Les Jornades Europees del Patrimoni són un esdeveniment festiu que té com a finalitat apropar els béns culturals a la ciutadania. Impulsades pel Consell d’Europa i la Unió Europea, el seu origen es remunta al 1985 i a Andorra s’han celebrat de manera ininterrompuda des de 1996.
Enguany, sota el lema “Patrimoni sostenible“, conviden a recordar pràctiques tradicionals respectuoses amb l’entorn i a descobrir béns culturals en què s’està treballant seguint criteris de sostenibilitat.
Les Jornades Europees del Patrimoni són sempre una oportunitat per aprofundir en el coneixement de la nostra història i de les nostres potencialitats de futur, però en aquesta ocasió ho faran des d’una perspectiva que a ReciclemBé ens interessa especialment.
Les jornades es desenvoluparan al llarg de deu dies, del 16 al 25 de setembre. Totes les activitats compten amb el guiatge d’especialistes en el tema i la majoria permeten visitar edificis i infraestructures que habitualment no estan obertes al públic.
Farga del Madriu
El divendres 16 es faran sengles sortides, a les 10 i a les 15 h, per descobrir com es reconstrueix el campanar de Sant Vicenç d’Enclar i quines tècniques tradicionals s’hi fan servir. A la canalla li pot interessar participar al taller per contruir un jardí de papallones al Museu Casa Rull, a Sispony, el dissabte 17.
Dimecres 21 podreu assistir a la visita guiada per observar la petjada de la història a la muntanya amb els arqueòlegs de l’estudi sobre ocupació humana a Ordino.
L’endemà podreu aprendre com funcionaven els antics molins assistint a la presentació del llibre Moles i molins fariners d’Andorra, de Francina Pons, a l’Antic Hotel Rosaleda i visitant a continuació la mola del Guillem.
Dissabte 24 podreu veure com funcionava la Farga del Madriu i com es recupera un paisatge històric amb tècniques tradicionals. L’excursió, d’unes cinc hores de durada, sortirà a les 9.30 h de l’aparcament de les Fonts, a Engolasters. I diumenge el cicle clourà amb el plat principal: la visita guiada, amb aperitiu, per conèixer com s’ha fet la restauració dels emissors de Ràdio Andorra.
Ràdio Andorra
Entremig hi haurà una ruta pels orris d’Encamp i l’explicació sobre la vida transhumant, una visita a l’exposició sobre bruixeria a la Sala Sergi Mas (Sant Julià de Lòria), un concert de l’ONCA a Casa Rossell (Ordino), una visita per conèixer les intervencions a les esglésies de Sant Roc de Sornàs i Sant Ermengol de l’Aldosa, la presentació del llibreHomes i dones de Canillo, als auficis! (sobre les campanes de la parròquia), un passeig pel jaciment arqueològic de la Roureda de la Margineda, una caminada pel camí tradicional que va de Sant Serni de Nagol a Sant Martí de Nagol, i l’observació comentada in situ dels gravats del Roc de les Bruixes.
A més, molts dels museus del país aprofiten l’ocasió per fer jornades de portes obertes.
Trobareu el programa complet al web de Govern. Totes les activitats són gratuïtes però cal reservar plaça prèviament al telèfon 875 708 o al correu electrònic contacte_patrimoni@govern.ad, sempre i quan no s’indiqui el contrari en la descripció de l’activitat.
Actualment, 50 països europeuscelebren aquestes jornades, que s’han convertit en un esdeveniment cultural de primer ordre. A Noruega, per exemple, s’organitzen cada any dins d’aquest marc uns 300 esdeveniments que atrauen unes 50.000 persones.
Andorra, com no ens cansem de dir en aquest blog, és un paradís natural que es fa estimar. A part de cims rocallosos, rierols impetuosos, estanys pregons, prats de suaus corbes i boscos feréstecs, tenim una extensa xarxa de camins, la majoria senyalitzats, i de refugis on passar la nit. N’hi ha 4 de guardats (que tenen també una part lliure) i 21 de lliures, repartits per totes les parròquies.
Els primers són allotjaments de muntanya amb tots els serveis bàsics per als excursionistes i els segons són aixoplucs ubicats en zones d’alta muntanya on es pot fer nit però que no compten amb personal ni servei de cap mena. Als 25 espais esmentats cal afegir-hi uns quants orris i cabanes de pastor, que també ens poden resguardar de les inclemències del temps.
