Reciclem Bé

Bioplàstics sí o no?

Com escrivíem fa poc, cada minut es venen 1 milió d’ampolles i 5 bilions de bosses de plàstic d’un sol ús, i cada any s’aboquen 13 milions de tones de plàstic al mar.

A l’hora de fer front a aquest problema mediambiental de primer ordre hi ha dos possibles camins, no necessàriament excloents.

El primer és substituir els plàstics per materials tradicionals (vidre, tela, fusta, metalls…) i fer servir la regla de les 3 erres. Aplicat a ampolles de beguda, això voldria dir instal·lar filtres per beure aigua de l’aixeta (reduir), dur les ampolles a la botiga perquè les retornin als fabricants i les reomplin (reutilitzar) i, en última instància, portar-les a la deixalleria perquè les duguin a fondre i en facin noves ampolles (reciclar).

Una altra opció és trobar nous materials que tinguin les mateixes propietats que el plàstic però que generen un menor impacte. Aquesta via és la dels bioplàstics, fets a partir de vegetals.

Actualment hi ha dos grans tipus de bioplàstics: els d’àcids polilàctics (PLA, per les seves sigles en anglès), presents en plantes com el blat de moro i la canya de sucre, i de polihidroxialcanoats (PHA), produïts a partir de microorganismes. El PLA s’empra habitualment en envasos d’aliments, i el PHA, en dispositius mèdics com sutures i pegats cardiovasculars.

Aquest és un camp encara nou i les conseqüències a llarg termini per a l’entorn de l’ús generalitzat dels bioplàstics suscita debat. Hi ha qui ho considera un cas de manual d’ecoblanqueig o greenwashing: d’estratègies de màrqueting que pretenen crear la impressió que s’està produint un canvi sense que aquest tingui realment lloc, i qui destaca el fet que els bioplàstics contribuiran a reduir l’emissió de gasos contaminants.

Per ajudar-vos a discernir, hem recollit els principals avantatges i inconvenients dels bioplàstics. Què en penseu? Aquests nous materials són bons per al medi ambient? Quins altres elements cal tenir en compte per sospesar-ne la conveniència d’utilitzar-los?

ProsContres
Redueixen la petjada de CO2 (no n’emeten en desintegrar-se, com sí fan els plàstics)El cultiu de les plantes que s’utilitzen per a la seva utilització resta recursos a la producció d’aliments
Amb els microplàstics cada país pot abastir-se i no tenir dependència de l’exteriorLa lluita pel control del petroli (el 8% del qual es dedica a la fabricació de plàstic) crea conflictes internacionals que poden repercutir negativament en les vides de milions de persones
Amb el tractament adequat, els bioplàstics es degraden ràpidament i no creen cap prejudici al mediSi no es tracten en plantes de compostatge industrial, els bioplàstics actuen com la resta de plàstics i no es descomponen

Una resposta a «Bioplàstics sí o no?»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *