Reciclem Bé

Menu
Menu

Categoria: Entrevistes

Publicat a

Agro Biomaterials: “L’objectiu és conscienciar la gent que el que llencen al rebuig pot tenir una utilitat”

Vam demanar a Meritxell Pérez, de la Saboneria, qui li semblava que podíem entrevistar que hagués impulsat a Andorra una iniciativa relacionada amb la reducció de residus i ens va parlar d’Agro Biomaterials. Ella té els productes d’aquesta marca a la botiga, ens els va ensenyar i vam veure que són bosses fetes amb restes orgàniques, concretament amb pells de fruita, i kits per crear-ne un mateix a casa seva. Ens vam quedar de pasta de moniato —i mai millor dit— en descobrir que al Principat hi havia una empresa dedicada a explotar un tema, els dels bioplàstics, del qual només havíem sentit a parlar en revistes de divulgació científica. Ens semblava una idea de futur, d’un futur llunyà, que, si mai arribava a fer-se realitat seria gràcies a una corporació multinacional que hi aboqués grans sumes de diners, i no pas gràcies a una parella de joves acabats de llicenciar instal·lats en un petit estudi d’Escaldes-Engordany.

Dies més tard vam anar a veure Berta Daina i Arnau Serra. Tots dos són andorrans i han acabat recentment els seus estudis a Barcelona, ella de disseny de producte a Elisava i ell de disseny gràfic a l’Escola Massana i màster d’animació 2D i 3D a l’Idep.

Per què us heu instal·lat a Andorra? Heu rebut algun ajut com a empresa emergent per tirar endavant el negoci?

Arnau: No, vam guanyar un premi a Barcelona, el Foodture Barcelona 2021, consistent en un xec per valor de 1.000 €…

Berta: I ara ens acaben de donar el Laus Aporta de Bronze! Estem supercontents!

Arnau: A Barcelona ens han ofert llocs on treballar, espai en un viver d’empreses relacionades amb la sostenibilitat, però portàvem molt temps fora de casa i teníem ganes de tornar.

Berta: Ara volem buscar alguna subvenció, sobretot per poder seguir investigant.

La vostra bossa clàssica de bioplàstic de taronja costa 45 €, mentre que una de similar de plàstic costa 0,10 €. Concebeu Agro Biomaterials com un negoci o com una plataforma per conscienciar la gent sobre el reciclatge?

Berta: Hem fet un pla de negoci, però de moment l’objectiu és conscienciar la gent que el que llencen al rebuig pot tenir una utilitat. Perquè l’empresa sigui viable econòmicament necessitem com a mínim semiindustrialitzar la tècnica. Ara elaborem els productes de manera completament manual i, és clar, és impossible competir amb un embalatge de plàstic.

D’on va sorgir la idea de fer productes amb restes d’aliments?

Berta: El confinament em va agafar en plena preparació del projecte de fi de carrera. Estava tancada a casa i havia de lliurar un prototip. Havia decidit fer alguna cosa relacionada amb el food design i vaig pensar: i si fes alguna cosa de reciclar les verdures, que van a les deixalles i les desaprofitem?

Per què el tema del menjar?

Berta: La meva família té un restaurant, el meu pare va estudiar cuina, els meus cosins també… El tema del menjar ha estat sempre molt present a la meva vida.

Quins ingredients porten els vostres productes?

Berta: Estan fets amb glicerina vegetal, fècula de blat de moro, vinagre blanc, aigua i pell de fruita o verdura. Un bioplàstic és un material derivat de matèries primeres orgàniques, en el nostre cas de residus, més concretament de restes vegetals. Aquest material, a diferència dels plàstics convencionals, derivats del petroli, un cop dipositat amb els residus orgànics entra en contacte amb microorganismes que el degraden i acaba desapareixent del tot.

D’on traieu les matèries primeres?

Arnau: És molt fàcil, els supermercats llencen pells de taronges tres cops al dia.

