Arxius de 3R - Pàgina 7 de 7

17 de setembre de 2021

Ofegats en plàstic!

El plàstic és un material dúctil amb infinitat d’aplicacions, però la seva producció i eliminació suposen greus problemes per al medi ambient. Per fabricar-lo s’utilitza principalment petroli, un recurs no renovable, i s’emeten grans quantitats de gasos contaminants a l’atmosfera. I quan ja no el fem servir triga segles a desaparèixer i embruta ciutats i platges i, descompost en partícules minúscules —els microplàstics—, s’introdueix en el sistema digestiu de moltes animals i els pot provocar malalties i fins i tot la mort.

Els plàstics són tan abundats que resulta difícil copsar les xifres que us presentem a continuació:

La producció mundial de plàstics ha augmentat de manera exponencial de 2,3 milions de tones el 1950, quan se’n va iniciar l’ús, a 162 milions el 1993 i a 448 milions el 2015.

S’estima que de la dècada de 1950 s’han produït més de 8.300 milions de tones de plàstic.

Actualment, només es recicla el 9% del plàstic que es produeix. El 12% s’incinera, i la major part, el 79%, acaba en abocadors o en el medi ambient.

La meitat dels plàstics que es fabriquen són envasos. En altres paraules, el 50% de tot el plàstic produït està concebut per ser utilitzat un sol cop i ser llençat a les escombraries.

Cada minut es venen 1 milió d’ampolles i 5 bilions de bosses de plàstic d’un sol ús.

Les bosses de plàstic tenen de mitjana una vida útil de 12 minuts.

Han de passar com a mínim 100 anys perquè el plàstic es degradi, xifra que segons el tipus de plàstic pot arribar als 500.

Cada any s’aboquen 13 milions de tones de plàstic al mar.

S’han trobat plàstics a 10.000 metres de profunditat.

S’han identificat cinc zones de concentració conegudes com a sopes de plàstics: una a l’Índic, dues a l’Atlàntic (Nord i Sud) i dues al Pacífic (Nord i Sud).

Cada any, més d’1 milió d’aus i més de 100.000 mamífers marins moren a conseqüència dels plàstics que arriben al mar.

Aquestes dades són alarmants, però el desànim no és bon conseller i per això volem tancar aquest article amb un bri d’esperança. Nosaltres som el problema i nosaltres podem ser la solució.

Què podem fer, doncs, per canviar aquesta situació? És evident: reduir el consum de plàstic. Com?

Portant sempre bosses de tela o de qualsevol altre material, però reutilitzables, quan anem a comprar.
Comprant productes amb el mínim volum possible d’envàs, per exemple: a granel.
No comprant aigües, sucs ni refrescos en ampolla de plàstic. Els sucs te’ls pots fer tu mateix a casa i a la feina pots tenir una ampolla d’aigua de vidre (o de plàstic reutilitzable).
No comprant racions envasades en poliestirè expandit (Porexpan). Per exemple, no agafem del lineal dues cuixes de pollastre envasades, demanem al carnisser que ens les posi en paper de cera.
No comprant càpsules de cafè o, si més no, reutilitzant-les.
No utilitzant productes d’un sol ús com plats, coberts, gots, canyetes, encenedors, bolígrafs…
Comprant productes de neteja de la llar a granel i duent l’envàs actual a reomplir.

I és que és qüestió d’escollir entre el planeta i el plàstic; tots dos no hi caben.

16 de setembre de 20212 de novembre de 2021

El paper: un material renovable i ecològic si l’usem com cal

El paper es fa amb cel·lulosa, la fibra de fusta que, barrejada amb aigua, es converteix en una polpa que després s’allisa i s’asseca. Per tal que el paper sigui resistent i que tingui un color i una textura determinades s’hi afegeixen productes químics com blanquejants, coles…

Es calcula que per elaborar una tona de paper calen 18 arbres i 15.000 litres d’aigua. Els arbres són un recurs renovable sempre que se’n faci una explotació racional, és a dir, que es tallin a un ritme igual o inferior al de la seva regeneració. L’aigua residual, impregnada d’aquests productes, pot quedar altament contaminada.

