Reciclem Bé

Fes un bon paper: recicla!

El 2021 s’han recollit a Andorra 3.051 tones de paper i cartró usats pels particulars i els comerços. Això suposa el 9% dels residus (la resta són envasos lleugers, vidre i, sobretot, rebuig). Comparat amb els dos anys anteriors es detecta un augment apreciable del volum de paper i cartró, cosa que probablement cal atribuir al canvi d’hàbits provocat per la pandèmia: la gent ha fet més compres en línia i els productes adquirits van gairebé sempre en capses de cartró.

La recollida selectiva de paper i cartró volta el 60–70% en els darrers anys, de manera que hi ha un important marge de millora en el seu reciclatge. Una altra dada que ho corrobora és que una quarta part del contingut de les bosses de rebuig de totes les parròquies és paper i cartró, que hauria d’haver-se llençat al contenidor blau.

La recollida selectiva de paper i cartró es va iniciar als anys 90, però fins al 2003 no es va organitzar la recollida en origen, és a dir els contenidors blaus instal·lats al carrer i la recollida porta a porta en algunes parròquies.

Va al blauNo va al blau
Fulls i sobres de paper
Llibreta amb espiral
Llibres
Diaris, revistes i catàlegs
Paper de regal
Bossa de paper no alimentària
Ouera de cartró
Capsa de mudances
Capsa de sabates
Capsa de medicaments
Capsa de llumins
Baralla de cartes
Paper de cuina
Cartró de pizza brut
Bossa de paper amb restes d’aliments
Mocador de paper i paper higiènic
Adhesius, enganxines i etiquetes
Fotografies
Paper parafinat o plastificat
Paper film
Paper d’alumini

A l’app ReciclemBé trobaràs una llista més completa d’on va cada cosa.

El paper i el cartró són recursos renovables. Es fabriquen amb cel·lulosa, un material que s’extreu dels arbres. Si se’n fa un ús abusiu pot suposar la destrucció de boscos, amb tot el que això comporta per al medi ambient (pèrdua d’hàbitats per a la fauna, eliminació d’un fre natural a l’erosió, pèrdua d’un “pulmó” que transforma CO2 en oxigen…). Però no per això s’ha de demonitzar l’ús del paper, que és un material natural, reciclable i biodegradable que si s’extreu d’explotacions forestals sostenibles no provoca cap d’aquests mals.

És a dir que el problema no és el material en si, sinó l’ús que en fem. I per fer-ne un bon ús, el primer que cal és reduir-lo al mínim. Podem:

  • Emmagatzemar i compartir la informació en format electrònic en comptes de fer-ho en paper
  • Actualitzar les llistes de contactes per evitar d’enviar documents per duplicat
  • Demanar que no ens enviïn catàlegs i fullets publicitaris i consultar la informació a internet
  • Imprimir i escriure a doble cara
  • Evitar imprimir els correus, llegir-los en pantalla
  • Corregir el document en pantalla per evitar impressions innecessàries
  • Imprimir tan sols aquelles pàgines que siguin necessàries quan es tracta d’un document llarg i reduir la mida de la lletra i l’interlineat

El segon pas és reutilitzar. Aquí, per exemple, podem:

  • Reaprofitar carpetes
  • Fer servir paper usat per embolicar regals
  • Reutilitzar el paper de diari (això sol dona per a un article: serveix per netejar vidres, per assecar terres mullats, per protegir objectes delicats, per mantenir la forma de les sabates, encendre la llar de foc…)

Finalment, queda l’opció de reciclar:

  • No llençar papers a les papereres urbanes, que van al rebuig; fer-ho al contenidor blau
  • Assegurar-nos que no llencem grapes, clips, cobertes de plàstic o altres impropis
  • Sempre que es pugui prioritzar el consum de paper reciclat sobre el verge: la producció de reciclat consumeix cinc cop menys energia i tres cops menys aigua que la de paper verge
  • En cas de comprar paper verge, assegurar-nos que procedeix d’explotacions sostenibles (hi ha diversos segells que ho certifiquen)

A l’hora de consumir cal saber que es considera paper reciclat aquell que ho és com a mínim en un 50%. El paper es pot reciclar uns set cops, a partir de llavors comença a ser massa fràgil per fer la seva funció.

