Reciclem Bé

Menu
Menu

Categoria: 3R

Publicat a

Bioplàstics sí o no?

Com escrivíem fa poc, cada minut es venen 1 milió d’ampolles i 5 bilions de bosses de plàstic d’un sol ús, i cada any s’aboquen 13 milions de tones de plàstic al mar.

A l’hora de fer front a aquest problema mediambiental de primer ordre hi ha dos possibles camins, no necessàriament excloents.

El primer és substituir els plàstics per materials tradicionals (vidre, tela, fusta, metalls…) i fer servir la regla de les 3 erres. Aplicat a ampolles de beguda, això voldria dir instal·lar filtres per beure aigua de l’aixeta (reduir), dur les ampolles a la botiga perquè les retornin als fabricants i les reomplin (reutilitzar) i, en última instància, portar-les a la deixalleria perquè les duguin a fondre i en facin noves ampolles (reciclar).

Una altra opció és trobar nous materials que tinguin les mateixes propietats que el plàstic però que generen un menor impacte. Aquesta via és la dels bioplàstics, fets a partir de vegetals.

Actualment hi ha dos grans tipus de bioplàstics: els d’àcids polilàctics (PLA, per les seves sigles en anglès), presents en plantes com el blat de moro i la canya de sucre, i de polihidroxialcanoats (PHA), produïts a partir de microorganismes. El PLA s’empra habitualment en envasos d’aliments, i el PHA, en dispositius mèdics com sutures i pegats cardiovasculars.

Aquest és un camp encara nou i les conseqüències a llarg termini per a l’entorn de l’ús generalitzat dels bioplàstics suscita debat. Hi ha qui ho considera un cas de manual d’ecoblanqueig o greenwashing: d’estratègies de màrqueting que pretenen crear la impressió que s’està produint un canvi sense que aquest tingui realment lloc, i qui destaca el fet que els bioplàstics contribuiran a reduir l’emissió de gasos contaminants.

Per ajudar-vos a discernir, hem recollit els principals avantatges i inconvenients dels bioplàstics. Què en penseu? Aquests nous materials són bons per al medi ambient? Quins altres elements cal tenir en compte per sospesar-ne la conveniència d’utilitzar-los?

ProsContres
Redueixen la petjada de CO2 (no n’emeten en desintegrar-se, com sí fan els plàstics)El cultiu de les plantes que s’utilitzen per a la seva utilització resta recursos a la producció d’aliments
Amb els microplàstics cada país pot abastir-se i no tenir dependència de l’exteriorLa lluita pel control del petroli (el 8% del qual es dedica a la fabricació de plàstic) crea conflictes internacionals que poden repercutir negativament en les vides de milions de persones
Amb el tractament adequat, els bioplàstics es degraden ràpidament i no creen cap prejudici al mediSi no es tracten en plantes de compostatge industrial, els bioplàstics actuen com la resta de plàstics i no es descomponen
Publicat a

Canvi d’estació, canvi d’armari, canvi d’hàbits

Aquí dalt, a muntanya, sabem que arribat l’octubre, per molt que alguns dies llueixi el sol, el fred ha vingut per quedar-se. Ni l’estiuet de Sant Martí ens salvarà. Així que és hora de fer el canvi d’armari, i a Reciclem Bé aprofitem per proposar-te que et plantegis seriosament ser sostenible també en aquest àmbit.

Comença per prendre consciència de la roba que tens. Buida l’armari i abans de tornar a col·locar cada peça se’t pensa bé si:

  1. La vols conservar
  2. Tens dubtes sobre si conservar-la o no
  3. Te’n vols desprendre

Et recomanem coses a fer en cadascun d’aquests escenaris.

a) La vols conservar

  • Ordena-la de manera que el màxim de peces estiguin a la vista, que totes tinguin les mateixes oportunitats de sortir de l’armari algun dia. Allò que quedi amagat no t’ho acabaràs posant.
  • Renta la roba amb la quantitat justa de sabó i, preferiblement, amb sabó ecològic. Evita suavitzants industrials i canvia’ls per vinagre o productes casolans, menys agressius amb la roba i amb el medi.

