Reciclem Bé

Menu
Menu

Autor: Reciclem Bé

Publicat a

Dia de la Terra: no hi una un planeta B

Recordàvem amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua que Andorra té 1.200 km de rius i torrents. ¿Sabies també que tots els nostres rius desemboquen al Segre, afluent al seu torn de l’Ebre (conca mediterrània), excepte l’Arieja, que ho fa a la Garona (conca atlàntica)? Passa pel Pas de la Casa i va cap a l’Hospitalet.

El 92% del nostre territori és paisatge natural: rius, llacs, boscos, muntanyes… Amb un alçada mitjana de 1.996 m, som un dels països més alts d’Europa. La cota més baixa és de 838 m i la més alta, el pic del Comapedrosa, de 2.942 m. Però n’hi ha 44 que superen els 2.900 m. Amb una alçada de 1.013 m, Andorra la Vella és la capital de nació més alta d’Europa!

Tenim dos parcs naturals, el de les Valls del Comapedrosa i el de la Vall de Sorteny, mentre que la Vall del Madriu-Perafita-Claror està declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. La parròquia d’Ordino és Reserva de la Biosfera i s’està tramitant la candidatura perquè ho sigui tot el país (seria el primer cas).

Andorra té una superfície de 468 km2 i fa uns 30 km de llevant a ponent i 25 de nord a sud. Ocupa el sisè lloc entre els estats europeus més petits (ens guanyen la Ciutat del Vaticà, Monaco, San Marino, Malta i Liechtenstein). Aquestes dimensions i l’alta densitat de població (més de 78.000 habitants censats el 2021 i uns 8 milions de visitants anuals), però, suposen un fort impacte humà sobre el medi.

Així, hi ha nombroses espècies animals que es consideren extingides en el territori, entre les quals destaquen la cabra salvatge ibèrica, el linx i el llop (tot i que darrerament s’han comunicat observacions d’aquests últims), i moltes altres, com el gat fer, la llúdriga, el turó, l’ós bru i l’almesquera, estan en perill d’extinció.

Per què expliquem tot això? Perquè avui és el Dia de la Terra i volem recordar la importància de conservar-la començant pel que tenim més a prop. Podríem parlar també de flora, de geologia, de condicions climàtiques… Hi ha moltes coses a explicar, fins i tot circumscrivint-nos a qüestions de geografia física, sobre el nostre petit país.

Però, per ara, podem concloure aquesta breu lliçó de ciències naturals exhortant-vos a trescar pel país i a observar amb els ulls ben oberts —una perdiu blanca, la borrufa, la neu quan cau i els seus diferents estats al llarg de la temporada, la sortida del sol pel forat del pic d’Arcalís el 7 d’agost, els barrets de bruixa de Sant Julià, un grup d’isards baixant una tartera a Enclar, les primeres grandalles florint als prats…—, a conèixer, a no destorbar innecessàriament la vida animal i vegetal, a fer un ús racional dels recursos naturals —són renovables si els gestionem adequadament—, també en el nostre dia a dia, també a la ciutat, també a la feina, també a internet…

I no us demanem d’estimar el nostre petit país perquè tot allò que es coneix s’acaba, inevitablement, estimant, i tampoc diem d’estimar la terra perquè qui estima de veritat el seu país no pot fer altra cosa que estimar el seu planeta, perquè tots som un i ni cap país ni ningú és una illa.

Publicat a

Els llibres han de ser lliures

A 451 fahrenheit, la pel·lícula de François Truffaut que adapta la novel·la homònima de Ray Bradbury, apareixen els “homes llibres”, que, tal com un personatge aclareix a un altre, no són “homes lliures” (hommes libres en l’original francès) sinó efectivament “homes llibres” (hommes livres), homes —i dones— que han memoritzat fil per randa un llibre cadascú per servar-ne el record si el govern se’n surt amb el seu propòsit de cremar-los tots i així controlar més fàcilment la població (aclarim que estem parlant d’una obra de ciència-ficció, que això no ha passat… per ara).

