Reciclem Bé

Inevitablement, si tothom espera que el seu veí actuï, no farem res.

Hind Jamiloun

L’edició d’enguany de les jornades de la innovació i les noves tecnologies, l’INNTEC té lloc demà dimecres 3 i dijous 4 de maig al Centre de Congressos d’Andorra la Vella i tractarà de la innovació en el comerç ‘phygital’ (la suma de botiga física i digital, per als profans) el primer dia i de la sostenibilitat com a eix de la competitivitat empresarial el segon.

En aquesta segona jornada, Hind Jamiloun, directora general de Dalle Consulting (una assessoria dedicada a la transició agrícola i energètica amb seu a Andorra la Vella), farà una ponència titulada “Sobirania alimentària i energètica: els reptes de demà”, un tema d’actualitat candent i que ens interessa vivament. Li hem demanat que ens avanci una mica els temes que tractarà.

Per explicar la globalització s’ha fet servir sovint la figura de la pitavola que bat les ales a Hong Kong i acaba provocant una tempesta a Nova York. Aquesta és una representació fidel del món en què vivim?

Totalment, mai hauríem pensat fa anys que seria així. Amb la covid ens hem adonat que a Europa —i a la resta del món— depenem molt d’Àsia. I ara ens passa el mateix per una altra problemàtica amb Ucraïna i Rússia.

La guerra d’Ucraïna ha posat de relleu la dependència que els estats tenen de tercers pel que fa a energia, matèries primeres per a la indústria i aliments. La solució és la sobirania?

Per començar, hi ha una constatació molt senzilla que és que a les poblacions que no tenen gran cosa no els ha faltat gran cosa. Quan parles amb gent de països africans, per ells, trobar solucions, acomodar-se amb el que tenen, sempre ha sigut una realitat. Però a Europa, ens hem acostumat a tenir-ho tot fàcilment, a prémer un botó per tenir electricitat o calor. I avui ens hem adonat que assolir això no és tan senzill, i pot estar en perill. La nostra manera de viure i de considerar les coses pot canviar molt. No sé si la sobirania és la solució a tot, però el que és segur és que cada país ha d’estar mínimament preparat i canviar les seves produccions per aconseguir garantir un mínim vital a la seva població.

La sobirania no suposa un replegament, un pas enrere en la globalització i un risc del creixement de nacionalismes exacerbats?

És un risc, però al mateix temps, què passarà si hi ha desequilibris, falta de recursos naturals? La història ens ha ensenyat que quan passem per aquests moments difícils els països veuen un augment de migracions de poblacions, fam, malalties, guerres… Per tant, s’ha de pensar tant en el nivell local com en el global. S’ha d’invertir en projectes alimentaris i energètics locals.

Andorra és un país petit que depèn de l’exterior tant per als subministres energètics com alimentaris. Quines opcions té per aprofundir en la sobirania en aquests dos camps o per no quedar a expenses d’esdeveniments que no controla?

Andorra té la particularitat de ser un país muntanyós amb la complexitat que coneixem. Els seus reptes són més grans per la dificultat del terreny i del clima. Tanmateix, les solucions existeixen. Hi ha noves tecnologies potents disponibles i també en desenvolupament. Cal estar atents i invertir quan es trobin solucions adequades. Aquestes inversions s’amortitzaran amb el temps i permetran un millor control i seguiment de la producció d’aliments, energia i preus. De vegades, tots dos es poden relacionar, com amb la metanització o l’agrivoltaisme. El concepte de km 0 és cada cop més popular, així com l’agricultura urbana i les granges verticals i l’agricultura de precisió per a l’alimentació. En l’àmbit energètic, l’hidrogen està fent grans avenços en aquests moments, les plaques solars són cada cop més eficients, l’ús de la biomassa o els fangs per produir calor i energia, per exemple, poden ser solucions.

Aquesta sobirania referida a països es pot traslladar també als particulars i empreses? Què podem fer uns i altres per tenir un major control sobre el cost que ens suposa l’accés a aquests bens bàsics?