b) Tens dubtes sobre si conservar-la o no

  • Hi ha peces que convoques a cada partit i que al final sempre es queden a la banqueta. Dona’ls una oportunitat de jugar i jutja després si les vols a l’equip o no.
  • Prova combinacions noves. Potser aquella brusa no casava amb la faldilla però lliga de meravella amb els texans.
  • Si la peça està malmesa mira si es pot reparar. Un botó es pot cosir, a un forat al colze hi pots posar un pedaç, una camisa estripada es pot convertir en un mocador o en un drap…
  • Això s’ha fet sempre, però ara ha tornat convertit en una moda que, com totes les modes, va acompanyada pels seu neologisme: upcycling. Busca #UpcyclingFashion a Instagram, Pinterest o YouTube i descobriràs moltes idees per donar nova vida a peces aparentment insalvables.

c) Te’n vols desprendre

  • Si la peça està en bon estat, si és encara aprofitable, pots donar-la, ja sigui a algú que coneguis a qui creguis que pot escaure o bé anònimament, portant-la a botigues de segona mà que dediquen els guanys a ajudar col·lectius i persones necessitades. D’aquestes a Andorra en tenim dues: Càritas i Carisma. Encamp ofereix també un rober solidari perquè les famílies que ho necessiti puguin proveïr-se de vestuari, entre d’altres coses.
  • També ho pots vendre a través d’alguna app o xarxa social especialitzada, com ara Wallapop.
  • I si la peça és irrecuperable? No la llencis al rebuig. Els teixits tenen el seu propi contenidor, de color lila. A Andorra n’hi ha a Encamp, a l’aparcament comunal del Prat de l’Areny; a Sant Julià de Lòria; i a Escaldes-Engordany, a la minideixalleria. I també la pots portar a les deixalleries.
  • Però què passa exactament amb la roba que deixem al contenidor lila? Els respectius comuns la porten a CTRASA, on s’emmagatzema per ser exportada a la cooperativa catalana Roba Amiga, que promou la inserció de persones en situació o amb risc d’exclusió social.
  • Hi ha molt camí per recórrer en aquest cap i és important fer-ho bé. La Comissió Europea calcula que per cada quilo de roba que es reutilitza i no és conduit a un centre de tractament per a incineració, s’evita l’emissió de 3,169 kg de CO2. Però gairebé el 90% del residu tèxtil no acaba en el punt de recollida adequat.

Finalment, has cosit i fet upcycling i has provat noves combinacions, has venut i regalat el que no et poses i has portat les peces insalvables als contenidors liles, però has de (o vols) renovar el rober i estrenar alguna peça. En aquest cas, llegeix aquests consells finals.

Comprar roba

  • Compra peces de la major qualitat possible dins del teu pressupost. Et durarà més i possiblement t’acabi sortint més barat que comprar roba de millor preu que hauràs de substituir al cap de poc temps perquè s’haurà fet malbé.
  • Busca marques amb consciència ecològica, que treballin amb materials orgànics o reciclats. Recolza el comerç local o de proximitat i el comerç just. Assegura’t que usin poc embalatge i que facin enviament sense ús de plàstic.

Revisa periòdicament l’app Reciclem Bé (iOS i Android) per trobar més consells d’aquest tipus.

Large leather sofa with a bunch of different things
Publicat a

Ofegats en plàstic!

El plàstic és un material dúctil amb infinitat d’aplicacions, però la seva producció i eliminació suposen greus problemes per al medi ambient. Per fabricar-lo s’utilitza principalment petroli, un recurs no renovable, i s’emeten grans quantitats de gasos contaminants a l’atmosfera. I quan ja no el fem servir triga segles a desaparèixer i embruta ciutats i platges i, descompost en partícules minúscules —els microplàstics—, s’introdueix en el sistema digestiu de moltes animals i els pot provocar malalties i fins i tot la mort.

