Arxius de Reciclatge - Pàgina 6 de 9

9 de març de 2022

El reciclatge del cafè: canvia el guió

Et ve de gust un cafè. Agafes una càpsula del pot, encens la màquina, poses la tassa sota el sortidor i en un moment el tens preparat. Quan te l’has begut, poses la tassa i la cullereta al rentaplats i treus la càpsula de la cafetera i la llences a les escombraries. Ràpid, fàcil i pràctic, oi?

Sí, però la pel·lícula no acaba aquí. Llegeix si et plau l’epíleg: la càpsula que has llençat se suma a la resta de les que heu consumit la teva família i tu i als 7.000 milions de càpsules que es llencen arreu del món (sí, set-mil milions), unes 13.500 al minut (sí, al minut!). Posem que el 90% d’aquestes càpsules (segurament més) van a parar a l’abocador o a la incineradora. I les que van a l’abocador triguen aproximadament un segle a degradar-se.

La pel·lícula ha canviat bastant, oi? Doncs encara podríem afegir-li un pròleg, com aquella escena que va abans dels títols inicials als films de James Bond (i que també té a veure amb decisions internacionals de caire geoestratègic), i és que la producció d’envasos d’alumini, el material del qual estan fetes aproximadament la meitat de les càpsules, comporta un elevat cost ambiental.

I encara podem afegir un gir més de guió. Comparat amb el que costa un cafè al bar, el que et fas a casa o a la feina amb càpsula resulta barat, però comparat amb el que et pots preparar amb cafè molt o en gra resulta entre dos i tres cops més car.

Potser diràs: què faig, doncs? Pots fer moltes coses per canviar el guió i com sempre recorrem a les 3R, en l’ordre que toca: reduir, reutilitzar i reciclar.

No et demanem que redueixis el consum de cafè —això és cosa teva— sinó el de càpsules de cafè! Pots tornar a comprar cafè en envàs tradicional, amb el benefici per al medi ambient i l’estalvi per a la butxaca esmentats. Hi ha molts tipus d’envàs: llauna d’alumini, pot de vidre, paquet de plàstic… (els multicapa, amb plàstic i alumini, tenen el mateix cicle que els brics; en cas de dubte, consulta l’app ReciclemBé per esbrinar on es llença cadascun). Els filtres de paper o tela, per la seva banda, van al rebuig.

També pots reutilitzar les càpsules de cafè. Hi ha cada cop més marques que ofereixen càpsules reutilitzables. La majoria són de plàstic (barates i reutilitzables uns 80 cops) i d’acer inoxidable (bastant més cares però també més duradores). En aquest cas, cal comprar el cafè molt i anar reomplint les càpsules un cop s’han fet servir.

Actualment no surt a compte reciclar les càpsules de plàstic i sí les d’alumini. En el primer cas, no surt a compte perquè cal separar l’envàs pròpiament dit del marro que queda un cop se n’han extret les aromes. Però amb una mica de paciència ho pots fer tu a casa. Si ho fas, sí que pots llençar les càpsules buides de plàstic al contenidor groc.

Pel que fa a les d’alumini, tot i que surt a compte reciclar-lo (a més, produir un quilogram d’alumini reciclat consumeix el 5% de l’energia que es gasta per produir un quilogram alumini nou) no hi ha a casa un canal establert per fer-ho (a diferència de països com Alemanya, Suècia, Finlàndia i a certes regions de França). Així, les poques càpsules que es reciclen són les que els consumidors porten als punts de recollida establerts pels mateixos fabricants. A Andorra n’hi ha un, la Boutique Nespresso d’Illa Carlemany.

Una altra opció (a la qual de moment no s’han apuntat gaires marques) és comprar càpsules biodegradables, anomenades també compostables. En comercialitza, per exemple, Cafès Novell.

Aquí hi ha marro!

Un residu que hem generat en prendre’ns el cafè i que fins ara hem oblidat és la resta orgànica, el marro. Sovint el llencem a les escombraries, i d’acord que és orgànic i biodegradable, però en podem treure molt profit. Pot servir d’adob per a les plantes, en podem fer galetes, posar-ne un grapat allà on tinguem formigues per foragitar-les o utilitzar-lo per netejar els culls de les olles i paelles. I be assecat i guardat en un saquet de tela ens pot ajudar a eliminar males olors al cubell de les escombraries, a la nevera, a l’armari o al cotxe.