Per això és important aplicar aquí, com a tot arreu, el principi de les tres erres: reduir (usar paper quan sigui estrictament necessari), reutilitzar (imprimir i escriure a dues cares) i reciclar. I comprar paper reciclat, és clar.

Però què és exactament el paper reciclat? És el paper que, en comptes d’estar fet directament amb fibra de fusta, es fa a partir de paper mateix. El paper es pot reciclar fins a sis cops; a partir de llavors esdevé massa fràgil per ser reaprofitat.

Reciclar paper és fàcil… fins a cert punt. El paper i cartró van al contenidor blau, però si tenen restes de menjar van al rebuig. A l’app Reciclem Bé, disponible per a iOS i Android, trobareu tota la casuística del tema (on van els mocadors de paper, el paper film, el paper plastificat…).

Però com podem estar segurs de si el paper que comprem és reciclat? Us expliquem com interpretar els principals segells i denominacions que trobareu en els paquets:

Processat sense blanquejar: No s’ha usat clor, lleixiu o altres blanquejants agressius en la seva elaboració.

Paper ecològic: Paper produït amb un consum energètic i recursos inferiors als habituals i blanquejat amb oxigen o altres productes no agressius.

Ecoetiqueta Europea: Paper fet amb un 10% de fibra verge provinent de plantacions acreditades (de boscos d’explotació sostenible) i sense intervenció de clor ni productes igualment contaminants. No és necessàriament paper reciclat.

Certificat Cigne Nòrdic: Paper fet amb un 25% de fibra verge provinent de plantacions acreditades (de boscos d’explotació sostenible) i sense intervenció de clor ni productes igualment contaminants. No és necessàriament paper reciclat.

Certificat Àngel Blau: Paper 100% reciclat, però no necessàriament amb un consum reduït d’aigua, d’energia i menors emissions contaminants.

FSC Mixt: Paper reciclat al menys en un 75%.

FSC Reciclat: Paper reciclat al menys en un 85%.

FSC 100%: Paper 100% reciclat. FSC són les sigles de Forest Stewardship Council o Consell d’Administració Forestal, una organització no governamental dedicada a certificar quins papers i fustes procedeixen de boscos gestionats de manera sostenible.

31 d'agost de 202124 de maig de 2022

Com allargar la vida de la roba

Allargar la vida de la roba comença en el moment de comprar-la i acaba en el moment de desfer-se’n, passant pel rentat, l’assecat, el planxat i la conservació. I en cadascuna de les fases d’aquest cicle podem actuar per influir en la seva longevitat. Anem a pams:

1) Comprem roba de qualitat, que duri. Perquè, què és més car: una camisa que costa 30 € que ens dura dotze anys o una que costa 12 € i que hem de llençar al cap de tres anys? Feu càlculs, feu! (I no entrem en les condicions laborals de les persones que la confeccionen…). A més, ja tenim una edat i no ens fa cap falta renovar el look cada temporada…

2) Rentem la roba quan realment calgui. Els texans i jerseis, per exemple, es poden airejar i tornar a usar uns quants cops abans de rentar-los.

3) A l’hora de rentar la roba, parem atenció a les etiquetes. Si diuen que la peça s’ha de rentar a mà o a determinada temperatura no és per caprici.

4) Posem rentadores diferents per a la roba blanca i la de color.

5) La de color, la girarem habitualment per la part de dins.

6) Les peces delicades les rentem a mà. I si ho fem a màquina, les posem dins una bossa de tela.

7) Rentem a temperatures baixes i amb programes curts. Si hi ha taques rebels, les tractem prèviament a mà. Amb això estalviem electricitat i sotmetem els teixits a menys desgast.

8) Posem el detergent necessari i suficient, no més; en excés pot desgastar la roba. A més hem de tenir en compte que va a parar al medi natural.

9) No cal planxar la roba interior ni la roba tècnica esportiva. La planxa de vapor és menys agressiva que la clàssica.

10) Sempre que puguem, estendrem la roba. L’assecadora suposa una notable despesa d’electricitat i sotmet la roba a cert estrès.

