Arxius de Reciclatge - Pàgina 6 de 10

17 de maig de 20224 d'octubre de 2022

Del reciclatge a les 9R

El 2005, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, la Unesco, va instituir el 17 de maig com a Dia Mundial del Reciclatge. I aquest dia és avui. Si estàs llegint aquest text és que, molt probablement, et preocupa el futur del planeta i separes la brossa i la llences als contenidors corresponents perquè tot allò que es pugui recuperar es recicli i es converteixi en un nou producte útil en comptes de fer més gran un abocador.

És molt possible que també sàpigues que el reciclatge no és la solució ideal ni el remei definitiu al problema del medi ambient i que abans de reciclar hem de mirar de reduir i reutilitzar. Que reduir és consumir només allò que fa realment falta i, per exemple, no comprar roba que sabem que acabarem fent servir molt poc, o no utilitzar bosses de plàstic d’un sol ús quan podem portar una bossa de tela reutilitzable. I que reutilitzar és donar una nova vida, amb una mica d’imaginació, a un producte que ja no serveix a allò per al que estava dissenyat, com per exemple convertir un neumàtic vell en un gronxador o un pot de lleixiu buit en una làmpada.

Coneixes, sens dubte, el concepte de les tres erres o 3R, que són els tres verbs que acabem d’esmentar. I potser fins i tot saps que cada cert temps algú hi afegeix una erra: reparar, rebutjar… Però sabies que la versió més llarga en té nou? Doncs sí, els més picallosos proposen aquests nou: repensar, redissenyar, refabricar, reparar, redistribuir, reduir, reutilitzar, reciclar i recuperar energia.

Pot semblar que el fet que hi hagi tants verbs aplicables començats per erra sigui un prodigi de l’atzar, però no ho és: en realitat, gairebé tots són mots amb el prefix re-, que indica repetició: tornar a pensar, tornar a dissenyar, tornar a fabricar, tornar a distribuir, tornar a utilitzar… tornar a fer totes aquestes coses, és clar, d’una manera diferent a com ho hem fet fins ara… o tornar a fer-les com les havíem fet sempre.

L’afany completista, però, potser ens posa difícil una cosa que és simple sentit comú: fer servir estris que no s’hagin de llençar després d’un ús, consumir només allò que cal, reparar el que s’espatlla, donar un nou servei a les coses que han complert la funció per a la qual estaven dissenyades i separar la brossa perquè els materials que la componen puguin ser tractats i utilitzats de nou.

I si us agraden les xifres rodones o si us sembla que un decàleg deixaria el tema definitivament vist per a sentència, podem afegir una última erra, que, a més, serveix ella sola per resumir la qüestió: responsabilitat.

Gràcies per llegir-nos i que tingueu un bon Dia Mundial del Reciclatge.

5 de maig de 20224 d'octubre de 2022

Marissa McDonald, ànima d’Andwearis: “No és només el tèxtil, ho hem de canviar gairebé tot”

“No és només el tèxtil, ho hem de canviar gairebé tot —dispara la Marissa un cop fetes les presentacions—. Però t’has de focalitzar en un tema i per a mi aquest ha estat el món de la moda, que és una indústria que contamina molt”.

Hem preparat un qüestionari per conèixer una mica qui hi ha darrere de la marca de complements amb materials reciclats Andwearis, però no el farem servir. Marissa McDonald sent l’impuls de compartir allò en que creu, que és la promoció d’una vida sostenible i del consum responsable.

Així que la deixem esplaiar-se: “Jo vaig nàixer a Indiana però vaig viure a Miami, que és una de les capitals del consumisme. I va arribar un moment que vaig sentir la necessitat de marxar dels Estats Units. Vaig venir a Europa i al principi em semblava que aquí la vida era més equilibrada, però els últims anys trobo que, com més ens omplim la boca amb la paraula sostenibilitat menys sostenibles som”.