Viure amb menys plàstic és fantàstic

Iniciem una sèrie d’articles sobre el reciclatge dels diferents tipus de residus. Volem aprofundir en la manera de reduir el consum de cada material, en les possibilitats de reutilitzar els objectes quan sembla que han arribat al final de la seva vida útil, en el grau en què es recicla actualment i en el que es pot fer per augmentar-lo.

I comencem pel plàstic, un material dels més estesos i utilitzats i també un dels més complexos pel que fa al reciclatge. I comencem per trencar una idea molt instaurada però falsa: el contenidor groc no és el del plàstic, és el dels envasos lleugers. Per exemple, les joguines i els CDs i DVDs van a la deixalleria, els bolígrafs i retoladors, a la minideixalleria, i les anelles de plàstic que es fan servir per portar llaunes i les fundes transparents per protegir catàlegs i revistes, al rebuig.

En canvi, hi van productes que no són estrictament de plàstic, com els brics de llet o de caldo, que són 70% cartró, 25% plàstic i 5% alumini, i les llaunes de cervesa o refrescos, que són habitualment d’alumini. La taula següent no recull totes les situacions però exemplifica els casos més habituals del que va i del que no va al contenidor groc (per conèixer altres casos, consulta l’app ReciclemBé, disponible per a iOs i Android).

Va al grocNo va al groc
Brics
Ampolles i pots de plàstic
Llaunes de conserves i begudes
Taps metàl·lics i de plàstic
Safates de porexpan
Bosses de plàstic i films
Pots de iogurt
Paper d’alumini
Bosses d’snacks
Tàpers de plàstic
Joguines
Enganxines i etiquetes
Bolígrafs i retoladors
Anelles de plàstic
Fundes de catàlegs i revistes
Aerosols
Blísters de medicament buits
Radiografies
Tòners i material informàtic
CDs i DVDs

Els plàstics tenen infinitat d’usos i els trobem arreu, en envasos i embalatges, en parament de la llar, en material elèctric i electrònic, en els sectors agrícola, de la construcció, de l’automoció… Per les seves característiques (baix cost, mal·leabilitat, impermeabilitat, capacitat d’aïllament elèctric…) són molt convenients, però tant en produir-los com en recuperar-los al final de la seva vida útil es generen grans quantitats de gasos contaminants i de residus invisibles (retalls o restes no aprofitables).

I són molt poc biodegradables, de manera que si van a parar al medi ambient triguen centenars d’anys a degradar-se. Són un recurs no renovable, perquè s’obté del petroli, les reserves del qual es van reduint sense que se’n generin de noves.

Els plàstics, a més, poden desprendre partícules carcinògenes com el benzè (utilitzat en la fabricació de niló) o els ftalats (presents per exemple en joguines per a infants i per a adults), que són disruptors hormonals i que poden provocar mutacions genètiques en els nounats.

A Andorra es recicla el 23,7% del plàstic que es genera (Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat). A Catalunya el percentatge varia segons la font. Va del 77% d’Ecoembes (entitat que representa fabricants, distribuïdors i envasadors) al 20% de Greenpeace. Els esculls amb què topa el reciclatge del plàstic són la dificultat tècnica de separar els plàstics de tints, paper o altres materials amb què es combina (cas dels brics, per exemple), la inferior qualitat del plàstic que s’obté i l’elevat cost del procés.

Una altra dada digna de menció és que, a Andorra, les bosses d’escombraries que van al rebuig conté de mitjana un 13% d’envasos lleugers (que haurien d’haver-se llençat al contenidor groc), segons l’Estudi Modecom.

Què es fa, doncs, amb el plàstic que ja no s’usa? Una part, com hem dit, es recicla, amb un procediment que pot ser mecànic, quan se separa, neteja, tritura i fon per crear nous productes de plàstic, o químic, quan es degrada per obtenir productes químics o combustibles. També es pot incinerar —cosa poc recomanable pels gasos contaminants que emet— i en aquest cas l’energia emesa es pot aprofitar o no. I finalment es pot acumular en abocadors, que malmeten el paisatge i que amb l’exposició a agents com la pluja i el sol poden deixar anar en el medi microplàstics i molècules tòxiques que poden acabar afectant la fauna (per exemple, la pesca) i les persones.