La sobirania alimentària i energètica es pot considerar tant a escala de països com d’individus i empreses. A escala individual i corporativa, es tracta més aviat de la capacitat d’aquests actors per alimentar-se i proveir-se d’energia de manera autònoma, produint ells mateixos part dels seus aliments o la seva energia, o aprovisionant-se localment de productors i proveïdors locals. Això pot incloure iniciatives com l’establiment d’horts, la instal·lació de plaques solars, la compra de productes de proximitat, etc. A més, les empreses poden adoptar pràctiques sostenibles, com ara reduir els residus, utilitzar fonts d’energia renovables i implementar cadenes de subministrament curtes. També és important promoure la transparència corporativa i la responsabilitat pel seu impacte ambiental i social, i animar els consumidors a prendre decisions energètiques i alimentàries ètiques. Els governs poden tenir un paper clau regulant el mercat i posant en marxa polítiques públiques que promoguin la producció i el consum sostenibles.

La petjada de carboni és l’estimació de l’impacte climàtic que té un producte o procés mesurat en CO2 equivalent, la suma d’emissions de diòxid de carboni i altres gasos d’efecte hivernacle. Com es calcula?

Es tracta d’un procés iteratiu de millora contínua, un estudi que pretén posar de relleu les dependències i un pla d’acció. És un càlcul, durant un període determinat, d’una part o de la totalitat de les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’una companyia, una institució, un territori o un projecte.

Amb un ordre de prioritats d’actuació: primer evitar, després reduir i finalment compensar.

Un cop calculat, com podem reduir la xifra?

Un cop fet el càlcul per categories i amb els perímetres definits en funció de les particularitats de cada empresa (en el cas de les persones, això és més senzill), es plantegen les activitats més emissores i després es proposa un pla d’actuació de reducció. A Dalle Consulting anem encara més enllà perquè oferim solucions tecnològiques per actuar en relació amb el sector d’activitat. Això permet combinar les recomanacions amb accions directes si l’organització ho desitja.

La petjada energètica de cadascun de nosaltres és molt petita comparada amb la que pot tenir el comerç internacional, el trànsit per carretera, per mar i aeri, la indústria… Separar els residus a casa o portar una bossa reutilitzable per anar a comprar és una acció insignificant o fins i tot amb un efecte nul? És una distracció que ens impedeix veure el problema real, com asseguren alguns?

Cada habitant emet entre 10 i 11 tones de CO₂ a l’any. L’any 2050, per limitar l’escalfament global a 1,5 °C, la nostra petjada de carboni individual s’haurà de reduir a 2 tones… També trobem que certes creences són difícils d’eradicar. Les persones més riques acostumen a pensar que la seva petjada de carboni és menor que la de les llars de baixos ingressos que tenen una dieta menys orgànica i cotxes dièsel, però l’experiència ens demostra que la petjada de carboni és globalment proporcional als ingressos: com més rics som, com més consumim, més emetem. També és evident que una de les activitats més emissores és el transport. No obstant això, cal destacar que en el cas de les aeronaus, per exemple, s’estan fent experiments per trobar combustibles no contaminants. Es preveuen grans canvis en els anys vinents. Per concloure, m’agradaria recordar la frase “Roma no es va construir en un dia”. És el cas d’aquest gran repte que és la reducció de les nostres emissions. Inevitablement, si tothom espera que el seu veí actuï, no farem res. Però posant una pedra i una altra i una altra aconseguirem, entre tots, construir un mur. Finalment, no ho fem per nosaltres mateixos sinó pels nostres fills.

Quins gestos quotidians que puguem fer tots nosaltres tenen més capacitat de generar canvi?

Gestos senzills que podem fer:

  • Desendollar els nostres dispositius electrònics quan estan carregats o quan no els fem servir
  • Triar els nostres vols (cada vegada hi ha més llocs web que ofereixen informació sobre les emissions de CO₂ dels vols)
  • Reparar els nostres dispositius en lloc de tirar-los i comprar-ne de nous
  • Caminar, agafar el transport públic quan sigui possible
  • Comprar el que sigui estrictament necessari per no llençar
  • Reciclar tant com sigui possible
  • Evitar les compres compulsives en plataformes de venda en línia que ofereixen lliurament aeri cada vegada (la pàgina Shein per exemple). Preferir les compres locals encara que siguin una mica més cares
  • Comprar roba feta amb materials reciclats (fusta, plàstics, etc.)
  • Enviar els nostres fitxers (fotos, vídeos…) per correu electrònic mitjançant plataformes de transferència en lloc de posar-los com a fitxers adjunts

Hi ha infinits gestos que ens permeten millorar la nostra petjada. Per tant, només queda actuar i adoptar nous hàbits.