Per exemplificar-ho posa uns pantalons sobre la taula i els palpa: “Aquests texans són 100% cotó. Els vaig comprar de segona mà a Atenes. Són més cars que els d’altres marques, però aguanten molt i els puc reutilitzar per fer les meves peces. És fàcil treballar amb teixits bons. En canvi, fixa’t amb aquests altres, d’una marca de moda de gran consum: aquests fils són de plàstic, de polièster. Quan es fan malbé es converteixen en microplàstics. Al cap de pocs usos els texans es deformen i la tela costa molt més de reutilitzar i de reciclar, perquè cal separar diferents materials. En el curt termini són més barats, però a la llarga són molt més costosos: la seva vida útil és molt curta, contaminen l’entorn…”

“Les empreses s’apunten a la moda de l’ecologisme, però no canvien la seva lògica empresarial. ¿Per què podem comprar una camisa de Zara —i qui diu Zara diu qualsevol altra marca de fast fashion o moda ràpida— per 5 €? Perquè algú, en algun punt de la cadena, no rep la retribució que mereix. Algú —els treballadors— o alguna cosa —l’entorn—. Aquest sistema funciona perquè no volem pagar, però en realitat ens costa molt més car del que ens pensem.”

“Som humans i no se’ns pot exigir massa, perquè per ser realment sostenibles hauríem de sacrificar moltes coses. Suposa un compromís molt fort. I hi ha moltes trampes: a vegades penses que estàs fent bé les coses i no és així, perquè t’has cregut les campanyes de greenwashing o ecoblanqueig d’una empresa i, per exemple, compres un producte anunciat com a ecològic però que en realitat és perjudicial per al medi ambient. Cal anar més enllà, ser curiosos.”

“La Unió Europea estima que cada ciutadà consumeix onze quilograms de roba l’any. És una xifra molt alta, però no ens acabem de fer una idea del que significa i per això estic pensant a fotografiar una pila de roba d’aquest pes, per ajudar la gent a visualitzar-ho. Ve a ser uns trenta texans.”

La Marissa ens ha explicat pràcticament tot el que volíem saber. Només ens queda fer una pregunta: tu, jo i tots nosaltres podem arribar a ser realment sostenibles?, podem fer canvis que tinguin un impacte real? “Aquesta pregunta me l’han feta molts cops. Sí, tria una cosa, només una, i canvia-la. I quan estiguis preparat, tria’n una altra. Ves pas a pas. Si intentes canviar-ho tot alhora no te’n sortiràs, se’t farà massa feixuc. Per exemple, pots decidir deixar d’usar tovallons d’un sol ús. O substituir el paper d’alumini per una alternativa sostenible. O portar carmanyoles quan compris carn o formatge. Planteja’t un repte cada mes. De mica en mica s’omple la pica.”

Les peces d’Andwearis (moneders, bosses de mà, braçalets, cinturons, draps de cuina…) s’han venut en pop-up stores a Pyrénées en benefici d’Unicef i a Gala Perfumeries, que també li cedeix les grans lones publicitàries de la plaça de la Rotonda, i es poden trobar habitualment a l’Instagram de la marca, a La Saboneria i al Museu Carmen Thyssen Andorra. La Marissa també imparteix cada setmana al Lycée tallers de teixit amb materials reutilitzats i de manualitats amb coses que tenim a la casa o que molt sovint pensem que son basura, i puntualment a altres espais. I aquest dissabte 7 de maig la trobareu el Mercat de la Vall, on compartirà parada amb Ull Nu. A més, està enllestint la creació d’un servei de consultoria sobre sostenibilitat.

Per acabar, li demanem que ens recomani alguna altra iniciativa sostenible a Andorra. Ens diu que parlem amb Meritxell Pérez, responsable de La Saboneria. Així que la propera entrevista d’aquesta sèrie que us oferirem serà amb ella.

19 d'abril de 202214 de febrer de 2023

Els llibres han de ser lliures

A 451 fahrenheit, la pel·lícula de François Truffaut que adapta la novel·la homònima de Ray Bradbury, apareixen els “homes llibres”, que, tal com un personatge aclareix a un altre, no són “homes lliures” (hommes libres en l’original francès) sinó efectivament “homes llibres” (hommes livres), homes —i dones— que han memoritzat fil per randa un llibre cadascú per servar-ne el record si el govern se’n surt amb el seu propòsit de cremar-los tots i així controlar més fàcilment la població (aclarim que estem parlant d’una obra de ciència-ficció, que això no ha passat… per ara).

https://www.youtube.com/watch?v=nCaLf7fA07w

Però els llibres també poden ser lliures. Almenys això és el que proposa la iniciativa Correllibre, el lema de la qual diu: “Fem del món una gran biblioteca! Us proposem de donar llibertat a llibres que ja heu llegit perquè viatgin cap a altres lectors”. Als vestíbuls de moltes biblioteques del Principat, però també a gimnasos, a farmàcies, a parcs, a cafeteries… trobareu capses plenes de llibres. Podeu agafar els que us interessin i dipositar-hi els que ja hagueu llegit o que pel motiu que sigui no volgueu conservar.