Berta: Quan hem necessitat un producte concret hem anat a un restaurant i els hem preguntat, per exemple: teniu restes d’espàrrec? I ens en donen. Però si volem meló a l’hivern no en tenim. Si tinguéssim mitjans, el podríem deshidratar i en tindríem tot l’any.

On es pot trobar Agro Biomaterials a Andorra?

Arnau: A La Saboneria i a Delta Moble, i estem negociant amb Museus d’Andorra perquè es vengui a les botigues dels centres.

Berta: Tot just hem començat a moure’ns, ara ens toca agafar pic i pala.

Feu cursos en línia i presencials. D’aquests últims en feu a Andorra?

Berta: Fins ara els hem fet a Barcelona; al juliol farem el primer a la Serenalla Market, a la Massana, i al setembre en farem un altre a la Pitavola del Comapedrosa.

Quin perfil de client teniu?

Arnau: N’hi ha dos. D’una banda hi ha gent que està en el món dels biomaterials, que està investigant en pla do-it-yourself. I després hi ha petits negocis relacionades amb la sostenibilitat que es poden permetre el luxe de pagar unes targetes de visita a 1,20 €. Sovint són empreses relacionades amb el menjar: restaurants, cafeteries…

Berta: Als tallers venen cuiners, estudiants de disseny i d’enginyeria. I també estudiants de moda, perquè els bioplàstics es poden cosir i això els interessa.

Quins plans de futur teniu? Cap a quina direcció pot créixer la marca?

Arnau: De moment estem en fase experimental. Anem aprenent a mesura que rebem encàrrecs.

Berta: La làmina de bioplàstic necessita quatre dies d’assecat. Si el temps és molt humit s’esquerda i ja l’has perdut. Necessitem un espai amb una humitat i temperatura controlades.

Arnau: Necessitem tot això per abaratir costos i per poder atendre la demanda quan creixi, perquè si no ens veurem obligats a donar terminis de lliurament cada cop més llargs.

Berta: Ens van demanar si podíem fer una tirada de 10.000 targetes de visita, i podem, però trigaríem de sis mesos a un any!

Seguint la roda, hem demanat a Agro Materials quina altra iniciativa sostenible ens recomanen i ens redirigeixen a Color Botanica, que elaboren tints naturals. Així que aquesta serà la propera entrevista que publicarem al blog.

Publicat a

Meritxell Pérez: “Vaig obrir La Saboneria per facilitar la reducció de plàstics”

La Saboneria és l’únic establiment d’Andorra dedicat a la venda de productes de neteja de la llar a granel i de cosmètica natural. Pel que fa als productes, ens explica Meritxell Pérez, propietària de la botiga, són de marques espanyoles i andorranes: “Si puc donar suport al producte local ho faig. Tinc producte d’Autèntic Abelles, d’Agro Biomaterials, Pocions de Lluna…”

Vas obrir el negoci el 2020 i venies de l’àmbit administratiu. Què et va motivar a llançar-te a aquesta aventura?
Justament el fet que no hi havia res d’aquest estil. I facilitar la reducció de plàstics.

Confiaves que te’n sortiries?
És clar, quan comences un projecte sempre penses que te’n sortiràs. I de moment va funcionant.

Per què vas escollir, però, els sectors de la neteja de la llar i de la cosmètica?
Perquè són els que més residus plàstics generen, a part que estan plens de tòxics. Cada vegada que anem a comprar un detergent convencional al supermercat comprem un envàs de plàstic, el paguem i el llencem. En canvi, a La Saboneria reutilitzes infinitament un mateix envàs. Per Sant Joan farà dos anys que he obert i ja porto reutilitzats 7.376 envasos, amb una mitjana de pes per envàs d’uns 80 g.

