Tu i el teu animal de companyia, junts a favor de les 3R

Comencem per dues obvietats sobre els animals de companyia. La primera és que ens fan companyia. Ens donen amor, ens eleven l’autoestima i les habilitats socials, ens ensenyen a donar-nos als altres i a responsabilitzar-nos de les nostres accions. La segona és que no són tamagotchis, són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i han de rebre un tracte adequat a les seves necessitats, que els procuri benestar.

Fet aquest preàmbul, anem a la responsabilitat que tenim cap al medi ambient. Els animals, com nosaltres (que som tan animal com ells), consumeixen recursos i generen residus, ja sigui per pura necessitat fisiològica (alimentar-se, evacuar…) o perquè són víctimes del nostre afany consumista.

Anem, per tant, a considerar accions que podem fer perquè l’impacte dels nostres animalons sobre l’entorn sigui mínim. I comencem per l’adquisició del nostre company d’aventures. El més recomanable és adoptar, no només perquè afavorim així el seu benestar sinó també perquè reduïm la població d’animals abandonats, que és una manera de contribuir a la sostenibilitat.

Si vols adoptar, a la gossera i a la gatera trobaràs animals identificats, vacunats i esterilitzats o castrats i únicament hauràs de procedir a fer el canvi de titular al Registre d’Animals de Companyia (RAC). També pots recollir la teva nova ànima bessona en alguna de les associacions protectores del país. El web d’Agricultura del Govern recull les adreces de totes aquestes organitzacions.

Allò que hauràs de comprar més sovint és menjar: pinso, llaunes… Deixem als veterinaris que et recomanin quina és la millor dieta per al teu company. Podríem fixar-nos en quines marques elaboren aquests productes de manera sostenible. Algunes garanteixen que no contribueixen al maltracte animal o que respecten el medi marí, però encara hi ha molta feina per fer en aquest tema.

El que sí podem fer és un triatge dels envasos buits. Tots els que siguin de plàstic o de llauna (la immensa majoria) van al contenidor dels envasos lleugers, el groc.

Si es tenen gats una altra compra freqüent, i a més voluminosa, és la sorra, que és com es coneix habitualment el material on fan les necessitats. Si utilitzeu la sorra tradicional, d’origen mineral, les deposicions de l’animal es poden separar i convertir en adob. El sac de paper o cartró va al contenidor blau. I tot el que no haguem reutilitzat d’alguna d’aquestes maneres va al rebuig.

Algunes empreses comercialitzen pèl·let vegetal (de paper reciclat, de serradura de pi o avet, d’arrel de iuca…), habitualment més car, que, un cop utilitzat, es pot portar a una explotació agrària perquè ho aprofitin com a adob. També n’hi ha de blat de moro que es poden llençar al vàter: en contacte amb l’aigua es desfan ràpidament.

Pel que fa als gossos, hem de diluir amb aigua les miccions que fan a la ciutat quan els traiem a passejar. Si poseu a l’ampolla d’aigua (no n’agafeu una de nova cada vegada, eh! reompliu-la) unes gotes de vinagre en reduireu notablement l’olor.

A les botigues d’animals de companyia trobareu joguines de tota mena per distreure i mantenir actius els vostres petits companys. Trieu-ne de fetes amb materials naturals (fusta, espart…) que, un cop acabada la seva vida útil, es puguin reincorporar fàcilment a l’entorn. O millor: busqueu entre totes les coses inútils que teniu per casa i que anàveu a llençar al contenidor o a la deixalleria quines estan predestinades (en el seu estat actual o després d’unes hores de bricomania) a convertir-se en entreteniment per a bestioles domèstiques.

Cal que considerem també situacions menys agradables. El Decret legislatiu del 30-5-2018 de publicació del text refós de la Llei 11/2016, del 28 de juny, de tinença i de protecció d’animals diu que si un animal s’ha de sacrificar, s’han d’utilitzar els mètodes que impliquin el patiment mínim. El sacrifici s’ha de fer sota el control d’un veterinari legalment establert.

D’altra banda, els cadàvers d’animals de companyia s’han d’eliminar en plantes d’incineració autoritzades. El vostre veterinari se’n pot ocupar. I recentment ha obert a Andorra una incineradora especialitzada que ens ofereix les cendres dels nostres éssers estimats en una urna.

