Avui és el Dia Internacional de la conscienciació sobre el malbaratament alimentari i volem compartir amb tu una infografia amb petites pràctiques, que ajuden a reduir aquest hàbit que lamentablement, gran part de la societat té.
L’objectiu d’aquest dia és actuar per transformar els hàbits alimentaris fent una crida a tots els sectors, per reduir la pèrdua i malbaratament dels aliments, en pro d’aconseguir tenir uns sistemes alimentaris més sostenibles.
Pots consultar també el següent link , una plataforma creada per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura amb moltes més recomanacions i articles d’interès.
Fa poc més d’un any publicàvem una primera edició d’un glossari amb acrònims i neologisme entorn de la sostenibilitat i el reciclatge, i com ja vam avisar aquestes noves paraules van molt més ràpid que els qui redueixen, reutilitzen i reciclen… Per això cal estar al dia i aquí tenim unes quantes noves incorporacions!
Som-hi…
anàlisi del cicle de vida (ACV) o life cycle assessment (LCA) Tècnica per avaluar els impactes ambientals associats a totes les etapes de la vida d’un producte “des del bressol fins a la tomba”, és a dir, des de l’extracció de primeres matèries fins al processament de materials, fabricació, distribució, ús, reparació i manteniment i gestió com a residu (dipòsit o reciclatge).
biocombustibles Combustibles sòlids, líquids o gasosos que s’obtenen de primeres matèries renovables com ara l’escorça o els residus forestals i d’altres materials de plantes. També s’anomenen agrocombustibles quan procedeixen de conreus.
bookcrossing Terme anglès per denominar el passallibres o sistema de registre i distribució lliure de llibres tot abandonant-los perquè altra gent en puguin gaudir. De cadascun se’n fa un registre, que pot ser inclòs en un distintiu a la portada per tal de poder-ne seguir els successius desplaçaments per internet.
cogeneració d’energia Generació simultània d’energia elèctrica i energia tèrmica utilitzant un únic combustible.
cradle to cradle (C2C) Concepte creat pel químic i enginyer de processos Michael Braungart i l’arquitecte William Mc Donnough, en el qual es basa el llibre del mateix nom. El C2C proposa una nova cultura industrial basada en l’ecologia industrial, l’arquitectura sostenible, l’ecodisseny i la idea de «residu igual a aliment». Un veritable canvi de paradigma en què la producció imita el cicle tancat de la natura. El C2C també és un sistema de certificació ambiental de productes d’àmbit internacional.
decreixement El decreixement sostenible és la transició a una economia més petita amb menys producció i consum. És un plantejament polític, econòmic i social que s’oposa al relatiu consens polític actual sobre el creixement econòmic. El terme neix a la dècada del 1980 —en part amb la tesi de Nicholas Georgescu-Roegen— i per la presa de consciència de les conseqüències del consum de recursos naturals per sobre de la seva generació natural en què es basa la societat de consum (que deriva d’un sistema liberal o capitalista).
ecodisseny Integració dels aspectes ambientals i econòmics en l’etapa de disseny del producte, per tal de reduir els impactes i els costos associats a totes les etapes del seu cicle de vida. L’ecodisseny sostenible és la integració dels aspectes ambientals, econòmics i socials en l’etapa de disseny d’un producte, per tal d’aconseguir un desenvolupament sostenible.
ecoedició És una manera innovadora de gestionar les publicacions amb criteris de sostenibilitat. Consisteix a incorporar en el procés d’edició criteris ambientals i ecosocials que minimitzin els impactes negatius derivats d’aquesta activitat, des del disseny fins a la distribució. Es tracta de tenir presents les matèries primeres emprades, el procés d’impressió, la gestió de l’estoc, l’embalatge utilitzat per a la distribució, i la gestió d’aquesta distribució. L’ecoedició ha de garantir unes condicions laborals dignes a les persones que participen en les diferents parts del procés.
externalitats Són els efectes positius i negatius d’una activitat que causen les accions d’una empresa o agent econòmic a altres empreses o agents. En una anàlisi de cost-benefici, cal comptar com a costos i com a beneficis socials i ambientals les externalitats positives i les negatives, respectivament.
petjada ambiental Suma de les petjades hídrica, climàtica, energètica, de recursos utilitzats i de recursos malbaratats (residus). També se’n diu motxilla ecològica, que mesura la intensitat de material per unitat de servei (IMPS). La contaminació tòxica i l’ús del sòl es mesuren amb els residus i l’impacte que aquests tenen.
petjada ecològica Suma de les petjades hídriques, energètiques, ambientals. També se’n diu «petjada de la degradació ecològica», ja que mesura l’impacte ambiental negatiu de les nostres accions.
silenci verd o en anglès, greenhushing Actitud d’algunes corporacions de mantenir un silenci intencionat sobre les seves accions de sostenibilitat, fins i tot si són reals, efectives i amb un impacte positiu, per por de ser titllades d’empreses que fan greenwashing.