També hi ha qui s’empesca solucions imaginatives. Per exemple, Ecoalf 1.0 produeix roba de disseny innovador feta amb materials reciclats i de baix impacte com el polièster, el niló, la llana i el cotó reciclat o el fil de mar d’Ecoalf, fet a partir d’ampolles de plàstic reciclades recollides del fons de l’oceà mitjançant el seu projecte Upcycling the Oceans. O Andwearis, una marca andorrana que fa roba, accessoris i interiors de la llar a partir de tèxtils reciclats i cartells de carrer de vinil del Principat, a més d’oferir tallers sobre sostenibilitat i consum conscient. Per no parlar de la infinitat d’usos que podem donar amb una mica d’inventiva als residus plàstics que generem a casa (a l’app ReciclemBé en trobareu unes quantes).

Però a més de reciclar i reutilitzar, podem —i arribem a la tercera R— reduir el consum de plàstic. Entre altres coses podem:

  • Eliminar de les nostres vides plats, gots i palles d’un sol ús (que a més la nova llei d’economia circular preveu prohibir).
  • No comprar aigua envasada en plàstic. Comprar la que es vengui en ampolles de vidre o fer servir la de l’aixeta, que és molt bona. I fer servir ampolles de vidre o cantimplores d’alumini per conservar i transportar begudes.
  • Dur bosses reutilitzables al súper i fer compra a granel. Dur carmanyoles reutilitzables a l’hora de comprar productes com carn o plats preparats (cada cop més establiments les accepten).
  • No comprar joguines de plàstic i substituir-les per d’altres de fusta, tela…

Balanç de la recollida selectiva al 2021

Ja disposem de les dades del 2021 de la recollida selectiva que gestionen els set comuns i l’empresa concessionària al Principat d’Andorra. En aquest àmbit, que és el dels residus generats pels particulars i pel comerç, hem recollit el darrer any gairebé 35.000 tones de residus, dels quals el 72% és brossa i no s’ha pogut reciclar. És, lamentablement, una xifra molt alta, que ens indica que hi ha encara hi ha molta feina per fer.

El percentatge total de reciclatge, però, és més elevat, ja que els residus de la construcció, de la indústria de l’automoció i d’altres activitats empresarials i els cartrons i embalatges de comerços i distribuïdors segueixen un altre circuit i en la seva major part es reciclen.

L’anàlisi de les dades ens mostra variacions interanuals, provocades per la pandèmia, i estacionals, generades per la diferent afluència de turistes al país al llarg de l’any. Aquestes 35.000 tones recollides, per exemple, són un 3,28% menys que el 2020 i un 7,68% menys que el 2019. És evident que les mesures restrictives de l’activitat dictades per les autoritats a causa de la covid han tingut un impacte notable en la generació de residus. Sorprèn, però, que el 2021 s’hagin recollit menys residus que l’any anterior, quan van haver-hi gairebé dos mesos de confinament total, però cal tenir en compte que els primers mesos del 2020, fins a l’arribada de les restriccions, l’activitat econòmica era la normal, seguint la tònica del 2019. Tot i així, les dades suggereixen que encara no s’ha assolit una reactivació econòmica completa.

Durant el confinament es va percebre un augment de residus domèstics principalment en zones residencials, on normalment la generació de residus es concentrava al vespre i els caps de setmana, i un increment de residus com els envasos i el paper/cartró, atribuïble a l’augment del servei comercial i de restauració a domicili.

Pel que fa a variacions dins de l’any, el desembre de 2021 va incrementar-se un 45% la recollida de vidre, un 41% la d’envasos i un 28% la de paper i cartró. En el cas del vidre, la generació s’ha mantingut prop de les 200 tones mensuals, excepte a l’agost i al desembre —coincidint amb les temporades altes del turisme— quan s’ha enfilat a les 250. La generació d’envasos també fluctua seguint l’activitat turística, oscil·lant de les 200-240 tones al gener, fins les 140-160 al juny i repuntant al desembre a més de 200. No obstant això, la tendència a la baixa del darrer trimestre del 2020 amb 150 tones mensuals s’ha mantingut fins el juliol del 2021 a causa de la conjuntura economicosanitària.