Els plàstics són tan abundats que resulta difícil copsar les xifres que us presentem a continuació:

  • La producció mundial de plàstics ha augmentat de manera exponencial de 2,3 milions de tones el 1950, quan se’n va iniciar l’ús, a 162 milions el 1993 i a 448 milions el 2015.
  • S’estima que de la dècada de 1950 s’han produït més de 8.300 milions de tones de plàstic.
  • Actualment, només es recicla el 9% del plàstic que es produeix. El 12% s’incinera, i la major part, el 79%, acaba en abocadors o en el medi ambient.
  • La meitat dels plàstics que es fabriquen són envasos. En altres paraules, el 50% de tot el plàstic produït està concebut per ser utilitzat un sol cop i ser llençat a les escombraries.
  • Cada minut es venen 1 milió d’ampolles i 5 bilions de bosses de plàstic d’un sol ús.
  • Les bosses de plàstic tenen de mitjana una vida útil de 12 minuts.
  • Han de passar com a mínim 100 anys perquè el plàstic es degradi, xifra que segons el tipus de plàstic pot arribar als 500.
  • Cada any s’aboquen 13 milions de tones de plàstic al mar.
  • S’han trobat plàstics a 10.000 metres de profunditat.
  • S’han identificat cinc zones de concentració conegudes com a sopes de plàstics: una a l’Índic, dues a l’Atlàntic (Nord i Sud) i dues al Pacífic (Nord i Sud).
  • Cada any, més d’1 milió d’aus i més de 100.000 mamífers marins moren a conseqüència dels plàstics que arriben al mar.

Aquestes dades són alarmants, però el desànim no és bon conseller i per això volem tancar aquest article amb un bri d’esperança. Nosaltres som el problema i nosaltres podem ser la solució.

Què podem fer, doncs, per canviar aquesta situació? És evident: reduir el consum de plàstic. Com?

  • Portant sempre bosses de tela o de qualsevol altre material, però reutilitzables, quan anem a comprar.
  • Comprant productes amb el mínim volum possible d’envàs, per exemple: a granel.
  • No comprant aigües, sucs ni refrescos en ampolla de plàstic. Els sucs te’ls pots fer tu mateix a casa i a la feina pots tenir una ampolla d’aigua de vidre (o de plàstic reutilitzable).
  • No comprant racions envasades en poliestirè expandit (Porexpan). Per exemple, no agafem del lineal dues cuixes de pollastre envasades, demanem al carnisser que ens les posi en paper de cera.
  • No comprant càpsules de cafè o, si més no, reutilitzant-les.
  • No utilitzant productes d’un sol ús com plats, coberts, gots, canyetes, encenedors, bolígrafs…
  • Comprant productes de neteja de la llar a granel i duent l’envàs actual a reomplir.

I és que és qüestió d’escollir entre el planeta i el plàstic; tots dos no hi caben.

Publicat a

El paper: un material renovable i ecològic si l’usem com cal

El paper es fa amb cel·lulosa, la fibra de fusta que, barrejada amb aigua, es converteix en una polpa que després s’allisa i s’asseca. Per tal que el paper sigui resistent i que tingui un color i una textura determinades s’hi afegeixen productes químics com blanquejants, coles…

Es calcula que per elaborar una tona de paper calen 18 arbres i 15.000 litres d’aigua. Els arbres són un recurs renovable sempre que se’n faci una explotació racional, és a dir, que es tallin a un ritme igual o inferior al de la seva regeneració. L’aigua residual, impregnada d’aquests productes, pot quedar altament contaminada.

Per això és important aplicar aquí, com a tot arreu, el principi de les tres erres: reduir (usar paper quan sigui estrictament necessari), reutilitzar (imprimir i escriure a dues cares) i reciclar. I comprar paper reciclat, és clar.

Però què és exactament el paper reciclat? És el paper que, en comptes d’estar fet directament amb fibra de fusta, es fa a partir de paper mateix. El paper es pot reciclar fins a sis cops; a partir de llavors esdevé massa fràgil per ser reaprofitat.

Reciclar paper és fàcil… fins a cert punt. El paper i cartró van al contenidor blau, però si tenen restes de menjar van al rebuig. A l’app Reciclem Bé, disponible per a iOS i Android, trobareu tota la casuística del tema (on van els mocadors de paper, el paper film, el paper plastificat…).

Però com podem estar segurs de si el paper que comprem és reciclat? Us expliquem com interpretar els principals segells i denominacions que trobareu en els paquets:

Processat sense blanquejar: No s’ha usat clor, lleixiu o altres blanquejants agressius en la seva elaboració.