La gent et porta envasos principalment de plàstic?
Sí, en lloc de llençar-los o portar-los a reciclar, me’ls deixen aquí i jo els higienitzo i desinfecto i els poso gratuïtament a disposició del client. Es pot fer servir vidre però no ho recomano, perquè si et rellisca de les mans se’t trenca. Però si em porten pots de vidre els els omplo. Crec que el plàstic tampoc s’ha de demonitzar, fa un servei important. Què fer-ne és responsabilitat de l’usuari. Si reutilitzes un envàs, el treus del cicle del reciclatge i l’introdueixes en el de la reutilització, que sempre és molt més interessant.

Fa temps que van apareixent petits negocis com el teu, que proposen la venda a granel i la reutilització d’envasos. Però una immensa part del que es ven i es compra va envasat en plàstic d’un sol ús. Com es pot capgirar això?
Els envasos d’un sol ús no tenen cap sentit, sempre i quan tinguis l’opció de comprar a granel. És important anar cap al granel. Les administracions ho haurien de facilitar, obligant a treure per exemple envasos plàstics d’un sol ús, però és una qüestió, sobretot, de responsabilitat individual. El supermercat és la comoditat, però no té res a veure. A una botiga petita t’assessoren i t’emportes el que realment necessites. I pots endur-te cent grams, no te n’has d’endur més perquè potser no t’agrada i no ho tornes a gastar. El comerç de barri fa vida. Per mi són tot avantatges.

Al teu Instagram m’ha sorprès descobrir el concepte de reduflació: l’acció d’un fabricant de reduir la mida o el pes d’un producte comercial a la venda sense abaratir-ne el preu…
Hi han marques que ha canviat el paquet de pasta de mig quilo per un de 450 g. També passa amb els productes de neteja. Ho posa a l’envàs, però si no t’hi fixes sembla el mateix, i el preu es manté i en alguns casos s’incrementa. Això amb el granel no passa, perquè ho peso davant teu. I la qualitat del producte no baixa, perquè si ho fes no tornaries.

El 2021 La Saboneria va rebre el premi Economia Circular del Concurs d’Iniciatives Ambientals d’Andorra Sostenible. Va suposar un al·licient per tu?
Totalment. Hi ha un esforç molt important darrere aquesta botiga. I obrir en plena pandèmia va ser complicat.

Trobes que a Andorra hi ha sensibilitat per al reciclatge i la conservació del medi ambient?
Sí, hi ha sensibilitat en el tema del plàstic i en el dels productes. Hi ha moltes marques que fan ecoblanqueig. A vegades guardo envasos perquè els trobo molt divertits. Mira aquest, l’etiqueta diu: “botella ecoresponsable”, “ecoeficitat”, certificat eco, color verd, un dibuix de fulles i d’una pastilla de sabó de Marsella… i, al darrera, aquest senyal, que indica que té ingredients corrosius. Els productes de neteja que jo venc no la tenen, aquesta etiqueta. A més disposo de la certificació bio, ecològic i vegà d’ACENE. Són productes no testats en animals i d’origen vegetal i mineral.

Per acabar, cada entrevistat ens proposa una iniciativa del país dirigida a la reducció de residus?
Doncs us recomano que parleu amb Agro Biomaterials.

Així ho farem.

Publicat a

Marissa McDonald, ànima d’Andwearis: “No és només el tèxtil, ho hem de canviar gairebé tot”

“No és només el tèxtil, ho hem de canviar gairebé tot —dispara la Marissa un cop fetes les presentacions—. Però t’has de focalitzar en un tema i per a mi aquest ha estat el món de la moda, que és una indústria que contamina molt”.

Hem preparat un qüestionari per conèixer una mica qui hi ha darrere de la marca de complements amb materials reciclats Andwearis, però no el farem servir. Marissa McDonald sent l’impuls de compartir allò en que creu, que és la promoció d’una vida sostenible i del consum responsable.

Així que la deixem esplaiar-se: “Jo vaig nàixer a Indiana però vaig viure a Miami, que és una de les capitals del consumisme. I va arribar un moment que vaig sentir la necessitat de marxar dels Estats Units. Vaig venir a Europa i al principi em semblava que aquí la vida era més equilibrada, però els últims anys trobo que, com més ens omplim la boca amb la paraula sostenibilitat menys sostenibles som”.