Pel que fa al cafè, podem encara tenir en consideració altres qüestions com la sostenibilitat dels cultius i la justa retribució dels agricultors, però aquesta seria una altra pel·lícula…

23 de febrer de 202225 de maig de 2022

Per Carnaval tot s’hi val, però…

Aquest 24 de febrer és Dijous Gras, el primer dia de Carnestoltes, un cicle festiu que s’allargarà fins al dimarts que ve, Dimarts de Carnaval. Venen dies de disfresses, rues, espectacles, música, àpats compartits i disbauxa generalitzada que precedeixen la Quaresma, el període de quaranta dies de preparació per a la Pasqua.

El Carnaval se celebra en països de tradició cristiana, però també en d’altres, i tots els experts coincideixen a considerar que té orígens pagans. A Andorra, és una festa viscuda amb molta intensitat a totes les parròquies i té expressions característiques com la desfilada dels arlequins de Canillo, el Ball de l’Ossa d’Encamp (considerades patrimoni immaterial d’Andorra totes dues i en tràmit de reconeixement com a patrimoni immaterial de la humanitat de la Unesco la segona) o el judici dels contrabandistes a Ordino.

Com a totes les festes, durant el Carnaval es consumeix més i es generen més residus. Però podem donar la volta a la situació i convertir-lo en una ocasió per reduir, reutilitzar, reciclar i conscienciar els petits (i els grans!) sobre la importància de respectar l’entorn.

Ho podem fer, per exemple, amb les disfresses. Comprar-les pot ser pràctic, però li resta encant. Si les confecciones tu mateix, anticiparàs durant hores la satisfacció de portar-les a la desfilada o al ball, obtindràs resultats únics i, si les fas amb roba vella i materials aprofitats, contribuiràs a reduir la generació de residus.

També pots intercanviar disfresses amb amics i familiars (i acabar de donar-los un toc personal) o llogar-les. Tot sigui perquè les peces de roba i complement no es llencin després d’un sol ús. I també pots disfressar-te d’alguna cosa relacionada amb la sostenibilitat: per exemple de contenidor!

El maquillatge és sovint part integral de la disfressa. Opta pel més natural possible, sense químics nocius per al medi ambient i no testat en animals. Pots fer el teu propi maquillatge amb ingredients naturals: només amb farina, oli i aigua obtindràs una pasta que pots barrejar amb espirulina per donar-li color verd, amb cúrcuma per al groc, amb carbó vegetal per al negre o amb cacau en pols per al marró.

Elimina la purpurina de la teva vida, per Carnestoltes i a totes les celebracions. Es fa amb metalls tòxics com plom, coure, zinc, alumini i estany i plàstic. A part que costa molt de netejar, les petites partícules que la formen travessen els sistemes de filtració de l’aigua, arriben al mar i afecten la fauna marina.

A l’hora de menjar i beure, opta per plats, gots, coberts i palletes reutilitzables (pots fer servir la vaixella de casa) o de biodegradables (de cartró, bambú…). Pots comprar els dolços i xocolatines a granel i així elimines els embalatges de plàstic.

En aquest sentit cal destacar una iniciativa de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. L’ordenança municipal obliga que els caramels que es reparteixen a la rua tinguin embolcall biodegradable. Molts van a parar al clavegueram i d’aquesta manera no s’embussen amb plàstic.

Per acabar, que el bullici i la gatzara no siguin excuses per omplir els carrers de brossa. Llença les deixalles a les papereres o, encara millor, als contenidors de recollida selectiva. I el mateix a casa, separa envasos lleugers, vidre i paper i en cas de dubte consulta l’app de ReciclemBé.

I gaudeix de la festa!

16 de febrer de 202218 de febrer de 2022

El vidre: l’etern retorn

L’any passat el servei de recollida selectiva de residus particulars i de comerços del Principat va recollir gairebé 2.500 tones de vidre. Aquest material és un dels que més es recuperen. És fàcil d’identificar, no acostuma a estar integrat amb materials que segueixin un camí diferent i es pot reincorporar al cicle productiu sense una gran despesa energètica. I és reciclable indefinidament, sense que hi hagi una minva apreciable de qualitat.

