Marissa McDonald, ànima d’Andwearis: “No és només el tèxtil, ho hem de canviar gairebé tot”

“No és només el tèxtil, ho hem de canviar gairebé tot —dispara la Marissa un cop fetes les presentacions—. Però t’has de focalitzar en un tema i per a mi aquest ha estat el món de la moda, que és una indústria que contamina molt”.

Hem preparat un qüestionari per conèixer una mica qui hi ha darrere de la marca de complements amb materials reciclats Andwearis, però no el farem servir. Marissa McDonald sent l’impuls de compartir allò en que creu, que és la promoció d’una vida sostenible i del consum responsable.

Així que la deixem esplaiar-se: “Jo vaig nàixer a Indiana però vaig viure a Miami, que és una de les capitals del consumisme. I va arribar un moment que vaig sentir la necessitat de marxar dels Estats Units. Vaig venir a Europa i al principi em semblava que aquí la vida era més equilibrada, però els últims anys trobo que, com més ens omplim la boca amb la paraula sostenibilitat menys sostenibles som”.

Per exemplificar-ho posa uns pantalons sobre la taula i els palpa: “Aquests texans són 100% cotó. Els vaig comprar de segona mà a Atenes. Són més cars que els d’altres marques, però aguanten molt i els puc reutilitzar per fer les meves peces. És fàcil treballar amb teixits bons. En canvi, fixa’t amb aquests altres, d’una marca de moda de gran consum: aquests fils són de plàstic, de polièster. Quan es fan malbé es converteixen en microplàstics. Al cap de pocs usos els texans es deformen i la tela costa molt més de reutilitzar i de reciclar, perquè cal separar diferents materials. En el curt termini són més barats, però a la llarga són molt més costosos: la seva vida útil és molt curta, contaminen l’entorn…”

“Les empreses s’apunten a la moda de l’ecologisme, però no canvien la seva lògica empresarial. ¿Per què podem comprar una camisa de Zara —i qui diu Zara diu qualsevol altra marca de fast fashion o moda ràpida— per 5 €? Perquè algú, en algun punt de la cadena, no rep la retribució que mereix. Algú —els treballadors— o alguna cosa —l’entorn—. Aquest sistema funciona perquè no volem pagar, però en realitat ens costa molt més car del que ens pensem.”

“Som humans i no se’ns pot exigir massa, perquè per ser realment sostenibles hauríem de sacrificar moltes coses. Suposa un compromís molt fort. I hi ha moltes trampes: a vegades penses que estàs fent bé les coses i no és així, perquè t’has cregut les campanyes de greenwashing o ecoblanqueig d’una empresa i, per exemple, compres un producte anunciat com a ecològic però que en realitat és perjudicial per al medi ambient. Cal anar més enllà, ser curiosos.”

“La Unió Europea estima que cada ciutadà consumeix onze quilograms de roba l’any. És una xifra molt alta, però no ens acabem de fer una idea del que significa i per això estic pensant a fotografiar una pila de roba d’aquest pes, per ajudar la gent a visualitzar-ho. Ve a ser uns trenta texans.”

La Marissa ens ha explicat pràcticament tot el que volíem saber. Només ens queda fer una pregunta: tu, jo i tots nosaltres podem arribar a ser realment sostenibles?, podem fer canvis que tinguin un impacte real? “Aquesta pregunta me l’han feta molts cops. Sí, tria una cosa, només una, i canvia-la. I quan estiguis preparat, tria’n una altra. Ves pas a pas. Si intentes canviar-ho tot alhora no te’n sortiràs, se’t farà massa feixuc. Per exemple, pots decidir deixar d’usar tovallons d’un sol ús. O substituir el paper d’alumini per una alternativa sostenible. O portar carmanyoles quan compris carn o formatge. Planteja’t un repte cada mes. De mica en mica s’omple la pica.”

Les peces d’Andwearis (moneders, bosses de mà, braçalets, cinturons, draps de cuina…) s’han venut en pop-up stores a Pyrénées en benefici d’Unicef i a Gala Perfumeries, que també li cedeix les grans lones publicitàries de la plaça de la Rotonda, i es poden trobar habitualment a l’Instagram de la marca, a La Saboneria i al Museu Carmen Thyssen Andorra. La Marissa també imparteix cada setmana al Lycée tallers de teixit amb materials reutilitzats i de manualitats amb coses que tenim a la casa o que molt sovint pensem que son basura, i puntualment a altres espais. I aquest dissabte 7 de maig la trobareu el Mercat de la Vall, on compartirà parada amb Ull Nu. A més, està enllestint la creació d’un servei de consultoria sobre sostenibilitat.

Per acabar, li demanem que ens recomani alguna altra iniciativa sostenible a Andorra. Ens diu que parlem amb Meritxell Pérez, responsable de La Saboneria. Així que la propera entrevista d’aquesta sèrie que us oferirem serà amb ella.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.