La majoria dels refugis lliures tenen capacitat per a entre 6 i 10 persones, són de construcció sòlida i acostumen a disposar de llar de foc, lliteres i una taula i a tenir una font o un rierol a prop. Alguns estan gestionats pel Govern mentre que d’altres ho estan pels respectius comuns.
Albert Pla, responsable de Refugis i Camins del Ministeri de Medi Ambient, ens explica que el manteniment que s’hi fa “consisteix en la reparació de portes, finestres, del teulat i de la font, pintura de les parets, envernissat de la fusteria exterior, pintura del mobiliari interior, neteja periòdica, aprovisionament de material de primers auxilis i de paper de vàter i gel hidroalcohòlic als vàters secs, buidat dels vàters secs i evacuació dels residus“. A més, a la tardor, en els refugis més freqüentats a l’hivern, es prepara llenya prèvia autorització dels comuns i sempre i quan la meteorologia ho permet.
La neteja i evacuació dels residus es fa durant tot l’any, tot i que de juny a octubre es contracta un equip de reforç perquè és, amb diferència, l’època que més brossa s’abandona. El 2021 se’n van recollir 339 kg als refugis gestionats pel Govern, dels quals només 5 es van aplegar fora d’aquests mesos.
Els residus més insòlits trobats en refugis andorrans són una barca inflable i un matalàs de platja i matalassos domèstics, mentre que els més habituals són envasos de plàstic, de vidre, llaunes, alguna bombona de càmping gas, alguna peça de roba i burilles de tabac. I també s’hi acostumen a trobar restes de botellots.
També s’hi troben sovint restes de menjar (paquets de pasta i arròs, sucre, oli, vinagre, etc.) que la gent deixa amb la millor de les intencions, però que, segons ens explica Pla, és una pràctica del tot desaconsellable: “Primer, perquè ningú s’ho menja. No saps quan temps porta allà aquell producte i no te’n refies. I segon, perquè atrau bestioles com rosegadors, alguna guineu…”. Així mateix, adverteix de la necessitat de tancar bé la porta dels refugis en anar-nos-en. “Si hi ha menjar, hi poden entrar cavalls o altre bestiar de renda i fer estralls a les instal·lacions”.
Aquestes males praxis es deuen habitualment al desconeixement o a un descuit. La gran majoria dels usuaris de refugis, diu Pla, tenen clar que el refugi, com tot a la vida, l’has de deixar tan net com l’has trobat. Els refugis no disposen de cap contenidor ni espai habilitat per dipositar els residus que s’hi generen i l’usuari s’ha d’endur tot el que porta.
La majoria ja ho fan, i cada cop més. Els 339 kg recollits el 2021 són molts menys que els obtinguts els quatre anys anteriors i, a més, la tendència general és de reducció de la quantitat de brossa recollida. En el que portem d’any s’han recollit 283 kg, a falta de veure el que s’arreplegarà a la tardor. Tant de bo tots els usuaris dels refugis extremem la cura i tornem a marcar una nova mínima.
Per poc que us hagueu mogut pel país, us sonarà Autèntic Abelles. No és l’única marca de mel andorrana, però la trobeu a totes les fires i mercats, organitzen visites als ruscs, fan campanyes d’apadrinament dels ruscs, comercialitzen gran diversitat de productes derivats de la labor d’aquests simpàtics himenòpters i són uns apassionats de l’apicultura en particular i de l’ecologia en general.
Mathieu Garaud és nascut a Nantes però porta més de vint anys a Andorra. Arran d’una lesió i de la consegüent convalescència va començar a meditar com fer alguna feina relacionada amb la natura. “M’entusiasma el formatge i vaig pensar a fer-ne, però com cal: amb ramat propi. Però em vaig adonar que era molt sacrificat i que requeria una gran inversió i finalment se’m va acudir dedicar-me a les abelles. Vam començar fa tretze anys amb dos ruscos i ara en tenim 150 per tot Andorra.”
Com és el dia a dia d’un apicultor?