Close-up of person putting plastic bottles into bin with blue symbol

En resum, seguim generant molts residus de tot tipus i per això fem una crida una vegada més a la conscienciació. No es tracta de recollir més residus sinó de generar-ne menys, és a dir, d’aplicar les dues primeres erres: reduir i reutilitzar. Però si exerceixes la tercera, reciclar, en cas de dubte consulta el web i a l’app RecicleBé, disponible per a iOS i Android.

Agenda sostenible 2022

Sempre que comença un nou any tendim a fer dues coses: fer un calendari d’allò que tenim previst fer i redactar una llista de bons propòsits. Pel que fa a la primera, hem recollit tot allò de relacionat amb la sostenibilitat i el medi ambient que tenim constància que passarà durant el 2022. I pel que fa a la segona, et proposem una acció a favor de l’entorn que pots fer cada mes. És a títol orientatiu, és clar, adapta-ho a les teves necessitats i interessos.

En tot cas, si volem fer una acció realment efectiva per al medi ambient no podem dir una altra cosa que: reciclem bé! Trobaràs molts consells de com fer-ho en aquest web i a l’app, disponible per a iOS i Android.

SENSE DATA

Durant el 2022 és previst que s’aprovi la Llei d’economia circular, que prohibirà que els productes d’un sol ús de plàstic que tinguin alternatives al mercat amb materials biodegradables es puguin importar, farà èmfasi en la reducció del malbaratament alimentari i regularà un seguit de qüestions que han de fer que tant els sectors econòmics com els consumidors tinguin un comportament més sostenible.

GENER

26 – Dia Mundial de l’Educació Ambiental

* Consell del mes: canvia les bombetes tradicionals que es fonguin per bombetes LED i apaga els llums que no facis servir.

FEBRER

2 – Dia Mundial de les Zones humides

10 – Dia Mundial dels Llegums

* Consell del mes: ves a peu, en bicicleta o en transport públic sempre que puguis.

MARÇ

3 – Dia Mundial de la Vida Silvestre

21 – Dia Internacional dels Boscos

22 – Dia Mundial de l’Aigua

23 – Dia Mundial de la Meteorologia

23–25 – Mountainlikers: Congrés Mundial de Turisme de Neu i Muntanya

* Consell del mes: ves a comprar amb bosses de roba, cistell o carret de  i estalvia’t i estalvia-li al món bosses de plàstic.

ABRIL

22 – Dia Internacional de la Terra

27 – Dia Internacional del Soroll

* Consell del mes: quan compris electrodomèstics mira que tinguin l’etiqueta de màxima eficiència energètica.

MAIG

8 – Dia Mundial de les Aus Migratòries

16 – Dia Internacional de la Llum

17 – Dia Mundial del Reciclatge

20 – Dia Mundial de les Abelles

22 – Dia Internacional de la Diversitat Biològica

* Consell del mes: evita el malbaratament alimentari: prepara nous plats amb les sobres del menjar.

JUNY

3 – Dia Mundial de la Bicicleta

5 – Dia Mundial del Medi Ambient

18 – Dia de la Gastronomia Sostenible

Principi de mes – Setmana del Medi Ambient

Principi de mes – Festa del Medi Ambient

Principi de mes – Concurs d’Iniciatives Ambientals

* Consell del mes: no tiris a la primera un aparell que s’espatlla, mira de fer-lo arreglar.

JULIOL

Tot el mes – Activitats d’Estiu, Andorra Sostenible

* Consell del mes: a l’hora de viatjar, buscar allotjament i consumir en general estudia si et pot anar bé l’opció de compartir.

AGOST

* Consell del mes: en tot allò que compris comprova que no porti components tòxics i nocius per a tu i per al medi ambient; millor si és ecològic!

SETEMBRE

7 – Dia Internacional de l’Aire Net per a un Cel Blau

16 – Dia Internacional de la Preservació de la Capa d’Ozó

22 – Dia Mundial sense Cotxes

29 – Dia Internacional de la Conscienciació sobre el Malbaratament d’Aliments

Mitjan mes – Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible i Segura

Mitjan mes – Festival La Pitavola del Comapedrosa

* Consell del mes: quan compris menjar preparat porta la teva pròpia carmanyola, que no te’n donin una d’un sol ús.