Si és el cas que el nostre animal de companyia decideix deixar de fer-nos companyia per anar a córrer amb llibertat pels prats de més enllà dels núvols, i que no li busquem un substitut, en lloc de llençar totes les seves pertinences (joguets, llitets, cistelles de transport…) les podem donar a altres propietaris d’animals, a la gossera o a la gatera o a una associació protectora, on en faran bon ús.

Data de caducitat i data de consum preferent: les saps distingir?

Fa uns anys, els aliments portaven data de caducitat. Més tard va aparèixer l’etiqueta de data de consum preferent, que va contribuir a un major aprofitament del menjar i, en conseqüència, a la reducció del malbaratament alimentari.

Tot i així, segons el tipus de producte podem trobar encara tots dos tipus d’etiquetes. Per què? Perquè la data de consum preferent es basa en un criteri de qualitat alimentària, mentre que la de caducitat ho fa en un de seguretat alimentària.

La data de caducitat (en francès date limite de consommation, anglès expiry date) s’aplica a aliments molt peribles, com la carn i el peix fresc. No fer-ne cas i ingerir aquests productes més enllà de la data esmentada suposa un risc per a la nostra salut. El que sí que podem fer és congelar-los abans que s’arribi a la data i descongelar-los en el moment que tinguem previst consumir-los.

En canvi, si un producte porta una indicació de consum preferent (en francès à consommer de préférence avant, en anglès best before) podrem consumir-lo més enllà d’aquesta data sempre que haguem seguit les recomanacions de conservació, que l’envàs es trobi en bon estat i que una inspecció ocular, olfactiva i gustativa ens confirmi que el producte és apte per al consum.

Aquesta segona etiqueta se sol fer servir per a aliments durables com els congelats, les conserves, la pasta seca, l’arròs, l’oli o la xocolata, entre d’altres. Es tracta, doncs, d’una etiqueta orientativa. L’última paraula la tindrem nosaltres. Si no detectem cap signe de mal estat de conservació ho podrem consumir. De la mateixa manera, encara que no s’hagi arribat a la data indicada en el pot o paquet no ho consumirem si fa una olor estranya o si presenta signes d’estar malmès.

Una altra data que podem trobar en un producte d’alimentació és la de “Consumir abans de X dies un cop obert“. Caldrà tenir-la en compte i no excedir-la. Si no, en el millor dels casos haurà perdut les qualitats organolèptiques (gust, aspecte, textura…) i les propietats nutritives, i en el pitjor ens podria fer mal.

Hi ha aliments que no permeten fer el “test del cotó” d’olorar, observar i tastar. És el que passa, per exemple, amb el ous. El que podem fer en aquest cas és el que s’ha fet tota la vida: submergir-los en aigua. Si s’enfonsen estan bons, mentre que si floten ja els podem llençar.

Finalment, hi ha productes que no porten cap mena de data. Són les fruites i hortalisses fresques, els vins i licors, els productes de forn de consum immediat, la sal de cuina, el sucre, els vinagres i les llaminadures. Aquí el criteri vàlid torna a ser el subjectiu.

Recapitulant, farem bé de respectar les dates de caducitat per a la nostra pròpia seguretat, i també de sospesar en cada cas les dates de consum preferent per tal de reduir el malbaratament. I de congelar o cuinar allò que està a punt de fer-se malbé, porti o no una data impresa.

Casa Gendret: “Tenia sobreproducció de fruita i vaig decidir tancar el cercle i fer confitures”

Els interessats pels productes alimentaris locals coneixen perfectament Casa Gendret, marca de confitures i gelees que es pot trobar en nombrosos establiments i mercats del país. S’elaboren de manera artesanal amb matèries primeres de collita pròpia, amb fruita sencera, amb la mínima quantitat de sucre i sense colorants ni conservants. Mathieu Garaud d’Autèntic Abelles ens va suggerir que parléssim amb Antònia Parramon, impulsora d’aquest negoci familiar, perquè treballa amb una filosofia centrada en el màxim aprofitament dels recursos i l’economia circular i perquè ens explicaria moltes coses que ens interessarien. I cap a Juberri vam anar.

Què és Casa Gendret? Feu producció i venda d’hortalisses i de productes elaborats…

Casa Gendret és el nom de tota la vida de la casa. És una petita explotació agrícola que vaig començar fa dotze anys. Vaig començar perquè em van tocar d’herència una sèrie de camps. Jo era bibliotecària i volia canviar una mica de xip i vaig començar a pensar què podia fer aquí dalt. La meva idea era plantar gerds, perquè aquí n’hi ha molts de salvatges i sabia que funcionaria. Buscant per internet vaig trobar un senyor de l’Arieja que em va dir: “Vine’m a veure”. Ell em va ensenyar el tema dels hivernacles, que em va encantar, i m’hi vaig ficar de cap. Ens hem especialitzat en fruites del bosc.