Per exemplificar-ho posa uns pantalons sobre la taula i els palpa: “Aquests texans són 100% cotó. Els vaig comprar de segona mà a Atenes. Són més cars que els d’altres marques, però aguanten molt i els puc reutilitzar per fer les meves peces. És fàcil treballar amb teixits bons. En canvi, fixa’t amb aquests altres, d’una marca de moda de gran consum: aquests fils són de plàstic, de polièster. Quan es fan malbé es converteixen en microplàstics. Al cap de pocs usos els texans es deformen i la tela costa molt més de reutilitzar i de reciclar, perquè cal separar diferents materials. En el curt termini són més barats, però a la llarga són molt més costosos: la seva vida útil és molt curta, contaminen l’entorn…”

“Les empreses s’apunten a la moda de l’ecologisme, però no canvien la seva lògica empresarial. ¿Per què podem comprar una camisa de Zara —i qui diu Zara diu qualsevol altra marca de fast fashion o moda ràpida— per 5 €? Perquè algú, en algun punt de la cadena, no rep la retribució que mereix. Algú —els treballadors— o alguna cosa —l’entorn—. Aquest sistema funciona perquè no volem pagar, però en realitat ens costa molt més car del que ens pensem.”

“Som humans i no se’ns pot exigir massa, perquè per ser realment sostenibles hauríem de sacrificar moltes coses. Suposa un compromís molt fort. I hi ha moltes trampes: a vegades penses que estàs fent bé les coses i no és així, perquè t’has cregut les campanyes de greenwashing o ecoblanqueig d’una empresa i, per exemple, compres un producte anunciat com a ecològic però que en realitat és perjudicial per al medi ambient. Cal anar més enllà, ser curiosos.”

“La Unió Europea estima que cada ciutadà consumeix onze quilograms de roba l’any. És una xifra molt alta, però no ens acabem de fer una idea del que significa i per això estic pensant a fotografiar una pila de roba d’aquest pes, per ajudar la gent a visualitzar-ho. Ve a ser uns trenta texans.”

La Marissa ens ha explicat pràcticament tot el que volíem saber. Només ens queda fer una pregunta: tu, jo i tots nosaltres podem arribar a ser realment sostenibles?, podem fer canvis que tinguin un impacte real? “Aquesta pregunta me l’han feta molts cops. Sí, tria una cosa, només una, i canvia-la. I quan estiguis preparat, tria’n una altra. Ves pas a pas. Si intentes canviar-ho tot alhora no te’n sortiràs, se’t farà massa feixuc. Per exemple, pots decidir deixar d’usar tovallons d’un sol ús. O substituir el paper d’alumini per una alternativa sostenible. O portar carmanyoles quan compris carn o formatge. Planteja’t un repte cada mes. De mica en mica s’omple la pica.”

Les peces d’Andwearis (moneders, bosses de mà, braçalets, cinturons, draps de cuina…) s’han venut en pop-up stores a Pyrénées en benefici d’Unicef i a Gala Perfumeries, que també li cedeix les grans lones publicitàries de la plaça de la Rotonda, i es poden trobar habitualment a l’Instagram de la marca, a La Saboneria i al Museu Carmen Thyssen Andorra. La Marissa també imparteix cada setmana al Lycée tallers de teixit amb materials reutilitzats i de manualitats amb coses que tenim a la casa o que molt sovint pensem que son basura, i puntualment a altres espais. I aquest dissabte 7 de maig la trobareu el Mercat de la Vall, on compartirà parada amb Ull Nu. A més, està enllestint la creació d’un servei de consultoria sobre sostenibilitat.

Per acabar, li demanem que ens recomani alguna altra iniciativa sostenible a Andorra. Ens diu que parlem amb Meritxell Pérez, responsable de La Saboneria. Així que la propera entrevista d’aquesta sèrie que us oferirem serà amb ella.