Al gener, a Andorra, ja floregen els avellaners. Quan això passa les abelles s’activen dues o tres hores al dia. De vegades pot estar nevat i les abelles estan treballant. Al febrer i març apareixen més flors. Al març-abril treballem força, mirem l’estat de salut de les abelles i les reserves d’aliment que tenen, i comencem a dividir-les. Posem petits eixams en caixes noves. A l’estiu les deixem fer i a mitjan o final d’estació fem la recollida de l’any. Al setembre preparem els ruscos per a l’hivern, els baixem a terrenys on corrin menys risc de quedar colgats per la neu. Deixem 25 kg de mel a cada rusc perquè les abelles puguin sobreviure tota la temporada.
És dura, la feina de l’apicultor?
Treballes amb la natura, has de viure al seu ritme. A l’hivern ens centrem en la part comercial i la renovació de material, però la primavera és explosiva. Si no hi ha passió és dur, però si hi ha passió no ho canvies per res.
Es diu que si les abelles desapareixen l’ésser humà no podrà sobreviure. Estan en perill, les abelles?
Avui dia a Europa hi ha un 30% anual de mortalitat de l’espècie. Si no hi hagués apicultors ja fa temps que no hi hauria abelles. Si les abelles i altres insectes no pol·linitzen les flors, en quatre o cinc anys baixaria molt la producció d’aliments. El causant del problema és l’home: per l’abús de pesticides i per la reducció d’hàbitats. A Andorra estem construint molt i ens estem menjant la vegetació. La varroa destructor, que mata les abelles, és un error humà. Hem dispersat aquest àcar originari d’Àsia arreu del món amb el comerç internacional. Per la mateixa raó tenim la vespa asiàtica a Europa des del 2004. De moment està a la Seu, qualsevol dia arribarà a Andorra. Haurem de fer com a Mallorca, Galícia i altres llocs i demanar ajut a la població per posar trampes. A Mallorca l’han eradicat en tres anys gràcies a la col·laboració de la ciutadania. Som els humans qui estem fent desaparèixer les abelles. Hem de canviar la manera de produir, hem d’evitar fer servir pesticides. Hem de repensar la manera com consumim i així canviarà la manera de produir. És el consumidor qui ho canviarà tot.
Què pot fer concretament el consumidor?
Per exemple, si trobes maduixes al desembre, no les compris. Hem de tornar a consumir productes de temporada, perquè és molt més sa i més sostenible. Per això el segell ‘bio’ està pujant, perquè el consumidor és cada vegada n’és més conscient.
N’és conscient, però molts no compren productes orgànics perquè són més cars.
Sí. Però quan s’hi posi molta gent baixaran els costos.
Si consumim mel contribuïm a mantenir les abelles?
Sí, però ha de ser mel artesana i no industrial, perquè ja es produeix mel sintètica. A la Xina, en el temps que han duplicat el nombre d’abelles han multiplicat per deu la producció de mel. Com s’ho han fet? Amb sucre d’arròs i aromes artificials. Baixen els costos, però alguns pots no porten ni el 5% de mel. La mel és el tercer producte més falsejat del món.
Alguns dels vostres ruscos porten noms de persones i empreses…
Són els patrocinadors. Poden venir a visitar les seves abelles. Per Nadal els portem la mel que han fabricat i ens ajuden a mantenir el negoci. En lloc de demanar diners a un banc els demanem als clients. Saben que aquest rusc és seu i que fan una contribució a la natura.
És un finançament col·lectiu.
Els demanem 400 € l’any i els donem productes per valor de 300 €, de manera que fan una contribució neta de 100 €.
Quins productes i serveis oferiu?
Venem diversos tipus de mel, segons la temporada, gelea real, espelmes… També fem bee wraps, que nosaltres anomenem Abellprotect. És un teixit de cotó recobert de cera d’abella que substitueix el plàstic i el paper d’alumini. El pots fer servir per embolicar el menjar, com un entrepà o un meló encetat. Arribes a casa, l’esbaldeixes amb aigua, el deixes assecar i l’endemà el pots fer tornar a utilitzar. Té una durada de vida de 3 mesos a un any, segons l’ús que en facis. I quan es fa malbé ens el pots portar, li traiem la cera i n’hi posem de nova. També fem tallers perquè la gent s’ho faci a casa. I hem començat a fer hidromel. Estem ensenyant que la mel es pot beure a més de menjar. Gairebé hem venut tota la producció i ara estem fent entre set i deu hidromels amb mel de diferents flors. I aquest estiu hem fet fins i tot mojitos d’hidromel. La imaginació ens permet treballar les abelles de diferents maneres.
Teniu constància de quantes explotacions d’abelles hi ha a Andorra?
N’hi ha unes quaranta, de les quals tres la comercialitzen: Casa Folch a Juberri (Sant Julià de Lòria), Naturalis al Forn (Canillo) i nosaltres.
La mel d’Andorra té un sabor i unes qualitats particulars?
La mel d’abarset és la més habitual. És molt afruitada, molt suau. Però n’hi ha de molts tipus. L’apicultor, si treballa bé, pot seleccionar les flors de les quals s’alimenten les abelles i crear molts gustos diferents.
Ens coneixem tots, ens veiem a molts mercats i ja estem parlant de crear una associació per defensar els nostres interessos. Hi ha empreses de fora que enganyen la gent dient que fan productes a Andorra.
Penseu que el producte ecològic i artesà és un valor per al país?
I tant. I cada dia més. El turisme és sensible als productes locals, per emportar-se’ls com a record. Quan tasten els nostres productes normalment se sorprenen positivament. I la gent del país també, hi ha moltes coses que desconeixen i es meravellen en descobrir-les.
Si estem a l’aire lliure i ens ronda una abella què hem de fer?
Molt sovint no són abelles sinó vespes. Si ets al jardí i hi ha flors potser sí. Però si fas una costellada qui s’acosta a rosegar la carn i la fruita són les vespes. Què hem de fer? En principi, deixar-les estar, però si realment ens molesten és millor anar-se’n. Si mai ens pica una abella cal treure l’ham i aplicar escalfor a la picada. No hi poseu mai gel.
La muntanya ens ho posa fàcil per ser sostenibles. D’una banda, la seva magnificència —els pics rocosos alçant-se orgullosos cap al cel, els gorgs frescals on sentim la cantarella alegre del riu i dels ocells i el brunzit dels abellots, els prats on floreix la presumida grandalla, les avetoses cobertes d’un formidable tou de neu…— ens meravella i ens inspira a conservar aquests paradisos: un estudi sociològic va determinar que és més probable que qualsevol de nosaltres llenci una pedra contra un vidre d’un casalot abandonat que contra una finestra d’un edifici en estat de revista.
I de l’altra, el fet que carreguem a l’espatlla tot allò que necessitem ens fa ser extraordinàriament curosos amb què consumim i com ho consumim. No agafarem coberts i plats de plàstic, que haguem de tirar després d’un ús. En portarem de reutilitzables. I així tot: la quantitat justa de roba, res de superflu…
Quan anem d’excursió, doncs, ja ens estem posant, potser sense adonar-nos-en, el barret de ciutadà (o caminant) compromès. Però per desgràcia els mals hàbits es porten sempre a sobre i sovint trobem pels corriols energúmens —no direm bèsties, que són molt més netes— o rastres de la seva presència en el passat en aquell indret.
Per això volem fer un repàs als comportaments cívics que cal esperar de nosaltres a la muntanya. Protecció Civil i Gestió d’Emergències recomana seguir aquestes senzilles normes a l’hora d’endinsar-nos a la natura:
Emporta’t la bossa i diposita-la als contenidors habituals
Evita sortir dels camins marcats
No donis menjar als animals
Respecta la fauna i flora
Porta els gossos lligats
No pertorbis ni toquis els animals
Aquest és el mínim absolut. Sis recomanacions de pur sentit comú i que la majoria, per fortuna, tenim interioritzades. Però com que són tan poques hem pensat a ampliar-les per fer-ne un decàleg per als que voleu anar un xic més enllà. Som-hi!
7. A més d’emportar-te la brossa que generes, per què no recollir la que han deixat altres? A Andorra ho fan Rastre Zero, Andorra Mountain Trashers, ultra molts particulars. És allò de “deixi aquest espai com li hauria agradat trobar-lo”. És una petita contribució que podem fer a qui tant ens dona.
8. Però què passa amb les restes orgàniques? Aquestes també ens les hem d’endur? Sobre aquesta qüestió hi ha controvèrsia. L’impacte d’una pell de plàtan és molt menor que la d’una llauna de refresc: en alguns dies haurà desparegut. Però fa lleig, és un element aliè, que no hi pertoca. Per això molts recomanen endur-se-la a casa. I el mateix passa amb les pells de mandarina, les clofolles de les pipes, els cors de les pomes… Si més no, tingueu cura de deixar-ho fora de la vista, per exemple sota un arbust. Alguna bestiola se’n farà càrrec.