Paper, paper!

El paper va nàixer com un suport per a la lletra escrita, substituint materialsprevis com el papir i el pergamí. En literatura, l’important són les paraules i noel llibre, i en tipografia, importa el disseny de les lletres i no la superfície sobrela qual es representen. El paper no és l’obra d’art sinó simplement el llenç.

Però resulta que allò material, físic, palpable, ens sedueix i que a alguns ensagrada tocar i olorar el paper quan llegim, tallar-lo, plegar-lo. Jugar amb ell,en definitiva. Si aquest Sant Jordi vols regalar llibres originals aquí trobaràs unes quantes idees d’obres en què el continent acaba convertint-se en el contingut.

Abans, però, recordem al lector que el paper és un recurs renovable (tot i que no il·limitat: perquè una explotació forestal sigui sostenible cal extreure els arbres a un ritme no superior en què creixen), reciclable i biodegradable. Aclarim també que la majoria de les tècniques que explicarem es poden fer tant amb paper nou, ja sigui d’un blanc pristí o reciclat, com amb paper que ja ha complert la funció per a la qual va nàixer i, per tant, reutilitzat.

Us proposem, doncs, tot d’idees de coses a fer amb papers usats o amb llibres vells dels quals us vulgueu desfer (ep, i si no, el llenceu al contenidor blau, que per a això hi és!).

Comencem per la papiroflèxia, que, com indica el seu nom, és l’art de plegar papers. Que tiri la primera pedra qui no hagi fet mai un avió de paper! No ens hi escarrassàvem gaire: fèiem un morro ben punxegut, que fendís l’aire, hi posàvem alerons i a volar… amb molta sort fins a l’altra punta de la classe (el rècord mundial és de 88,31 m) . També fèiem endevins (aquell paper plegat que obríem amb quatre dits de la mà per descobrir un o altre missatge), vaixells i ocells, entre d’altres.

L’origami és la variant de la papiroflèxia (el mot té la mateixa estructura, oru, “plegar”, i kami, “paper”) que es practica al Japó, i que beu de l’herència demestres xinesos. La tradició és mil·lenària i ha assolit un gran detallisme isofisticació. Però l’art de plegar papers continua evolucionant. El nord-americà Matthew Shlian, per exemple, aplica els seus coneixements com a enginyerper fer elaboracions de gran complexitat.

En anglès, d’aquest art se’n diu paperfolding (trobem de nou la mateixa composició del mot). A banda d’artistes, hi ha empreses dedicades a la venda de trofeus de caça, escultures de sobretaula i màscares fetes amb 3D papercraft, que és un altre dels noms de la cosa, I també es pot practicar amb la canalla a casa o a l’escola.

Els experiments, a casa i, en el cas que ens ocupa, amb paper. Però no intenteu fer el que fa Barbara Wildenboer perquè no us en sortiríeu. Cal una gran destresa per tallar el paper de manera tan precisa com ho fa l’artista sud-africana.

El treball de Ben Denzer és més conceptual. El nord-americà idea i porta a la pràctica llibres absurds, com una recopilació en un sol volum de 15 supervendes, que ocupa milers i milers de pàgines, o un llibre que conté cinc sobrets de ketchup.

Anem acabant. Una altra de les tendències de moda és el papercutting. Tot i que té els orígens a la Xina de la dinastia Han (sis segles abans de la nostra era), ha viscut una explosió creativa els darrers anys. Com a mostra, les obres de Patrick Cabral (foto), Jonathan Safran Foers, Nahoko Kojima, Piotr Chzinksi, Alma Haser, Lisa Lloyd o Niral Parek.

Què? Us veieu amb cor d’agafar tisores i mirar de transformar residus amb objectes de valor?

El nou Pla Nacional de Residus: què, com, quan i per què

El primer Pla Nacional de Residus (PNR) es va aprovar el 2001 i va ser vigent fins al 2020, amb revisions cada 5 anys. El PNR és un instrument estratègic per planificar i coordinar les polítiques de gestió de residus. Té la vocació d’establir principis bàsics per a la gestió dels residus al país, sempre en adequació amb la modernització de la societat, l’evolució de la població i d’acord amb les normatives vigents al país i a la Unió Europea.

Una comissió de coordinació i desenvolupament —constituïda pel Govern, els comuns, associacions, empresaris i representants de la societat civil— en fa el seguiment i treballa per definir les accions per assolir els objectius marcats.

Ja s’ha donat el tret de sortida al nou PNR, que serà vigent fins al 2035 i que s’integra dins de l’Estratègia d’Economia Circular i s’alinea amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Per a la seva elaboració s’ha avaluat en primer lloc el compliment actual dels objectius marcats pel pla anterior, els objectius d’àmbit europeu en matèria de reciclatge i el model actual de gestió. A continuació s’han definit els objectius per a cada quinquenni (2025, 2030, 2035), els programes d’acció i el pla de comunicació per als cinc primers anys (2023-2027) i un estudi de fluxos de residus per sectors.

Els objectius principals que proposa el pla són:

  • Prenent com a base els residus urbans generats el 2019, rebaixar la generació d’aquests residus un 15% el 2030 i un 20% el 2035
  • Passar del 36% de preparació per a la reutilització (PxR) i reciclatge del 2019 al 55% el 2025, al 60% el 2030 i al 65% el 2035)
  • Passar del 19% de reciclatge d’envasos lleugers del 2019 al 65% el 2025 i al 70% el 2030
  • Posar en marxa el 2025 la recollida selectiva del tèxtil i dels residus domèstics perillosos a totes les parròquies
  • i la responsabilitat ampliada dels productors d’envasos lleugers
  • Reduir el malbaratament alimentari en un 50% el 2030
  • Disminuir el consum d’aigua a 150 l per persona (actualment és de 208 l per persona)
  • Aconseguir que el 2035 el 25% de les empreses estiguin basades en l’economia circular

Què entenem per residus urbans? Són les fraccions de rebuig d’origen domèstic, així com la recollida selectiva: paper i cartró, vidre, envasos, tèxtil, olis vegetals, medicaments, piles, residus voluminosos, aparells elèctrics, metalls…

De les 50.849 tones de residus urbans que generem anualment, el 91% es poden recollir de manera selectiva i només un 9% corresponen a la fracció rebuig.

Indiquem a continuació els objectius de recollida selectiva per als diferents tipus de producte:

MaterialActualment202520302035
Vidre70% 75% 
Paper i cartró62% 85% 
Envasos lleugers19%65%70% 
Matèria orgànica36%50% 68%
Tèxtil  31%
Total de residus urbans 55%60%65%

Dues notes sobre la taula. Actualment només es recull la matèria orgànica generada per alguns grans productors. El tèxtil és un dels apartats en què anem més endarrerits. A Andorra generem 33 kg de residus d’aquest tipius per persona i any, mentre que a Espanya són 21 (a Catalunya 20) i a França 9. Generem tants residus tèxtils a Andorra com als Estats Units!

Plantejat d’una altra manera, cadascú de nosaltres generem (de mitjana) 1,4 kg de residus al dia, mentre que si assolim els objectiu plantejats en generarem 1,12 kg. És a dir que reduirem el pes de les nostres escombraries pràcticament  300 g per persona i dia. Pot semblar poc, però és una reducció del 20%. En tot cas, la conclusió òbvia és que tenim un marge d’acció i de millora important. Podem veure el cubell de les escombraries mig ple o mig buit…

Si tantes xifres i percentatges no us han atordit i voleu saber més sobre el PNR 2023-2035, seguiu llegint (la resta esteu excusats :P).

Com s’estructura el Pla Nacional de Residus? Es divideix en 6 programes i 32 accions, de les quals us n’indiquem les principals:

1. Prevenció

  • Reduir els productes d’un sol ús
  • Fomentar el consum d’aigua de l’aixeta i reduir així la producció de botelles de plàstic, i garantir la disponibilitat d’aigua no envasada als edificis públics i a les escoles
  • Disminuir el malbaratament alimentari, promocionant la recollida de matèria orgànica a tots els públics (grans productors i ciutadania) (a partir del 2024)
  • Racionalitzar l’ús del paper i anar cada dia més cap a la digitalització dels processos administratius
  • Conscienciar els grans productors sobre la quantitat de residus que generen i com els poden minimitzar

Ho hem dit moltes vegades: el millor residu és el que no es genera! I si es genera és important reciclar-lo.