PxR Preparació per a la reutilització. Operacions mitjançant les quals els productes o components dels residus s’utilitzen de nou amb la mateixa finalitat original. Inclouen la comprovació, la neteja o la reparació per tal que puguin ser reutilitzats sense cap altra transformació prèvia.
terramació Convertir els cossos dels difunts en compost. En anglès, terramation.
traçabilitatSistema utilitzat per identificar el recorregut i la procedència de les matèries primeres amb què està fet un producte. En el cas del paper, per exemple, és conèixer el camí que segueix la fusta des del bosc o la plantació fins al lloc on es converteix en paper i fins al lloc de venda d’aquest.
transició justa Mecanismes de provisió de recursos de precaució i compensació per evitar que els processos de canvi i transformació productiva deixin sense protecció els més febles. És un concepte sindical que també s’ha estès als incentius, ajuts i fiscalitat per dur a terme el principi de “qui contamina paga i qui descontamina cobra”.
EUROPEAN WEEK FOR WASTE REDUCTION (EWWR) o Setmana Europea per la Reducció de Residus és una de les majors campanyes de sensibilització sobre la prevenció de residus a Europa.
Es tracta d’un projecte finançat per la Unió Europea i impulsat per diverses autoritats públiques locals i regionals. El seu principal objectiu és crear consciència i mobilitzar als ciutadans perquè generin accions centrades en les 3R: Reduir, Reutilitzar, Reciclar.Tanmateix, tot i que aquestes són les principals, ni ha de moltes més que cal tenir presents a l’hora de replantejar els nostres hàbits de consum.
A més, de les 3R, també s’organitzen accions de neteja o «Clean-Up Days» per conscienciar sobre el problema dels residus abocats al medi natural.
La cerimònia dels premis EWWR anual s’organitza per premiar les accions dels participants més destacades realitzades durant cada edició de la EWWR amb temàtiques diferents.
Aquest any, en la seva 14ª edició, l’entrega de premis s’ha portat a terme a Dubai on també, s’ha acollit el Circular Economy Hotspot, un gran esdeveniment internacional que reuneix conferències, visites guiades, tallers i activitats per fomentar i impulsar una economia circular més sostenible.
Aquest 2022, la Setmana Europea de la Reducció dels Residus es va centrar en el sector tèxtil per ressaltar el gran impacte negatiu que té sobre el nostre planeta, sobretot en l’àmbit climàtic, però, principalment, per inspirar-nos a realitzar accions que aportin més circularitat.
Un jurat ha seleccionat les 16 accions més creatives i impactants d’un total de 58 nominacions en l’edició EWWR 2022 i, els premis han estat repartits i classificats en funció de les següents categories:
ADMINISTRACIÓ I ORGANISMES PÚBLICS:
Bergische Kostümbörse – Dona-li a la teva disfressa una segona sessió! Implementat per Bergischer Abfallwirtschaftsverband, en Lindlar.
Concurs de moda ecològica!Impulsat per l’Ajuntament de Lisburn Castlereagh i el South Eastern Regional College, a Lisburn.
Els residus están passats de moda… Deixa que la teva roba escrigui la seva pròpia història. Desenvolupada per la ciutat d’Atenes.
INDÚSTRIA DE NEGOCIS:
Vestir els quiròfans amb zero residus i menys emissions, implementat per Axioma Solucions Integrals i Servei de Suport Sanitari SA, en diversos hospitals de Catalunya.
Re-teatre, realitzat per Bàrbara Sárdi a Kecskemét.
Desafiament Moda Sostenible au Musée Océanographique, a càrrec d’Inés Bensalah i Serge Gobbi, a Mònaco.
ASSOCIACIÓ / ONG:
Campanya de comunicació “Hai la stoffa giusta?”, de Keep Northern Ireland Beautiful.
Festival Fashion Forever, implementat per Keep Northern Ireland Beautiful.
Re: tèxtil una manera de fer una declaració!, per Gästrike återvinnare, a Gävle.
ESTABLIMENTS EDUCATIUS:
Panells acústics de material reciclat, implementats per el Sr. George British International School, a Leioa.
Mar de Peixos, de CP Gaspar Melchor de Jovellanos, a Gijón.
Setmana de la Moda Öko divathét-eco, realitzada per Erika Csákvölgyi.
ELS CIUTADANS:
T’ho dono si ho vens a buscar!, implementat per Raquel Cardoso a Oporto.
Repair Cafè Talheim, implementat per el District Office Heilbronn, divisió de gestió de residus en cooperació amb Citizens i LebensWerkstatt Talheim.
UPSY- Unique planet Sustainable Young, implementat per Francesca Passeri, a Parma.
