Setmana Europea de la Prevenció de Residus: moda circular i sostenible

La Setmana Europea de la Prevenció de Residus té com a objectiu organitzar accions de sensibilització sobre la prevenció de residus. L’edició d’enguany —la catorzena— tindrà lloc del 19 al 27 de novembre i està dedicat a la moda i porta com a el lema “generar residus és antiquat” (l’any passat el tema va ser la reducció de residus). A Andorra hi participen el Govern, Andorra Sostenible i els 7 comuns, entre d’altres.

Ja hem parlat a bastament de la moda —hem entrevistat les impulsores de les marques Andwearis i Color Botanica i hem proposat idees per fer el canvi d’armari i per allargar la vida de la roba—, però val la pena tornar-hi perquè és un dels sectors econòmics que més contamina.

Ho avalen dades com aquestes:

  • Al món i  l’any, la indústria tèxtil consumeix 79.000 milions de m3 d’aigua, emet 1.715 milions de tones de CO2 i produeix 92.000 milions de quilos de residus.
  • Un 35% dels microplàstics presents al medi natural provenen del tèxtil.
  • En els darrers 20 anys, els europeus han comprat un 40% més de roba, la qual cosa significa que la indústria tèxtil és ara responsable del 10% de les emissions mundials de CO2.
  • Això el situa com el quart sector amb més impacte, només superat per l’alimentació, l’habitatge i la mobilitat.
  • De mitjana, cada europeu llença 11,3 kg de roba a l’any: en total, 5,6 milions de tones. Només es recicla l’1% de la roba.

Què es pot fer?

La indústria té la responsabilitat d’actuar per capgirar la situació.

  • Moltes marques subcontracten la producció al sud-est asiàtic perquè els suposa un estalvi de costos. En realitat, el cost és més elevat, però no el tenen en consideració perquè ells no el paguen. Aquestes costos invisibles són l’emissió de CO2 del transport de la roba i la contaminació d’aqüífers, que acabarem pagant entre tots, a banda de tenir els treballadors en unes condicions que la llei no permetria en els països on tenen les seus.
  • Produir localment evita aquestes emissions i crea llocs de treball. Fomenta el talent local i dona vida a les comunitats. Les marques petites acostumen a treballar així perquè no tenen capacitat per entrar en el món del comerç internacional, però no totes ho fan; informa’t abans de comprar.
  • Cal dir que tampoc totes les multinacionals ho fan malament. L’empresa d’impacte social Makers Unite i la marca de roba Patagonia, per exemple, han inaugurat l’United Repair Centre, amb l’objectiu de fer reparacions per a clients de tot Europa. La finalitat és lluitar contra la roba d’usar i llençar, facilitant a les marques la incorporació de la reparació i la reutilització al seu model de negoci.

Nosaltres, els consumidors, podem fer també petites accions que, sumades, poden marcar la diferència.

  • Podem deixar de comprar roba i accessoris de marques que no tenen sensibilitat amb aquests temes. Si som molts els que ho fem ho notaran al compte de resultats i entendran perfectament el missatge que els estem transmetent.
  • Podem comprar de segona mà, per exemple, en mercats com el Vide Dressing edició tardor, els Encants Vintage d’Unicef (novembre), el Vide Dressing de primavera (5 a 7 de maig de 2023), el Vide Esport (13 i 14 de maig), el Mercat de Segona Mà de Canillo (juny) i a botigues socials (Carisma i Càritas) o de segona mà (Segona Vida, segonamaandorra.com, Com Nou).
  • Alerta: aplicacions com Wallapop o Vintedtambé faciliten la compravenda de roba de segona mà, però si no canviem la mentalitat poden resultar contraproduents. Pot passar que acabem comprant més roba perquè aquí és més barata i mantenim el pressupost que hi dediquem o perquè sabent que la podrem revendre en aquestes plataformes portem les peces dos o tres cops i fem una renovació d’armari accelerada.
  • Si comprem roba nova, que els texans siguin sense decolorar (per envellir-los es fa un consum altíssim d’aigua), i la resta, de cotó orgànic (consumeix menys aigua i pesticides) o altres materials naturals (llana, lli, viscosa…).
  • Per allargar la vida de la roba hem de rentar només quan sigui necessari i a baixa temperatura amb detergents ecològics, recosir botons, arreglar descosits i donar un nou ús a la roba (camises sense mànigues, convertir texans en faldilles o bosses, fer draps…).
  • La reparació perllonga la vida útil d’una peça i té un impacte positiu immediat. Per exemple, fer servir una peça durant 9 mesos més redueix les emissions de CO2 d’aquest producte en un 27%, el consum d’aigua en un 33% i els residus en un 22%.