2. Preparació per a la reutilització

  • Crear una xarxa d’espais per a la reutilització i un web d’intercanvi
  • Fomentar les deixalleries com a espais per a la reutilització
  • Fomentar la reutilització del material escolar i esportiu
  • Fer tallers formatius de recuperació i reparació

Recordem: reparar i reutilitzar abans de comprar de nou.

3. Reciclatge

  • Millorar la recollida selectiva actual: tèxtil, deixalleries mòbils, andròmines i residus perillosos
  • Implementar nous models de recollida selectiva: porta a porta, matèria orgànica (grans productors primer)…
  • Oferir circuïts alternatius per als productors singulars

Per a qualsevol dubte: web i app de ReciclemBé

4. Responsabilitat ampliada productor

  • Responsabilitzar els fabricants de productes que acabaran sent residus del seu tractament final. Per exemple: embalatge excessiu, reciclatge plàstics i envasos…

5. Seguiment de les instal·lacions de gestió de residus

  • Seguir el funcionament i millora de les deixalleries, centres de tractament de residus, plantes de triatge d’envasos…
  • Reduir l’exportació dels nostres residus

6. Governança, avaluació i seguiment

  • Analitzar i optimitzar costos i la repercussió real de la despesa

Principi: qui contamina paga.

Recollida porta a porta dels residus domèstics als Vilars

Conscient de la importància d’assolir un grau de reciclatge més elevat i millorar la qualitat de la recollida selectiva, especialment en la fracció d’envasos lleugers, el Comú d’Escaldes-Engordany ha analitzat les experiències dels països veïns que més reciclen constatant que molts han assolit uns percentatges de fins a un 80% de recollida selectiva, lliure d’impropis, gràcies a un sistema de recollida de residus porta a porta.

Estudiades les problemàtiques de la parròquia d’Escaldes-Engordany en la gestió dels residus, s’ha arribat a la conclusió que el sistema de recollida porta a porta, depenent de la zona, pot contribuir a la millora de la gestió de residus i a reduir les incidències a la via pública. L’anàlisi infereix que el sistema de recollida porta a porta en algun cas és de difícil implantació i que s’ha de complementar amb altres sistemes amb contenidors o punts de recollida amb control d’accés.

En tot cas, per estudiar millor el funcionament d’aquest sistema, la resposta de la ciutadania i l’assoliment dels percentatges de recollida selectiva, s’ha apostat per implementar una prova pilot que permetrà valorar una futura implantació d’aquest sistema per zones o de manera generalitzada.

La prova pilot entrarà en funcionament a partir del 30 de gener a la carretera dels Vilars i a les seves urbanitzacions, incloent-hi el carrer Prat de Rogetó, el carrer de les Teulades, el carrer de l’Étang Salé i Hortalets del Ribot.

S’ha escollit aquesta zona perquè està constituïda exclusivament per habitatges unifamiliars i plurifamiliars (sense zona comercial). Cal remarcar que el sector comercial te problemàtiques específiques més complexes que s’han d’estudiar amb deteniment.
Les fraccions objecte de la recollida porta a porta seran els envasos lleugers, el paper i cartró i el rebuig. El vidre i els olis vegetals es continuaran recollint als contenidors emplaçats a la via pública.

Els ciutadans que participaran en la prova pilot hauran de lliurar el rebuig i els envasos lleugers dins dels contenidors respectius que dipositaran al davant de la porta de casa. El paper i el cartró també serà dipositat a la porta sense contenidor i plegat de forma endreçada en capses o bosses de paper.

S’habilitarà un mòdul de residus per als ciutadans que en cas d’emergència no puguin lliurar els residus els dies de recollida concertada (motius varis com vacances, persones que generen bolquers en els seus residus i horaris de treball incompatibles amb els horaris de les recollides).

El mòdul de residus s’emplaçarà al carrer de les Teulades i els usuaris de la recollida porta a porta disposaran d’una clau magnètica que tindrà un límit de 20 obertures per a sis mesos per garantir l’ús adequat d’aquest recurs. El Comú podrà ampliar el nombre d’accessos quan l’usuari en justifiqui la necessitat.

Des de mitjans de gener, el Comú distribueix als veïns el material necessari per gestionar els residus. En concret es faciliten adhesius per als contenidors de rebuig/envasos, clau magnètica d’accés al mòdul d’emergència, bosses grogues per als envasos i grises per al rebuig, imants amb els horaris i modalitats de recollida, contenidors o cubells d’envasos segons el tipus d’edifici i, per als edificis plurifamiliars, un cartell informatiu sobre els diferents tipus i modalitats de recollida.