Però els llibres també poden ser lliures. Almenys això és el que proposa la iniciativa Correllibre, el lema de la qual diu: “Fem del món una gran biblioteca! Us proposem de donar llibertat a llibres que ja heu llegit perquè viatgin cap a altres lectors”. Als vestíbuls de moltes biblioteques del Principat, però també a gimnasos, a farmàcies, a parcs, a cafeteries… trobareu capses plenes de llibres. Podeu agafar els que us interessin i dipositar-hi els que ja hagueu llegit o que pel motiu que sigui no volgueu conservar.

Avui dia la nostra relació amb els objectes està canviant. Tenim el cotxe en leasing o renting, i fins i tot paguem a particulars perquè ens duguin en els seus si coincidim en el trajecte. Doncs passa el mateix amb els llibres (i amb els ordinadors, la roba, les cases…): no els hem de comprar necessàriament per gaudir-los.

Podem fer-ho, és clar. Comprant-los ajudem al sosteniment de moltes famílies (d’escriptors, correctors, il·lustradors, maquetadors, editors, distribuïdors o llibreters, entre d’altres). A més, com diu John Waters, si algú et convida a casa seva i no té llibres, no et fiquis al llit amb ell/a!

Però no convé fer un consum voraç de paper. Aquest és un recurs renovable, sempre que en fem un ús justificat i eficient. I com podem ser eficients en aquest camp? Vet aquí un seguit d’idees, al qual us convidem a afegir les vostres:

Si busqueu llibres:

  • Demaneu-los en préstec a les biblioteques.
  • Mireu als punts de Correllibre si trobeu alguna cosa que us vingui de gust llegir.
  • Compreu llibres de segona mà a les llibreries de vell.
  • Compreu novetats editorials per a vosaltres mateixos o per regalar, però poseu-hi una mica d’amor. A Andorra tenim esplèndides llibreries (la Llibreria, Llibre Idees a illa Carlemany, la FNAC i la Trenca) i també editorials (Andorra, Anem Editors, Trotalibros).
  • Demaneu llibres de text a alumnes que hagin fet recentment aquell curs. Algunes AMPA s’han organitzat per facilitar aquests intercanvis (i si la vostra no ho ha fet els ho podeu proposar).

Si us voleu desprendre de llibres:

  • Doneu-los a les biblioteques. Tenen un espai limitat i potser no es quedaran tot el que els porteu, però el que no es quedin…
  • …deixeu-ho als punts de Correllibre.
  • Regaleu-los a qui en pugui treure profit.
  • Si opteu per reciclar-los, recordeu que van al contenidor blau. Abans separeu-ne tot allò que no sigui paper o cartró (folrats amb plàstic…).
  • Els llibres de text els poden heretar els germans petits, els cosins, fills de familiars o de veïns… Per afavorir-ho demaneu als lectors actuals que si els han de guixar ho facin amb llapis i que després ho esborrin.

Hi ha altres maneres de fomentar el consum sostenible de llibres (i, de pas, de la resta de béns)?

  • Sí, comprant llibres per a adults i, sobretot, contes per a infants que fomentin el coneixement i l’afany de conservar el planeta.

Llegir és apassionant: obre portes a muntanyes de coneixements i ens permet viure infinites vides. I com bé sabia Ray Bradbury ens fa (una mica més) lliures. Demaneu, compreu, deixeu, regaleu i llegiu llibres. Feliç Sant Jordi!

La literatura és un refugi, un lloc on tot pot passar, on es pot reaccionar amb violència o sublimitat, on és bo sentir melangia o por, o fins i tot fracassar, o equivocar-se, o estimar algú, o desitjar alguna cosa profundament, i no anomenar-ho d’una altra manera i no avergonyir-se’n.
Toni Morrison

Publicat a

Una Pasqua sostenible

La Setmana Santa és un festivitat que coincideix sovint amb l’arribada de la primavera i el tancament de pistes. El Divendres Sant (enguany, el 15 d’abril) i el Dilluns de Pasqua (18 d’abril) són dies festius, i la canalla també fa vacances. Hi ha qui segueix fil per randa les tradicions associades a la festa, qui aprofita per marxar i que fa totes dues coses.

