Aquest 29 de setembre és el Dia Mundial contra el Malbaratament Alimentari, una commemoració constituïda el 2020 per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) per conscienciar la població sobre aquest tema.
Tot i que hi ha un elevat nombre de persones que passen fam, s’estima que un terç dels aliments produïts a tot el món es perden o es malbaraten, és a dir que no són ingerits per ningú. Tots els que preparem aliments, ja sigui professionalment o a casa, hem de vetllar per reduir al mínim aquest malbaratament, tant perquè ens toca la butxaca com per la immoralitat que suposa llençar menjar que podria servir per alimentar gent que passa gana.
La Creu Roja Andorrana organitza cada any una recollida d’aliments (que, per cert, enguany ja té data: se celebrarà el cap de setmana del 8 i 9 d’octubre) i també ho fan UdA Soldiària en col·laboració amb Càritas Andorrana (la seva se sol fer pels volts de Nadal).
Ara, però, volem incidir en una pràctica que els darrers anys va agafant força. Ens referim a la cuina per lots, més coneguda pel seu nom en anglès, batch cooking. Consisteix, com expliquem al glossari eco d’aquest mateix blog, a cuinar en un sol dia els plats per a tota una setmana: “L’objectiu és estalviar temps, però també serveix per assegurar que menges un nombre precís de calories, per conservar la línia, redueix el consum energètic a la cuina i minimitza el malbaratament d’aliments”.
En suma, vindria a ser cuinar a casa de manera industrial, amb càlculs precisos de les quantitats necessàries d’ingredients i d’una tirada, estalviant així també electricitat i gas. Aquest sistema de producció en cadena té els pros ja esmentats, però també contres. Potser se us acudeix un bon nombre de maneres millors de passar la tarda de diumenge que fent la compra i els àpats de tota la setmana. Potser preferiu menjar fet al moment (hi ha plats que només es poden fer així). Potser no teniu tots els ingredients a mà per cuinar per tants dies.
També es pot fer un terme mig: fer el doble de menjar pels que som a sopar i guardar la meitat per a la carmanyola del dinar de l’endemà. Això vol dir repetir menú, però estalvia temps a la cuina. Que cadascú sospesi què s’estima més.
En tot cas, us donem alguns consells per fer cuina per lots us per si us animeu a provar-ho:
- Deixeu refredar el menjar a temperatura ambient abans de guardar-lo a la nevera o al congelador.
- Guardeu-lo en recipients hermètics i, si pot ser, al buit. Això n’allargarà la vida.
- Retoleu els recipients indicant de quin plat es tracta (sobretot si la tapa no és transparent) i el dia en què el vau preparar.
- Congeleu els plats fets amb ingredients que suportin aquest mètode de conservació, i els que no, deixeu-los a la nevera per consumir els primers dies de la setmana (depenent de què porti, un plat pot aguantar entre un i quatre dies).
- Tingueu a mà (per exemple enganxada amb imants a la nevera) la planificació setmanal per saber què toca cada dia.
Si ho feu, observeu el volum d’escombraries generades aquella setmana a la cuina. Alguns productes els haureu comprat en paquets familiars o grans, cosa que redueix la quantitat total d’embolcall necessari. Haureu gastat menys energia en el procés de cocció perquè haureu escalfat el fogó o el forn un cop i no set i s’aprofitarà més la calor residual.
I les restes de menjar? Us pot sobrar mitja patata que guardeu a la nevera amb la millor intenció i que a l’hora de consumir-la potser ja sigui massa tard, sí. Però us passarà un cop per setmana, mentre que si cuineu cada dia us pot passar amb molta més freqüència.
La cuina per lots no és per a tothom ni per a totes les ocasions, però en moments determinats (per a l’escola, per a la feina, abans d’una setmana que saber que serà especialment atrafegada…) pot fer-vos un gran servei.