Reciclem Bé

Projecte de llei d’economia circular: tot torna

L’exposició de motius del projecte de llei d’economia circular d’Andorra, actualment en fase de discussió, planteja que “en les darreres dècades, la producció de béns s’ha multiplicat per dos i l’extracció de materials per tres. Aquest fet és responsable del 90% de les problemàtiques mediambientals: el canvi climàtic degut a les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, la pèrdua de biodiversitat deguda a l’extracció de recursos i la contaminació de l’aire i de l’aigua”.

En altres paraules, vivim en una economia lineal: extraiem recursos de la terra, els convertim en productes, els consumim precipitadament, els llencem i passen a omplir abocadors o a amuntegar-se en illes artificials al mig de l’oceà. I mentrestant seguim extraient nous recursos, fent-los servir per produir béns, consumint-los i llençant-los… i així ad infinitum.

Un exemple: extraiem petroli del subsòl, el transformem en plàstic i li donem forma de palleta, tot alliberant grans quantitats de diòxid de carboni a l’atmosfera, fem servir la palleta per veure’ns un refresc, immediatament la llencem a les escombraries i, quan nosaltres mateixos o algú altre en necessita una, n’agafem una de nova, que lògicament anirà a parar també a les escombraries, al costat de l’anterior i dels milions de palletes que s’usen cada dia arreu del món.

Això no té cap sentit i és insostenible. Per això, un dels canvis que proposa el projecte de llei és prohibir “la producció, la importació i la introducció al mercat de productes fabricats amb plàstic oxodegradable, així com de productes de plàstic d’un sol ús que ja tenen una alternativa de producte sense plàstic”. És a dir, prohibir les palletes de plàstic (entre molt altres productes, és clar).

No es tracta només d’instaurar prohibicions, establir regles i oferir ajuts; el projecte de llei planteja un canvi de model: passar de l’esmentada economia lineal a una de circular. Per fer-ho gràfic, i en paraules de la mateixa llei, “allargar la vida útil dels productes, adoptar mesures de prevenció en la generació de residus i potenciar la donació, l’intercanvi i el comerç dels objectes que ja no necessitem però que encara poden ser utilitzats”.

La llei treballa amb conceptes com la millora de la gestió, la reutilització, la valorització de materials, l’optimització de recursos, el foment de l’eficiència, la reducció d’externalitats negatives, el disseny ecològic o la responsabilitat ampliada del productor.

En aquesta nova economia, inspirada en el cicle de la natura, tota sortida és alhora una entrada. El residu d’un procés d’elaboració és matèria primera d’un altre. No hi ha un principi ni un final d’una cadena, sinó una roda que gira. Res no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma.

A l’app Reciclem Bé, disponible per a mòbils iOS i Android, trobaràs un munt d’idees per reduir el teu impacte sobre el medi ambient.

Cristall i vidre: dos materials diferents que es reciclen de diferent manera

Moltes coses les aprenem per sobre i ens formem d’elles idees aproximades, sovint no del tot correctes. Cristall i vidre, per exemple, no són sinònims, sinó que són mots que fan referència a dues realitats diferents (amb molts elements en comú, però diferents).

Què és el vidre? És un material dur i transparent, compost principalment per òxids de silici (SiO2), de sodi (Na2O) i càlcic (CaO). El cristall, per la seva banda, és, ens diu el DIEC, un “vidre pesant, brillant, que consisteix essencialment en silicat de plom i potassi o sodi, emprat en la fabricació d’objectes diversos, com ara prismes, lents, vaixella fina, etc.”

És a dir que un cristall és un tipus de vidre que conté, a més, òxid de plom. Una altra diferència és que el vidre és amorf, mentre que en el cristall les molècules estan ordenades en les tres dimensions espacials. Això no es pot observar a simple vista, però ho veuríem amb un microscopi.

Quina importància té això per a nosaltres? Molta, perquè els forns on el vidre es fon per fer-ne nous envasos i productes no estan preparats per tractar cristall, i si n’hi poséssim es podrien espatllar. Per això no tot el que té una superfície sòlida transparent, no tot el que té aspecte de vidre, va al contenidor verd.