Com que aquí ens interessa el reciclatge i la sostenibilitat, vegem què es pot fer per gaudir d’aquestes dates sense perjudicar el medi ambient. Però abans fem cinc cèntims d’una festa que no tots acabem d’entendre: la data balla cada any i és una celebració cristiana però amb molts elements evidentment pagans.

Què és la Setmana Santa

La Setmana Santa o Pasqua Cristiana recorda i recrea els darrers moments de Jesús a la Terra, des que arriba a Jerusalem procedent del desert i és proclamat salvador, fins que és processat, mort clavat a la creu i enterrat, i ressuscita. L’entrada a Jerusalem coincideix, d’acord amb la Bíblia, amb la commemoració de la Pasqua Jueva, que al seu torn commemora l’èxode dels jueus de l’Antic Egipte.

Finalment, moltes de les tradicions vinculades a la festa, com els rituals de fertilitat que es fan a molts països de l’est d’Europa, i els costums de pintar ous i de regalar la mona, són d’origen precristià, mentre que la temàtica de la mona acostuma a estar lligada a l’actualitat més rabiosa (enguany es porta La casa de papel i Marvel, entre d’altres; vosaltres què heu triat, per cert?).

Bons hàbits per a aquestes dates

El Diumenge de Rams (17 d’abril) els padrins acostumen a regalar la mona als fillols. Es tracta d’un pastís, a vegades en forma de tortell, decorat tradicionalment amb ous durs sencers i actualment amb els citats superherois i personatges de dibuixos animats, i també, sovint, amb escultures de xocolata amb forma d’ou.

Mirem de comprar la mona a la pastisseria del barri, per beneficiar l’economia local (a més que al Principat el gremi s’hi esmerça molt). Si decidim fer-la nosaltres, que és una bona manera de passar el dia en família i engrescar la canalla, mirem de comprar ingredients naturals, a granel o amb el mínim d’embolcalls. Un cop consumits els ingredients —i la cuina empastifada de farina— tinguem cura de llençar cada tipus d’envàs on toca.

Un altre costum estès en aquestes dates —ideal també per implicar els petits de casa i estimular la seva creativitat i destresa— és pintar ous. Això es pot fer amb ous buidats o durs. En cap dels dos casos, però, hem de llençar la clara i el rovell. Del cru en podem fer, per exemple, truites, i el dur el podem gratinat o servir en amanida l’endemà de l’activitat (i a la inversa: els dies anteriors, quan utilitzis ous buida’ls sense trencar la closca i així tindràs llenços per a les manualitats).

Els colorants a utilitzar, millor que siguin naturals. A Internet trobareu multitud de tècniques, moltes d’elles amb elements aprofitats, que us permetran obtenir resultats molt atractius i vistosos.

Aus migratòries

I pels que decidiu anar a passar uns dies fora, tingueu en compte les emissions de gasos contaminants de les diferents alternatives de transport (el cotxe contamina menys que l’avió, i el tren, menys que el cotxe). També in situ: en transport públic, a ritme de bicicleta o a peu generareu menys pol·lució i a sobre gaudireu més de les vistes.

Abans hem parlat de donar suport a l’economia local: això no vol dir l’andorrana, sinó la del lloc on us trobeu, de manera que tant pot ser l’andorrana com la maliana, l’islandesa o la guatemalteca. Per on aniràs, faràs com veuràs.

Si feu passejos, caminades o excursions, recordeu portar ampolla reutilitzable, cantimplora, carmanyola, coberts de pícnic… Tot allò que us estalviï haver de fer servir recipients d’un sol ús.

I santes pasqües!

Publicat a

El reciclatge del Tetra Brik

El Tetra Brik és un tipus d’envàs inventat l’any 1963 per l’empresa Tetra Pak. El nom deriva del grec tetra, “quatre” (el primer model tenia quatre cares), i de l’anglès brick, “maó”, per la semblança de l’envàs amb aquest element constructiu. El 1995 es va dissenyar un nou model amb tap de rosca de plàstic. N’acostumem a dir tetrabrik perquè l’hem conegut gràcies a la marca, com diem típex, pòstit o xupa-xups, però el nom correcte és bric.

