Reciclem Bé

Menu
Menu

Autor: Reciclem Bé

Publicat a

Clar com l’aigua!

Andorra és sinònim d’aigua. Aigua en estat sòlid, evidentment, perquè l’anomenat or blanc —la neu— és una de les principals fonts de riquesa del país. Però també en estat líquid: segons alguns estudiosos, el nom del país podria tenir origen íber o protobasc i significar “aigua gran” o “aigua principal”, en referència, probablement, al riu Valira, mentre que altres ho associen a deus termals, atès que enclavaments pirinencs amb noms similars —Dorres, Dòrria…— es caracteritzen, com Andorra, per tenir surgències d’aigua calenta.

En tot cas, Andorra té més de 1.200 km de rius i torrents, amb un recurs hídric estimat de 283 hm3/any. Tenim cims nevats durant gran part de l’any, estanys gelats, fonts de raig generós, vegetació frondosa i aigua pertot. Però la sensació que l’aigua és, almenys per a nosaltres, un recurs il·limitat és completament errònia.

Fa uns dies, Eva Choy explicava a la seva columna al Diari d’Andorra que l’estudi Avaluació i prospectiva dels recursos hídrics dels Pirineus, encarregat per Andorra Recerca + Innovació, “posa de manifest les possibles tensions hídriques a llarg termini, tot i que la disponibilitat per al consum humà no estigui compromesa fins al 2050. La captació d’aigua pot veure’s afectada sobretot a l’estiu, en què els cabals són més baixos i la demanda augmenta pel turisme i l’agricultura.”

De mitjana cada habitant del Principat consumeix 220 litres d’aigua al dia. Però si considerem la nostra petjada hídrica, que és l’aigua que consumim indirectament, la que s’utilitza per produir els productes que consumim, resulta que consumim gairebé 5.400 litres al dia, l’equivalent a una piscina olímpica (com la dels Serradells) a l’any!

L’aigua és un bé preciós en tots els sentits: el de bell i magnífic i el d’escàs i preuat. Tant és així que un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides està dedicat a aquest element. És el sisè i estableix que cal “garantir la disponibilitat d’aigua i la seva gestió sostenible i el sanejament per a tothom”.

Arreu del món, una de cada tres persones no té accés a aigua potable salubre i dues de cada cinc no disposen de les instal·lacions necessàries per poder rentar-se les mans amb aigua i sabó. La infografia següent de Junior Report recull altres dades que posen de relleu la gravetat del problema.

Què podem fer nosaltres al respecte? No pas poc, com podeu constatar amb aquest llistat:

  • Amb una dutxa de 5 minuts gastem uns 80 litres de mitjana mentre que per omplir la banyera en fan falta 300.
  • Tanquem l’aixeta mentre ens ensabonem les mans, ens raspallem les dents o ens afaitem.
  • Per mullar el raspall de dents no cal obrir l’aixeta al màxim, amb un petit raig n’hi ha prou.
  • També podem posar difusors o airejadors a les aixetes. Aquests estris aconsegueixen l’efecte d’un gran doll d’aigua amb un consum mínim.
  • Reparant aixetes que degoten i cisternes que no tanquen bé podem estalviar uns 30 litres al dia o més, depenent de la gravetat de la fuita.
  • Posant una ampolla plena dins la cisterna del vàter estalviarem 10 litres per descàrrega.
  • Si rentem els plats a la pica, fem-ho amb el tap posat i l’aixeta tancada.
  • No posem en marxa la rentadora o el rentaplats fins que no estiguin plens; farem més feina amb la mateixa quantitat d’aigua.
  • Quan haguem de renovar electrodomèstics, comprem models eficients en el consum d’aigua (i si pot ser en el d’electricitat), preferentment els de classe A o B.
  • Aprofitem l’aigua de la pluja, ja sigui canalitzant la teulada de casa cap a un dipòsit o posant recipients amplis en punts clau.
  • No reguem les plantes del jardí amb mànega sinó amb regadora.
  • Rentem el cotxe fent servir una galleda amb aigua i reservem la mànega per a l’esbandida final.

I vosaltres, què més feu per estalviar aigua?

Publicat a

El reciclatge del cafè: canvia el guió

Et ve de gust un cafè. Agafes una càpsula del pot, encens la màquina, poses la tassa sota el sortidor i en un moment el tens preparat. Quan te l’has begut, poses la tassa i la cullereta al rentaplats i treus la càpsula de la cafetera i la llences a les escombraries. Ràpid, fàcil i pràctic, oi?

Sí, però la pel·lícula no acaba aquí. Llegeix si et plau l’epíleg: la càpsula que has llençat se suma a la resta de les que heu consumit la teva família i tu i als 7.000 milions de càpsules que es llencen arreu del món (sí, set-mil milions), unes 13.500 al minut (sí, al minut!). Posem que el 90% d’aquestes càpsules (segurament més) van a parar a l’abocador o a la incineradora. I les que van a l’abocador triguen aproximadament un segle a degradar-se.

La pel·lícula ha canviat bastant, oi? Doncs encara podríem afegir-li un pròleg, com aquella escena que va abans dels títols inicials als films de James Bond (i que també té a veure amb decisions internacionals de caire geoestratègic), i és que la producció d’envasos d’alumini, el material del qual estan fetes aproximadament la meitat de les càpsules, comporta un elevat cost ambiental.

I encara podem afegir un gir més de guió. Comparat amb el que costa un cafè al bar, el que et fas a casa o a la feina amb càpsula resulta barat, però comparat amb el que et pots preparar amb cafè molt o en gra resulta entre dos i tres cops més car.

Potser diràs: què faig, doncs? Pots fer moltes coses per canviar el guió i com sempre recorrem a les 3R, en l’ordre que toca: reduir, reutilitzar i reciclar.

  • No et demanem que redueixis el consum de cafè —això és cosa teva— sinó el de càpsules de cafè! Pots tornar a comprar cafè en envàs tradicional, amb el benefici per al medi ambient i l’estalvi per a la butxaca esmentats. Hi ha molts tipus d’envàs: llauna d’alumini, pot de vidre, paquet de plàstic… (els multicapa, amb plàstic i alumini, tenen el mateix cicle que els brics; en cas de dubte, consulta l’app ReciclemBé per esbrinar on es llença cadascun). Els filtres de paper o tela, per la seva banda, van al rebuig.
  • També pots reutilitzar les càpsules de cafè. Hi ha cada cop més marques que ofereixen càpsules reutilitzables. La majoria són de plàstic (barates i reutilitzables uns 80 cops) i d’acer inoxidable (bastant més cares però també més duradores). En aquest cas, cal comprar el cafè molt i anar reomplint les càpsules un cop s’han fet servir.
  • Actualment no surt a compte reciclar les càpsules de plàstic i sí les d’alumini. En el primer cas, no surt a compte perquè cal separar l’envàs pròpiament dit del marro que queda un cop se n’han extret les aromes. Però amb una mica de paciència ho pots fer tu a casa. Si ho fas, sí que pots llençar les càpsules buides de plàstic al contenidor groc.
  • Pel que fa a les d’alumini, tot i que surt a compte reciclar-lo (a més, produir un quilogram d’alumini reciclat consumeix el 5% de l’energia que es gasta per produir un quilogram alumini nou) no hi ha a casa un canal establert per fer-ho (a diferència de països com Alemanya, Suècia, Finlàndia i a certes regions de França). Així, les poques càpsules que es reciclen són les que els consumidors porten als punts de recollida establerts pels mateixos fabricants. A Andorra n’hi ha un, la Boutique Nespresso d’Illa Carlemany.
  • Una altra opció (a la qual de moment no s’han apuntat gaires marques) és comprar càpsules biodegradables, anomenades també compostables. En comercialitza, per exemple, Cafès Novell.

Aquí hi ha marro!

Un residu que hem generat en prendre’ns el cafè i que fins ara hem oblidat és la resta orgànica, el marro. Sovint el llencem a les escombraries, i d’acord que és orgànic i biodegradable, però en podem treure molt profit. Pot servir d’adob per a les plantes, en podem fer galetes, posar-ne un grapat allà on tinguem formigues per foragitar-les o utilitzar-lo per netejar els culls de les olles i paelles. I be assecat i guardat en un saquet de tela ens pot ajudar a eliminar males olors al cubell de les escombraries, a la nevera, a l’armari o al cotxe.

Pel que fa al cafè, podem encara tenir en consideració altres qüestions com la sostenibilitat dels cultius i la justa retribució dels agricultors, però aquesta seria una altra pel·lícula…

Publicat a

Dia Mundial de la Vida Silvestre: som una espècie més

El 3 de març se celebra el Dia Mundial de la Vida Silvestre, una data instituïda el 2013 per Nacions Unides per donar a conèixer i conscienciar sobre la diversitat d’espècies de fauna i flora silvestre al planeta.

El lema d’enguany és “Recuperació d’espècies clau per a la restauració dels ecosistemes“. Esdeveniments programats en diferents països tractaran durant els propers dies qüestions relacionades amb la caça furtiva i el tràfic il·legal d’espècies protegides, intentaran cridar l’atenció sobre l’estat de conservació d’algunes de les espècies de fauna i flora salvatges en perill d’extinció, i impulsaran debats per imaginar i implementar solucions per conservar-les.

Segons dades de la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), més de 8.400 espècies de fauna i flora salvatges estan en perill crític, mentre que prop de 40.000 més estan en perill d’extinció o estan considerades vulnerables.

A Andorra hi ha 145 espècies de flora protegides, 152 d’amenaçades i 155 en perill d’extinció, i 150 espècies de fauna protegides, 179 d’amenaçades (el gall de bosc, l’ermini, el tritó pirinenc…), 65 en perill d’extinció (la granota verda, el blauet, l’àliga daurada, la llúdriga, l’almesquera…) i 5 d’extingides (el llop, el linx…). El Principat té un entorn natural de gran bellesa, que és un dels atractius del país, però —precisament per això— la petjada humana és molt notable. Tenim esquiadors a pistes i fora de pistes, excursionistes, curses de diferents modalitats esportives, vols d’helicòpter… El nostre comportament en el medi natural és crucial per minimitzar aquest impacte.

Què podem fer?

  • Acampar en espais no vulnerables i no sortir dels camins marcats per evitar problemes d’erosió que alterin la geomorfologia del terreny o la vegetació, especialment greus  en el cas de zones ecològicament sensibles com les molleres o patamolls.
  • És de sentit comú que ens hem d’emportar les deixalles que generem, però també podem recollir la brossa que trobem. Aprofitem la nostra incursió a la muntanya per deixar-la més neta del que estava!
  • De la mateixa manera, no agafem res. Evitem la recol·lecció de flora, fauna o elements geològics. En el cas d’espècies protegides les multes poden arribar als 3.000 euros.
  • Mirem d’evitar fer activitats nocturnes. Per la nit és quan la major part de la fauna està més activa i per tant quan més disruptius som els humans. Pel mateix motiu, cal ser especialment curosos durant el període primaveral.
  • Si veiem una cria de cabirol, de llebre, d’au o d’altres espècies aparentment abandonada no la toquem ni recollim. Els seus pares segurament han sortit a buscar menjar i si la toquem després el rebutjaran i el deixaran morir.
  • Tampoc hem de molestar intencionadament, capturar, transportar, vendre i comprar cries d’espècies de la fauna autòctona. Aquestes actuacions estan tipificades com a molt greus per la llei i es poden sancionar amb multes de fins a 12.000 euros!
  • Vigilar amb el foc, que pot tenir conseqüències molt greus, especialment en moments de sequera.
  • Les zones especialment protegides (el Parc Natural Comunal del Comapedrosa, el Parc Natural de las Vall de sorteny i la Vall del Madriu-Perafita-Claror) tenen normatives pròpies que defineixen què es pot i què no es pot fer en aquell espai. Informem-nos-en quan preveiem visitar-los.