És a dir que amb el vidre complim gairebé del tot les premisses de l’economia circular. Tot i així, aproximadament una quarta part del vidre es llença on no toca (normalment a la brossa) i una part del que es llença al contenidor del vidre no hi correspon. En aquesta taula indiquem els casos de dubtes més habituals dels productes, però a l’app Reciclem Bé en trobareu més.

Va al verd	No va al verd
Ampolles de vidre de begudes (vi, aigua, sucs, cervesa, licors…) Pots de vidre de conserves, melmelades, salses, llegums… Flascons de cosmètics, colònia i perfums Desodorants de bola o amb polvoritzador	Vidre pla (finestres, miralls) Llunes d’automòbils Pantalles (televisors, ordinadors) Flascons de medicaments Copes de cristall Taps de tota mena Porcellana i ceràmica Bombetes i florescents Termòmetres

El vidre pla procedent de finestres o miralls, les copes de cristall, els plats, els gerros i altres objectes de ceràmica s’han de portar a la deixalleria, mentre que els envasos buits que hagin contingut medicaments s’han de dipositar als contenidors específics que trobem a les farmàcies. Les ampolles i envasos que sí que van al verd s’hi han de dur esbandides i sense taps. Aquests últims, si són metàl·lics o de plàstic, van al groc.

Què passa quan llencem vidre al contenidor verd? S’exporta a Espanya, on gestors de residus autoritzats el trituren, el cribren per separar-lo d’altres possibles matèries, el fonen i el converteixen de nou en ampolles i pots. Així es fa amb el vidre llençat per particulars des de 1998 i amb el de negocis d’hostaleria i restauració des del 2008.

El reciclatge del vidre comporta molts beneficis:

Es redueix el volum de residus comunals.
Es gasta un 26,6% menys d’energia de la que cal per fabricar una ampolla.
Disminueix la contaminació atmosfèrica en un 20% i la de les aigües en un 50%.
Cada quilogram de vidre recollit estalvia el consum d’1,2 quilogram de matèries primeres (sorra de sílice, carbonat de sodi…).

L’energia que cal per fer una ampolla reciclada és menor que la que cal per fabricar-ne una de nova (el vidre triturat crema a una temperatura més baixa que la sorra de sílice). Ara bé, la que cal per rentar una ampolla per poder-la reutilitzar és infinitament inferior, de manera que salta a la vista que sempre serà preferible reutilitzar a reciclar.

Per això, sempre que pugueu compreu envasos de vidre retornables. Quan n’hageu consumit el contingut porteu-los a l’establiment on els vau comprar o en algun altre que en vengui. El sistema consisteix en què el primer cop que comprem aquells productes paguem un dipòsit per l’envàs (inclòs en el preu final del producte), mentre que els següents cops se’ns descompta. Aquest sistema era molt comú fa no tants anys i va caure en desús, però torna a anar a l’alça. Són les mateixes companyies les que decideixen si l’apliquen o no, de manera que trobareu productes que ho permeten fer (una minoria, encara; principalment aigües amb i sense gas) o d’altres que no. Una altra opció (també amb una oferta limitada, principalment vins, vins dolços i olis) és dur nosaltres els propis recipients nets i buits i fer la compra a granel.

9 de febrer de 2022

Fes un bon paper: recicla!

El 2021 s’han recollit a Andorra 3.051 tones de paper i cartró usats pels particulars i els comerços. Això suposa el 9% dels residus (la resta són envasos lleugers, vidre i, sobretot, rebuig). Comparat amb els dos anys anteriors es detecta un augment apreciable del volum de paper i cartró, cosa que probablement cal atribuir al canvi d’hàbits provocat per la pandèmia: la gent ha fet més compres en línia i els productes adquirits van gairebé sempre en capses de cartró.

La recollida selectiva de paper i cartró volta el 60–70% en els darrers anys, de manera que hi ha un important marge de millora en el seu reciclatge. Una altra dada que ho corrobora és que una quarta part del contingut de les bosses de rebuig de totes les parròquies és paper i cartró, que hauria d’haver-se llençat al contenidor blau.

La recollida selectiva de paper i cartró es va iniciar als anys 90, però fins al 2003 no es va organitzar la recollida en origen, és a dir els contenidors blaus instal·lats al carrer i la recollida porta a porta en algunes parròquies.