Avui dia la nostra relació amb els objectes està canviant. Tenim el cotxe en leasing o renting, i fins i tot paguem a particulars perquè ens duguin en els seus si coincidim en el trajecte. Doncs passa el mateix amb els llibres (i amb els ordinadors, la roba, les cases…): no els hem de comprar necessàriament per gaudir-los.

Podem fer-ho, és clar. Comprant-los ajudem al sosteniment de moltes famílies (d’escriptors, correctors, il·lustradors, maquetadors, editors, distribuïdors o llibreters, entre d’altres). A més, com diu John Waters, si algú et convida a casa seva i no té llibres, no et fiquis al llit amb ell/a!

Però no convé fer un consum voraç de paper. Aquest és un recurs renovable, sempre que en fem un ús justificat i eficient. I com podem ser eficients en aquest camp? Vet aquí un seguit d’idees, al qual us convidem a afegir les vostres:

Si busqueu llibres:

Demaneu-los en préstec a les biblioteques.
Mireu als punts de Correllibre si trobeu alguna cosa que us vingui de gust llegir.
Compreu llibres de segona mà a les llibreries de vell.
Compreu novetats editorials per a vosaltres mateixos o per regalar, però poseu-hi una mica d’amor. A Andorra tenim esplèndides llibreries (la Llibreria, Llibre Idees a illa Carlemany, la FNAC i la Trenca) i també editorials (Andorra, Anem Editors, Trotalibros).
Demaneu llibres de text a alumnes que hagin fet recentment aquell curs. Algunes AMPA s’han organitzat per facilitar aquests intercanvis (i si la vostra no ho ha fet els ho podeu proposar).

Si us voleu desprendre de llibres:

Doneu-los a les biblioteques. Tenen un espai limitat i potser no es quedaran tot el que els porteu, però el que no es quedin…
…deixeu-ho als punts de Correllibre.
Regaleu-los a qui en pugui treure profit.
Si opteu per reciclar-los, recordeu que van al contenidor blau. Abans separeu-ne tot allò que no sigui paper o cartró (folrats amb plàstic…).
Els llibres de text els poden heretar els germans petits, els cosins, fills de familiars o de veïns… Per afavorir-ho demaneu als lectors actuals que si els han de guixar ho facin amb llapis i que després ho esborrin.

Hi ha altres maneres de fomentar el consum sostenible de llibres (i, de pas, de la resta de béns)?

Sí, comprant llibres per a adults i, sobretot, contes per a infants que fomentin el coneixement i l’afany de conservar el planeta.

Llegir és apassionant: obre portes a muntanyes de coneixements i ens permet viure infinites vides. I com bé sabia Ray Bradbury ens fa (una mica més) lliures. Demaneu, compreu, deixeu, regaleu i llegiu llibres. Feliç Sant Jordi!

La literatura és un refugi, un lloc on tot pot passar, on es pot reaccionar amb violència o sublimitat, on és bo sentir melangia o por, o fins i tot fracassar, o equivocar-se, o estimar algú, o desitjar alguna cosa profundament, i no anomenar-ho d’una altra manera i no avergonyir-se’n.
Toni Morrison

6 d'abril de 20224 de març de 2022

El reciclatge del Tetra Brik

El Tetra Brik és un tipus d’envàs inventat l’any 1963 per l’empresa Tetra Pak. El nom deriva del grec tetra, “quatre” (el primer model tenia quatre cares), i de l’anglès brick, “maó”, per la semblança de l’envàs amb aquest element constructiu. El 1995 es va dissenyar un nou model amb tap de rosca de plàstic. N’acostumem a dir tetrabrik perquè l’hem conegut gràcies a la marca, com diem típex, pòstit o xupa-xups, però el nom correcte és bric.