Què hem de llençar, doncs, al contenidor verd?

  • Ampolles de begudes (vi, aigua, sucs, cervesa, licors…)
  • Pots de conserves, melmelades, salses, llegums, etc.
  • Flascons de cosmètics, colònia i perfums
  • Desodorants de bola o amb polvoritzador

Tot això ho hem de llençar sense taps, tapes ni polvoritzadors. Els taps de plàstic i metall s’han de llençar als contenidors grocs, i els de suro, al de rebuig.

I què en fem, del cristall?

Depèn. Al contenidor gris hi llençarem:

  • Vaixelles, cristalleries (gots, copes, etc.)
  • Cristalls de finestres i miralls
  • Bombetes convencionals

I portarem a la deixalleria:

  • Finestres i miralls trencats que puguin suposar un perill
  • Bombetes de baix consum
  • Termòmetres
  • Tubs fluorescents
  • Llunes d’automòbils
  • Pantalles (televisors, ordinadors, etc.)

I els flascons de medicaments?

Els podem dur també a la deixalleria o bé dipositar-los als contenidors de recollida selectiva de medicaments caducats situats als onze centres d’atenció primària i de salut del país (Canillo, Encamp, el Pas de la Casa, Ordino, la Massana, Andorra la Vella, Santa Coloma, el Fener, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany i Fiter i Rossell).

A l’app Reciclem Bé, disponible per a mòbils iOS i Android, trobaràs on has de llençar altres residus.

Finalment, un recordatori: hem parlat de com reciclar aquests materials, però si recordeu la regla de les 3 erres, abans de reciclar hem de mirar de reduir (comprar només aquells productes que siguin realment necessaris) i reutilitzar tot allò que encara es pugui fer servir.

Deixalleries mòbils per arribar a tot arreu

Les deixalleries mòbils són un servei promogut en el marc del Pla Nacional de Residus que pretén portar la deixalleria a punts allunyats o dispersos mitjançant uns remolcs que permeten fer la recollida selectiva de residus domèstics com ara bombetes i fluorescents, petits electrodomèstics com mòbils, assecadors, torradores o planxes, radiografies, piles i bateries, aerosols, tòners i material informàtic o olis vegetals.

Cada parròquia les gestiona de manera diferent, en funció de les necessitats dels ciutadans. Recollim aquí els calendaris i ubicacions que ens han facilitat els respectius comuns.

Canillo

QuanOn
1 mesCanillo: plaça del Prat del Riu
1 mesSoldeu: aparcament del poble

La deixalleria es trasllada cada mes a un dels dos punts.

Més informació al +376 751 036

comucanillo@canillo.ad

Encamp

QuanOn
Dies 1–7Encamp: aparcament comunal dels Espialassos
Dies 8–14Encamp: aparcament de les Bons
Dies 15–20Encamp: aparcament comunal de la Canadilla
Dies 21–31Encamp: aparcament comunal de Terres Primeres de baix
Tot el mesPas de la Casa: carrer Bearn

Més informació al +376 873 200

Ordino

QuanOn
Dies 1–2El Serrat: aparcament
Dies 3–4Les Salines: punt verd selectiva
Dies 5–7Llorts: aparcament
Dies 8–10Arans: aparcament
Dies 11–14La Cortinada: aparcament del Vilar
Dies 15–16Ansalonga: costat església
Dies 17–19Sornàs
Dies 20–23Ordino: Carrera Nova
Dies 24–26Ordino: aparcament de la Clota (baix)
Dies 27–31Ordino: aparcament Camp de la Tenada

Més informació al +376 878 100

comunicacio@ordino.ad

La Massana

QuanOn
1 setmanaLa Massana: escoles
1 setmanaEscàs: aparcament plaça
1 setmanaSispony: aparcament comunal
1 setmanaL’Aldosa: aparcament comunal
1 setmanaAnyós: aparcament comunal
1 setmanaPal: plaça del Poble
1 setmanaErts: camí Casa del Quart
1 setmanaArinsal: aparcament comunal

La deixalleria mòbil es desplaça cada dimarts, sempre que no hi hagi neu o cap altre imprevist.