La prova pilot tindrà una durada de sis mesos. Durant aquest temps els serveis tècnics del Comú faran el seguiment del funcionament del nou sistema prop del ciutadà mitjançant enquestes de satisfacció i de la qualitat del residu recollit amb el mostreig de les bosses per definir el percentatge d’impropis.

Objectius de la recollida porta a porta

Resoldre les problemàtiques específiques associades als residus de determinades zones, com els punts negres del Prat de Rogetó i les Teulades.

Eliminar els punts verds disposats a la via pública a fi de millorar la salubritat de la zona.

Assolir un grau de reciclatge més elevat i millorar la qualitat de la recollida selectiva, especialment en la fracció d’envasos, mitjançant la reducció d’impropis.

 Reduir les emissions de CO2 optimitzant els desplaçaments dels vehicles de recollida de residus.

 Facilitar al ciutadà la gestió dels seus residus ja que els lliurarà davant de la porta de casa.

Agenda sostenible 2023

L’any passat vam publicar per aquestes dates un calendari dels dies internacionals i dels esdeveniments relacionats amb la sostenibilitat previstos per als dotze mesos que començaven. Els dies internacionals són els mateixos cada any i us remetem a aquell article per conèixer els que se celebraran aquest. El que volem fer ara i aquí és destacar les dates significatives d’enguany pel que fa a aquest tema.

GENERAL

L’any que comença ha estat proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides com a Any Internacional del Mill. Aquest cereal pot créixer a terres àrides amb una quantitat mínima d’insums i és resilient als canvis climàtics. Així, doncs, constitueix una solució ideal perquè els països augmentin la seva autosuficiència i disminueixin la dependència de la importació de cereals.

Amb data d’1 de desembre de 2022 han entrat en vigor les noves tarifes elèctriques, que suposen un augment del 4% per a les llars amb una potència contractada de 3,3 kW, d’entre el 8 i el 9% per a llars amb una potència d’entre 5,5 i 8,8 kW i del 17% per a les empreses. Una raó més per mirar d’aprofundir en l’estalvi energètic.

Enguany comença el desplegament de la Llei 25/2022, de 30 de juny, d’economia circular (LEC). La Llei d’Economia Circular estableix cinc grans objectius amb horitzó al 2035:

  • Increment fins al 65% del reciclatge
  • Reducció del 15% de la generació de residus urbans
  • Consum d’aigua per sota dels 150 litres per persona i dia
  • Reducció del 50% del malbaratament alimentari
  • Increment fins al 25% de les empreses que treballin en esquemes d’economia circular

GENER

5–8 International Consumer Electronics Show (CES)

Las Vegas

És una de les fires de tecnologia més grans del món. En aquesta edició s’hi presenten novetats en temes relacionats amb la intel·ligència artificial, la realitat augmentada o les criptomonedes, entre d’altres, però també hi tenen un lloc destacat les innovacions vinculades a la sostenibilitat. Un estudi recent d’Accenture assenyala que la transició a productes, serveis i experiències sostenibles pot desbloquejar ingressos de fins a 2.800 milions d’euros en sectors com la mobilitat, la moda, l’energia domèstica, l’alimentació, el transport aeri i marítim, la construcció i la comunicació fins al 2030.

MAIG

Principi mes – VideDressing

El mercat de roba i complements de segona mà de la Massana creix any rere any i ja és una cita consolidada. Té dues edicions l’any: la de primavera i la de tardor, que s’escau a mitjan novembre.

ANDORRA LA MASSANA 11/06/2022 INAUGURACIÓ FESTISPORT. FOTO: EDUARD COMELLAS. COMÚ DE LA MASSANA

13 – Festisport

El dissabte 13 de maig tindrà lloc a la Massana la segona edició del Festisport, un festival que vol ser un aparador per al públic familiar de l’oferta esportiva del país. Entre les múltiples activitats esportives gratuïtes que s’hi programen s’inclou el VideSport, la fira de material esportiu de segona mà, una oportunitat per allargar la vida útil de roba i accessoris.