Amb motiu de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus s’han organitzat a Andorra un munt d’activitats que us ajudaran a fer un ús més circular i sostenible de la roba. Totes són gratuïtes, però per a algunes cal inscripció prèvia. Contacteu amb cada comú abans d’anar-hi.

Aquí teniu el programa:

Vide Dressing, la segona mà està de moda

Enguany, la Setmana Europea de la Prevenció de Residus està dedicada a la moda circular i sostenible. Se celebrarà del 19 a 27 de novembre i properament us en donarem més detalls. Abans, però, se celebra el mercat de roba i complements de segona mà Vide Dressing, i també us en volem parlar.

La idea va sorgir de dues noies amants de la moda i dels mercats que s’organitzen als sud d’Europa, l’Audrey i la Meritxell. El Comú de la Massana va recollir la proposta i des d’aleshores el mercat no ha parat de créixer. Aquest any compta amb 90 parades —aviat és dit—, que es distribuiran entre l’edifici de les Fontetes i la Closeta. Això serà divendres de 16 a 19 h, dissabte de 10 a 19 h i diumenge de 10 a 14 h.

Al Vide Dressing hi trobareu des de bosses de mà de primeres marques a jaquetes, sabates, vestits de festa, anoracs, ulleres de sol i molts altres complements. També hi ha objectes que no s’han utilitzat mai, ja que per alguna circumstància la persona que els va adquirir no els va arribar a estrenar. Una altra de les novetats és la creació del Vide Kids, un espai específic de roba, joguines, cotxets i altres articles relacionats amb els infants.

“El millor residu és aquell que no es genera. Per això és important aquesta cultura d’allargar al màxim la vida dels productes”, va afirmar Josep Maria Garrallà, el conseller de Turisme, Comerç i Dinamització, en la presentació de l’esdeveniment.

La roba de segona mà no elimina la necessitat de comprar roba nova —no oblidem que és una indústria que dona vida a moltes famílies— sinó que la complementa. I té un encant especial. Passejar per mercats de segona mà permet descobrir petits tresors: peces que ja no es fan, que ens parlen d’altres èpoques i que ens permeten lluir un estil personal i intransferible. Que maten el fantasma de la uniformitat.

A vegades trobareu peces més aviat desgastades, però que amb una mica de fil i agulla poden complir una nova funció. Això ens permet ser, a la nostra manera i per una estona, dissenyadors. Així que si en teniu l’oportunitat, us recomanem vivament que us passeu pel centre de la Massana aquest cap de setmana.

I si no, aquí teniu altres cites en la mateixa línia al llarg de l’any: del 5 al 7 de maig de l’any que ve se celebrarà l’edició primavera del Vide Dressing, i només una setmana més tard, el 13 i 14 de maig, el Vide Esport, emmarcat dins del Festisport. Poc després, al juny, s’escau el Mercat de Segona Mà de Canillo.

Durant tot l’any podeu comprar i vendre roba a apps com Wallapop o Vinted, i teniu a la vostra disposició ReciclemBé per a les peces per a les quals no hi ha salvació possible. També podeu seguir el compte d’Instagram Moda Sostenible Andorra per estar al corrent de dades i iniciatives sobre el tema, i visitar els robers d’entitats com Càritas o Carisma i el del Comú d’Encamp.

