Iniciem una sèrie d’articles sobre el reciclatge dels diferents tipus de residus. Volem aprofundir en la manera de reduir el consum de cada material, en les possibilitats de reutilitzar els objectes quan sembla que han arribat al final de la seva vida útil, en el grau en què es recicla actualment i en el que es pot fer per augmentar-lo.
I comencem pel plàstic, un material dels més estesos i utilitzats i també un dels més complexos pel que fa al reciclatge. I comencem per trencar una idea molt instaurada però falsa: el contenidor groc no és el del plàstic, és el dels envasos lleugers. Per exemple, les joguines i els CDs i DVDs van a la deixalleria, els bolígrafs i retoladors, a la minideixalleria, i les anelles de plàstic que es fan servir per portar llaunes i les fundes transparents per protegir catàlegs i revistes, al rebuig.
En canvi, hi van productes que no són estrictament de plàstic, com els brics de llet o de caldo, que són 70% cartró, 25% plàstic i 5% alumini, i les llaunes de cervesa o refrescos, que són habitualment d’alumini. La taula següent no recull totes les situacions però exemplifica els casos més habituals del que va i del que no va al contenidor groc (per conèixer altres casos, consulta l’app ReciclemBé, disponible per a iOs i Android).
| Va al groc | No va al groc |
| Brics Ampolles i pots de plàstic Llaunes de conserves i begudes Taps metàl·lics i de plàstic Safates de porexpan Bosses de plàstic i films Pots de iogurt Paper d’alumini Bosses d’snacks Tàpers de plàstic | Joguines Enganxines i etiquetes Bolígrafs i retoladors Anelles de plàstic Fundes de catàlegs i revistes Aerosols Blísters de medicament buits Radiografies Tòners i material informàtic CDs i DVDs |
Els plàstics tenen infinitat d’usos i els trobem arreu, en envasos i embalatges, en parament de la llar, en material elèctric i electrònic, en els sectors agrícola, de la construcció, de l’automoció… Per les seves característiques (baix cost, mal·leabilitat, impermeabilitat, capacitat d’aïllament elèctric…) són molt convenients, però tant en produir-los com en recuperar-los al final de la seva vida útil es generen grans quantitats de gasos contaminants i de residus invisibles (retalls o restes no aprofitables).
I són molt poc biodegradables, de manera que si van a parar al medi ambient triguen centenars d’anys a degradar-se. Són un recurs no renovable, perquè s’obté del petroli, les reserves del qual es van reduint sense que se’n generin de noves.
Els plàstics, a més, poden desprendre partícules carcinògenes com el benzè (utilitzat en la fabricació de niló) o els ftalats (presents per exemple en joguines per a infants i per a adults), que són disruptors hormonals i que poden provocar mutacions genètiques en els nounats.
A Andorra es recicla el 23,7% del plàstic que es genera (Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat). A Catalunya el percentatge varia segons la font. Va del 77% d’Ecoembes (entitat que representa fabricants, distribuïdors i envasadors) al 20% de Greenpeace. Els esculls amb què topa el reciclatge del plàstic són la dificultat tècnica de separar els plàstics de tints, paper o altres materials amb què es combina (cas dels brics, per exemple), la inferior qualitat del plàstic que s’obté i l’elevat cost del procés.
Una altra dada digna de menció és que, a Andorra, les bosses d’escombraries que van al rebuig conté de mitjana un 13% d’envasos lleugers (que haurien d’haver-se llençat al contenidor groc), segons l’Estudi Modecom.
Què es fa, doncs, amb el plàstic que ja no s’usa? Una part, com hem dit, es recicla, amb un procediment que pot ser mecànic, quan se separa, neteja, tritura i fon per crear nous productes de plàstic, o químic, quan es degrada per obtenir productes químics o combustibles. També es pot incinerar —cosa poc recomanable pels gasos contaminants que emet— i en aquest cas l’energia emesa es pot aprofitar o no. I finalment es pot acumular en abocadors, que malmeten el paisatge i que amb l’exposició a agents com la pluja i el sol poden deixar anar en el medi microplàstics i molècules tòxiques que poden acabar afectant la fauna (per exemple, la pesca) i les persones.
També hi ha qui s’empesca solucions imaginatives. Per exemple, Ecoalf 1.0 produeix roba de disseny innovador feta amb materials reciclats i de baix impacte com el polièster, el niló, la llana i el cotó reciclat o el fil de mar d’Ecoalf, fet a partir d’ampolles de plàstic reciclades recollides del fons de l’oceà mitjançant el seu projecte Upcycling the Oceans. O Andwearis, una marca andorrana que fa roba, accessoris i interiors de la llar a partir de tèxtils reciclats i cartells de carrer de vinil del Principat, a més d’oferir tallers sobre sostenibilitat i consum conscient. Per no parlar de la infinitat d’usos que podem donar amb una mica d’inventiva als residus plàstics que generem a casa (a l’app ReciclemBé en trobareu unes quantes).
Però a més de reciclar i reutilitzar, podem —i arribem a la tercera R— reduir el consum de plàstic. Entre altres coses podem:
- Eliminar de les nostres vides plats, gots i palles d’un sol ús (que a més la nova llei d’economia circular preveu prohibir).
- No comprar aigua envasada en plàstic. Comprar la que es vengui en ampolles de vidre o fer servir la de l’aixeta, que és molt bona. I fer servir ampolles de vidre o cantimplores d’alumini per conservar i transportar begudes.
- Dur bosses reutilitzables al súper i fer compra a granel. Dur carmanyoles reutilitzables a l’hora de comprar productes com carn o plats preparats (cada cop més establiments les accepten).
- No comprar joguines de plàstic i substituir-les per d’altres de fusta, tela…