Més informació al +376 736 900 (demaneu per Medi Ambient)

Andorra la Vella

Amb motiu de la prova pilot de la recollida porta a porta que s’està fent a la zona del Cedre, la deixalleria mòbil romandrà ubicada fins a final d’any a l’aparcament de les Escoles. Seguidament, s’anirà fent una rotació mensual a  Parc Guillemó, Comella Park i l’aparcament d’Enclar.

Més informació al +376 730 010 (Higiene Pública)

higiene@comuandorra.ad

Sant Julià de Lòria

QuanOn
1 setmanaAixovall
1 setmanaAuvinyà
1 setmanaJuberri
1 setmanaNagol
1 setmanaFontaneda
1 setmanaAixovall – Bixessarri

La deixalleria mòbil es desplaça habitualment els dilluns o divendres.

Més informació al +376 606 208

tramits@comusantjulia.ad

Escaldes-Engordany

QuanOn
1 setmanaSant Jaume d’Engordany: aparcament al costat de l’església
2 setmanesSant Fèlix: segon aparcament pujant a Engolasters
1 setmanaUrbanització de la Plana

El trasllat de la deixalleria mòbil es fa els divendres.

Més informació al +376 826 797

Canvi d’estació, canvi d’armari, canvi d’hàbits

Aquí dalt, a muntanya, sabem que arribat l’octubre, per molt que alguns dies llueixi el sol, el fred ha vingut per quedar-se. Ni l’estiuet de Sant Martí ens salvarà. Així que és hora de fer el canvi d’armari, i a Reciclem Bé aprofitem per proposar-te que et plantegis seriosament ser sostenible també en aquest àmbit.

Comença per prendre consciència de la roba que tens. Buida l’armari i abans de tornar a col·locar cada peça se’t pensa bé si:

  1. La vols conservar
  2. Tens dubtes sobre si conservar-la o no
  3. Te’n vols desprendre

Et recomanem coses a fer en cadascun d’aquests escenaris.

a) La vols conservar

  • Ordena-la de manera que el màxim de peces estiguin a la vista, que totes tinguin les mateixes oportunitats de sortir de l’armari algun dia. Allò que quedi amagat no t’ho acabaràs posant.
  • Renta la roba amb la quantitat justa de sabó i, preferiblement, amb sabó ecològic. Evita suavitzants industrials i canvia’ls per vinagre o productes casolans, menys agressius amb la roba i amb el medi.

b) Tens dubtes sobre si conservar-la o no

  • Hi ha peces que convoques a cada partit i que al final sempre es queden a la banqueta. Dona’ls una oportunitat de jugar i jutja després si les vols a l’equip o no.
  • Prova combinacions noves. Potser aquella brusa no casava amb la faldilla però lliga de meravella amb els texans.
  • Si la peça està malmesa mira si es pot reparar. Un botó es pot cosir, a un forat al colze hi pots posar un pedaç, una camisa estripada es pot convertir en un mocador o en un drap…
  • Això s’ha fet sempre, però ara ha tornat convertit en una moda que, com totes les modes, va acompanyada pels seu neologisme: upcycling. Busca #UpcyclingFashion a Instagram, Pinterest o YouTube i descobriràs moltes idees per donar nova vida a peces aparentment insalvables.