I si voleu ampliar coneixements sobre moda sostenible, us convidem a llegir o a rellegir els articles que hem publicat en aquest blog:

Color Botanica: “No sabem d’on ve el que comprem i això és un problema no només mediambiental, sinó també de drets humans”

Sara Valls és una escaldenca que després de rodar pel món va tornar a casa i va posar en marxa un petit negoci artesanal consistent en l’elaboració de roba i accessoris amb tints naturals. Ella mateixa recol·lecta plantes autòctones i aprofita restes de fruites i hortalisses de la cuina. Color Botanica, explica, “és la meva petita empresa sorgida del desig de viure en simbiosi amb la natura, nodrir la creativitat i enfocar la vida des d’una perspectiva slow.”

Què feies abans de Color Botanica?

Vaig estudiar belles arts i educació social i en tornar a Andorra vaig estar uns mesos a l’Escola Meritxell (ara Fundació Meritxell), dos anys de profe de plàstica a l’Escola Andorrana i, al final, de tècnica de Joventut al Comú d’Andorra la Vella. Aquesta feina era de mitja jornada i va ser el primer pas cap al que faig ara. En un projecte, o hi poses tota l’energia o no surt, es queda en afició. I em vaig acabar tirant a la piscina.

Tinc entès que també hi ha un viatge al Nepal que va ser il·luminador.

Allò va ser més aviat per decidir tornar a Andorra i buscar la manera de dedicar-me al territori. En aquell moment passava per una fase molt muntanyenca i pensava que havia de treure’m el títol de guia. M’encanta la muntanya però mai he estat gaire esportista, així que potser no era aquest el camí. I un dia vaig descobrir els tints i va ser el súmmum, perquè en realitat a mi el que m’interessa més és la creativitat. I poder-ho relacionar amb plantes que podia trobar en el meu entorn era perfecte.

Ja tenies coneixements sobre els usos alimentaris i medicinals de les plantes, oi? D’on et venia?

De la iaia i de la mama, sobretot, i també de fer tallers del CENMA i de llegir llibres de fitoteràpia. No soc experta en el tema, però m’encanta aprendre.

Segur que coneixes la tradició de les trementinaires de Tuixent i la Vansa. Te’n sents hereva?

M’agrada pensar-ho, tot i que ho he derivat cap al disseny i la creativitat. A l’últim feina em deien la Trementinaire Moderna, per no dir-me l’Herbes, suposo, ha ha!

I de tints, on n’has après?

Ho vaig veure a la televisió francesa. Havia d’entrar a treballar a l’Escola Andorrana i havia de fer classes en francès i per refrescar l’idioma, em vaig dir: doncs me’n vaig a França. I vaig veure aquest programa i vaig voler investigar sobre el tema. I vaig anar a Lauris, un poblet de la Provença on hi ha un jardí botànic tintorer, una associació que treballa amb tints naturals, Couleur Garance, i el senyor que vaig veure per la tele, Michel Garcia, que ha acabat essent el meu mestre. Em vaig plantar a casa seva i em va obrir les portes.

Com a Karate kid

Sí, ha ha! Vaig veure que era algú amb qui valia la pena aprendre, sobretot perquè investiga i no s’ha quedat amb els manuals de fa dos-cents anys.

Creus que la saviesa popular sobre els usos de les plantes corre el perill d’oblidar-se, de desaparèixer?

Crec que no perquè s’està posant de moda. Les modes són un rotllo però en aquest cas ajuda a fer-ho reviure una mica. Sempre que he anat al CENMA a fer tallers d’etnobotànica estan plens! Crec que hi ha interès, però és veritat que ens hem oblidat de moltes coses. Tot i que sempre hi ha algú que t’ho pot explicar. Jo m’hi he trobat en el món tèxtil, que en sé molt poc i no paro de conèixer gent que me n’explica coses fascinants. De tèxtil a Catalunya hi ha tanta cultura, i de no fa tant, que és molt fàcil recuperar-la. I aquí els que tenim iaies ho tenim fàcil per rescatar coneixements.

Sembla que Escaldes, gràcies a la surgència d’aigua calenta, havia tingut també una petita indústria tèxtil.