L’ús d’aquest envàs es va estendre ràpidament, principalment per a la conservació d’aliments líquids (llet, sucs de fruita, caldo, vi…) però també sòlids, com el sucre, perquè presenta alguns avantatges respecte a l’ampolla de vidre, fins llavors la més utilitzada per a aquests productes. En ser opac, el seu contingut no s’oxida tant i se n’allarga la caducitat. També pesa menys i no corre el risc de trencar-se.

Però des del punt de vista de la sostenibilitat ha suposat un pas enrere, perquè el seu reciclatge és molt més costós i una part dels seus components acaben als abocadors o incinerats. Els brics estan constituïts en cartró en un 75%, plàstic en un 20% i alumini en el restant 5%.

A les plantes tractadores els brics es trituren i es barregen amb aigua, la qual cosa permet separar, d’una banda, una polpa que un cop assecada i tractada es torna a convertir en cartró, i, de l’altra, una amalgama de politetilè i alumini, anomenada PolyAl, que no té cap utilitat i de la qual costa molt separar-ne els materials que la componen.

El 2011 l’empresa catalana Stora Enso va desenvolupar una tecnologia que ho permetia mitjançant piròlisi, però va acabar tancant perquè el cost d’aquest procés era més costós que el benefici que se n’obtenia. Durant anys, la Xina comprava també aquest residu i el separava mitjançant un reactiu químic, però el 2018 va deixar d’importar plàstics. De manera que actualment només el cartró dels brics es recicla.

Així, doncs, què hem de fer amb els brics?

En primer lloc, si podem, hem d’evitar comprar-los. Si tenim el mateix producte en envàs de vidre (per exemple, la llet) o de cartró (cas del sucre), escollim aquests. També cal estar atents a l’etiqueta, perquè algunes marques han començat a comercialitzar brics fets únicament de cartró i que substitueixen el plàstic del tap per un polímer de sucre de canya.

Si acabem, però, comprant brics, un cop consumit el seu contingut llencem-los al contenidor groc i al menys se’n recuperarà el cartró, que al cap i a la fi és el 75% del pes de l’envàs. Si no, en un abocador trigarà 30 anys a desintegrar-se.

Publicat a

Tres milions menys de bosses de plàstic

El 2021 s’han distribuït en els comerços d’Andorra un 91% menys de bosses de plàstic d’un sol ús que el 2017, quan es va posar en marxa el Reglament de reducció del consum de bosses de plàstic. Aquesta és una de les principals conclusions de la reunió de la Comissió de Coordinació del Pla Nacional de Residus (PNR), que s’ha celebrat aquest dilluns.

En termes absoluts, l’any passat s’ha aconseguit evitar la generació i la posterior conversió en residu de més de tres milions de bosses de plàstic (de 3.298.790 el 2017 s’ha passat a 294.889 el 2021). A més, “amb l’aprovació del Projecte de llei d’economia circular, que està actualment a tràmit parlamentari, encara reforçarem més la prevenció dels productes de plàstic d’un sol ús”, ha destacat la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó.

Aquesta és la dada més destacada del balanç de la gestió de residus duta a terme durant el 2021, però n’hi ha d’altres. De residus urbans, que són els generats en l’àmbit domèstic i els generats per serveis i comerços amb una composició similar als domèstics, se n’han generat 46.409 tones, un 2% menys l’any anterior.

El percentatge de reciclatge d’aquest tipus de residus se situa en un 47%, valor molt proper a l’objectiu fixat en el pla nacional de residus 2001­–2020. El nou PNR, però, es planteja objectius més ambiciós alineat amb les directives europees i de cara al 2035 preveu augmentar aquest percentatge fins al 65%. Aquest nou pla s’inclourà en l’estratègia nacional d’economia circular. En aquest sentit, del Projecte de llei d’economia circular ha de ser aprovada properament.

En la reunió de la Comissió s’han destacat també altres actuacions dutes a terme durant el 2021, com la Setmana Europea de Prevenció de Residus, la reducció de materials d’un sol ús en esdeveniments festius, culturals, esportius i escolars, la distribució de papereres de paper i cartró i envasos entre la ciutadania, i d’embuts de recollida d’olis vegetals als escolars.