Reciclem Bé

Una carta als Reis amb regals sostenibles

Jugar és connatural a l’ésser humà. Jugant aprenem i ens desenvolupem, mentre que la falta de joc ens pot provocar tota mena de mals. I juguem a totes les edats. No propugnarem des del Reciclem Bé que no hem de jugar —adults i infants— o que hem de jugar menys. Al contrari: jugar és sa i necessari.

De manera que us proposem un joc: busquem tots plegats maneres de fer que les joguines siguin sostenibles.

Què fem amb les joguines que ja tenim?

Apliquem la mateixa regla que fem servir en tants àmbits de la vida: si es pot arreglar ho farem, bé nosaltres mateixos o bé portant la joguina a la cosidora, al fuster o al tècnic electrònic. Si no està espatllat però ja no ho fem servir, ho podem donar o vendre a qui en pugui treure profit.

Fa pocs dies s’ha tancat la 29a campanya de recollida de joguines d’RTVA a favor de Càritas perquè cap nen es quedi sense regal, i altres entitats del país organitzen també recollides entre els seus socis i simpatitzants.

I si ja no té remei, ho portem a reciclar. Però alerta, que les joguines de plàstic, al contrari del que molta gent creu, no van al contenidor groc. El contenidor groc no és el del plàstic sinó els dels envasos. Les hem de dur a la deixalleria comunal. Ho pots comprovar a l’app Reciclem Bé, disponible per a mòbils iOS i Android.

Què fem si hem de fer regals?

Primer de tot, plantejar-nos si cal fer tants regals. En un grup —familiar, d’amics o de companys de feina—, no cal que tothom faci regals a tothom. Podem jugar a l’amic invisible i reduirem de manera notable la quantitat de residus que produïm, ja sigui pel paper d’embolicar, els embalatges o pels mateixos productes regalats, que moltes vegades acaben arraconats o llençats.

Com dèiem al principi volem que els infants juguin tant com vulguin però per fer-ho necessiten ben poca cosa: amb una capsa de cartró construeixen un castell, amb quatre taulons i cordes, una cabana en un arbre… Deixem que facin volar la imaginació…

També podem procurar que allò que els regalem sigui fet de materials naturals, sostenibles i reciclables (jocs de construcció en fusta, un arc i fletxes, instruments musicals, peluixos o putxinel·lis fets amb retalls de roba…). I si pot ser que siguin fets per artesans o per petites empreses locals, amb matèries primeres de km 0.

També podem regalar joguines que propugnin valors com l’amor per la natura i el proïsme i el respecte pel medi ambient, com ara llibres o jocs de taula centrats en aquesta temàtica.

I, finalment però no menys important, podem regalar als petits de la casa el bé més escàs i preuat: temps. En comptes de posar-los al davant una pantalla electrònica perquè quedin absorts durant hores i deixin de donar la tabarra, podem jugar amb ells, que és, de tot el que podem fer, el que de ben segur més il·lusió els farà.

Internet també contamina

“En un minut es miren 167 milions de vídeos a Twitch, es descarreguen 452.000 hores de sèries de Netflix i es visualitzen 694.000 hores de vídeos de YouTube” escriuen Ivan Mariblanca Flinch i Ivan Mora a “Data centers i circularitat digital”.

Tendim a imaginar, en part perquè ens ho han venut així, que internet és una cosa etèria, immaterial. Oposem el món digital al món físic i ens pensem que tota aquesta informació està al núvol. Però el núvol són enormes centres de dades, amb milers d’ordinadors (parlant en propietat, de servidors) funcionant 24 hores al dia set dies a la setmana els dotze mesos de l’any. Aquests aparells consumeixen energia quan estan en repòs perquè s’escalfen i s’han de refrigerar, i encara més quan els fem treballar: quan fem una cerca en un buscador, quan enviem un correu electrònic, quan pugem o reproduïm música o vídeos, quan juguem en línia…

El món digital contribueix a la reducció d’emissions de CO2. Si fem una videoconferència ens estalviem desplaçar-nos físicament a un lloc i reduïm així les emissions que hauríem generat en agafar un autobús, un cotxe o un avió per assistir físicament a la reunió. Si enviem un correu electrònic no cal talar un arbre per fer el paper de carta i el sobre i no cal que una empresa de missatgeria ho porti al destinatari en una furgoneta.