L’ús d’aquest envàs es va estendre ràpidament, principalment per a la conservació d’aliments líquids (llet, sucs de fruita, caldo, vi…) però també sòlids, com el sucre, perquè presenta alguns avantatges respecte a l’ampolla de vidre, fins llavors la més utilitzada per a aquests productes. En ser opac, el seu contingut no s’oxida tant i se n’allarga la caducitat. També pesa menys i no corre el risc de trencar-se.

Però des del punt de vista de la sostenibilitat ha suposat un pas enrere, perquè el seu reciclatge és molt més costós i una part dels seus components acaben als abocadors o incinerats. Els brics estan constituïts en cartró en un 75%, plàstic en un 20% i alumini en el restant 5%.

A les plantes tractadores els brics es trituren i es barregen amb aigua, la qual cosa permet separar, d’una banda, una polpa que un cop assecada i tractada es torna a convertir en cartró, i, de l’altra, una amalgama de politetilè i alumini, anomenada PolyAl, que no té cap utilitat i de la qual costa molt separar-ne els materials que la componen.

El 2011 l’empresa catalana Stora Enso va desenvolupar una tecnologia que ho permetia mitjançant piròlisi, però va acabar tancant perquè el cost d’aquest procés era més costós que el benefici que se n’obtenia. Durant anys, la Xina comprava també aquest residu i el separava mitjançant un reactiu químic, però el 2018 va deixar d’importar plàstics. De manera que actualment només el cartró dels brics es recicla.

Així, doncs, què hem de fer amb els brics?

En primer lloc, si podem, hem d’evitar comprar-los. Si tenim el mateix producte en envàs de vidre (per exemple, la llet) o de cartró (cas del sucre), escollim aquests. També cal estar atents a l’etiqueta, perquè algunes marques han començat a comercialitzar brics fets únicament de cartró i que substitueixen el plàstic del tap per un polímer de sucre de canya.

Si acabem, però, comprant brics, un cop consumit el seu contingut llencem-los al contenidor groc i al menys se’n recuperarà el cartró, que al cap i a la fi és el 75% del pes de l’envàs. Si no, en un abocador trigarà 30 anys a desintegrar-se.

30 de març de 202230 de març de 2022

Tres milions menys de bosses de plàstic

El 2021 s’han distribuït en els comerços d’Andorra un 91% menys de bosses de plàstic d’un sol ús que el 2017, quan es va posar en marxa el Reglament de reducció del consum de bosses de plàstic. Aquesta és una de les principals conclusions de la reunió de la Comissió de Coordinació del Pla Nacional de Residus (PNR), que s’ha celebrat aquest dilluns.

En termes absoluts, l’any passat s’ha aconseguit evitar la generació i la posterior conversió en residu de més de tres milions de bosses de plàstic (de 3.298.790 el 2017 s’ha passat a 294.889 el 2021). A més, “amb l’aprovació del Projecte de llei d’economia circular, que està actualment a tràmit parlamentari, encara reforçarem més la prevenció dels productes de plàstic d’un sol ús”, ha destacat la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó.

Aquesta és la dada més destacada del balanç de la gestió de residus duta a terme durant el 2021, però n’hi ha d’altres. De residus urbans, que són els generats en l’àmbit domèstic i els generats per serveis i comerços amb una composició similar als domèstics, se n’han generat 46.409 tones, un 2% menys l’any anterior.

El percentatge de reciclatge d’aquest tipus de residus se situa en un 47%, valor molt proper a l’objectiu fixat en el pla nacional de residus 2001–2020. El nou PNR, però, es planteja objectius més ambiciós alineat amb les directives europees i de cara al 2035 preveu augmentar aquest percentatge fins al 65%. Aquest nou pla s’inclourà en l’estratègia nacional d’economia circular. En aquest sentit, del Projecte de llei d’economia circular ha de ser aprovada properament.

En la reunió de la Comissió s’han destacat també altres actuacions dutes a terme durant el 2021, com la Setmana Europea de Prevenció de Residus, la reducció de materials d’un sol ús en esdeveniments festius, culturals, esportius i escolars, la distribució de papereres de paper i cartró i envasos entre la ciutadania, i d’embuts de recollida d’olis vegetals als escolars.