I més coses…

Tenim la quota de tabac de tota la vida, quatre cabres…

I oques…

Sí, són per vigilar. Perquè hi ha animals de dues cames que entren i agafen maduixes. Al principi treballava tota sola i les oques m’avisaven, perquè m’havia passat de trobar-me gent amb la cistelleta dins de l’hivernacle. Sí, sí, és molt efectiu. I a més fan uns ous enormes, molt bons per a pastisseria, perquè la clara puja molt.

Casa Gendret és conegut per les confitures, però també vens producte fresc. Què va ser primer?

Primer venia el producte fresc, però tenia sobreproducció perquè la gent no em coneixia. Perquè has d’entrar al mercat i no és tan fàcil. Quan vaig dir: “Tiro la tovallola, passo de tot”, em van trucar i em van dir: “Va, sí, et comprem la fruita”. Els primers anys van ser durs. Ara està molt de moda i sembla fàcil, però al principi, al mes d’agost la fruita me la menjava amb patates. Llavors vaig decidir tancar el cercle i fer les confitures.

Economia circular, que es diu ara.

Sí. El meu para ja feia confitura de tomata verda, perquè aquí les tomates no maduren i llavors s’aprofitava tot. I vaig anar a fer un curset d’elaboració de confitures al Museu de la Confitura, a Torrent (Baix Empordà), amb la Georgina Regàs. Li vaig baixar la meva fruita i vam fer una cooperació molt xula. Em va ensenyar a fer gelees, que és tot un altre món.

Quin client tens?

Ho abasto una mica tot: tinc botiguetes, supermercats… Particulars cada vegada més, perquè també els agrada pujar i passar una estona. Venen moltes senyores jubilades. Com que en saben, opinen. És divertit. I tinc algun restaurant que em compra 10 kg per setmana.

Està bé que els restaurants apostin per producte de quilòmetre zero.

T’adones que hi ha restauradors que hi creuen, és molt agraït. A vegades pujo a Canillo o a Arans per portar un quilo i mig de maduixes. Per a mi és gratificant.

També fas visites organitzades.

Aquí venen particulars que veuen el cartell a l’entrada. Venen amb nens, cullen les maduixes, em compren alguna confitura… No són gaires. Jo ho he fet a França. Trobo molt xulo entrar al camp d’un pagès i que et doni una panera i et digui que agafis el que vulguis. Allà funciona molt.

I estàs en moltes fires i mercats.

Hi estava. Cada vegada menys, perquè és molt cansat. Hi estava pel plaer, per parlar amb la gent. Els mercats sempre m’han agradat molt. Quan viatjo vaig a mercats i m’hi passo hores, perquè és una manera d’entendre la gent del país.

Inicialment et vas interessar pel gerd.

Sí, però quan vaig tastar les maduixes d’aquest pagès francès les vaig trobar delicioses i en vaig voler fer. Vaig començar amb un hivernacle perquè aquí estem molt alts. El que té de bo aquesta altitud (1.600 m) és que la diferència tèrmica entre el dia i la nit és brutal i llavors les maduixes per madurar, a la nit, com que refresca, han de treballar més i puja molt el sucre. Per això són tan dolces. En no fer tractaments químics agressius i collir-la madura, queda més bona i més gustosa. La temptació de posar-hi pesticides hi és, perquè una malura se’t pot carregar la collita, però no vull treballar així.

Quina superfície de terreny teniu?

Dues hectàrees, de les quals només una de cultivada. M’he de pensar si créixer. Vendre-ho tot a Andorra és difícil, tot i que també podria exportar. Una altra dificultat és trobar personal… I l’altra és la natura, que fa el que li dona la gana. Jo acostumo a tenir producció del 24 de juny fins a la Fira d’Andorra la Vella. Aquest any vaig tenir producció al juny, després va fer massa calor i no vam tenir ni una sola maduixa durant juliol i agost. I ara [l’entrevista es va fer al setembre] ha fet un esclat i fem 80 kg al dia. Col·loca’ls!

Estàs ampliant la gamma de productes?