Però l’impacte d’internet sobre l’ecosistema no és nul. La fabricació d’ordinadors, tauletes, mòbils, encaminadors, servidors i altres aparells és contaminant, i el mateix funcionament d’aquests aparells consumeix molta electricitat.

  • ­Fer una cerca en un buscador emet 0,2 g de CO2.
  • Visitar una pàgina web emet 1,76 g de CO2 a l’atmosfera.
  • Enviar un correu electrònic emet 4 g de CO2 i si porta arxius adjunts pot arribar a deixar una empremta de 50 g.
  • Veure un film des d’una plataforma digital emet 36 g.

El 2021 el tràfic a internet és el triple del que hi havia el 2015. I continua creixent exponencialment. L’streaming, la realitat virtual, el big data, la intel·ligència artificial, el blockchain, l’internet de les coses…  Segons un estudi recent de l’escola parisenca ESCP, les tecnologies digitals són responsables del 4% de les emissions de gas d’efecte hivernacle i s’estima que d’aquí a quatre anys poden arribar a representar el 20%.

La pregunta del milió és: què podem fer per reduir la nostra petjada ecològica quan fem servir internet?

L’ORDINADOR

  • Es recomana apagar-lo si no l’has de fer servir durant 2 hores.
  • Molts aparells (també televisors, equips de música…) segueixen fent un petit consum d’energia quan estan apagats (són els que tenen un pilot vermell encès). Desendolla’ls.
  • Baixa la brillantor de la pantalla. Passar d’un 100 a un 70% redueix el consum del monitor en un 20%.
  • Escriu directament la URL de la pàgina si la coneixes o recupera-la dels favorits del navegador; evita passar pel cercador si pots.

EL CORREU ELECTRÒNIC

  • Evita fer “respondre a tots” si no és necessari.
  • Dona’t de baixa dels butlletins que no llegeixis.
  • Elimina missatges antics (es pot fer automàticament), que ocupen espai als servidors.
  • Si tens la persona a prop, parla-hi en comptes d’enviar-li un correu (això passa més del que ens pensem a la feina!).

EL NÚVOL

  • Mira d’emmagatzemar les teves dades en centres de dades verds o green datacenters, que utilitzen fonts d’energia renovable o estan situats en regions fredes, prop de l’àrtic, el que fa que s’estalviïn molt consum dedicat a refrigeració.

EL TELÈFON I LA TAULETA

  • Per a petites cerques o tasques poc complicades, fes servir el mòbil o tauleta abans que l’ordinador, ja que té un menor consum energètic.

LES TRES ERRES

  • Redueix: compra només els aparells que realment necessitis.
  • Reutilitza: reformateja l’ordinador quan comenci a anar lent i si arriba un punt en què te n’has de desprendre, ven-lo o dona’l a algú a qui encara pugui fer servei.
  • Recicla: porta l’aparell a la minideixalleria, a la deixalleria mòbil o la comunal. A l’app Reciclem Bé, disponible per a mòbils iOS i Android, trobaràs informació al respecte.

És important conèixer l’efecte que tenen les nostres accions, però cal relativitzar: les xifres d’emissió de CO2 esmentades són petites comparades amb els 440 g que emet un cotxe per recórrer un quilòmetre.

Per Nadal, més reciclatge que mai

Per Nadal ens posem les millors gales, fem regals (als fills, als pares, a la parella, als companys de feina), cuinem per a tota la família… Durant el cicle d’aquestes festes hi ha molts dies assenyalats, cadascun amb la seva tradició. Això suposa un seguit de moments en què podem fer accions per reduir el nostre impacte en el medi. Analitzem-los un per un:

Arbre de Nadal

Els arbres sintètics tenen una gran petjada ecològica (és a dir que en el seu procés de fabricació i transport s’emet molt CO2 a l’atmosfera), mentre que els naturals absorbeixen diòxid de carboni i alliberen oxigen. Si tens jardí, en comptes de tallar un arbre i posar-lo a la sala d’estar per decorar-lo, pots guarnir un dels que tinguis fora. I si l’entres, planta’l amb les arrels en un test suficientment gran i allunyat de fonts de calor perquè puguis replantar-lo passat festes. I si no tens aquesta opció, contacta els serveis comunals perquè en facin llenya, estelles o compost.