JUNY

4–7 Cimera Mundial de Transport Públic

Aquest congrés de caràcter biennal se celebrarà enguany a Barcelona i comptarà amb 2.500 participants, 400 empreses i 300 ponents que debatran sobre finançament, sostenibilitat, nous hàbits, oportunitats de negoci.

Principi de mes – Setmana del Medi Ambient

Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, que es commemora el 5 de juny, el Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, juntament amb Andorra Sostenible, organitza un seguit d’activitats divulgatives, mentre que els set comuns organitzen la Festa del Medi Ambient, una jornada amb actes per a tota la família al Prat del Roure d’Escaldes-Engordany.

Principi de mes – Mercat de Segona Mà de Canillo

Durant tot un dissabte, el passeig del telecabina s’omple de parades —l’any passat van ser una quarantena— de venda de tota mena de productes de segona mà.

Juny-setembre – Jornades de neteja als dominis esquiables

Les empreses que gestionen les estacions d’esquí acostumen a organitzar a la primavera jornades de neteja en què col·laboren els treballadors de l’estació i els clubsa d’esquí. Solen fer-ho en grups de deu, acompanyats de vehicles i amb un camió per acumular tot el que van recollint.

JULIOL

Mercat d’Encamp

Ja fa anys que està en marxa el mercat de dissabte a la plaça Sant Miquel, amb paradetes variades de fruita i verdura, amb pastisseria, roba d’esport, productes d’Andorra, llanes, flors, artesans especialistes en joies i articles diversos de segona mà. S’acompanya amb directes de música, tallers de jardineria i ds’elaboració productes de neteja ecològics.

SETEMBRE

Mitjan mes – Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible i Segura

Aquesta iniciativa sorgida el 1999 se celebra cada any entre el Dia Internacional per a la Protecció de la Capa d’Ozó (16 de setembre) i el Dia Europeu sense Cotxes (22 de setembre). El seu objectiu és promocionar activitats entorn de la mobilitat sostenible i fomentar bones pràctiques i mesures d’acció relacionades amb tots els temes com la qualitat de l’aire, la protecció de la capa d’ozó, el foment dels mitjans de transport nets i la mobilitat responsable.

16 – Cleanup Andorra

Els dos darrers anys, amb motiu del World Cleanup Day, diferents organismes i entitats andorranes han col·laborat per organitzar batudes per netejar boscos. En cada ocasió es retiren de mitjana 500 kg de brossa del medi natural, que se separa i es du a la deixalleria. Presumiblement, enguany es repetirà aquesta acció.

NOVEMBRE

Mitjan mes – Concurs d’Iniciatives Ambientals

El Govern d’Andorra, a través d’Andorra Sostenible, i els comuns col·laboren en l’organització del Concurs d’iniciatives Ambientals, que premia les millors propostes ambientals que fomenten el consum sostenible de productes i recursos, l’educació ambiental, el treball en xarxa, la reducció d’impactes negatius sobre el medi, la conservació i divulgació de valors naturals, la mobilitat sostenible, l’estalvi en el consum d’energia i recursos i la gestió dels residus i orientades cap al concepte de residu zero.

Finals de mes – Setmana Europea de la Prevenció de Residus

El Govern, Andorra Sostenible i els set comuns participen en l’organització d’activitats al país amb motiu de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. L’objectiu d’aquesta iniciativa és organitzar accions de sensibilització sobre la prevenció de residus. L’edició d’enguany serà la quinzena.

30 novembre – 12 desembre Conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic (COP 28)

La 28a sessió de la Conferència de les Parts de la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic es reunirà als Emirats Àrabs Units. L’anterior, celebrada a Xarm el-Xeikh, va acordar proporcionar finançament per pèrdues i danys als països vulnerables durament afectats pels desastres climàtics i va reforçar el compromís de limitar l’augment de la temperatura mundial a 1,5 graus centígrads per sobre dels nivells preindustrials.

DESEMBRE

Mitjan mes – Campanya de recollida de joguines a favor de Càritas

Acabem l’any fent que les famílies amb pocs recursos puguin regalar joguines als petits de la casa i que, de retruc, joguines per estrenar o en bon estat puguin trobar algú que les utilitzi i que no acabin d’aquesta manera a l’abocador. És una tradició molt arrelada al país per aquestes dates: el 2023 serà la 31a vegada que es faci la campanya.

Si coneixes o organitzes actes relacionats amb aquests temes que no apareixen en aquest calendari, informa’ns-en i els inclourem.