Sí, La Fàbrica de la Llana es diu així per un motiu. Però a Andorra, com que tot era a petita escala, quan els voltants es van començar a industrialitzar, el d’aquí va deixar de ser viable.

Consideres que el teu canvi de forma de vida ha estat valent? Has hagut de prescindir de moltes coses per fer el que volies?

És que se m’ha ajuntat emprendre amb la maternitat i amb la pandèmia. La maternitat ja et tanca una mica a casa, és una vida una mica de cova. I si a sobre et confinen durant uns mesos… La meva vida ha agafat un ritme molt diferent al que tenia abans, així que tampoc m’estic adonant que m’estigui perdent res. És veritat que engegar un projecte així, fins que comença a funcionar, és molt diferent a tenir un sou fix. Però crec que hi ha molts valents i valentes. De cop, un sector econòmic s’enfonsa i un munt de gent s’ha de reinventar a la força. Jo tinc la sort que ho he decidit jo.

Una part de les matèries primeres que utilitzes són plantes que reculls i una altra són restes de fruites i verdures que la gent et porta. Vols aprofitar per fer una crida perquè te’n portin més o ja estàs servida?

Que me’n portin! Encara tinc reserva però arribarà un moment que me’n faltarà, així que agraeixo un munt si algú vol col·laborar.

Què et poden portar?

Pell de ceba… —només la part seca, la ceba se la poden menjar—, pells i pinyols d’alvocat i pells de magrana. Si ho volen guardar, cal que abans de posar-ho en una bossa ho deixin assecar, si no es podreix i no em serveix. També utilitzo camamilla, te, nous verdes…

Pots posar exemples de plantes tintoreres fàcils de trobar que la majoria de gent desconegui que ho són?

Una que abunda molt a Andorra és el beç, i a més dona diversos colors. Amb les fulles faig colors de groc cap a caqui, molt macos, i amb l’escorça —que té molts tanins, que és el que la fa cremar a poc a poc i per això s’utilitza en falles— faig un marró ataronjat molt maco.

Al teu web expliques que “en la majoria d’ocasions, les plantes tintoreres són les mateixes que les medicinals o comestibles perquè, justament, les molècules de color són les molècules terapèutiques”.

Els flavonoides, els carotens, els tanins, l’indigotina…— s’utilitzen en farmàcia i també són els elements de la planta que tenyeixen. Em sembla molt poètic! Per exemple, la saba del beç —que ara hi ha una noia que la comercialitza a Andorra— és molt desintoxicant. Els tanins són medicinals per a nosaltres i per a la planta, a la qual protegeixen del foc. Les pinasses també en porten. L’hipèric, per exemple, que és un antidepressiu i antiinflamatori, és un colorant esplèndid.

Trobes tints naturals tot l’any?

La camamilla fa un groc i un caqui molt macos, però quan no n’hi ha els puc substituir amb beç. Més o menys sempre puc assegurar-me la gamma de colors. I de restes de cuina en tinc tot l’any.

D’on treus els teixits?

Baixo a una botiga de Barcelona que gran part del que tenen en natural i blanc, que és el que jo busco, es produeix a Catalunya. Intento trobar proximitat, tot i que la matèria primera no tinc clar d’on ve. Hi ha una gent superinteressant que usa cotó andalús i fa tota la producció a Catalunya, però és caríssim i encara no estic en aquest punt. Però estic descobrint que hi ha més indústria del que pensava, i bastantes coses es tornen a fer aquí. Ens hem desconnectat de saber d’on ve el que comprem i això és un problema no només mediambiental, sinó també de drets humans. No saps qui treballa en segons quins tallers ni quina edat té.

Quins productes vens?

Bosses, motxilles, moneders, bosses tote, roba (quimonos, mocadors…). També faig kits per tenyir a casa. M’encanta transmetre el que faig i veig que quan la gent ho descobreix se sorprèn.

Volem conèixer noves iniciatives sostenibles. Amb qui ens recomanes que parlem?

Amb Més que Decoració. És una fusteria que fa projectes d’interiorisme i treballa amb fusta recuperada.