OCTUBRE

16 – Dia Mundial de l’Alimentació

31 – Dia Mundial de les Ciutats

Mitjan mes – VideDressing, mercat de roba i complements de segona mà, La Massana

Final mes – Setmana Europea de l’Energia Sostenible

* Consell del mes: utilitza piles recarregables en les joguines i els aparells electrònics.

NOVEMBRE

Mitjan mes – VideSport, mercat de roba i material esportiu de segona mà, La Massana

Finals de mes – Setmana Europea de la Prevenció de Residus

* Consell del mes: posa la calefacció de casa a la temperatura justa per anar amb jersei.

DESEMBRE

5 – Dia Mundial del Sòl

11 – Dia Internacional de les Muntanyes

Principi de mes – Preparem el Nadal, activitats proposades pel Ministeri de Medi Ambient i Sostenibilitat i Andorra Sostenible

Mitjan mes – Campanya de recollida de joguines a favor de Càritas

* Consell del mes: embolica els regals amb teles que es puguin reaprofitar.

Segus que ens hem deixat moltes coses. Si organitzes o conèixes activitats que creus que hem d’incloure en aquesta agenda posa’ns-ho en els comentaris! Gràcies per endavant!

Una carta als Reis amb regals sostenibles

Jugar és connatural a l’ésser humà. Jugant aprenem i ens desenvolupem, mentre que la falta de joc ens pot provocar tota mena de mals. I juguem a totes les edats. No propugnarem des del Reciclem Bé que no hem de jugar —adults i infants— o que hem de jugar menys. Al contrari: jugar és sa i necessari.

De manera que us proposem un joc: busquem tots plegats maneres de fer que les joguines siguin sostenibles.

Què fem amb les joguines que ja tenim?

Apliquem la mateixa regla que fem servir en tants àmbits de la vida: si es pot arreglar ho farem, bé nosaltres mateixos o bé portant la joguina a la cosidora, al fuster o al tècnic electrònic. Si no està espatllat però ja no ho fem servir, ho podem donar o vendre a qui en pugui treure profit.

Fa pocs dies s’ha tancat la 29a campanya de recollida de joguines d’RTVA a favor de Càritas perquè cap nen es quedi sense regal, i altres entitats del país organitzen també recollides entre els seus socis i simpatitzants.

I si ja no té remei, ho portem a reciclar. Però alerta, que les joguines de plàstic, al contrari del que molta gent creu, no van al contenidor groc. El contenidor groc no és el del plàstic sinó els dels envasos. Les hem de dur a la deixalleria comunal. Ho pots comprovar a l’app Reciclem Bé, disponible per a mòbils iOS i Android.

Què fem si hem de fer regals?

Primer de tot, plantejar-nos si cal fer tants regals. En un grup —familiar, d’amics o de companys de feina—, no cal que tothom faci regals a tothom. Podem jugar a l’amic invisible i reduirem de manera notable la quantitat de residus que produïm, ja sigui pel paper d’embolicar, els embalatges o pels mateixos productes regalats, que moltes vegades acaben arraconats o llençats.

Com dèiem al principi volem que els infants juguin tant com vulguin però per fer-ho necessiten ben poca cosa: amb una capsa de cartró construeixen un castell, amb quatre taulons i cordes, una cabana en un arbre… Deixem que facin volar la imaginació…

També podem procurar que allò que els regalem sigui fet de materials naturals, sostenibles i reciclables (jocs de construcció en fusta, un arc i fletxes, instruments musicals, peluixos o putxinel·lis fets amb retalls de roba…). I si pot ser que siguin fets per artesans o per petites empreses locals, amb matèries primeres de km 0.

També podem regalar joguines que propugnin valors com l’amor per la natura i el proïsme i el respecte pel medi ambient, com ara llibres o jocs de taula centrats en aquesta temàtica.

I, finalment però no menys important, podem regalar als petits de la casa el bé més escàs i preuat: temps. En comptes de posar-los al davant una pantalla electrònica perquè quedin absorts durant hores i deixin de donar la tabarra, podem jugar amb ells, que és, de tot el que podem fer, el que de ben segur més il·lusió els farà.