Comencem per dues obvietats sobre els animals de companyia. La primera és que ens fan companyia. Ens donen amor, ens eleven l’autoestima i les habilitats socials, ens ensenyen a donar-nos als altres i a responsabilitzar-nos de les nostres accions. La segona és que no són tamagotchis, són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i han de rebre un tracte adequat a les seves necessitats, que els procuri benestar.
Fet aquest preàmbul, anem a la responsabilitat que tenim cap al medi ambient. Els animals, com nosaltres (que som tan animal com ells), consumeixen recursos i generen residus, ja sigui per pura necessitat fisiològica (alimentar-se, evacuar…) o perquè són víctimes del nostre afany consumista.
Anem, per tant, a considerar accions que podem fer perquè l’impacte dels nostres animalons sobre l’entorn sigui mínim. I comencem per l’adquisició del nostre company d’aventures. El més recomanable és adoptar, no només perquè afavorim així el seu benestar sinó també perquè reduïm la població d’animals abandonats, que és una manera de contribuir a la sostenibilitat.
Si vols adoptar, a la gossera i a la gatera trobaràs animals identificats, vacunats i esterilitzats o castrats i únicament hauràs de procedir a fer el canvi de titular al Registre d’Animals de Companyia (RAC). També pots recollir la teva nova ànima bessona en alguna de les associacions protectores del país. El web d’Agricultura del Govern recull les adreces de totes aquestes organitzacions.
Allò que hauràs de comprar més sovint és menjar: pinso, llaunes… Deixem als veterinaris que et recomanin quina és la millor dieta per al teu company. Podríem fixar-nos en quines marques elaboren aquests productes de manera sostenible. Algunes garanteixen que no contribueixen al maltracte animal o que respecten el medi marí, però encara hi ha molta feina per fer en aquest tema.
El que sí podem fer és un triatge dels envasos buits. Tots els que siguin de plàstic o de llauna (la immensa majoria) van al contenidor dels envasos lleugers, el groc.
Si es tenen gats una altra compra freqüent, i a més voluminosa, és la sorra, que és com es coneix habitualment el material on fan les necessitats. Si utilitzeu la sorra tradicional, d’origen mineral, les deposicions de l’animal es poden separar i convertir en adob. El sac de paper o cartró va al contenidor blau. I tot el que no haguem reutilitzat d’alguna d’aquestes maneres va al rebuig.
Algunes empreses comercialitzen pèl·let vegetal (de paper reciclat, de serradura de pi o avet, d’arrel de iuca…), habitualment més car, que, un cop utilitzat, es pot portar a una explotació agrària perquè ho aprofitin com a adob. També n’hi ha de blat de moro que es poden llençar al vàter: en contacte amb l’aigua es desfan ràpidament.
Pel que fa als gossos, hem de diluir amb aigua les miccions que fan a la ciutat quan els traiem a passejar. Si poseu a l’ampolla d’aigua (no n’agafeu una de nova cada vegada, eh! reompliu-la) unes gotes de vinagre en reduireu notablement l’olor.
A les botigues d’animals de companyia trobareu joguines de tota mena per distreure i mantenir actius els vostres petits companys. Trieu-ne de fetes amb materials naturals (fusta, espart…) que, un cop acabada la seva vida útil, es puguin reincorporar fàcilment a l’entorn. O millor: busqueu entre totes les coses inútils que teniu per casa i que anàveu a llençar al contenidor o a la deixalleria quines estan predestinades (en el seu estat actual o després d’unes hores de bricomania) a convertir-se en entreteniment per a bestioles domèstiques.
Cal que considerem també situacions menys agradables. El Decret legislatiu del 30-5-2018 de publicació del text refós de la Llei 11/2016, del 28 de juny, de tinença i de protecció d’animals diu que si un animal s’ha de sacrificar, s’han d’utilitzar els mètodes que impliquin el patiment mínim. El sacrifici s’ha de fer sota el control d’un veterinari legalment establert.
D’altra banda, els cadàvers d’animals de companyia s’han d’eliminar en plantes d’incineració autoritzades. El vostre veterinari se’n pot ocupar. I recentment ha obert a Andorra una incineradora especialitzada que ens ofereix les cendres dels nostres éssers estimats en una urna.
Si és el cas que el nostre animal de companyia decideix deixar de fer-nos companyia per anar a córrer amb llibertat pels prats de més enllà dels núvols, i que no li busquem un substitut, en lloc de llençar totes les seves pertinences (joguets, llitets, cistelles de transport…) les podem donar a altres propietaris d’animals, a la gossera o a la gatera o a una associació protectora, on en faran bon ús.
