Projecte de llei d’economia circular: tot torna

L’exposició de motius del projecte de llei d’economia circular d’Andorra, actualment en fase de discussió, planteja que “en les darreres dècades, la producció de béns s’ha multiplicat per dos i l’extracció de materials per tres. Aquest fet és responsable del 90% de les problemàtiques mediambientals: el canvi climàtic degut a les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, la pèrdua de biodiversitat deguda a l’extracció de recursos i la contaminació de l’aire i de l’aigua”.

En altres paraules, vivim en una economia lineal: extraiem recursos de la terra, els convertim en productes, els consumim precipitadament, els llencem i passen a omplir abocadors o a amuntegar-se en illes artificials al mig de l’oceà. I mentrestant seguim extraient nous recursos, fent-los servir per produir béns, consumint-los i llençant-los… i així ad infinitum.

Un exemple: extraiem petroli del subsòl, el transformem en plàstic i li donem forma de palleta, tot alliberant grans quantitats de diòxid de carboni a l’atmosfera, fem servir la palleta per veure’ns un refresc, immediatament la llencem a les escombraries i, quan nosaltres mateixos o algú altre en necessita una, n’agafem una de nova, que lògicament anirà a parar també a les escombraries, al costat de l’anterior i dels milions de palletes que s’usen cada dia arreu del món.

Això no té cap sentit i és insostenible. Per això, un dels canvis que proposa el projecte de llei és prohibir “la producció, la importació i la introducció al mercat de productes fabricats amb plàstic oxodegradable, així com de productes de plàstic d’un sol ús que ja tenen una alternativa de producte sense plàstic”. És a dir, prohibir les palletes de plàstic (entre molt altres productes, és clar).

No es tracta només d’instaurar prohibicions, establir regles i oferir ajuts; el projecte de llei planteja un canvi de model: passar de l’esmentada economia lineal a una de circular. Per fer-ho gràfic, i en paraules de la mateixa llei, “allargar la vida útil dels productes, adoptar mesures de prevenció en la generació de residus i potenciar la donació, l’intercanvi i el comerç dels objectes que ja no necessitem però que encara poden ser utilitzats”.

La llei treballa amb conceptes com la millora de la gestió, la reutilització, la valorització de materials, l’optimització de recursos, el foment de l’eficiència, la reducció d’externalitats negatives, el disseny ecològic o la responsabilitat ampliada del productor.

En aquesta nova economia, inspirada en el cicle de la natura, tota sortida és alhora una entrada. El residu d’un procés d’elaboració és matèria primera d’un altre. No hi ha un principi ni un final d’una cadena, sinó una roda que gira. Res no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma.

A l’app Reciclem Bé, disponible per a mòbils iOS i Android, trobaràs un munt d’idees per reduir el teu impacte sobre el medi ambient.

COP26: Fer canvis per evitar el canvi (climàtic)

Del 31 d’octubre al 12 de novembre de 2021 s’està celebrant a Glasgow (Escòcia) la COP26. Es tracta de la vint-i-sisena ponència de les parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (d’aquí el número, mentre que COP són les inicials de conference of the parties).

Però què vol dir aquest nom tan altisonant? És, en essència, una reunió de representants dels governs de més de 190 països en què es discuteix com aturar el canvi climàtic. Aquesta edició és especialment important perquè fa cinc anys de l’Acord de París i és el moment de fer balanç dels compromisos adoptats en aquella cimera.

Els principals objectius d’aquesta trobada són assegurar les zero emissions de CO2 el 2050, garantir que l’augment de temperatura no superi els 1,5 graus centígrads i dotar un fons internacional per ajudar els països en vies de desenvolupament a emprendre accions contra l’emergència climàtica.

Andorra participa a la conferència. La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Silvia Calvó, ha estat present a la sessió plenària d’alt nivell de ministres de medi ambient. En el torn de la declaració nacional la ministra ha assegurat que, malgrat que Andorra és un petit país d’alta muntanya i que és responsable de menys del 0,001% de les emissions globals de CO2, “no eludirem les nostres responsabilitats, perquè aquesta situació demanda de la implicació de tots, cap esforç induvial serà suficient”.

En aquest sentit, Calvó ha explicat que el Principat ha aprovat un marc legislatiu que integra la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc), l’Estratègia energètica nacional i de lluita contra el canvi climàtic i l’Estratègia de mobilitat. La ministra ha demanat als seus col·legues ser concrets en les ambicions marcades en l’Acord de París per no decebre “especialment als joves”, un dels sectors de la societat més sensibles amb la temàtica. “S’han de tenir en comptes les peticions que ens han enviat a través del manifest Youth4climate erquè seran ells els encarregats de gestionar i impulsar en el futur l’acció climàtica”, ha apuntat.

Andorra s’ha adherit a la Declaració sobre els boscos i l’ús del sòl, que encoratja els estats a reforçar els compromisos en matèria de protecció dels boscos i accelerar la reforestació, augmentar el finançament i la inversió, a compartir accions en favor de la producció i consum sostenibles i a donar suport a les comunitats locals i propietaris de terra.

Assisteixen a la COP26 prop de 40.000 persones, moltes d’elles delegats nacionals de diferents països, però també científics, representants de pobles indígenes i d’entitats ecologies i de membres de la indústria energètica, és a dir lobbistes o gent que hi acudeix a defensar interessos de sectors i empreses.

Cristall i vidre: dos materials diferents que es reciclen de diferent manera

Moltes coses les aprenem per sobre i ens formem d’elles idees aproximades, sovint no del tot correctes. Cristall i vidre, per exemple, no són sinònims, sinó que són mots que fan referència a dues realitats diferents (amb molts elements en comú, però diferents).

Què és el vidre? És un material dur i transparent, compost principalment per òxids de silici (SiO2), de sodi (Na2O) i càlcic (CaO). El cristall, per la seva banda, és, ens diu el DIEC, un “vidre pesant, brillant, que consisteix essencialment en silicat de plom i potassi o sodi, emprat en la fabricació d’objectes diversos, com ara prismes, lents, vaixella fina, etc.”

És a dir que un cristall és un tipus de vidre que conté, a més, òxid de plom. Una altra diferència és que el vidre és amorf, mentre que en el cristall les molècules estan ordenades en les tres dimensions espacials. Això no es pot observar a simple vista, però ho veuríem amb un microscopi.

Quina importància té això per a nosaltres? Molta, perquè els forns on el vidre es fon per fer-ne nous envasos i productes no estan preparats per tractar cristall, i si n’hi poséssim es podrien espatllar. Per això no tot el que té una superfície sòlida transparent, no tot el que té aspecte de vidre, va al contenidor verd.

Què hem de llençar, doncs, al contenidor verd?

  • Ampolles de begudes (vi, aigua, sucs, cervesa, licors…)
  • Pots de conserves, melmelades, salses, llegums, etc.
  • Flascons de cosmètics, colònia i perfums
  • Desodorants de bola o amb polvoritzador

Tot això ho hem de llençar sense taps, tapes ni polvoritzadors. Els taps de plàstic i metall s’han de llençar als contenidors grocs, i els de suro, al de rebuig.

I què en fem, del cristall?

Depèn. Al contenidor gris hi llençarem:

  • Vaixelles, cristalleries (gots, copes, etc.)
  • Cristalls de finestres i miralls
  • Bombetes convencionals

I portarem a la deixalleria:

  • Finestres i miralls trencats que puguin suposar un perill
  • Bombetes de baix consum
  • Termòmetres
  • Tubs fluorescents
  • Llunes d’automòbils
  • Pantalles (televisors, ordinadors, etc.)

I els flascons de medicaments?

Els podem dur també a la deixalleria o bé dipositar-los als contenidors de recollida selectiva de medicaments caducats situats als onze centres d’atenció primària i de salut del país (Canillo, Encamp, el Pas de la Casa, Ordino, la Massana, Andorra la Vella, Santa Coloma, el Fener, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany i Fiter i Rossell).

A l’app Reciclem Bé, disponible per a mòbils iOS i Android, trobaràs on has de llençar altres residus.

Finalment, un recordatori: hem parlat de com reciclar aquests materials, però si recordeu la regla de les 3 erres, abans de reciclar hem de mirar de reduir (comprar només aquells productes que siguin realment necessaris) i reutilitzar tot allò que encara es pugui fer servir.

Què es pot fer per evitar el malbaratament alimentari

Sabies que el menjar que es llença a les escombraries també té un impacte en el medi ambient? És matèria orgànica que es descompon ràpidament, cert, però produir i transportar aliments comporta un consum elevat de recursos naturals i l’emissió de gasos contaminants i llançar-los significa que aquest consum és en va. A més, és un problema social greu, perquè llençar menjar quan molta gent passa gana és inacceptable.

Algunes dades

No tenim dades d’Andorra, però l’Agència Catalana de Residus estima que a Catalunya es malbaraten més de 260.000 tones d’aliments cada any, amb les quals es podrien alimentar 500.000 persones durant el mateix període. A França són 10 milions de tones. I arreu del món diversos estudis situen entre el 14 i el 30% els aliments produïts que acaben a les escombraries.

Si bé a Andorra no hi ha gent que pateixi fam (entesa com a carència continuada, crònica, d’aliments, que pot conduir a patir moltes malalties i fins i tot a la mort) sí que hi ha casos de precarietat alimentària (gent amb ingressos molt baixos que segueix una dieta molt simple i monòtona, poc nutritiva) i d’inseguretat alimentària (no tenir assegurats tres àpats al dia).

Què puc fer-hi jo?

  1. Fes una llista de la compra i així no et deixaràs portar per impulsos i no acabaràs comprant coses que no consumiràs. Filem més prim: ves a comprar amb la panxa plena i et serà molt més fàcil subjectar-te a allò que hagis previst.
  2. Organitza la nevera, els armariets i el rebost. Col·loca els nous productes al darrera, així consumiràs primer els que caduquen més aviat.
  3. Molts plats de la nostra gastronomia sorgeixen de l’anomenada cuina d’aprofitament. És el cas dels canelons (fets amb el rostit del dia anterior) o de la sopa de pa (feta amb pa sec), per exemple. D’un plàtan madur en podem fer un batut o, amb sucre i llimona, unes farinetes per esmorzar. Les restes de verdures, carn i peix poden servir per fer brous i fumets. La llista és interminable, però no cal seguir, el concepte està clar.
  4. Cuina els aliments que fan cara de començar a pansir-se i t’aguantaran un o dos dies més. Si en fas conserves (de tomàquet, melmelades de fruites…) et duraran ben bé un any. I també els pots congelar.
  5. Allò que no t’acabis en una menjada pot constituir el plat principal o complement de la següent. Això que t’estalvies de cuinar!
  6. Si no serveix per a les persones, pot servir per als animals. Si tens sort de tenir terreny, compra gallines: es menjaren les teves restes i et donaran ous (frescos i de quilòmetre zero!)
  7. I si no serveix per als animals, fes-ne compostatge. Al cap d’un temps tindràs un adob ben nutritiu per a les teves plantes.
  8. Que surts a menjar a fora? Cap problema, pots seguir lluitant contra el malbaratament. Tot el que sobri demana que t’ho posin en una carmanyola. Ningú et mirarà malament: gairebé tots ho veiem com un gest a favor de la sostenibilitat i ens dol més llençar el menjar.

Sí, però això és insignificant. Els que haurien de fer alguna cosa són restaurants i supermercats…

Ja ho fan. Si més no, alguns. Moltes empreses duen els productes que estan a punt de caducar al Banc d’Aliments de Càritas Andorrana o a la Botiga Solidària Creu Roja, i allà s’ocupen de fer-los arribar a persones necessitades abans de la data que marca l’etiqueta. I alguns supermercats i botigues de queviures fan descomptes en productes que s’apropen a la seva data de caducitat.

Bioplàstics sí o no?

Com escrivíem fa poc, cada minut es venen 1 milió d’ampolles i 5 bilions de bosses de plàstic d’un sol ús, i cada any s’aboquen 13 milions de tones de plàstic al mar.

A l’hora de fer front a aquest problema mediambiental de primer ordre hi ha dos possibles camins, no necessàriament excloents.

El primer és substituir els plàstics per materials tradicionals (vidre, tela, fusta, metalls…) i fer servir la regla de les 3 erres. Aplicat a ampolles de beguda, això voldria dir instal·lar filtres per beure aigua de l’aixeta (reduir), dur les ampolles a la botiga perquè les retornin als fabricants i les reomplin (reutilitzar) i, en última instància, portar-les a la deixalleria perquè les duguin a fondre i en facin noves ampolles (reciclar).

Una altra opció és trobar nous materials que tinguin les mateixes propietats que el plàstic però que generen un menor impacte. Aquesta via és la dels bioplàstics, fets a partir de vegetals.

Actualment hi ha dos grans tipus de bioplàstics: els d’àcids polilàctics (PLA, per les seves sigles en anglès), presents en plantes com el blat de moro i la canya de sucre, i de polihidroxialcanoats (PHA), produïts a partir de microorganismes. El PLA s’empra habitualment en envasos d’aliments, i el PHA, en dispositius mèdics com sutures i pegats cardiovasculars.

Aquest és un camp encara nou i les conseqüències a llarg termini per a l’entorn de l’ús generalitzat dels bioplàstics suscita debat. Hi ha qui ho considera un cas de manual d’ecoblanqueig o greenwashing: d’estratègies de màrqueting que pretenen crear la impressió que s’està produint un canvi sense que aquest tingui realment lloc, i qui destaca el fet que els bioplàstics contribuiran a reduir l’emissió de gasos contaminants.

Per ajudar-vos a discernir, hem recollit els principals avantatges i inconvenients dels bioplàstics. Què en penseu? Aquests nous materials són bons per al medi ambient? Quins altres elements cal tenir en compte per sospesar-ne la conveniència d’utilitzar-los?

ProsContres
Redueixen la petjada de CO2 (no n’emeten en desintegrar-se, com sí fan els plàstics)El cultiu de les plantes que s’utilitzen per a la seva utilització resta recursos a la producció d’aliments
Amb els microplàstics cada país pot abastir-se i no tenir dependència de l’exteriorLa lluita pel control del petroli (el 8% del qual es dedica a la fabricació de plàstic) crea conflictes internacionals que poden repercutir negativament en les vides de milions de persones
Amb el tractament adequat, els bioplàstics es degraden ràpidament i no creen cap prejudici al mediSi no es tracten en plantes de compostatge industrial, els bioplàstics actuen com la resta de plàstics i no es descomponen