Va al blau	No va al blau
Fulls i sobres de paper Llibreta amb espiral Llibres Diaris, revistes i catàlegs Paper de regal Bossa de paper no alimentària Ouera de cartró Capsa de mudances Capsa de sabates Capsa de medicaments Capsa de llumins Baralla de cartes	Paper de cuina Cartró de pizza brut Bossa de paper amb restes d’aliments Mocador de paper i paper higiènic Adhesius, enganxines i etiquetes Fotografies Paper parafinat o plastificat Paper film Paper d’alumini

A l’app ReciclemBé trobaràs una llista més completa d’on va cada cosa.

El paper i el cartró són recursos renovables. Es fabriquen amb cel·lulosa, un material que s’extreu dels arbres. Si se’n fa un ús abusiu pot suposar la destrucció de boscos, amb tot el que això comporta per al medi ambient (pèrdua d’hàbitats per a la fauna, eliminació d’un fre natural a l’erosió, pèrdua d’un “pulmó” que transforma CO₂ en oxigen…). Però no per això s’ha de demonitzar l’ús del paper, que és un material natural, reciclable i biodegradable que si s’extreu d’explotacions forestals sostenibles no provoca cap d’aquests mals.

És a dir que el problema no és el material en si, sinó l’ús que en fem. I per fer-ne un bon ús, el primer que cal és reduir-lo al mínim. Podem:

Emmagatzemar i compartir la informació en format electrònic en comptes de fer-ho en paper
Actualitzar les llistes de contactes per evitar d’enviar documents per duplicat
Demanar que no ens enviïn catàlegs i fullets publicitaris i consultar la informació a internet
Imprimir i escriure a doble cara
Evitar imprimir els correus, llegir-los en pantalla
Corregir el document en pantalla per evitar impressions innecessàries
Imprimir tan sols aquelles pàgines que siguin necessàries quan es tracta d’un document llarg i reduir la mida de la lletra i l’interlineat

El segon pas és reutilitzar. Aquí, per exemple, podem:

Reaprofitar carpetes
Fer servir paper usat per embolicar regals
Reutilitzar el paper de diari (això sol dona per a un article: serveix per netejar vidres, per assecar terres mullats, per protegir objectes delicats, per mantenir la forma de les sabates, encendre la llar de foc…)

Finalment, queda l’opció de reciclar:

No llençar papers a les papereres urbanes, que van al rebuig; fer-ho al contenidor blau
Assegurar-nos que no llencem grapes, clips, cobertes de plàstic o altres impropis
Sempre que es pugui prioritzar el consum de paper reciclat sobre el verge: la producció de reciclat consumeix cinc cop menys energia i tres cops menys aigua que la de paper verge
En cas de comprar paper verge, assegurar-nos que procedeix d’explotacions sostenibles (hi ha diversos segells que ho certifiquen)

A l’hora de consumir cal saber que es considera paper reciclat aquell que ho és com a mínim en un 50%. El paper es pot reciclar uns set cops, a partir de llavors comença a ser massa fràgil per fer la seva funció.

2 de febrer de 20227 de febrer de 2023

Viure amb menys plàstic és fantàstic

Iniciem una sèrie d’articles sobre el reciclatge dels diferents tipus de residus. Volem aprofundir en la manera de reduir el consum de cada material, en les possibilitats de reutilitzar els objectes quan sembla que han arribat al final de la seva vida útil, en el grau en què es recicla actualment i en el que es pot fer per augmentar-lo.

I comencem pel plàstic, un material dels més estesos i utilitzats i també un dels més complexos pel que fa al reciclatge. I comencem per trencar una idea molt instaurada però falsa: el contenidor groc no és el del plàstic, és el dels envasos lleugers. Per exemple, les joguines i els CDs i DVDs van a la deixalleria, els bolígrafs i retoladors, a la minideixalleria, i les anelles de plàstic que es fan servir per portar llaunes i les fundes transparents per protegir catàlegs i revistes, al rebuig.

En canvi, hi van productes que no són estrictament de plàstic, com els brics de llet o de caldo, que són 70% cartró, 25% plàstic i 5% alumini, i les llaunes de cervesa o refrescos, que són habitualment d’alumini. La taula següent no recull totes les situacions però exemplifica els casos més habituals del que va i del que no va al contenidor groc (per conèixer altres casos, consulta l’app ReciclemBé, disponible per a iOs i Android).