Paper ecològic: Paper produït amb un consum energètic i recursos inferiors als habituals i blanquejat amb oxigen o altres productes no agressius.

Ecoetiqueta Europea: Paper fet amb un 10% de fibra verge provinent de plantacions acreditades (de boscos d’explotació sostenible) i sense intervenció de clor ni productes igualment contaminants. No és necessàriament paper reciclat.

Certificat Cigne Nòrdic: Paper fet amb un 25% de fibra verge provinent de plantacions acreditades (de boscos d’explotació sostenible) i sense intervenció de clor ni productes igualment contaminants. No és necessàriament paper reciclat.

Certificat Àngel Blau: Paper 100% reciclat, però no necessàriament amb un consum reduït d’aigua, d’energia i menors emissions contaminants.

FSC Mixt: Paper reciclat al menys en un 75%.

FSC Reciclat: Paper reciclat al menys en un 85%.

FSC 100%: Paper 100% reciclat. FSC són les sigles de Forest Stewardship Council o Consell d’Administració Forestal, una organització no governamental dedicada a certificar quins papers i fustes procedeixen de boscos gestionats de manera sostenible.

Publicat a

Com allargar la vida de la roba

Foto de Karolina Grabowska de Pexels

Allargar la vida de la roba comença en el moment de comprar-la i acaba en el moment de desfer-se’n, passant pel rentat, l’assecat, el planxat i la conservació. I en cadascuna de les fases d’aquest cicle podem actuar per influir en la seva longevitat. Anem a pams:

1) Comprem roba de qualitat, que duri. Perquè, què és més car: una camisa que costa 30 € que ens dura dotze anys o una que costa 12 € i que hem de llençar al cap de tres anys? Feu càlculs, feu! (I no entrem en les condicions laborals de les persones que la confeccionen…). A més, ja tenim una edat i no ens fa cap falta renovar el look cada temporada…

2) Rentem la roba quan realment calgui. Els texans i jerseis, per exemple, es poden airejar i tornar a usar uns quants cops abans de rentar-los.

3) A l’hora de rentar la roba, parem atenció a les etiquetes. Si diuen que la peça s’ha de rentar a mà o a determinada temperatura no és per caprici.

4) Posem rentadores diferents per a la roba blanca i la de color.

5) La de color, la girarem habitualment per la part de dins.

6) Les peces delicades les rentem a mà. I si ho fem a màquina, les posem dins una bossa de tela.

7) Rentem a temperatures baixes i amb programes curts. Si hi ha taques rebels, les tractem prèviament a mà. Amb això estalviem electricitat i sotmetem els teixits a menys desgast.

8) Posem el detergent necessari i suficient, no més; en excés pot desgastar la roba. A més hem de tenir en compte que va a parar al medi natural.

9) No cal planxar la roba interior ni la roba tècnica esportiva. La planxa de vapor és menys agressiva que la clàssica.

10) Sempre que puguem, estendrem la roba. L’assecadora suposa una notable despesa d’electricitat i sotmet la roba a cert estrès.

11) La llum directa del sol blanqueja la roba. Això és ideal per a la roba blanca però fatal per a la de color. Cal escollir bé el lloc i moment del dia per a cada tipus de bugada.

12) Protegim la roba de les arnes posant a l’armari una branqueta d’espígol, unes gotes d’oli de cedre o pells seques de taronja o de llimona.

13) Guardem les jaquetes i vestits de festa en bosses.

14) Cosim o portem a cosir les peces amb petits estrips o defectes fruit de l’ús.

15) Donem nous usos a les peces irreparables: convertim uns texans en una bossa de mà, una camisa en un mocador de coll, etc.

16) Les peces encara utilitzables però que ens han quedat petites o que ja no són del nostre gust, les portem a botigues de segona mà, les venem a Wallapop, les donem a familiars o amics o a ONGs. I si optem per llençar-la, l’app Reciclem Bé, disponible per a iOS i Android, ens indicarà a quin contenidor va.

Ens han sortit 16 accions a fer, però n’hi ha moltes més. Quines altres se t’acudeixen? Ens les comparteixes? Entre tots podem fer molt!