Finalment, el Premi Especial Europeu ha estat per la Regió dels Pirineus que, juntament amb Catalunya, l’Occità i les Illes Balears han creat “Eurotextil circular” a partir de la realització de tallers, teatres i exposicions per sensibilitzar a la ciutadania sobre el problema dels residus tèxtils. Entre ells, es van incloure tallers a escoles, utilitzant recursos i materials desenvolupats per EWWRi punts d’informació als ajuntamentsper sensibilitzar a la població en general, i als escolars en particular.
Podeu consultar tota la informació a la seva web oficial i descarregar infinitat de recursos perquè entre tots, reduïm l’impacte dels residus al nostre planeta.
Hem anat passant pels punts joves de les diferents parròquies per saber com s’hi tracten qüestions com la reducció, la reutilització i el reciclatge dels residus. En aquesta ocasió respon el nostre qüestionari Ayrton Medeiros, tècnic i dinamitzador del Punt d’Informació Juvenil d’Ordino.
Quines activitats relacionades amb les 3R organitzeu o en quines col·laboreu?
Sempre que organitzem un taller de manualitats, intentem que es faci amb materials reciclats i reutilitzables. També participem cada any a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, en la qual els joves veuen la importància de reciclar, quins avantatges té i què es pot fer amb tot aquest material que creiem que ja no es pot reutilitzar. Mostrem també als joves com és d’important la reducció de residus amb el triatge i distribució de la brossa al punt.
L’any passat es va dur a terme una activitat de fototrampeig en què els joves anaven a la muntanya per amagar càmeres i poder fotografiar la fauna de l’entorn. Es va aprofitar aquest taller per conscienciar els joves del perill que pot tenir el mal ús del reciclatge. Es van adonar que perquè els animals visquin tranquils a les muntanyes andorranes hem de cuidar el nostre entorn.
Per les setmanes de vacances, també s’han organitzat xerrades de conscienciació ecològica per als joves i s’ha fet difusió dels diferents clean-up days que s’han fet al Principat.
Com tracteu aquest tema al centre? Teniu contenidors per separar el paper, vidre, envasos…? Mireu de no comprar productes d’un sol ús…
Al nostre espai tenim contenidors per separar el paper, els envasos i l’orgànic. L’únic que no tenim és el del vidre. És molt poc habitual que un jove necessiti llençar vidre, però si és el cas es deixa al costat i després es llença als contenidors de la via pública que es troben a tocar del punt jove. L’objectiu en un futur és que els joves proposin idees per redistribuir l’espai i un dels punts a tractar serà afegir més contenidors per fer un bon triatge.
Teniu alguna persona responsable d’aquests temes a l’organització?
Tots som responsables en aquest tema, ja que cada departament s’ha de preocupar que es posin en pràctica les 3R. I qualsevol proposta de taller sobre el reciclatge és benvinguda tant per al punt jove, com per a la ludoescola, la casa pairal, etcètera.
Quin grau de preocupació o interès pel tema detecteu entre els joves de la parròquia?
Pel que s’arriba a veure al punt, els joves no estan gaire conscienciats, ja que no donen gaire importància a on llencen la brossa. Poder llençar-la en un contenidor qualsevol, per ells és més que suficient. Però cada vegada són més els que demanen en quin contenidor han de llençar una certa cosa i s’interessen pel medi ambient. Els joves més implicats són els que prèviament han assistit a un taller o activitat relacionada amb el reciclatge. S’han de mantenir aquestes accions perquè cada vegada siguin més els joves conscienciats en el tema.
David Sharus és un usuari de la Deixalleria de les Valls del Nord que construeix coses amb materials reciclats. És un de molts, però la seva història ens serveix com a exemple per mostrar com a vegades allò que necessitem està justament on menys se’ns acut buscar-ho.
Per situar-nos una mica: ets entrenador de vòlei platja. Vas ser president de l’Associació Icària Vòlei Platja de Barcelona, on entrenaves jugadors del circuit espanyol i mundial. Des del 2019 vius a Andorra i has assentat les bases del vòlei platja andorrà.
M’han proposat fer un treball de base, amb infants de 6 a 9 anys, i aquí estic.
Quan vas començar?
Quan vaig arribar a Barcelona el 1999, per posar la xarxa a la pista de vòlei de Nova Icària havíem de pujar un damunt de l’altre. Vam començar a posar uns graons per facilitar la feina, ganxos… Havíem de portar el material a la sorra i teníem l’aparcament a quatre illes de distància i vam fer un carro. Per fer la preparació física vam omplir amb sorra ampolles de plàstic de diferents mides.
La imaginació al poder.
El divertit és que fent-ho així hem après molt. La sorra que cap en una ampolla d’aigua, pesa 1,4 kg quan està seca, i en canvi si la mulles pesa 1,8 kg. Vam aprendre a fer els càlculs per tenir els pesos exactes que buscàvem per als entrenaments.