La fruita vermella la tinc tota: la grosella espinosa, el cassís (que és la grosella negra), la grosella groga, que en confitura és una delícia, la vermella, els gerds, els gerds grocs, tres tipus de maduixes… Vaig fer l’estudi de nabius que va proposar l’Associació de Pagesos i és l’únic que no em funciona aquí dalt. La terra no és apta. Ara estic fent un altre estudi amb un nabiu que ve del Canadà que han creuat amb un de japonès i la veritat és que és superproductiu.

I també tens mores.

També. Boníssimes.

No fas servir pesticides però no compleixes els requisits de cultiu ecològic.

Si hagués d’exportar segurament ho necessitaria, però aquí a Andorra tothom em coneix. És que tot són diners… No ho descarto, potser l’any que ve. Jo faig les coses ben fetes. Si hagués de tractar químicament seria la primera a plegar trastos, perquè no m’interessa el tema.

A ReciclemBé ens interessen les pràctiques relacionades amb les 3R. La idea de fer confitura es basa precisament en aprofitar l’excedent de producció.

Així és. També quan un comprador ens torna cinc pots buits li’n regalem un de ple. Les restes vegetals les donem de menjar a les gallines, com s’ha fet sempre a pagès. Tinc unes gallines que en diem periques i les tinc a la cort de les cabres —no són meves, són del masover— perquè se’ls mengen les puces. Així no les hem de tractar. Les cabres netegen el sotabosc. I les oques, a més de ser una alarma natural, adoben el terreny. Els agrada molt, a més, estar a l’hivernacle. En tenia set i algunes s’han anat morint. A vegades ve la guineu o la fagina i se les menja. L’oca té la peculiaritat que si se’n mor una, la seva parella es panseix, es queda en un racó i es mor al cap de poc. Ara me’n queden dos.

Cuina per lots contra el malbaratament alimentari, d’envasos i energètic

Aquest 29 de setembre és el Dia Mundial contra el Malbaratament Alimentari, una commemoració constituïda el 2020 per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) per conscienciar la població sobre aquest tema.

Tot i que hi ha un elevat nombre de persones que passen fam, s’estima que un terç dels aliments produïts a tot el món es perden o es malbaraten, és a dir que no són ingerits per ningú. Tots els que preparem aliments, ja sigui professionalment o a casa, hem de vetllar per reduir al mínim aquest malbaratament, tant perquè ens toca la butxaca com per la immoralitat que suposa llençar menjar que podria servir per alimentar gent que passa gana.

La Creu Roja Andorrana organitza cada any una recollida d’aliments (que, per cert, enguany ja té data: se celebrarà el cap de setmana del 8 i 9 d’octubre) i també ho fan UdA Soldiària en col·laboració amb Càritas Andorrana (la seva se sol fer pels volts de Nadal).

Ara, però, volem incidir en una pràctica que els darrers anys va agafant força. Ens referim a la cuina per lots, més coneguda pel seu nom en anglès, batch cooking. Consisteix, com expliquem al glossari eco d’aquest mateix blog, a cuinar en un sol dia els plats per a tota una setmana: “L’objectiu és estalviar temps, però també serveix per assegurar que menges un nombre precís de calories, per conservar la línia, redueix el consum energètic a la cuina i minimitza el malbaratament d’aliments”.

En suma, vindria a ser cuinar a casa de manera industrial, amb càlculs precisos de les quantitats necessàries d’ingredients i d’una tirada, estalviant així també electricitat i gas. Aquest sistema de producció en cadena té els pros ja esmentats, però també contres. Potser se us acudeix un bon nombre de maneres millors de passar la tarda de diumenge que fent la compra i els àpats de tota la setmana. Potser preferiu menjar fet al moment (hi ha plats que només es poden fer així). Potser no teniu tots els ingredients a mà per cuinar per tants dies.

També es pot fer un terme mig: fer el doble de menjar pels que som a sopar i guardar la meitat per a la carmanyola del dinar de l’endemà. Això vol dir repetir menú, però estalvia temps a la cuina. Que cadascú sospesi què s’estima més.