Decoració

Pots crear un ambient realment càlid amb espelmes, sempre que tinguis una mica de cura. Si fas servir enllumenat elèctric utilitza LEDs, que tenen un consum un 90% inferior a les bombetes tradicionals, i desconnecta’l quan ningú n’estigui gaudint.

Les garlandes i altres elements decoratius es poden guardar al cap de casa o al traster i utilitzar any rere any, buscant combinacions noves o incorporant algun element nou de tant en tant si vols que cada Nadal tingui un estil diferent. També pots aprofitar per fer manualitats tot recuperant retalls i materials que d’una altra manera llençaries.

Regals

Regalar és com comunicar: hi ha un emissor, un receptor i un missatge. Els tres elements són importants. No hi ha regal més personal, més autèntic, que aquell que fem pensant expressament en la persona que el rebrà. Per això un regal fet a mà té tot el sentit.

Pensa també a regalar allò que la persona realment necessita, allò que sabem que farà servir. Si compres el regal, fes-ho en botigues locals o de productors de proximitat. O fes regals solidaris, creats per col·lectius de risc: així estaràs fent dos regals pel preu d’un. I no et deixis portar per anuncis cridaners i busca regals duradors, tant en el concepte com en les matèries primeres amb què estan confeccionats.

Per a l’embalatge evita el plàstic i si pots reutilitza materials. Una possibilitat és fer servir la tècnica japonesa del furoshiki, que consisteix a embolicar regals amb teixits vells.

I quan et facin regals a tu, mira de no estripar el paper per poder-lo reaprofitar i plega el cartró del packaging i separa plàstic, vidre, etc. per dur cada cosa al contenidor que li correspon.

Actes socials

En la mesura del possible, evita comprar cotilló de plàstic. Aviat serà il·legal, però pots avançar-t’hi i fer un gest positiu per al medi ambient.

D’acord amb la FAO, un terç dels aliments produïts anualment per a consum humà s’acaba llençant. Per evitar-ho, planifica bé els àpats i prepara les quantitats justes per a cada convit.

Si tot i així ha sobrat menjar, aprofita’l l’endemà. Els canelons de Sant Esteve, per exemple, són una menja exquisida que es va idear precisament per recuperar la carn sobrant del dinar de Nadal.

I és que el Nadal és una època d’abundància i això ens ofereix moltes ocasions per ser més sostenibles. Gaudim de les festes amb la satisfacció afegida que estem contribuint a la preservació de l’entorn!

Per si no ens llegim abans, aprofitem per desitjar-vos un bon Nadal i un futur sostenible!

Recicla el teu material d’esquí i d’esports d’hivern

© Art Ski Tech

Les cotes altes del país ja s’han tenyit de blanc i els més fanàtics de l’esquí i l’snowboard ja han anat a tastar la neu verge amb les teves taules split i les seves pells de foca (nota per als profans: les pells de foca no són pells de foca, es fan amb materials sintètics). I els dominis esquiables ja han començat a obrir pistes i acabaran de fer-ho per la Puríssima. Comença la temporada dels esports d’hivern i molts aficionats miren de completar el material que els falta i córrer a aprofitar aquest regal de la natura.

A Reciclem Bé ja ens estem posant les botes, però, lògicament, també ens mirem el tema des del punt de vista de la sostenibilitat.

Al món hi ha, grosso modo, 400 milions d’esquiadors. D’aquests, 2,5 milions passen cada any per Andorra, que se sumen als 15.000 esquiadors residents. Al món, es tiren cada any a les escombraries 500.000 esquís. Només als Alps francesos és llencen aproximadament 1.500 tones de material relacionat amb els esports de neu: esquís, taules, cascos, trineus, bastons…

Aquest material, quan queda obsolet, s’ha de dur a la deixalleria. Els metalls es poden reciclar i la resta d’elements es poden utilitzar com a combustible per a la fabricació de ciment. Però també hi ha iniciatives que proposen solucions originals de reutilització i reciclatge. Art Ski Tech és una empresa que en fa mobiliari i estructures arquitectòniques: bancs, cadires, penja-robes, suports publicitaris…

Associacions com la National Ski Areas Association i el Natural Resources Defence Council, a Amèrica del Nord, fan habitatges amb els materials procedents del reciclatge d’esquís i taules de surf de neu.

