “aigua gran” o “aigua principal”, en referència, probablement, al riu Valira, mentre que altres ho associen a deus termals, atès que enclavaments pirinencs amb noms similars —Dorres, Dòrria…— es caracteritzen, com Andorra, per tenir surgències d’aigua calenta.

En tot cas, Andorra té més de 1.200 km de rius i torrents, amb un recurs hídric estimat de 283 hm3/any. Tenim cims nevats durant gran part de l’any, estanys gelats, fonts de raig generós, vegetació frondosa i aigua pertot. Però la sensació que l’aigua és, almenys per a nosaltres, un recurs il·limitat és completament errònia.

Fa uns dies, Eva Choy explicava a la seva columna al Diari d’Andorra que l’estudi Avaluació i prospectiva dels recursos hídrics dels Pirineus, encarregat per Andorra Recerca + Innovació, “posa de manifest les possibles tensions hídriques a llarg termini, tot i que la disponibilitat per al consum humà no estigui compromesa fins al 2050. La captació d’aigua pot veure’s afectada sobretot a l’estiu, en què els cabals són més baixos i la demanda augmenta pel turisme i l’agricultura.”

De mitjana cada habitant del Principat consumeix 220 litres d’aigua al dia. Però si considerem la nostra petjada hídrica, que és l’aigua que consumim indirectament, la que s’utilitza per produir els productes que consumim, resulta que consumim gairebé 5.400 litres al dia, l’equivalent a una piscina olímpica (com la dels Serradells) a l’any!

L’aigua és un bé preciós en tots els sentits: el de bell i magnífic i el d’escàs i preuat. Tant és així que un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides està dedicat a aquest element. És el sisè i estableix que cal “garantir la disponibilitat d’aigua i la seva gestió sostenible i el sanejament per a tothom”.

Arreu del món, una de cada tres persones no té accés a aigua potable salubre i dues de cada cinc no disposen de les instal·lacions necessàries per poder rentar-se les mans amb aigua i sabó. La infografia següent de Junior Report recull altres dades que posen de relleu la gravetat del problema.

Què podem fer nosaltres al respecte? No pas poc, com podeu constatar amb aquest llistat:

  • Amb una dutxa de 5 minuts gastem uns 80 litres de mitjana mentre que per omplir la banyera en fan falta 300.
  • Tanquem l’aixeta mentre ens ensabonem les mans, ens raspallem les dents o ens afaitem.
  • Per mullar el raspall de dents no cal obrir l’aixeta al màxim, amb un petit raig n’hi ha prou.
  • També podem posar difusors o airejadors a les aixetes. Aquests estris aconsegueixen l’efecte d’un gran doll d’aigua amb un consum mínim.
  • Reparant aixetes que degoten i cisternes que no tanquen bé podem estalviar uns 30 litres al dia o més, depenent de la gravetat de la fuita.
  • Posant una ampolla plena dins la cisterna del vàter estalviarem 10 litres per descàrrega.
  • Si rentem els plats a la pica, fem-ho amb el tap posat i l’aixeta tancada.
  • No posem en marxa la rentadora o el rentaplats fins que no estiguin plens; farem més feina amb la mateixa quantitat d’aigua.
  • Quan haguem de renovar electrodomèstics, comprem models eficients en el consum d’aigua (i si pot ser en el d’electricitat), preferentment els de classe A o B.
  • Aprofitem l’aigua de la pluja, ja sigui canalitzant la teulada de casa cap a un dipòsit o posant recipients amplis en punts clau.
  • No reguem les plantes del jardí amb mànega sinó amb regadora.
  • Rentem el cotxe fent servir una galleda amb aigua i reservem la mànega per a l’esbandida final.

I vosaltres, què més feu per estalviar aigua?

Dia Mundial de la Vida Silvestre: som una espècie més

El 3 de març se celebra el Dia Mundial de la Vida Silvestre, una data instituïda el 2013 per Nacions Unides per donar a conèixer i conscienciar sobre la diversitat d’espècies de fauna i flora silvestre al planeta.

El lema d’enguany és “Recuperació d’espècies clau per a la restauració dels ecosistemes“. Esdeveniments programats en diferents països tractaran durant els propers dies qüestions relacionades amb la caça furtiva i el tràfic il·legal d’espècies protegides, intentaran cridar l’atenció sobre l’estat de conservació d’algunes de les espècies de fauna i flora salvatges en perill d’extinció, i impulsaran debats per imaginar i implementar solucions per conservar-les.

Segons dades de la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), més de 8.400 espècies de fauna i flora salvatges estan en perill crític, mentre que prop de 40.000 més estan en perill d’extinció o estan considerades vulnerables.

A Andorra hi ha 145 espècies de flora protegides, 152 d’amenaçades i 155 en perill d’extinció, i 150 espècies de fauna protegides, 179 d’amenaçades (el gall de bosc, l’ermini, el tritó pirinenc…), 65 en perill d’extinció (la granota verda, el blauet, l’àliga daurada, la llúdriga, l’almesquera…) i 5 d’extingides (el llop, el linx…). El Principat té un entorn natural de gran bellesa, que és un dels atractius del país, però —precisament per això— la petjada humana és molt notable. Tenim esquiadors a pistes i fora de pistes, excursionistes, curses de diferents modalitats esportives, vols d’helicòpter… El nostre comportament en el medi natural és crucial per minimitzar aquest impacte.

Què podem fer?

  • Acampar en espais no vulnerables i no sortir dels camins marcats per evitar problemes d’erosió que alterin la geomorfologia del terreny o la vegetació, especialment greus  en el cas de zones ecològicament sensibles com les molleres o patamolls.
  • És de sentit comú que ens hem d’emportar les deixalles que generem, però també podem recollir la brossa que trobem. Aprofitem la nostra incursió a la muntanya per deixar-la més neta del que estava!
  • De la mateixa manera, no agafem res. Evitem la recol·lecció de flora, fauna o elements geològics. En el cas d’espècies protegides les multes poden arribar als 3.000 euros.
  • Mirem d’evitar fer activitats nocturnes. Per la nit és quan la major part de la fauna està més activa i per tant quan més disruptius som els humans. Pel mateix motiu, cal ser especialment curosos durant el període primaveral.
  • Si veiem una cria de cabirol, de llebre, d’au o d’altres espècies aparentment abandonada no la toquem ni recollim. Els seus pares segurament han sortit a buscar menjar i si la toquem després el rebutjaran i el deixaran morir.
  • Tampoc hem de molestar intencionadament, capturar, transportar, vendre i comprar cries d’espècies de la fauna autòctona. Aquestes actuacions estan tipificades com a molt greus per la llei i es poden sancionar amb multes de fins a 12.000 euros!
  • Vigilar amb el foc, que pot tenir conseqüències molt greus, especialment en moments de sequera.
  • Les zones especialment protegides (el Parc Natural Comunal del Comapedrosa, el Parc Natural de las Vall de sorteny i la Vall del Madriu-Perafita-Claror) tenen normatives pròpies que defineixen què es pot i què no es pot fer en aquell espai. Informem-nos-en quan preveiem visitar-los.

La pèrdua d’espècies, hàbitats i ecosistemes amenaça tota la vida a la Terra, inclosos els éssers humans. En aquest blog us parlem sovint de reduir, reutilitzar i reciclar, i avui afegim una erra més: respectar l’entorn.