Va al groc	No va al groc
Brics Ampolles i pots de plàstic Llaunes de conserves i begudes Taps metàl·lics i de plàstic Safates de porexpan Bosses de plàstic i films Pots de iogurt Paper d’alumini Bosses d’snacks Tàpers de plàstic	Joguines Enganxines i etiquetes Bolígrafs i retoladors Anelles de plàstic Fundes de catàlegs i revistes Aerosols Blísters de medicament buits Radiografies Tòners i material informàtic CDs i DVDs

Els plàstics tenen infinitat d’usos i els trobem arreu, en envasos i embalatges, en parament de la llar, en material elèctric i electrònic, en els sectors agrícola, de la construcció, de l’automoció… Per les seves característiques (baix cost, mal·leabilitat, impermeabilitat, capacitat d’aïllament elèctric…) són molt convenients, però tant en produir-los com en recuperar-los al final de la seva vida útil es generen grans quantitats de gasos contaminants i de residus invisibles (retalls o restes no aprofitables).

I són molt poc biodegradables, de manera que si van a parar al medi ambient triguen centenars d’anys a degradar-se. Són un recurs no renovable, perquè s’obté del petroli, les reserves del qual es van reduint sense que se’n generin de noves.

Els plàstics, a més, poden desprendre partícules carcinògenes com el benzè (utilitzat en la fabricació de niló) o els ftalats (presents per exemple en joguines per a infants i per a adults), que són disruptors hormonals i que poden provocar mutacions genètiques en els nounats.

A Andorra es recicla el 23,7% del plàstic que es genera (Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat). A Catalunya el percentatge varia segons la font. Va del 77% d’Ecoembes (entitat que representa fabricants, distribuïdors i envasadors) al 20% de Greenpeace. Els esculls amb què topa el reciclatge del plàstic són la dificultat tècnica de separar els plàstics de tints, paper o altres materials amb què es combina (cas dels brics, per exemple), la inferior qualitat del plàstic que s’obté i l’elevat cost del procés.

Una altra dada digna de menció és que, a Andorra, les bosses d’escombraries que van al rebuig conté de mitjana un 13% d’envasos lleugers (que haurien d’haver-se llençat al contenidor groc), segons l’Estudi Modecom.

Què es fa, doncs, amb el plàstic que ja no s’usa? Una part, com hem dit, es recicla, amb un procediment que pot ser mecànic, quan se separa, neteja, tritura i fon per crear nous productes de plàstic, o químic, quan es degrada per obtenir productes químics o combustibles. També es pot incinerar —cosa poc recomanable pels gasos contaminants que emet— i en aquest cas l’energia emesa es pot aprofitar o no. I finalment es pot acumular en abocadors, que malmeten el paisatge i que amb l’exposició a agents com la pluja i el sol poden deixar anar en el medi microplàstics i molècules tòxiques que poden acabar afectant la fauna (per exemple, la pesca) i les persones.

També hi ha qui s’empesca solucions imaginatives. Per exemple, Ecoalf 1.0 produeix roba de disseny innovador feta amb materials reciclats i de baix impacte com el polièster, el niló, la llana i el cotó reciclat o el fil de mar d’Ecoalf, fet a partir d’ampolles de plàstic reciclades recollides del fons de l’oceà mitjançant el seu projecte Upcycling the Oceans. O Andwearis, una marca andorrana que fa roba, accessoris i interiors de la llar a partir de tèxtils reciclats i cartells de carrer de vinil del Principat, a més d’oferir tallers sobre sostenibilitat i consum conscient. Per no parlar de la infinitat d’usos que podem donar amb una mica d’inventiva als residus plàstics que generem a casa (a l’app ReciclemBé en trobareu unes quantes).

Però a més de reciclar i reutilitzar, podem —i arribem a la tercera R— reduir el consum de plàstic. Entre altres coses podem:

Eliminar de les nostres vides plats, gots i palles d’un sol ús (que a més la nova llei d’economia circular preveu prohibir).
No comprar aigua envasada en plàstic. Comprar la que es vengui en ampolles de vidre o fer servir la de l’aixeta, que és molt bona. I fer servir ampolles de vidre o cantimplores d’alumini per conservar i transportar begudes.
Dur bosses reutilitzables al súper i fer compra a granel. Dur carmanyoles reutilitzables a l’hora de comprar productes com carn o plats preparats (cada cop més establiments les accepten).
No comprar joguines de plàstic i substituir-les per d’altres de fusta, tela…