© Art Ski Tech

També les marques aposten per la sostenibilitat. Tecnica, líder internacional en la fabricació de botes d’esquí, ha llançat aquesta tardor el programa Recycle your Boots. Consisteix a que qualsevol esquiador que vol comprar-se botes noves pot portar-los les velles, siguin de la marca que siguin, i en recuperaran el plàstic. Objectiu marcat per al primer any: recollir 7.000 parells de botes.  

I tu què pots fer?

  • Si ets un esquiador entusiasta però intermitent i fas poques sortides a l’any et sortirà més a compte llogar que comprar… i al planeta també!
  • En lloc de llençar unes botes que ens fan mal, es poden dur a termoformar a botigues especialitzades. I als esquís ratllats se’ls poden reparar normalment les soles i els cantells i lliscaran com si fossin nous.
  • El material vell, que no et vagi bé o que no fas servir, però que continua fent la seva funció, es pot regalar, especialment a algú que comença.
  • També el pots vendre, per exemple mitjançant apps tipus Wallapop, a botigues de segona mà (a Andorra tenim Com Nou) o en mercats com el Videsport, que se celebra cada mes de novembre a la Massana.
  • Si et va el bricolatge, pots fer-ne mobles. Amb esquís, per exemple, pots fer una cadira de llistons o, si en tens molts, la tanca d’un jardí. I les taules d’snow, quan moren, aspiren a convertir-se en bancs.

Cristall i vidre: dos materials diferents que es reciclen de diferent manera

Moltes coses les aprenem per sobre i ens formem d’elles idees aproximades, sovint no del tot correctes. Cristall i vidre, per exemple, no són sinònims, sinó que són mots que fan referència a dues realitats diferents (amb molts elements en comú, però diferents).

Què és el vidre? És un material dur i transparent, compost principalment per òxids de silici (SiO2), de sodi (Na2O) i càlcic (CaO). El cristall, per la seva banda, és, ens diu el DIEC, un “vidre pesant, brillant, que consisteix essencialment en silicat de plom i potassi o sodi, emprat en la fabricació d’objectes diversos, com ara prismes, lents, vaixella fina, etc.”

És a dir que un cristall és un tipus de vidre que conté, a més, òxid de plom. Una altra diferència és que el vidre és amorf, mentre que en el cristall les molècules estan ordenades en les tres dimensions espacials. Això no es pot observar a simple vista, però ho veuríem amb un microscopi.

Quina importància té això per a nosaltres? Molta, perquè els forns on el vidre es fon per fer-ne nous envasos i productes no estan preparats per tractar cristall, i si n’hi poséssim es podrien espatllar. Per això no tot el que té una superfície sòlida transparent, no tot el que té aspecte de vidre, va al contenidor verd.

Què hem de llençar, doncs, al contenidor verd?

  • Ampolles de begudes (vi, aigua, sucs, cervesa, licors…)
  • Pots de conserves, melmelades, salses, llegums, etc.
  • Flascons de cosmètics, colònia i perfums
  • Desodorants de bola o amb polvoritzador

Tot això ho hem de llençar sense taps, tapes ni polvoritzadors. Els taps de plàstic i metall s’han de llençar als contenidors grocs, i els de suro, al de rebuig.

I què en fem, del cristall?

Depèn. Al contenidor gris hi llençarem:

  • Vaixelles, cristalleries (gots, copes, etc.)
  • Cristalls de finestres i miralls
  • Bombetes convencionals

I portarem a la deixalleria:

  • Finestres i miralls trencats que puguin suposar un perill
  • Bombetes de baix consum
  • Termòmetres
  • Tubs fluorescents
  • Llunes d’automòbils
  • Pantalles (televisors, ordinadors, etc.)

I els flascons de medicaments?

Els podem dur també a la deixalleria o bé dipositar-los als contenidors de recollida selectiva de medicaments caducats situats als onze centres d’atenció primària i de salut del país (Canillo, Encamp, el Pas de la Casa, Ordino, la Massana, Andorra la Vella, Santa Coloma, el Fener, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany i Fiter i Rossell).

A l’app Reciclem Bé, disponible per a mòbils iOS i Android, trobaràs on has de llençar altres residus.

Finalment, un recordatori: hem parlat de com reciclar aquests materials, però si recordeu la regla de les 3 erres, abans de reciclar hem de mirar de reduir (comprar només aquells productes que siguin realment necessaris) i reutilitzar tot allò que encara es pugui fer servir.