La pèrdua d’espècies, hàbitats i ecosistemes amenaça tota la vida a la Terra, inclosos els éssers humans. En aquest blog us parlem sovint de reduir, reutilitzar i reciclar, i avui afegim una erra més: respectar l’entorn.

Publicat a

Per Carnaval tot s’hi val, però…

Aquest 24 de febrer és Dijous Gras, el primer dia de Carnestoltes, un cicle festiu que s’allargarà fins al dimarts que ve, Dimarts de Carnaval. Venen dies de disfresses, rues, espectacles, música, àpats compartits i disbauxa generalitzada que precedeixen la Quaresma, el període de quaranta dies de preparació per a la Pasqua.

El Carnaval se celebra en països de tradició cristiana, però també en d’altres, i tots els experts coincideixen a considerar que té orígens pagans. A Andorra, és una festa viscuda amb molta intensitat a totes les parròquies i té expressions característiques com la desfilada dels arlequins de Canillo, el Ball de l’Ossa d’Encamp (considerades patrimoni immaterial d’Andorra totes dues i en tràmit de reconeixement com a patrimoni immaterial de la humanitat de la Unesco la segona) o el judici dels contrabandistes a Ordino.

Com a totes les festes, durant el Carnaval es consumeix més i es generen més residus. Però podem donar la volta a la situació i convertir-lo en una ocasió per reduir, reutilitzar, reciclar i conscienciar els petits (i els grans!) sobre la importància de respectar l’entorn.

Ho podem fer, per exemple, amb les disfresses. Comprar-les pot ser pràctic, però li resta encant. Si les confecciones tu mateix, anticiparàs durant hores la satisfacció de portar-les a la desfilada o al ball, obtindràs resultats únics i, si les fas amb roba vella i materials aprofitats, contribuiràs a reduir la generació de residus.

També pots intercanviar disfresses amb amics i familiars (i acabar de donar-los un toc personal) o llogar-les. Tot sigui perquè les peces de roba i complement no es llencin després d’un sol ús. I també pots disfressar-te d’alguna cosa relacionada amb la sostenibilitat: per exemple de contenidor!

El maquillatge és sovint part integral de la disfressa. Opta pel més natural possible, sense químics nocius per al medi ambient i no testat en animals. Pots fer el teu propi maquillatge amb ingredients naturals: només amb farina, oli i aigua obtindràs una pasta que pots barrejar amb espirulina per donar-li color verd, amb cúrcuma per al groc, amb carbó vegetal per al negre o amb cacau en pols per al marró.

Elimina la purpurina de la teva vida, per Carnestoltes i a totes les celebracions. Es fa amb metalls tòxics com plom, coure, zinc, alumini i estany i plàstic. A part que costa molt de netejar, les petites partícules que la formen travessen els sistemes de filtració de l’aigua, arriben al mar i afecten la fauna marina.

A l’hora de menjar i beure, opta per plats, gots, coberts i palletes reutilitzables (pots fer servir la vaixella de casa) o de biodegradables (de cartró, bambú…). Pots comprar els dolços i xocolatines a granel i així elimines els embalatges de plàstic.

En aquest sentit cal destacar una iniciativa de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. L’ordenança municipal obliga que els caramels que es reparteixen a la rua tinguin embolcall biodegradable. Molts van a parar al clavegueram i d’aquesta manera no s’embussen amb plàstic.

Per acabar, que el bullici i la gatzara no siguin excuses per omplir els carrers de brossa. Llença les deixalles a les papereres o, encara millor, als contenidors de recollida selectiva. I el mateix a casa, separa envasos lleugers, vidre i paper i en cas de dubte consulta l’app de ReciclemBé.