En tot cas, us donem alguns consells per fer cuina per lots us per si us animeu a provar-ho:

  • Deixeu refredar el menjar a temperatura ambient abans de guardar-lo a la nevera o al congelador.
  • Guardeu-lo en recipients hermètics i, si pot ser, al buit. Això n’allargarà la vida.
  • Retoleu els recipients indicant de quin plat es tracta (sobretot si la tapa no és transparent) i el dia en què el vau preparar.
  • Congeleu els plats fets amb ingredients que suportin aquest mètode de conservació, i els que no, deixeu-los a la nevera per consumir els primers dies de la setmana (depenent de què porti, un plat pot aguantar entre un i quatre dies).
  • Tingueu a mà (per exemple enganxada amb imants a la nevera) la planificació setmanal per saber què toca cada dia.

Si ho feu, observeu el volum d’escombraries generades aquella setmana a la cuina. Alguns productes els haureu comprat en paquets familiars o grans, cosa que redueix la quantitat total d’embolcall necessari. Haureu gastat menys energia en el procés de cocció perquè haureu escalfat el fogó o el forn un cop i no set i s’aprofitarà més la calor residual.

I les restes de menjar?  Us pot sobrar mitja patata que guardeu a la nevera amb la millor intenció i que a l’hora de consumir-la potser ja sigui massa tard, sí. Però us passarà un cop per setmana, mentre que si cuineu cada dia us pot passar amb molta més freqüència.

La cuina per lots no és per a tothom ni per a totes les ocasions, però en moments determinats (per a l’escola, per a la feina, abans d’una setmana que saber que serà especialment atrafegada…) pot fer-vos un gran servei.

Cleanup Andorra: aquest cap de setmana fem dissabte

Aquest dissabte, si la pluja no ho impedeix, se celebrarà la segona edició del Cleanup Andorra que organitzen Rastre Zero, CityXerpa, Andorra Sostenible i Carnet Jove Andorra.

La iniciativa s’emmarca en el World Cleanup Day, una proposta sorgida de l’ONG d’Estònia Let’s Do It World que compta amb el suport de la Unesco i que pretén unir voluntaris, governs i organitzacions del màxim nombre possible de països (actualment són 191) per fer front al problema global dels residus i construir un nou món més sostenible.

Cada voluntari, govern i organització que hi participa s’empesca la millor manera de treballar per a aquest objectiu, però la majoria són accions de caire similar a la que es farà a Andorra: demanar a la gent que “pentini” determinades zones i agafi tota la brossa que trobi. Posteriorment aquests residus es pesen, se separen i es duen a la deixalleria.

És una acció puntual, sí, però us faríeu creus de la quantitat de porqueria que es recull. Ja se sap que quan hi ha moltes mans s’avança ràpid. En xifres concretes: l’any passat, en la primera edició del Cleanup Andorra, 170 voluntaris repartits per sis zones van aplegar 500 kg de brossa.

A més, a banda de deixar les nostres muntanyes fetes una patena, cosa que està molt bé, l’acció també té com a objectiu fer prendre consciència de la necessitat de preservar el nostre entorn, que també té la seva importància. Finalment, aquest tipus d’accions no són obstacle perquè cada cop que surtis d’excursió (a Andorra o a qualsevol altre lloc del món) t’enduguis una bossa per recollir la brossa que vagis trobant pel camí.

Així que t’animem a participar a aquesta festa (si ho vols fer t’has d’inscriure a www.cleanupandorra.com) i a recollir brossa sempre que surtis a caminar o a fer esport a la natura. Per què fer-ho?

• Per sentir-te bé contribuint a que el país llueixi més
• Per passar un dia divertit amb la teva colla
• Per conèixer gent amb sensibilitat pels temes mediambientals
• Per fer activitat física i cremar calories

Si t’hi decideixes, has de tenir en compte les recomanacions que fan els organitzadors:

  1. La seguretat és essencial!

• Recomanem formar equips de mínim dues persones
• Porta guants i calçat adequat per a un entorn de muntanya
• Porta gorra, crema solar i aigua
• Ves amb compte amb el terreny
• Si agafes coses pesades demana ajuda
• Els nens han d’anar acompanyats d’un adult

  1. Mantingues l’entorn

• La vegetació és sensible
• La vida silvestre és millor que ho segueixi essent

  1. Què s’ha de recollir?

• Escombraries i residus
• Reciclables

  1. Què s’ha de deixar?

• Naturalesa
• Animals morts
• Xeringues, agulles i objectes i materials perillosos (consulta un coordinador de la zona)

Enguany està previst que diferents grups facin neteja a les Pardines, el Llac d’Engolasters, els Cortals d’Encamp, els Cortals de Sispony, el Coll d’Ordino i la Rabassa. Ens veiem a la muntanya!