c) Te’n vols desprendre

  • Si la peça està en bon estat, si és encara aprofitable, pots donar-la, ja sigui a algú que coneguis a qui creguis que pot escaure o bé anònimament, portant-la a botigues de segona mà que dediquen els guanys a ajudar col·lectius i persones necessitades. D’aquestes a Andorra en tenim dues: Càritas i Carisma. Encamp ofereix també un rober solidari perquè les famílies que ho necessiti puguin proveïr-se de vestuari, entre d’altres coses.
  • També ho pots vendre a través d’alguna app o xarxa social especialitzada, com ara Wallapop.
  • I si la peça és irrecuperable? No la llencis al rebuig. Els teixits tenen el seu propi contenidor, de color lila. A Andorra n’hi ha a Encamp, a l’aparcament comunal del Prat de l’Areny; a Sant Julià de Lòria; i a Escaldes-Engordany, a la minideixalleria. I també la pots portar a les deixalleries.
  • Però què passa exactament amb la roba que deixem al contenidor lila? Els respectius comuns la porten a CTRASA, on s’emmagatzema per ser exportada a la cooperativa catalana Roba Amiga, que promou la inserció de persones en situació o amb risc d’exclusió social.
  • Hi ha molt camí per recórrer en aquest cap i és important fer-ho bé. La Comissió Europea calcula que per cada quilo de roba que es reutilitza i no és conduit a un centre de tractament per a incineració, s’evita l’emissió de 3,169 kg de CO2. Però gairebé el 90% del residu tèxtil no acaba en el punt de recollida adequat.

Finalment, has cosit i fet upcycling i has provat noves combinacions, has venut i regalat el que no et poses i has portat les peces insalvables als contenidors liles, però has de (o vols) renovar el rober i estrenar alguna peça. En aquest cas, llegeix aquests consells finals.

Comprar roba

  • Compra peces de la major qualitat possible dins del teu pressupost. Et durarà més i possiblement t’acabi sortint més barat que comprar roba de millor preu que hauràs de substituir al cap de poc temps perquè s’haurà fet malbé.
  • Busca marques amb consciència ecològica, que treballin amb materials orgànics o reciclats. Recolza el comerç local o de proximitat i el comerç just. Assegura’t que usin poc embalatge i que facin enviament sense ús de plàstic.

Revisa periòdicament l’app Reciclem Bé (iOS i Android) per trobar més consells d’aquest tipus.

Large leather sofa with a bunch of different things

Dona una segona vida als teus pneumàtics vells

Els pneumàtics de cotxes i motos, un cop han acabat la seva vida útil, es converteixen en un residu no biodegradable: si es llencen en un abocador poden passar prop de 1.000 anys abans no es desintegrin.

Quan canvies els pneumàtics del teu vehicle, dels vells se’n pot fer càrrec el taller mecànic o pots portar-los a la deixalleria tu mateix (a l’app ReciclemBé, disponible per a iOS i Android, trobaràs els tipus de deixalleries on ho pots portar). En tots dos casos, s’exportaran a Espanya perquè siguin reciclats per alguna de les empreses que tenen concedida la gestió d’aquest residu, anomenat pneumàtic fora d’ús o PFU. Aquestes empreses reciclen els pneumàtics i els donen nous usos. Un 30% es cremen per obtenir energia en centrals de producció de ciment, mentre que el restant 70% es fa servir per crear gespa artificial, asfalt de carretera (molt menys sorollós que el normal), sòls de seguretat i de parcs infantils, dipòsits d’aigua o barreres de contenció de seguretat, entre d’altres aplicacions.

Però un pneumàtic que ha perdut el dibuix de la sola i no és segur per circular continua tenint propietats interessants. El cautxú, que és el principal material de què es compon, és elàstic i amorteix els impactes, i és un bon aïllant tèrmic i acústic. També és fàcilment manipulable, cosa que el converteix en un material ideal per fer-se un mateix tota mena de mobles, jocs i accessoris.

Per exemple, pots fer topalls amb trossos de neumàtic per posar a les parets del garatge i no ratllar o abonyegar el cotxe quan l’aparquis. Com que suporta tan bé la intempèrie, pots fer-ne mobiliari de jardí: tauletes, cadires, jardineres…

Un altre ús estès en exterior és fer-ne gronxadors o altres jocs per a la canalla com cavallets, balancins o circuits per fer equilibris.

El cautxú vell no és un material gaire apropiat per a interiors, però per internet trobaràs una pila de blogs i vídeos que expliquen com folrar els pneumàtics per fer-los més atractius. Els materials més habituals són la corda i el ganxet, però les possibilitats són infinites. Fins i tot amb una capa de pintura poden encaixar bé en segons quins estils de decoració. Per exemple, per fer un revister. I les formes arrodonides que tindran les cadires, tauletes o pufs poden donar una aire pop als teus espais.