9. A Andorra és permès fer foc en el medi natural. Molts refugis lliures tenen llar de foc a l’interior o a l’exterior. I podeu fer ús del fogonet per menjar calent, cosa que a l’hivern, a la nostra altura, s’agraeix molt. Però cal extremar la prudència. Si sabeu que hi ha risc elevant d’incendi i que els berenadors del país estan tancats, no feu foc al bosc. I el mateix a fora: informeu-vos de les restriccions permanents o temporals dels llocs on aneu.
10. La Llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge no prohibeix el bany en estanys i rius del Principat. Però té com a objecte protegir “els hàbitats per aconseguir que la fauna i la flora autòctones es conservin en un estat favorable” i assegura que “les activitats turístiques i de lleure en el medi natural s’han de portar a terme de manera que es garanteixi la conservació del medi natural”. Si us banyeu en entorns naturals, eviteu posar-vos aquell dia colònia, crema solar i esprai antimosquits. Aquests productes poden afectar la flora i la fauna. I si utilitzeu neoprè, ulleres d’snorkel o altres accessoris renteu-los prèviament amb sabó per evitar contaminar l’estany amb algues i diatomees invasores.
Per acabar, us recordem altres consells que ja vam compartir amb vosaltres fa uns mesos. Gaudim de la natura, que té un valor colossal, i conservem-la perquè hi puguem seguir gaudint en el futur i perquè ho pugin fer també les generacions futures.
L’alumini és un material altament reciclable. Una llauna d’alumini es pot fondre, passar a formar part d’una bobina (una làmina contínua de metall) i convertir-se novament en llauna. I això es pot fer, a més, gairebé infinites vegades sense perdre pràcticament pes ni qualitats en el procés.
Una llauna feta amb alumini reciclat estalvia, doncs, el 100% de la matèria primera, perquè no cal afegir-hi ni un gram d’alumini nou, i també el 95% de l’energia necessària per a la seva elaboració. En altres paraules, la despesa energètica que cal per fer una llauna d’alumini reciclat és el 5% de la necessària per fer-ne una amb el metall extret d’una mina.
Ara bé, es calcula que només es recuperen tres quartes parts de l’alumini, perquè una part no se separa en origen i va a parar a abocadors, i perquè una altra part pot no detectar-se o aconseguir-se separar correctament a les plantes de reciclatge. La llauna està feta habitualment d’un sol material, però hi ha altres envasos que contenen alumini combinat amb altres materials, com els brics, que costen més de reciclar.
Per això és molt important separar els residus a casa i llençar les llaunes al contenidor groc. Al contenidor groc hi podem llençar, a més d’envasos de plàstic:
En canvi, al contenidor groc, NO hi hem de llençar:
Pots amb restes de pintura, vernissos…
Aerosols
Encendors
Mòbils
Electrodomèstics
Aparells que porten metall (auriculars, ratolins d’ordinador…)
Paelles, olles, parament de cuina
Tot això va a la deixalleria.
Ja que diem que els envasos d’acer també van al contenidor groc, aprofitem per comentar que en fabricar-ne un amb acer reciclat estalviem el 100% de la matèria primera i el 75% de l’energia. L’estalvi energètic és menor que en el cas de l’alumini però és evident que si reciclem també l’acer la Terra hi surt guanyant.
Convé netejar els envasos de restes de menjar per facilitar la feina als operaris de les plantes de reciclatge i evitar-los el risc d’infecció. I convé també aixafar les llaunes. Sabeu per què? Per dos motius: el primer, perquè a casa ocuparan menys espai i haureu de baixar la bossa al contenidor menys sovint, i el segon, perquè el contenidor trigarà més a omplir-se i el camió de recollida podrà passar menys sovint i emetrà així menys CO2.
Que amb una mica d’esforç de la part dels consumidors puguem reciclar infinitament les llaunes no vol dir que en puguem fer un ús descontrolat. Recordem el principi de les tres erres: el millor que podem fer és reduir el consum, en segona instància reutilitzar el producte consumit (cosa difícil en aquest cas) i finalment reciclar-lo.