I gaudeix de la festa!

Publicat a

El vidre: l’etern retorn

L’any passat el servei de recollida selectiva de residus particulars i de comerços del Principat va recollir gairebé 2.500 tones de vidre. Aquest material és un dels que més es recuperen. És fàcil d’identificar, no acostuma a estar integrat amb materials que segueixin un camí diferent i es pot reincorporar al cicle productiu sense una gran despesa energètica. I és reciclable indefinidament, sense que hi hagi una minva apreciable de qualitat.

És a dir que amb el vidre complim gairebé del tot les premisses de l’economia circular. Tot i així, aproximadament una quarta part del vidre es llença on no toca (normalment a la brossa) i una part del que es llença al contenidor del vidre no hi correspon. En aquesta taula indiquem els casos de dubtes més habituals dels productes, però a l’app Reciclem Bé en trobareu més.

Va al verdNo va al verd
Ampolles de vidre de begudes
(vi, aigua, sucs, cervesa, licors…)
Pots de vidre de conserves,
melmelades, salses, llegums…
Flascons de cosmètics, colònia i perfums
Desodorants de bola o amb polvoritzador		Vidre pla (finestres, miralls)
Llunes d’automòbils
Pantalles (televisors, ordinadors)
Flascons de medicaments
Copes de cristall
Taps de tota mena
Porcellana i ceràmica
Bombetes i florescents
Termòmetres

El vidre pla procedent de finestres o miralls, les copes de cristall, els plats, els gerros i altres objectes de ceràmica s’han de portar a la deixalleria, mentre que els envasos buits que hagin contingut medicaments s’han de dipositar als contenidors específics que trobem a les farmàcies. Les ampolles i envasos que sí que van al verd s’hi han de dur esbandides i sense taps. Aquests últims, si són metàl·lics o de plàstic, van al groc.

Què passa quan llencem vidre al contenidor verd? S’exporta a Espanya, on gestors de residus autoritzats el trituren, el cribren per separar-lo d’altres possibles matèries, el fonen i el converteixen de nou en ampolles i pots. Així es fa amb el vidre llençat per particulars des de 1998 i amb el de negocis d’hostaleria i restauració des del 2008.

El reciclatge del vidre comporta molts beneficis:

  • Es redueix el volum de residus comunals.
  • Es gasta un 26,6% menys d’energia de la que cal per fabricar una ampolla.
  • Disminueix la contaminació atmosfèrica en un 20% i la de les aigües en un 50%.
  • Cada quilogram de vidre recollit estalvia el consum d’1,2 quilogram de matèries primeres (sorra de sílice, carbonat de sodi…).

L’energia que cal per fer una ampolla reciclada és menor que la que cal per fabricar-ne una de nova (el vidre triturat crema a una temperatura més baixa que la sorra de sílice). Ara bé, la que cal per rentar una ampolla per poder-la reutilitzar és infinitament inferior, de manera que salta a la vista que sempre serà preferible reutilitzar a reciclar.

Per això, sempre que pugueu compreu envasos de vidre retornables. Quan n’hageu consumit el contingut porteu-los a l’establiment on els vau comprar o en algun altre que en vengui. El sistema consisteix en què el primer cop que comprem aquells productes paguem un dipòsit per l’envàs (inclòs en el preu final del producte), mentre que els següents cops se’ns descompta. Aquest sistema era molt comú fa no tants anys i va caure en desús, però torna a anar a l’alça. Són les mateixes companyies les que decideixen si l’apliquen o no, de manera que trobareu productes que ho permeten fer (una minoria, encara; principalment aigües amb i sense gas) o d’altres que no. Una altra opció (també amb una oferta limitada, principalment vins, vins dolços i olis) és dur nosaltres els propis recipients nets i buits i fer la compra a granel.