Què fas amb materials reciclats?
Faig cistelles per entrenar la col·locació de la pilota o la recepció dels jugadors, embuts de tela perquè quan la pilota cau entri en un calaix i es pugui reutilitzar, calaixos d’atac per picar la pilota en alçada i no haver d’estar saltant constantment durant els entrenament…
Estem parlant de fustes?
De fustes, de ferro… Per a les cistelles, per exemple, faig servir rodes de bicicleta a les qual trec els radis. També utilitzo els pals de para-sols per indicar diferents alçades, el peu d’una base per a un televisor… Tot allò que em pot servir ho agafo.
D’on et ve la idea de reciclar material per a la pràctica esportiva?
El material que es ven en botigues especialitzades no ens serveix per a la sorra; està concebut per a pista coberta. Adaptar-lo costa el mateix que fer-lo de nou. I fent-lo de nou tenim més marge de moviment perquè quedi exactament com volem.
Ho fas per consciència ecològica o per mera necessitat?
Des que estic a Andorra ho faig sobretot per un tema d’educació ambiental. A la pista on entrenem, a Ordino, hi ha equips de futbol que deixen moltes ampolles i brossa pel terra, i una manera que els nanos de vòlei s’impliquin en la neteja va ser que agafessin aquestes ampolles i les fessin servir per a alguna cosa. Ara estem fent preparació física i com que els menors de 16 anys no poden anar al gimnàs sols, hem buscat coses perquè puguin fer treball físic a casa sense fer-se mal. Estem treballant amb un grupet: parlem, busquem informació, veiem vídeos…
Si no m’equivoco això ho has mamat a casa, oi? Crec que el teu avi ja feia aquesta mena de coses.
Sí, ho he après a casa, però també m’hi he interessat. La meva dona diu que hi ha gent recol·lectora i gent caçadora. Ella és caçadora: agafa el que necessita quan ho necessita. En canvi jo soc recol·lector: agafo, guardo i quan necessito alguna d’aquestes coses ja les tinc.
Doncs a casa cada dia deu ser una discussió…
Sí. Em diu: “Això per què ho vols? I què en faràs d’això altre?”, ha ha!
El primer lloc on vas a buscar coses és la deixalleria?
Quan em ve una idea al cap i vull desenvolupar-la, on trobo més material per fer-ho és a la deixalleria. I si parles amb els empleats ells mateixos et donen idees.
Abans de fer el pas, va passar per una fase de dubte per vergonya? De pensar “si hi vaig, què diran”?
Quan vaig començar a aprofitar residus agafava coses que trobava llençades al carrer o anava als Encants de Barcelona. Però a mi no em fa vergonya anar a la deixalleria. En canvi, els meus fills i la meva dona no en volen saber res. Em diuen: “Deixa’ns a casa i torna més tard”. Sí, per por al què diran molta gent deixa d’aprofitar coses que li podrien fer un servei.
Com és el tracte amb els treballadors de la deixalleria?
Boníssim. Si els demanes alguna cosa específica i els arriba t’ho guarden. I quan els arriben coses aprofitables, ho aparten i netegen i ho publiquen al web, KOMTOKA. Aquest hivern, molta gent que ha vingut a Andorra per treballar a pistes o en restauració ha aprofitat moltes coses de la deixalleria per acabar de moblar els pisos on vivien. Han aprofitat cafeteres, coberts, plats… A vegades hi ha gent que tira coses d’estrena. He vist carros d’esquís llençats per alguna botiga quan acaba la temporada i els he fet servir per tenir ordenats els esquís a casa.
Increïble.
Jo tenia un professor que em deia que no creem coses del no res; el que fem és recordar coses que hem vist abans i recrear-les.
Vols dir que tots podem ser manetes?
Tots. Només cal posar-hi temps. A internet trobes molta informació. I el treball manual relaxa molt, et fa desconnectar. És un moment de serenitat absoluta.
Quin consell dones a la gent que vulgui crear coses pràctiques, decoratives o artístiques amb materials reciclats. Per on poden començar?
El problema és que no a totes les cases hi ha les eines necessàries per treballar. Seria qüestió de comprar una llima, una serra, unes pinces… i començar amb coses senzilles…
I un cop arrenques ja està, oi?
Sí, hi ha un estudi que diu que els primers cinc minuts de qualsevol activitat et tiren enrere i que un cop passat aquest temps el teu cap fa un clic i ja sents la necessitar d’acabar el que has començat.
La deixalleria no ha de ser només el lloc on anem a tirar coses sinó també a recollir-les. En uns anys això serà una pràctica molt més habitual?
M’agradaria molt que fos així. I no només les deixalleries. A cada barri es deixen objectes voluminosos al carrer en dies determinats i la gent pot trobar-hi des d’esquís, un moble…