11) La llum directa del sol blanqueja la roba. Això és ideal per a la roba blanca però fatal per a la de color. Cal escollir bé el lloc i moment del dia per a cada tipus de bugada.

12) Protegim la roba de les arnes posant a l’armari una branqueta d’espígol, unes gotes d’oli de cedre o pells seques de taronja o de llimona.

13) Guardem les jaquetes i vestits de festa en bosses.

14) Cosim o portem a cosir les peces amb petits estrips o defectes fruit de l’ús.

15) Donem nous usos a les peces irreparables: convertim uns texans en una bossa de mà, una camisa en un mocador de coll, etc.

16) Les peces encara utilitzables però que ens han quedat petites o que ja no són del nostre gust, les portem a botigues de segona mà, les venem a Wallapop, les donem a familiars o amics o a ONGs. I si optem per llençar-la, l’app Reciclem Bé, disponible per a iOS i Android, ens indicarà a quin contenidor va.

Ens han sortit 16 accions a fer, però n’hi ha moltes més. Quines altres se t’acudeixen? Ens les comparteixes? Entre tots podem fer molt!

14 de juliol de 2021

El present és de bambú

El bambú és la planta que creix amb més rapidesa al món i té una alta resistència, semblant a l’acer, cosa que el converteix en un dels materials més sostenibles per a la construcció i la fabricació d’objectes.

I mentre es concreta el projecte Martian Seed of Life de transportar globus d’una membrana plàstica a Mart protegits amb un teixit de fibres de bambú, et recomanem que, si en tens l’oportunitat, comencis a substituir molts dels articles fets amb plàstics per d’altres fabricats amb bambú. Hi ha molta oferta i la tendència és ampliar-la: ampolles, coberts i palletes reutilitzables, patinets, patins i bicicletes, taules de surf i bats de beisbol, raspalls de dents, filtres de cafè i paper de vàter, roba, bolquers infantils i matalassos, biocombustible…

Vols més Eco Consells? Descobreix un munt en l’APP Reciclem Bé, disponible per a iOS i Android. Descarrega-la!

6 de juliol de 20218 de juliol de 2021

Canvi d’armari

Amb el canvi d’estació arriba el moment de renovar l’armari, descartar roba o donar-li una nova vida.

A l’hora de comprar peces noves, el mercat intenta inculcar la fórmula d’un sol ús, descartant peces que en molts casos tenen amb prou feines dos o tres usos.

MEDI AMBIENT I RECICLATGE DE ROBA, COM ES RELACIONEN?

La majoria de la roba que utilitzem diàriament, sense importar l’ocasió, estan elaborades a base de quatre materials: llana, seda, cotó o fibres sintètiques. L’últim material és un derivat del petroli, mentre que les primeres són d’origen natural.

Però, sense importar l’origen dels materials, la indústria tèxtil es troba entre les més contaminants del món. El procés de disseny i fabricació de peces implica activitats que poden perjudicar el medi ambient, com ara l’extracció de la matèria primera, la producció de tints i la tenyida, la gran quantitat d’aigua que es consumeix durant el procés del tenyit, el blanqueig, els residus tèxtils, la logística, els punts de venda i, finalment, l’eliminació de les peces.

És per això que reutilitzar les peces és clau per reduir l’impacte d’aquesta activitat, apostant per un model de consum responsable.

QUÈ PODEM FER A CASA?

>> Amb una mica de temps i imaginació, podem crear nous accessoris. Aquí podeu trobar un munt d’idees!

>> També es poden convertir en joguines per als més petits de casa i en molts casos poden participar en l’elaboració. Fes clic aquí per descobrir una guia gratuïta plena d’idees motivadores.

>> Si encara estan en bon estat, pots posar-les a la venda en diferents plataformes de comerç electrònic disponibles a Andorra.

>> I si decideixes portar les peces que ja no fas servir als contenidors del TÈXTIL, descàrrega l’APP Reciclem Bé i a l’apartat de Punts Verds, troba la ubicació exacta de la Deixalleria Comunal de la teva parròquia.